Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Alides, Amol, Andràgores, Antíoc III, Daylam, Diòdot I, Eutidem I, Gaznèvides, Gilan, Gorgan, Gran Khorasan, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Selèucida, Iran, Ishpabadh, Mar Càspia, Mazandaran, Pàrtia, Samànides, Ziyàrides.
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Tabaristan і Alides · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Tabaristan і Amol · Veure més »
Andràgores
fou un sàtrapa selèucida de Pàrtia i Hircània conegut principalment per les monedes.
Nou!!: Tabaristan і Andràgores · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Tabaristan і Antíoc III · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Tabaristan і Daylam · Veure més »
Diòdot I
Diòdot I o Diòdot Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana.
Nou!!: Tabaristan і Diòdot I · Veure més »
Eutidem I
Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.
Nou!!: Tabaristan і Eutidem I · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Tabaristan і Gaznèvides · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Tabaristan і Gilan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Tabaristan і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Tabaristan і Gran Khorasan · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Tabaristan і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Tabaristan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Tabaristan і Imperi Selèucida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Tabaristan і Iran · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Tabaristan і Ishpabadh · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Tabaristan і Mar Càspia · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Tabaristan і Mazandaran · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Tabaristan і Pàrtia · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Tabaristan і Samànides · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Tabaristan і Ziyàrides · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regne de Tapuria, Regne de Tapúria, Tapúria, .
