Taula de continguts
21 les relacions: Britans, Cambridge University Press, Echmarcach mac Ragnaill, Escots, Gaèlic escocès, Galloway, Gwynedd, Història d'Escòcia, Irlanda, Islay, Nòrdic-gaèlics, Norrè, Noruega, Regne de Dublín, Regne de Gwynedd, Regne de Waterford, Segle XIII, Senyoriu, Uí Ímair, Vikings, Ynys Môn.
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Veure Regne de Rhinns і Britans
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Regne de Rhinns і Cambridge University Press
Echmarcach mac Ragnaill
XVI). Echmarcach mac Ragnaill (mort el 1065) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, Senyor de les Illes i monarca viking del regne de Dublín i gran part de Galloway.
Veure Regne de Rhinns і Echmarcach mac Ragnaill
Escots
Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.
Veure Regne de Rhinns і Escots
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Regne de Rhinns і Gaèlic escocès
Galloway
Galloway (en gaèlic escocès: Gall-ghàidheil/Gallobha; en llatí: Gallovidia; en scots: Gallowa) és una regió del sud-oest d'Escòcia; comprén els comtats de Wigtown i Kirkcubright.
Veure Regne de Rhinns і Galloway
Gwynedd
Gwynedd és un comtat de Gal·les creat el 1974 per la Local Government Act de 1972.
Veure Regne de Rhinns і Gwynedd
Història d'Escòcia
milla romana. El domini romà va arribar més al nord, però va durar poc de temps La història d'Escòcia comença al voltant de fa 10.000 anys, quan els éssers humans actuals van començar a habitar Escòcia després de la fi de la glaciació de Würm, l'última era del gel.
Veure Regne de Rhinns і Història d'Escòcia
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Regne de Rhinns і Irlanda
Islay
Islay és l'illa més austral de les Hèbrides Interiors, a Escòcia.
Veure Regne de Rhinns і Islay
Nòrdic-gaèlics
Nòrdic-gaèlics o hiberno-gaèlics fa referència a la població escandinava procedent de les incursions vikingues que es van assentar a Irlanda, Escòcia, Gal·les, Hèbrides, Òrcades i Man com a part del procés d'expansió i colonització durant l'era vikinga i que va durar uns 300 anys (789-1100).
Veure Regne de Rhinns і Nòrdic-gaèlics
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Veure Regne de Rhinns і Norrè
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Regne de Rhinns і Noruega
Regne de Dublín
El Regne de Dublín (en irlandès gaèlic: Dubh Linn) va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic i centre comercial que controlava fonamentalment algunes porcions de la costa irlandesa al voltant de Dublín, coincidint aproximadament amb l'actual Comtat de Dublín.
Veure Regne de Rhinns і Regne de Dublín
Regne de Gwynedd
El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval.
Veure Regne de Rhinns і Regne de Gwynedd
Regne de Waterford
El regne de Waterford va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach.
Veure Regne de Rhinns і Regne de Waterford
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Regne de Rhinns і Segle XIII
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Regne de Rhinns і Senyoriu
Uí Ímair
Dublín a l'era vikinga. La dinastia Uí Ímair. Uí Ímair (Uí Ímhair), o Casa d'Ivar, va ser una extensa dinastia de cabdills escandinaus e nòrdic-gaèlics que van forjar un imperi des d'Escandinàvia que va tenir el seu moment d'apogeu al llarg del segle IX fins a mitjan, durant les conquestes i expansió nòrdica cap a l'oest: Northumbria, el mar d'Irlanda i el regne de Dublín, regne de Mann, Jòrvik i la costa occidental d'Escòcia, incloses les Hèbrides i les Òrcades.
Veure Regne de Rhinns і Uí Ímair
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Regne de Rhinns і Vikings
Ynys Môn
Ynys Môn (anglès: Anglesey) és una illa Gal·les i separada de Gales per l'estret de Menai.
Veure Regne de Rhinns і Ynys Môn