Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Agnès de Peitieu, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alou, Andregot Galindes, Antonio Ubieto Arteta, Aragonès, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Barbastre, Bardenas Reales, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Graus, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbe, Boltanya, Calataiud, Casal de Barcelona, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Cinca, Comarca de Tudela, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comte, Corona d'Aragó, Costum, Daroca, Diòcesi, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Emirat de Saraqusta, Ermengol III d'Urgell, Ferran I de Lleó, França, Furs, Galí II Asnar, Garcia Ramires, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gállego, Gonçal I de Ribagorça, Graus, Honor (propietat), Honor regalis, Jaca, Jaume Sobrequés i Callicó, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consellers reials, ..., Montsó, Orde militar, Papa, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Potestas, Princeps, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne de Castella, Regne de Navarra, Roma, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sangüesa, Saraqusta, Sarinyena, Senyor, Setge d'Osca, Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), Tamarit de Llitera, Tarassona, Terra regis, Urraca I de Lleó, Usatge, 1029, 1035, 1063, 1064, 1068, 1076, 1078, 1083, 1087, 1094, 1095, 1101, 1104, 1118, 1126, 1135, 1137, 1162, 1174, 4 de juny, 925. Ampliar l'índex (49 més) »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Nou!!: Regne d'Aragó і Agnès de Peitieu · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Regne d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Regne d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Regne d'Aragó і Alou · Veure més »
Andregot Galindes
Andregot Galindes (?, ca. 910/918 – Aibar, 971/972) va ser comtessa d'Aragó de 922 a 942, i pel seu matrimoni amb Garcia Sanxes I va ser reina de Pamplona de 935 a 942 aproximadament, quan sembla que va ser repudiada pel seu marit.
Nou!!: Regne d'Aragó і Andregot Galindes · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Regne d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Regne d'Aragó і Aragonès · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Regne d'Aragó і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Regne d'Aragó і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Regne d'Aragó і Barbastre · Veure més »
Bardenas Reales
Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.
Nou!!: Regne d'Aragó і Bardenas Reales · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Regne d'Aragó і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Nou!!: Regne d'Aragó і Batalla de Graus · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: Regne d'Aragó і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Regne d'Aragó і Bisbe · Veure més »
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Regne d'Aragó і Boltanya · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Regne d'Aragó і Calataiud · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Regne d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Loarre
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.
Nou!!: Regne d'Aragó і Castell de Loarre · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Regne d'Aragó і Castell de Montaragó · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Regne d'Aragó і Cinca · Veure més »
Comarca de Tudela
Comarca de Tudela és una comarca de Navarra que ocupa gairebé tot el territori de la merindad de Tudela, a la zona castellanoparlant.
Nou!!: Regne d'Aragó і Comarca de Tudela · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Regne d'Aragó і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Regne d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Regne d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Regne d'Aragó і Comte · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Regne d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Regne d'Aragó і Costum · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Regne d'Aragó і Daroca · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Regne d'Aragó і Diòcesi · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Regne d'Aragó і Dignitat (títol) · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Regne d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Regne d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Regne d'Aragó і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Regne d'Aragó і Ferran I de Lleó · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regne d'Aragó і França · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Regne d'Aragó і Furs · Veure més »
Galí II Asnar
Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).
Nou!!: Regne d'Aragó і Galí II Asnar · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Regne d'Aragó і Garcia Ramires · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Regne d'Aragó і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Regne d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Gállego
El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.
Nou!!: Regne d'Aragó і Gállego · Veure més »
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Nou!!: Regne d'Aragó і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Regne d'Aragó і Graus · Veure més »
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Nou!!: Regne d'Aragó і Honor (propietat) · Veure més »
Honor regalis
La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.
Nou!!: Regne d'Aragó і Honor regalis · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Regne d'Aragó і Jaca · Veure més »
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Nou!!: Regne d'Aragó і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Regne d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Regne d'Aragó і Llista de consellers reials · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Regne d'Aragó і Montsó · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Regne d'Aragó і Orde militar · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Regne d'Aragó і Papa · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Regne d'Aragó і Pere el d'Osca · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Regne d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Regne d'Aragó і Potestas · Veure més »
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Nou!!: Regne d'Aragó і Princeps · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Regne d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Regne d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Regne d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Regne d'Aragó і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Regne d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Regne d'Aragó і Roma · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Regne d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Nou!!: Regne d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Regne d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Regne d'Aragó і Sangüesa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Regne d'Aragó і Saraqusta · Veure més »
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Nou!!: Regne d'Aragó і Sarinyena · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Regne d'Aragó і Senyor · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Regne d'Aragó і Setge d'Osca · Veure més »
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Regne d'Aragó і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Regne d'Aragó і Setge de Montsó (1089) · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Regne d'Aragó і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Regne d'Aragó і Tarassona · Veure més »
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Nou!!: Regne d'Aragó і Terra regis · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: Regne d'Aragó і Urraca I de Lleó · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Regne d'Aragó і Usatge · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1029 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1035 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1063 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1064 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1068 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1076 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1078 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1083 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1087 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1094 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1095 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1101 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1104 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1118 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1126 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1135 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1137 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1162 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 1174 · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aragó і 4 de juny · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aragó і 925 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aragó (regne), Regne d'aragó, Regne d’Aragó.
