Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: ABC-Clio, Acquaviva (cognom), Alberico da Barbiano, Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Antipapa, Avinyó, Bandera, Bari (Pulla), Batalla d'Aversa, Batalla de Benevent, Batalla de Tolentino, Calàbria, Campània, Carles I d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles III de Nàpols, Carles VI de França, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Castell Nou de Nàpols, Catedral, Còrsega, Climent IV, Climent VII, Congrés de Viena, Conquesta del Regne de Nàpols, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Escut d'armes, Estat sobirà, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Nàpols, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaeta, Giuseppe Garibaldi, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerres d'Itàlia, Història d'Itàlia, Itàlia, Joachim Murat, Joan el Sense Fe, Joan Galeàs Visconti, Joana I de Nàpols, Joana II de Nàpols, ..., Josep Bonaparte, Ladislau I de Nàpols, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís I de Provença, Lluís III de Provença, Manfred I de Sicília, Monarquia Catòlica, Nàpols, Otó IV de Brunswick-Grubenhagen, Palau Reial de Nàpols, Papa, Península Itàlica, Pere el Gran, Pulla, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Renat I, Roma, Sorrento, Tercera Coalició, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1738), Víctor Amadeu II de Savoia, Vespres Sicilianes, 1 de novembre, 10 d'abril, 1262, 1266, 1282, 1373, 1384, 1389, 1390, 1392, 1393, 1400, 1435, 1442, 1458, 1479, 1494, 1504, 1555, 1713, 1714, 1734, 1759, 1806, 1808, 1815, 1820, 1860, 30 d'agost. Ampliar l'índex (57 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Regne de Nàpols і ABC-Clio · Veure més »
Acquaviva (cognom)
Acquaviva és el cognom d'una il·lustre família italiana del Regne de Nàpols, i que va tenir en feu molts béns arrels en els Abruços i en la Marca d'Ancona, i llur principal residència en un castell situat als peus del Gran Sasso d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Acquaviva (cognom) · Veure més »
Alberico da Barbiano
Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alberico da Barbiano · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Regne de Nàpols і Antipapa · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Regne de Nàpols і Avinyó · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bandera · Veure més »
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Regne de Nàpols і Bari (Pulla) · Veure més »
Batalla d'Aversa
La Batalla d'Aversa de 1394 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla d'Aversa · Veure més »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Benevent · Veure més »
Batalla de Tolentino
La Batalla de Tolentino va ser una batalla que es va lliurar sobre el 2-3 de maig de 1815, prop de Tolentino, regne de Nàpols, en el que ara és les Marques, Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Tolentino · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Regne de Nàpols і Calàbria · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Campània · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III de Nàpols · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VI de França · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VIII de França · Veure més »
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Castell Nou de Nàpols · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Regne de Nàpols і Catedral · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Regne de Nàpols і Còrsega · Veure més »
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Nou!!: Regne de Nàpols і Climent IV · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Regne de Nàpols і Climent VII · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Regne de Nàpols і Congrés de Viena · Veure més »
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Regne de Nàpols і Constança de Sicília · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Regne de Nàpols і Corona d'Aragó · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Regne de Nàpols і Escut d'armes · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Estat sobirà · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Regne de Nàpols і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Nou!!: Regne de Nàpols і Gaeta · Veure més »
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Nou!!: Regne de Nàpols і Giuseppe Garibaldi · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres d'Itàlia · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Regne de Nàpols і Història d'Itàlia · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Itàlia · Veure més »
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joachim Murat · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Joana I de Nàpols · Veure més »
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Nou!!: Regne de Nàpols і Joana II de Nàpols · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Bonaparte · Veure més »
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Nou!!: Regne de Nàpols і Ladislau I de Nàpols · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís I de Provença · Veure més »
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís III de Provença · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Regne de Nàpols і Manfred I de Sicília · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Regne de Nàpols і Monarquia Catòlica · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Regne de Nàpols і Nàpols · Veure més »
Otó IV de Brunswick-Grubenhagen
Otó IV de Brunswick - Grubenhagen (1320 – 1 de desembre de 1398) fou el quart i últim marit de Joana I de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Otó IV de Brunswick-Grubenhagen · Veure més »
Palau Reial de Nàpols
El Palau Reial de Nàpols és un edifici històric situat a la plaça del Plebiscit, al centre històric de Nàpols.
Nou!!: Regne de Nàpols і Palau Reial de Nàpols · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Papa · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Península Itàlica · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pere el Gran · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Regne de Nàpols і Pulla · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Sicília · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Regne de Nàpols і Renat I · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Regne de Nàpols і Roma · Veure més »
Sorrento
Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.
Nou!!: Regne de Nàpols і Sorrento · Veure més »
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tercera Coalició · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Viena (1738)
El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.
Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Viena (1738) · Veure més »
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Nou!!: Regne de Nàpols і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1 de novembre · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 10 d'abril · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1262 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1266 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1282 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1373 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1384 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1390 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1393 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1400 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1435 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1442 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1458 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1479 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1494 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1504 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1555 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1714 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1734 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1759 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1808 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1815 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1820 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Regne de Nàpols і 1860 · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne de Nàpols і 30 d'agost · Veure més »
