Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Angoumois, Aquisgrà, Aquitània, Austràsia, Barcelona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bernat de Septimània, Bordeus, Caribert II, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carles IV de França, Carles l'Infant, Carloman II, Clotari II, Comtat de Poitiers, Dagobert I, Dieta de Tolosa (800), Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Edat mitjana, Francs, Frankfurt del Main, Frèdol de Tolosa, Gàl·lia, Guillem de Septimània, Imperi Carolingi, Itàlia, Jaca, Khilperic d'Aquitània, Llatí vulgar, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lotari I, Mâcon, Nèustria, Normands, Occità gascó, Pallars, Pamplona, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Regne de França, Regne de Lotaríngia, ..., Regne Franc, Rei d'Itàlia, Ribagorça, Roergue, Saint-Benoît-sur-Loire, Saint-Denis, Saintonge, Senlis (Oise), Septimània, Soissons, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Verdun, Vassallatge, 1 de març, 10 d'abril, 10 d'agost, 20 de juny, 24 de juny, 25 de juny, 30 de juliol, 5 d'agost, 6 d'octubre, 6 de desembre, 628, 632, 781, 814, 816, 817, 824, 833, 837, 838, 840, 841, 842, 843, 844, 849, 852, 854, 855, 867, 877, 879, 880, 882, 884. Ampliar l'índex (48 més) »
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Angoumois · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Aquisgrà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Aquitània · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Austràsia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Barcelona · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Bernat de Septimània · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Bordeus · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Caribert II · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carles el Gras · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carles III de França · Veure més »
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carles IV de França · Veure més »
Carles l'Infant
Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carles l'Infant · Veure més »
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Carloman II · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Clotari II · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Comtat de Poitiers · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Dagobert I · Veure més »
Dieta de Tolosa (800)
La dieta de Tolosa del 800, fou l'assemblea general del regne d'Aquitània tinguda a la seva capital, Tolosa de Llenguadoc, l'any 800, d'especial importància pels catalans perquè va decidir la conquesta de Barcelona.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Dieta de Tolosa (800) · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Ducat de Gascunya · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Edat mitjana · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Francs · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Frankfurt del Main · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Gàl·lia · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Guillem de Septimània · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Imperi Carolingi · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Itàlia · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Jaca · Veure més »
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Khilperic d'Aquitània · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Llatí vulgar · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Lluís III d'Alemanya · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Lluís III de França · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Lotari I · Veure més »
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Mâcon · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Nèustria · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Regne d'Aquitània і Normands · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Occità gascó · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Pallars · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Pamplona · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Pirineus · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Regne de França · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Regne Franc · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Ribagorça · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Roergue · Veure més »
Saint-Benoît-sur-Loire
Saint-Benoît-sur-Loire és un municipi francès, situat al departament del Loiret i a la regió de 45270.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Saint-Benoît-sur-Loire · Veure més »
Saint-Denis
* Itàlia: Saint-Denis (Vall d'Aosta), municipi italià a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Saint-Denis · Veure més »
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Saintonge · Veure més »
Senlis (Oise)
Senlis és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Senlis (Oise) · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Septimània · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Soissons · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Tractat de Verdun · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Regne d'Aquitània і Vassallatge · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 1 de març · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 10 d'abril · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 10 d'agost · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 20 de juny · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 24 de juny · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 25 de juny · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 30 de juliol · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 5 d'agost · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 6 d'octubre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 6 de desembre · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 628 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 632 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 781 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 814 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 817 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 824 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 833 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 837 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 838 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 841 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 842 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 843 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 844 · Veure més »
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 849 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 852 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 854 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 855 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 867 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 877 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 879 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 880 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 882 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne d'Aquitània і 884 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de reis d'Aquitània, Regne d’Aquitània, Rei d'Aquitània.
