Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Abazins, Abu-Saïd Gardezí, Adiguèsia, Alans, Astracan, Azov (Rostov), Batum, Caterina II de Rússia, Caucas, Circassians, Cosac del Don, Cosacs del Kuban, Devlet I Giray, Estat del Kuban, Guelendjik, Guerra de Crimea, Ivan IV de Rússia, Justinià I, Kabardí, Kanat de Crimea, Karatxai-Txerkèssia, Karatxais, Magiars, Mar d'Azov, Mar Negra, Novorossisk, Osseta, Poti (Geòrgia), Rússia, República Popular del Kuban, República Soviètica del Kuban, República Soviètica del Kuban - Mar Negra, República Soviètica del Nord del Caucas, Riu Kuban, Sàrmates, Taman, Tèrek, Tractat de Küčük Kaynardja, Txerkessos, 1783, 1792, 1917, 26 de març, 28 de desembre, 7 de juliol, 8 d'abril, 9 de gener.
Abazins
Els abazins o abaza (Абаза) són un poble caucasià, de llengua abazí que viu principalment a la República de Karatxai-Txerkèssia dins la Federació Russa.
Nou!!: Regió del Kuban і Abazins · Veure més »
Abu-Saïd Gardezí
Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).
Nou!!: Regió del Kuban і Abu-Saïd Gardezí · Veure més »
Adiguèsia
La República d'Adiguèsia, (també coneguda com a Adiguèsia, és una república de Rússia. Està situada al Caucas del Nord. La república forma part del Districte Federal Sud, i cobreix una àrea de 7,792 kilòmetres quadrats, amb una població d'aproximadament 496.934 habitants. És un enclavament dins del Territori de Krasnodar i és el cinquè subjecte federal rus més petit per àrea. Maikop és la capital i la ciutat més gran d'Adiguèsia, llar d'un terç de la població de la república. Adiguèsia és una de les repúbliques ètniques de Rússia, que representa principalment el poble indígena circassià que constitueix el 25% de la població de la República, mentre que els russos són majoria amb el 60% i conté també poblacions minoritàries d'armenis i ucraïnesos. Les llengües oficials d'Adiguèsia són l'adigué i el rus.
Nou!!: Regió del Kuban і Adiguèsia · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Regió del Kuban і Alans · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: Regió del Kuban і Astracan · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Regió del Kuban і Azov (Rostov) · Veure més »
Batum
Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.
Nou!!: Regió del Kuban і Batum · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Regió del Kuban і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Regió del Kuban і Caucas · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Regió del Kuban і Circassians · Veure més »
Cosac del Don
Els cosacs del Don,en rus:Донские казаки, eren les tropes de cosacs més nombroses dins l'Imperi Rus.
Nou!!: Regió del Kuban і Cosac del Don · Veure més »
Cosacs del Kuban
Bandera de la República Popular del Kuban 1919-1920 i després dels cosacs del Kuban, encara actualment; el color de rosa central fou concedit als regiments de cosacs del Kuban pels tsars. Inicialment era més fosc, però ha derivat modernament cap un rosa més pàl·lid Els cosacs del Kuban (Кубанские кaзаки, Kubànskie Kаzaki; Кубанські козаки, Kubanski Kozaki) o Kubanians (кубанцы, кубанці) són cosacs que viuen a la regió del riu Kuban de Rússia.
Nou!!: Regió del Kuban і Cosacs del Kuban · Veure més »
Devlet I Giray
Devlet I Giray també Dawlat I Giray o Ghiray (1512-1577) fou kan de Crimea del 1551 al 1577.
Nou!!: Regió del Kuban і Devlet I Giray · Veure més »
Estat del Kuban
L'estat del Kuban fou un estat autònom dins de Rússia sorgit després de la revolució al territori dels Cosacs del Kuban i a la regió del Kuban.
Nou!!: Regió del Kuban і Estat del Kuban · Veure més »
Guelendjik
Guelendjik - Геленджик - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.
