Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Aeci, Alaric II, Alvèrnia, Arianisme, Úlfila, Atalaric, Aureli Argemí i Roca, Avinyó (Valclusa), Àtila, Batalla d'Autun, Batalla de Dijon, Batalla de Vézeronce, Besançon, Borgonya Transjurana, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Catolicisme, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Clotilde de Borgonya, Comtat de Borgonya, Credo de Nicea, Delfinat, Dijon, Ducat de Borgonya, Ducat de Suàbia, Edicions de la Magrana, Felip Gardy, França, Gàl·lia Narbonesa, Ginebra, Godegisil, Godomar III, Gondicari, Gondioc, Gundebald, Henri Giordan, Khilperic I de Burgúndia, Khilperic II de Burgúndia, Lió, Llista de reis burgundis, Lluís II d'Itàlia, Lotari, Lotari II de Lotaríngia, Nyon, Occitània, Orleans, Ostrogots, Pèire Lagarda, Provença, ..., Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Ricard de Vargas Golarons, Riu Isèra, Robèrt Lafont, Roine, Saona, Savoia (regió), Segimon de Borgonya, Suïssa, Teodobert I, Teodoric I d'Austràsia, Tractat de Verdun, Viena del Delfinat, Visigots, Worms, 500, 502, 532, 533. Ampliar l'índex (21 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Regne de Borgonya і Aeci · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne de Borgonya і Alaric II · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Regne de Borgonya і Alvèrnia · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Regne de Borgonya і Arianisme · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Regne de Borgonya і Úlfila · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Regne de Borgonya і Atalaric · Veure més »
Aureli Argemí i Roca
és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.
Nou!!: Regne de Borgonya і Aureli Argemí i Roca · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Regne de Borgonya і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Regne de Borgonya і Àtila · Veure més »
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Nou!!: Regne de Borgonya і Batalla d'Autun · Veure més »
Batalla de Dijon
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Nou!!: Regne de Borgonya і Batalla de Dijon · Veure més »
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Nou!!: Regne de Borgonya і Batalla de Vézeronce · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Regne de Borgonya і Besançon · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Regne de Borgonya і Borgonya Transjurana · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Regne de Borgonya і Burgundis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Regne de Borgonya і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Regne de Borgonya і Carlemany · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Regne de Borgonya і Catolicisme · Veure més »
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Nou!!: Regne de Borgonya і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Nou!!: Regne de Borgonya і Clotilde de Borgonya · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Regne de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Regne de Borgonya і Credo de Nicea · Veure més »
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Nou!!: Regne de Borgonya і Delfinat · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Regne de Borgonya і Dijon · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Regne de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Regne de Borgonya і Ducat de Suàbia · Veure més »
Edicions de la Magrana
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.
Nou!!: Regne de Borgonya і Edicions de la Magrana · Veure més »
Felip Gardy
Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.
Nou!!: Regne de Borgonya і Felip Gardy · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regne de Borgonya і França · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Regne de Borgonya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Regne de Borgonya і Ginebra · Veure més »
Godegisil
Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.
Nou!!: Regne de Borgonya і Godegisil · Veure més »
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Nou!!: Regne de Borgonya і Godomar III · Veure més »
Gondicari
Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίος), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.
Nou!!: Regne de Borgonya і Gondicari · Veure més »
Gondioc
Gondioc (també Gundioc, Gundowech o Condioc; mort 473?) fou un rei dels burgundis, successor del seu pare Gondicari al que va estar associat vers 435-436.
Nou!!: Regne de Borgonya і Gondioc · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: Regne de Borgonya і Gundebald · Veure més »
Henri Giordan
Henri Giordan, és director d'Investigacions en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS), Centre de Dret i Cultura (Universitat de París X-Nanterre), dirigeix la secció Minories - Investigacions generals en el Banc Europeu de Dades Mercator (Comissió Europea - Maison des Sciences de l'Homme, París).
Nou!!: Regne de Borgonya і Henri Giordan · Veure més »
Khilperic I de Burgúndia
Khilperic I (mort vers 476 ? / 480 ?) fou un rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió, del que no se'n sap res, i associat amb el germà gran, Gondioc (+ 463).
Nou!!: Regne de Borgonya і Khilperic I de Burgúndia · Veure més »
Khilperic II de Burgúndia
Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).
Nou!!: Regne de Borgonya і Khilperic II de Burgúndia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Regne de Borgonya і Lió · Veure més »
Llista de reis burgundis
El Regne Burgundi, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis va existir entre vers 411 i 534.
Nou!!: Regne de Borgonya і Llista de reis burgundis · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Regne de Borgonya і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lotari
* Lotari I (795 - 855), rei d'Itàlia, emperador d'Occident, fill de Lluís el Pietós.
Nou!!: Regne de Borgonya і Lotari · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Regne de Borgonya і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Nyon
Nyon és una ciutat i municipi de Suïssa del cantó de Vaud.
Nou!!: Regne de Borgonya і Nyon · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Regne de Borgonya і Occitània · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Regne de Borgonya і Orleans · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regne de Borgonya і Ostrogots · Veure més »
Pèire Lagarda
Pèire Lagarda és un escriptor occità.
Nou!!: Regne de Borgonya і Pèire Lagarda · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Regne de Borgonya і Provença · Veure més »
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Nou!!: Regne de Borgonya і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Regne de Borgonya і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Regne de Borgonya і Regne de Provença · Veure més »
Ricard de Vargas Golarons
Ricard de Vargas Golarons (Barcelona, 15 de febrer de 1949) és un escriptor, historiador i militant llibertari català.
Nou!!: Regne de Borgonya і Ricard de Vargas Golarons · Veure més »
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Nou!!: Regne de Borgonya і Riu Isèra · Veure més »
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Nou!!: Regne de Borgonya і Robèrt Lafont · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Regne de Borgonya і Roine · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Regne de Borgonya і Saona · Veure més »
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Nou!!: Regne de Borgonya і Savoia (regió) · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Regne de Borgonya і Segimon de Borgonya · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Regne de Borgonya і Suïssa · Veure més »
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Borgonya і Teodobert I · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Regne de Borgonya і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Regne de Borgonya і Tractat de Verdun · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Regne de Borgonya і Viena del Delfinat · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Regne de Borgonya і Visigots · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Regne de Borgonya і Worms · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Borgonya і 500 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Regne de Borgonya і 502 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Borgonya і 532 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Regne de Borgonya і 533 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Burgúndia, Regne Burgundi, Regne Burgundi de Provença, Regne de Burgúndia.
