Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Agnès de Bohèmia, Albert II d'Alemanya, Alemanya, Alt Palatinat, Alta Àustria, Alta Lusàcia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Praga, Arxiduc d'Àustria, Àustria, Baixa Àustria, Baixa Lusàcia, Bandera de Txèquia, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lechfeld, Batalla de Mohács (1526), Bautzen, Beroun, Bohèmia, Butlla d'or de 1356, Caríntia, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carniola (regió eslovena), Casa de Luxemburg, Casimir III, Castell de Praga, Catedral de Praga, Catolicisme, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Còdex Manesse, Cercle Imperial, Cisleitània, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Constança, Defenestració de Praga, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Premíslida, Dret mercantil, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elisabet de Bohèmia, Escut de Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estat Imperial, Estíria, ..., Eucaristia, Europa Central, Europa Occidental, Felip de Suàbia, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic el Gran, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Görlitz, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerres de religió, Guerres hussites, Havlíčkův Brod, Heretgia, Història de Txèquia, Hongria, Hradec Králové, Hussites, Imperi, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Indulgència, Innocenci III, Itàlia, Jan Žižka, Jan Hus, Jihlava, Joan el Cec, John Wycliffe, Kaliningrad, Košice, Kutná Hora, Ladislau el Pòstum, Leucèmia, Litoměřice, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de monarques de Polònia, Lluís II d'Hongria, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lusàcia, Luteranisme, Mar Adriàtica, Mar Bàltica, Marca de Carniola, Marca de Lusàcia, Marca Víndica, Marcgraviat de Brandenburg, Maria Teresa I d'Àustria, Maties Corví, Monarquia, Moràvia, Mort a la foguera, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Orde Teutònic, Ostsiedlung, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó V de Wittelsbach, Ottokar I de Bohèmia, Ottokar II, Papa Pau II, Pau de Praga (1635), Písek, Plzeň, Polònia, Potències Centrals, Praga, Príncep elector, Prússia, Primera Guerra Mundial, Primera República de Txecoslovàquia, Reforma Imperial, Reforma Protestant, Regència, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Regne de Polònia, Rei dels Romans, Robert d'Alemanya, Rodolf I d'Alemanya, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Silèsia, Subjectes federals de Rússia, Transcarpàcia, Txèquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió personal, Universitat Carolina de Praga, Venceslau I de Bohèmia, Venceslau II, Venceslau III, Venceslau IV, Vltava, Wittelsbach, Zvolen. Ampliar l'índex (103 més) »
Agnès de Bohèmia
Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Agnès de Bohèmia · Veure més »
Albert II d'Alemanya
Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Albert II d'Alemanya · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Alemanya · Veure més »
Alt Palatinat
LAlt Palatinat (en alemany Oberpfalz) és una de les set regions administratives en què està dividit el land alemany de Baviera.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Alt Palatinat · Veure més »
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Alta Àustria · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Alta Lusàcia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Arquebisbat de Praga · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Àustria · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Baixa Àustria · Veure més »
Baixa Lusàcia
Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Baixa Lusàcia · Veure més »
Bandera de Txèquia
La bandera de la República Txeca (en txec státní vlajka České republiky) està formada per dues franges horitzontals de la mateixa amplada, de color blanc la franja superior i de color vermell la franja inferior, i un triangle isòsceles de color blau, amb la base que coincideix amb la vora de l'asta de la bandera.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Bandera de Txèquia · Veure més »
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »
Batalla de Lechfeld
La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Batalla de Lechfeld · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Bautzen
Bautzen) és una vila de l'estat federal de Saxònia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Bautzen · Veure més »
Beroun
Beroun és un municipi de la regió de Bohèmia Central (República Txeca) i està situada a mig camí entre Praga i Plzeň, cosa que el fa un important centre de comunicacions.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Beroun · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Bohèmia · Veure més »
Butlla d'or de 1356
Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Butlla d'or de 1356 · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Caríntia · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Carniola (regió eslovena) · Veure més »
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Casa de Luxemburg · Veure més »
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Casimir III · Veure més »
Castell de Praga
El castell de Praga (Pražský hrad en txec) és un conjunt arquitectònic ubicat a Praga, capital de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Castell de Praga · Veure més »
Catedral de Praga
La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Catedral de Praga · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Catolicisme · Veure més »
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja · Veure més »
Còdex Manesse
Una de les miniatures del ''còdex Manesse''. Retrat de Walther von der Vogelweide El còdex Manesse (o Große Heidelberger Liederhandschrift en alemany, Cançoner gran de Heidelberg) (Heidelberg, Universitätsbibliothek, Codex Palatinus Germanicus 848) és el cançoner que constitueix la font més important per a la lírica amorosa en alt alemany mitjà, el Minnesang.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Còdex Manesse · Veure més »
Cercle Imperial
miniatura El Cercle Imperial (en alemany, Reichskreis, plural Reichskreise) va ser una agrupació regional dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic, principalment amb el propòsit d'organitzar una defensa comuna i la recaptació d'impostos imperials, però també com una forma d'organització dins de la Dieta Imperial.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Cercle Imperial · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Cisleitània · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Concili de Constança · Veure més »
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Defenestració de Praga · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Premíslida
Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del i a Polònia des de l'any 1300, fins a la seva extinció, l'any 1306.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Dinastia Premíslida · Veure més »
Dret mercantil
El dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l'exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l'exercici del comerç.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Dret mercantil · Veure més »
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ducat d'Àustria · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ducat d'Estíria · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Electorat de Saxònia · Veure més »
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Electorat del Palatinat · Veure més »
Elisabet de Bohèmia
Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Elisabet de Bohèmia · Veure més »
Escut de Txèquia
L'escut de la República Txeca (en txec Státní znak České republiky), adoptat el 1993 arran de la dissolució de Txecoslovàquia, presenta les armories de les tres regions històriques que han format la nació: Bohèmia, Moràvia i Silèsia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Escut de Txèquia · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Eslovàquia · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Eslovènia · Veure més »
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Estat Imperial · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Estíria · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Eucaristia · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Europa Central · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Europa Occidental · Veure més »
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Felip de Suàbia · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Frederic el Gran · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Görlitz
Görlitz, és la ciutat més oriental d'Alemanya, i es troba en la part de l'Alta Lusàcia situada a la Baixa Silèsia (Polònia).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Görlitz · Veure més »
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Guerra dels Set Anys · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerres de religió
Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Guerres de religió · Veure més »
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Guerres hussites · Veure més »
Havlíčkův Brod
Havlíčkův Brod (pronunciació en txec), Německý Brod fins al 1945 (pronunciació en txec:; en alemany: Deutschbrod) és una ciutat a la regió de Vysočina de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Havlíčkův Brod · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Heretgia · Veure més »
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Història de Txèquia · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Hongria · Veure més »
Hradec Králové
Hradec Králové (pronúncia en txec:ˈɦradɛts ˈkraːlovɛː), Königgrätz en alemany, és la capital de la regió de Hradec Králové (República Txeca).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Hradec Králové · Veure més »
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Hussites · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Imperi · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Imperi Habsburg · Veure més »
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Indulgència · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Innocenci III · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Itàlia · Veure més »
Jan Žižka
va ser un general txec, contemporani i seguidor de Jan Hus i un husita radical que va dirigir els taborites.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Jan Žižka · Veure més »
Jan Hus
Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Jan Hus · Veure més »
Jihlava
Jihlava (alemany: Iglau) és la capital de la regió de Vysočina (República Txeca).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Jihlava · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Joan el Cec · Veure més »
John Wycliffe
John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Regne de Bohèmia і John Wycliffe · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Kaliningrad · Veure més »
Košice
Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Košice · Veure més »
Kutná Hora
Kutná Hora (Kuttenberg en alemany) és una ciutat que es troba a la regió de Bohèmia central, República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Kutná Hora · Veure més »
Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ladislau el Pòstum · Veure més »
Leucèmia
La leucèmia (del grec Leukos, "blanc"; aima, "sang") és un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal (producció per multiplicació) de cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs (leucòcits).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Leucèmia · Veure més »
Litoměřice
Litoměřice (en alemany: Leitmeritz) és una de les ciutats més antigues i més importants de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Litoměřice · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Lusàcia · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Luteranisme · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Mar Bàltica · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Marca de Carniola · Veure més »
Marca de Lusàcia
La Marca o Marcgraviat de Lusàcia (alemany Mark(grafschaft) Lausitz) fou una jurisdicció feudal de frontera del Sacre Imperi Romanogermànic a la zona oriental del Bober (Bóbr) tocant a Polònia i els posteriors ducats de Silèsia, que va existir des del segle X fins al.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Marca de Lusàcia · Veure més »
Marca Víndica
Ístria, fet per Johann Baptist Homann (1663-1724), seguint l'obra de Janez Vajkard Valvasor (1641-1693) La Marca Víndica (llatí Marca Vindica, eslovè Slovenska marka o Slovenska krajina; alemany Windische Mark) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que correspon a la moderna Baixa Carniola a Eslovènia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Marca Víndica · Veure més »
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Marcgraviat de Brandenburg · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Maties Corví · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Monarquia · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Moràvia · Veure més »
Mort a la foguera
Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Mort a la foguera · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
LOrde de Sant Llàtzer o Orde Militar i Hospitaler de Sant Llàtzer de Jerusalem fou un orde militar fundada al final de a Jerusalem, primer per a assistir els malalts de lepra a Terra Santa i, simultàniament, per defensar-hi la fe cristiana i lluitar contra els musulmans.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Orde militar · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Orde Teutònic · Veure més »
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ostsiedlung · Veure més »
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V. Otó era el quart fill de l'emperador Lluís IV i de la seva segona esposa, Margarida d'Avesnes, comtessa d'Hainaut, d'Holanda i Zelanda.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Otó V de Wittelsbach · Veure més »
Ottokar I de Bohèmia
Ottokar I —Přemysl I. Otakar — c. 1155 - desembre del 1230) fou un membre de la dinastia Premíslida que fou duc i posteriorment rei de Bohèmia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ottokar I de Bohèmia · Veure més »
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ottokar II · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Papa Pau II · Veure més »
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Pau de Praga (1635) · Veure més »
Písek
Písek és la capital del districte de Písek, al nord de la Regió de Bohèmia Meridional i a 100 km al sud de Praga.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Písek · Veure més »
Plzeň
Plzeň (Pilsen en alemany) és la capital de la regió de Plzeň (República Txeca) i està situada en el punt on conflueixen els rius Úhlava, Úslava, Radbuza i Mže, va ser fundada pel rei Venceslau II l'any 1295.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Plzeň · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Polònia · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Potències Centrals · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Praga · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Príncep elector · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Primera República de Txecoslovàquia
La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Primera República de Txecoslovàquia · Veure més »
Reforma Imperial
La Reforma Imperial (en alemany Reichsreform) fou l'intent de reformar el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Reforma Imperial · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Reforma Protestant · Veure més »
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Regència · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Regne de Bohèmia · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Regne de Polònia · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Rei dels Romans · Veure més »
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Robert d'Alemanya · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Regne de Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Saxònia · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Silèsia · Veure més »
Subjectes federals de Rússia
Rússia és una federació que consta de 85 subjectes (en субъе́кты, singular субъе́кт, transliterat subiekti, subiekt) repartits en nou districtes federals.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Subjectes federals de Rússia · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Transcarpàcia · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Txèquia · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Txecoslovàquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Ucraïna · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Unió personal · Veure més »
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Universitat Carolina de Praga · Veure més »
Venceslau I de Bohèmia
Venceslau I (en txec: Václav I.) (1205 – 23 de setembre de 1253) va ser rei de Bohèmia entre 1230 i 1253.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Venceslau I de Bohèmia · Veure més »
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Venceslau II · Veure més »
Venceslau III
Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Venceslau III · Veure més »
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Nou!!: Regne de Bohèmia і Venceslau IV · Veure més »
Vltava
Praga banyada pel Vltava. El riu Vltava (Txec: Vltava; alemany: Moldau; polonès: Wełtawa) és el riu més llarg de la República Txeca.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Vltava · Veure més »
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Wittelsbach · Veure més »
Zvolen
Zvolen és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: Regne de Bohèmia і Zvolen · Veure més »
Redirigeix aquí:
Corona de Bohèmia, Terres de la Corona de Bohèmia.
