Taula de continguts
10 les relacions: Inferència, Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica matemàtica, Lògica modal, Lògica proposicional, Modus ponendo ponens, Modus tollendo ponens, Modus tollendo tollens, Sil·logisme hipotètic.
- Inferència
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Veure Regla d'inferència і Inferència
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Regla d'inferència і Lògica
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Veure Regla d'inferència і Lògica de primer ordre
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Regla d'inferència і Lògica matemàtica
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Veure Regla d'inferència і Lògica modal
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Regla d'inferència і Lògica proposicional
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Veure Regla d'inferència і Modus ponendo ponens
Modus tollendo ponens
En lògica, el sil·logisme disjuntiu, històricament conegut com a modus tollendo ponens (en llatí, 'manera que negant afirma') o MTP, és una forma vàlida d'argument: Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil·logisme disjuntiu podria ser: Una altra manera de presentar el sil·logisme disjuntiu és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüent: A lògica proposicional la seva representació seria la següent: \supset q.
Veure Regla d'inferència і Modus tollendo ponens
Modus tollendo tollens
En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.
Veure Regla d'inferència і Modus tollendo tollens
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Veure Regla d'inferència і Sil·logisme hipotètic
Vegeu també
Inferència
- Dictum de omni et nullo
- Inducció gramatical
- Inferència
- Quadre d'oposició dels judicis
- Regla d'inferència