Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Nàpols

Índex Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

93 les relacions: Acquaviva (cognom), Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Bandera, Batalla de Benevent, Batalla de Tolentino, Calàbria, Campània, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles III de Nàpols, Carles IV d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Castellà, Català, Còrsega, Congrés de Viena, Conquesta del Regne de Nàpols, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Escut d'armes, Estat, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Nàpols, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Giuseppe Garibaldi, Guerra de Successió Espanyola, Guerres d'Itàlia, Història d'Itàlia, Italià, Itàlia, Joachim Murat, Joan el Sense Fe, Joana I de Nàpols, Joana II de Nàpols, Josep Bonaparte, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís I de Provença, Lluís III de Provença, Manfred I de Sicília, ..., Monarquia, Monarquia Catòlica, Nàpols, Palau Reial de Nàpols, Papa, Papa Climent IV, Península Itàlica, Pere el Gran, Pulla, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Renat I, Roma, Segle XIII, Segle XIX, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1738), Víctor Amadeu II de Savoia, Vespres Sicilianes, 1262, 1266, 1282, 1285, 1373, 1435, 1442, 1458, 1479, 1494, 1504, 1555, 1713, 1714, 1734, 1759, 1806, 1808, 1815, 1816, 1860, 30 d'agost. Ampliar l'índex (43 més) »

Acquaviva (cognom)

Acquaviva és el cognom d'una il·lustre família italiana del regne de Nàpols, i que va tenir en feu molts béns arrels en els Abruços i en la Marca d'Ancona, i llur principal residència en un castell situat als peus del Gran Sasso d'Itàlia.

Nou!!: Regne de Nàpols і Acquaviva (cognom) · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Regne de Nàpols і Alfons II de Nàpols · Veure més »

Bandera

Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera o senyera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

Nou!!: Regne de Nàpols і Bandera · Veure més »

Batalla de Benevent

La Batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Tolentino

La Batalla de Tolentino va ser una batalla que es va lliurar sobre el 2-3 de maig de 1815, prop de Tolentino, regne de Nàpols, en el que ara és Marche, Itàlia.

Nou!!: Regne de Nàpols і Batalla de Tolentino · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Regne de Nàpols і Calàbria · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Regne de Nàpols і Campània · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles III de Nàpols · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Regne de Nàpols і Carles VIII de França · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Regne de Nàpols і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Regne de Nàpols і Català · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Regne de Nàpols і Còrsega · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Regne de Nàpols і Congrés de Viena · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.

Nou!!: Regne de Nàpols і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Regne de Nàpols і Constança de Sicília · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regne de Nàpols і Corona d'Aragó · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Regne de Nàpols і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes escut heràldic (també dit armories o, simplement, escut) és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Regne de Nàpols і Escut d'armes · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Regne de Nàpols і Estat · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

El rei Ferran I de les Dues Sicílies. Ferran I de les Dues Sicílies, també anomenat Ferran III de Sicília i Ferran IV de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1751 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies 1825) fou un príncep napolità que va esdevenir Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins a l'any 1816.

Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: Regne de Nàpols і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Regne de Nàpols і Francès · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Regne de Nàpols і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882), militar i polític italià.

Nou!!: Regne de Nàpols і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Regne de Nàpols і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les Ciutats-estat italianes) a més de l'imperi Otomà.

Nou!!: Regne de Nàpols і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Regne de Nàpols і Història d'Itàlia · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Regne de Nàpols і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Regne de Nàpols і Itàlia · Veure més »

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Nou!!: Regne de Nàpols і Joachim Murat · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Regne de Nàpols і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols 1326 - íd. 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Regne de Nàpols і Joana I de Nàpols · Veure més »

Joana II de Nàpols

Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435), comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).

Nou!!: Regne de Nàpols і Joana II de Nàpols · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Regne de Nàpols і Josep Bonaparte · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Regne de Nàpols і Llatí · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Regne de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís I de Provença

Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís I de Provença · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Regne de Nàpols і Lluís III de Provença · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia 1232 - Benevento, Itàlia 1266), regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Regne de Nàpols і Manfred I de Sicília · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Regne de Nàpols і Monarquia · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Regne de Nàpols і Monarquia Catòlica · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Regne de Nàpols і Nàpols · Veure més »

Palau Reial de Nàpols

El Palau Reial de Nàpols fou iniciat l'any 1603 pel virrei de la ciutat, Fernando Ruiz de Castro, en previsió d'una possible visita del rei Felip III d'Espanya, visita que no s'arribà a fer mai.

Nou!!: Regne de Nàpols і Palau Reial de Nàpols · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Regne de Nàpols і Papa · Veure més »

Papa Climent IV

Climent IV - de nom seglar Guy de Foulques i conegut com a Guy el Gras - (Sant Geli, ? - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Regne de Nàpols і Papa Climent IV · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Regne de Nàpols і Península Itàlica · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Regne de Nàpols і Pere el Gran · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Regne de Nàpols і Pulla · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Regne de Nàpols і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies (en italià: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Regne de Nàpols і Regne de Sicília · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Regne de Nàpols і Renat I · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Regne de Nàpols і Roma · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Regne de Nàpols і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Regne de Nàpols і Segle XIX · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Viena (1738)

El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.

Nou!!: Regne de Nàpols і Tractat de Viena (1738) · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Regne de Nàpols і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1262 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1266 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1282 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1285 · Veure més »

1373

L'any 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1373 · Veure més »

1435

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1435 · Veure més »

1442

L'any 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1442 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1458 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1479 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1494 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1504 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1555 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1714 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1734 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1759 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1808 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1816 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Nàpols і 1860 · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Nàpols і 30 d'agost · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »