Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Alaric II, Amalafrida, Amalaric, Amalasunta, Antiguitat tardana, Arianisme, Atalaric, Àustria, Balcans, Batalla de Vouillé, Bòsnia, Belisari, Boeci, Burgundis, Cassiodor, Còdex Argentat, Cònsol romà, Clodoveu I, Consolació de la filosofia, Constantinoble, Cremona, Cristianisme, Croàcia, Dalmàcia, Dàcia, Edward Gibbon, Emperador romà, Eraric, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Federats, Francs, Gàl·lia Aquitània, Gènova, Gèpides, Gòtic (llengua), Gots, Guerra Vandàlica, Hilderic (rei dels vàndals), Hongria, Huns, Il·líria, Ildibad, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Jordanes, Juli Nepot, Justinià I, Llac de Bolsena, Llatí, ..., Lleó I el Traci, Longobards, Lustre, Marcià, Mausoleu de Teodoric, Mèsia, Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Milà, Monarquia, Montenegro, Nòrica, Odoacre, Ostrogots, Pannònia, Papa Joan I, Patrici (classe romana), Pavia, Península Itàlica, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pere Patrici el Mestre, Procopi de Cesarea, Projecte Gutenberg, Provença, Pulla, Ravenna, Ròmul Augústul, Regne de Borgonya, Regne de Toledo, Regne Longobard, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, República d'Itàlia, Riu Isèra, Sèrbia, Sírmium, Segimon de Borgonya, Senat Romà, Septimània, Sicília, Tòtila, Teòdat, Teia (rei ostrogot), Teodoric el Gran, Ticinum, Trasamund, Tràcia, Turingis, Vàndals, Verona, Visigots, Vitigès, Zenó, 476, 493, 526, 534, 536, 540, 541, 552, 553, 565. Ampliar l'índex (63 més) »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Alaric II · Veure més »
Amalafrida
Amalafrida era la filla de Teodomir, rei dels ostrogots i la seva esposa Ereleuva, germana de Teodoric el Gran.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Amalafrida · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Amalaric · Veure més »
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Amalasunta · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Antiguitat tardana · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Arianisme · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Atalaric · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Balcans · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Bòsnia · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Belisari · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Boeci · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Burgundis · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Cassiodor · Veure més »
Còdex Argentat
El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Còdex Argentat · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Cònsol romà · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Regne dels ostrogots і Clodoveu I · Veure més »
Consolació de la filosofia
La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Consolació de la filosofia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Constantinoble · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Cremona · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Cristianisme · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Dalmàcia · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Dàcia · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Edward Gibbon · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Emperador romà · Veure més »
Eraric
Eraric (mort l'any 541) va ser rei dels Ostrogots assentats a Itàlia.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Eraric · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Església Ortodoxa · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Federats · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Francs · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Gènova · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Gèpides · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Gòtic (llengua) · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Gots · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Regne dels ostrogots і Guerra Vandàlica · Veure més »
Hilderic (rei dels vàndals)
Hilderic (en Hilderic, en Ἱλδέριχος) va ser rei dels vàndals, fill d'Huneric i d'Eudòxia i net de Genseric i de Valentinià III, va succeir a Trasamund.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Hilderic (rei dels vàndals) · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Huns · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Il·líria · Veure més »
Ildibad
Ildibad (també anomenat Ildibald o Ildebad) (mort el 541) fou rei dels Ostrogots a Itàlia, escollit per prendre el relleu de Vitigès, capturat i dut a Constantinoble pel general romà d'Orient Belisari durant la Guerra Gòtica.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Ildibad · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Jordanes · Veure més »
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Juli Nepot · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Justinià I · Veure més »
Llac de Bolsena
El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Llac de Bolsena · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Llatí · Veure més »
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Lleó I el Traci · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Longobards · Veure més »
Lustre
Un lustre o quinquenni és un període que dura cinc anys.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Lustre · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Marcià · Veure més »
Mausoleu de Teodoric
El Mausoleu de Teodoric és un monument situat als afores de Ravenna (Itàlia) construït pel rei Teodoric el Gran cap a l'any 520 dC.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Mausoleu de Teodoric · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Mèsia · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Mestre dels oficis · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Mestre dels soldats · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Milà · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Monarquia · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Montenegro · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Nòrica · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Odoacre · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Ostrogots · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Pannònia · Veure més »
Papa Joan I
Joan I (Toscana, ? - Ravenna, 526) fou escollit papa el 18 d'agost de 523.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Papa Joan I · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Pavia · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Península Itàlica · Veure més »
Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Pere Patrici el Mestre · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Procopi de Cesarea · Veure més »
Projecte Gutenberg
El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Projecte Gutenberg · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Provença · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Pulla · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Ravenna · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Ròmul Augústul · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Regne Longobard · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Regnes germànics · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Rei d'Itàlia · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Regne dels ostrogots і República d'Itàlia · Veure més »
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Riu Isèra · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Sèrbia · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Sírmium · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Segimon de Borgonya · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Senat Romà · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Septimània · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Sicília · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Tòtila · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Teòdat · Veure més »
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Teia (rei ostrogot) · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Teodoric el Gran · Veure més »
Ticinum
Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Ticinum · Veure més »
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Trasamund · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Tràcia · Veure més »
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Turingis · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Regne dels ostrogots і Vàndals · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Verona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Regne dels ostrogots і Visigots · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Vitigès · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Regne dels ostrogots і Zenó · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 476 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 493 · Veure més »
526
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 526 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 534 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 536 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 540 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 541 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 552 · Veure més »
553
Sense descripció.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 553 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne dels ostrogots і 565 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regne Ostrogot, Regne Ostrogot d'Itàlia, Regne d'Itàlia (493-553), Regne dels Ostrogots, Regne ostrogot, Regne ostrogot d'Itàlia, Rei dels ostrogots, Reis bàrbars de Roma.