Nou!!: Regió del Kuban і Guelendjik · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Regió del Kuban і Guerra de Crimea · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Regió del Kuban і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Regió del Kuban і Justinià I · Veure més »
Kabardí
El kabardí (къэбэрдеибзэ) és una llengua caucasiana, força propera a l'adigué, i que és parlada pels kabardins, un poble circassià que viu a la República de Kabardino-Balkària, pertanyent a Rússia.
Nou!!: Regió del Kuban і Kabardí · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Regió del Kuban і Kanat de Crimea · Veure més »
Karatxai-Txerkèssia
Karatxai-Txerkèssia, oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord.
Nou!!: Regió del Kuban і Karatxai-Txerkèssia · Veure més »
Karatxais
Els karatxais (Къарачайлыла, qaraçaylıla) són un poble turquès del Caucas, la majoria situats a la República russa de Karatxai-Txerkèssia.
Nou!!: Regió del Kuban і Karatxais · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Regió del Kuban і Magiars · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Regió del Kuban і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Regió del Kuban і Mar Negra · Veure més »
Novorossisk
Novorossisk (en rus: Новороссийск; en adigué: Цӏэмэз') és una ciutat del sud de Rússia al territori de Krasnodar.
Nou!!: Regió del Kuban і Novorossisk · Veure més »
Osseta
Losseta o ossetEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (osseta: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau) és una llengua irànica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.
Nou!!: Regió del Kuban і Osseta · Veure més »
Poti (Geòrgia)
Poti - ფოთი en georgià - és una ciutat en la província de Samegrelo a l'oest de Geòrgia.
Nou!!: Regió del Kuban і Poti (Geòrgia) · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Regió del Kuban і Rússia · Veure més »
República Popular del Kuban
Extensió territorial aproximada de la República Popular del Kuban (lila). En blau les ciutats de Sant Petersburg i Moscou La República Popular del Kuban (rus Кубанская Народная Республика Kubanskaya Narodnaya Respublika; ucraïnès Кубанська Народна Республiка Kubans'ka Narodna Respublika) fou un estat antiBolxevic durant la Guerra Civil Russa que comprenia l'actual territori del Kuban de la Federació Russa.
Nou!!: Regió del Kuban і República Popular del Kuban · Veure més »
República Soviètica del Kuban
La República Soviètica del Kuban (Кубанская Советская Республика) fou un estat proclamat pel bolxevics a la regió del Kuban.
Nou!!: Regió del Kuban і República Soviètica del Kuban · Veure més »
República Soviètica del Kuban - Mar Negra
La república Soviètica del Kuban - Mar Negra va ser un estat bolxevic efímer sorgit de la unió dels soviets d'Ekaterinodar (Estat del Kuban) i Tuapsé (a la costa de la Mar Negra i que dominava també Novorossisk, ja més a la vora de la mar d'Azov).
Nou!!: Regió del Kuban і República Soviètica del Kuban - Mar Negra · Veure més »
República Soviètica del Nord del Caucas
La república Soviètica del Nord del Caucas fou un efímer estat bolxevic que va existir per uns mesos el 1918.
Nou!!: Regió del Kuban і República Soviètica del Nord del Caucas · Veure més »
Riu Kuban
Conca del Kuban. El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió.
Nou!!: Regió del Kuban і Riu Kuban · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Regió del Kuban і Sàrmates · Veure més »
Taman
Taman (en rus Тама́нь) és un poble (stanitsa) del raion de Temriuk del Territori de Krasnodar.
Nou!!: Regió del Kuban і Taman · Veure més »
Tèrek
El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.
Nou!!: Regió del Kuban і Tèrek · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Regió del Kuban і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Txerkessos
Els txerkessos són un grup ètnic del nord-oest del Caucas, que habiten principalment al nord de la república de Karatxai-Txerkèssia (on són l'11% de la població) així com a quatre viles d'Adiguèsia: Khodz, Bletxepsin, Koshekhabl, i Uliap.
Nou!!: Regió del Kuban і Txerkessos · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regió del Kuban і 1783 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Regió del Kuban і 1792 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Regió del Kuban і 1917 · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió del Kuban і 26 de març · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Regió del Kuban і 28 de desembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió del Kuban і 7 de juliol · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió del Kuban і 8 d'abril · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Regió del Kuban і 9 de gener · Veure més »
