Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne d'Ammon

Índex Regne d'Ammon

Ammon fou l'estat dels ammonites a l'est del Jordà.

25 les relacions: Acab, Ammonites (descendents d'Ammon), Aràbia, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, Babilònia, Damasc, David, Deuteronomi, Galaad, Gat, Geshur, Hesbon, Jazer, Jerusalem, Judes Macabeu, Kedarites, Macabeus, Moab, Nabucodonosor II, Regne d'Aram, Salmanassar III, Sennàquerib, Teglatfalassar III.

Acab

Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) va ser el setè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, succeint el seu pare Omrí.

Nou!!: Regne d'Ammon і Acab · Veure més »

Ammonites (descendents d'Ammon)

Els ammonites foren una unió de tribus del Pròxim Orient del Mil·lenni II aC.

Nou!!: Regne d'Ammon і Ammonites (descendents d'Ammon) · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Regne d'Ammon і Aràbia · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.

Nou!!: Regne d'Ammon і Assarhaddon · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Regne d'Ammon і Assíria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Regne d'Ammon і Assurbanipal · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Regne d'Ammon і Babilònia · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Regne d'Ammon і Damasc · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Regne d'Ammon і David · Veure més »

Deuteronomi

Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.

Nou!!: Regne d'Ammon і Deuteronomi · Veure més »

Galaad

Galaad (hebreu גִּלְעָד àrab جلعاد) fou un districte de Palestina, a l'est del Jordà, al sud de la Decàpolis.

Nou!!: Regne d'Ammon і Galaad · Veure més »

Gat

El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.

Nou!!: Regne d'Ammon і Gat · Veure més »

Geshur

Geshur, Gesur, Gessur o Geixur va ser un petit regne a la regió del Golan (Síria) al nord de Galaad, entre el mont Hermon i el llac Tiberíades; era poblat per la tribu beduïna coneguda com a geshurites (gessurites).

Nou!!: Regne d'Ammon і Geshur · Veure més »

Hesbon

Hesbon o Heixbon va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.

Nou!!: Regne d'Ammon і Hesbon · Veure més »

Jazer

Jaezer o Jazer fou una ciutat de Galaad dins el territori de Gad.

Nou!!: Regne d'Ammon і Jazer · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Regne d'Ammon і Jerusalem · Veure més »

Judes Macabeu

יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.

Nou!!: Regne d'Ammon і Judes Macabeu · Veure més »

Kedarites

Els kedarites (també quedarens, kedarenes) van ser un grup ismaelita.

Nou!!: Regne d'Ammon і Kedarites · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Regne d'Ammon і Macabeus · Veure més »

Moab

Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.

Nou!!: Regne d'Ammon і Moab · Veure més »

Nabucodonosor II

Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

Nou!!: Regne d'Ammon і Nabucodonosor II · Veure més »

Regne d'Aram

El regne d'Aram o regne arameu de Damasc fou un estat dels arameus centrat a Damasc a Síria, que va existir del segle XII aC al 734 aC.

Nou!!: Regne d'Ammon і Regne d'Aram · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Regne d'Ammon і Salmanassar III · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Regne d'Ammon і Sennàquerib · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.

Nou!!: Regne d'Ammon і Teglatfalassar III · Veure més »

Redirigeix aquí:

Beth-Ammon, Regne d’Ammon.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »