Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: August, Ístria veneciana, Àustria, Balcans, Baviera, Casa d'Eppenstein, Casa de Sponheim, Claudi Ptolemeu, Comtat d'Ístria, Congrés de Viena, Cosmografia de Ravenna, Croat (llengua), Croàcia, Danubi, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Caríntia, Duino-Aurisina, Eslaus, Eslovè, Eslovènia, França, França Oriental, Francs, Furlà, Intendència d'Ístria, Istriot, Istris, Istroromanès, Istroromanesos, Italià, Itinerari d'Antoní, Koper, Longobards, Mar Adriàtica, Marcgravi, Morlac, Nesactium, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Parentium, Pazin, Piran, Poreč, Primera Guerra Mundial, Província d'Ístria, Províncies Il·líriques, Pula, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne napoleònic d'Itàlia, ..., República de Venècia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Rijeka, Romanès, Rovinj, Tractat de Campo Formio, Tractat de París (1947), Tractat de Pressburg, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Trieste, Vènet, Vèneto, Venècia, Venetia, Vodnjan, 1 de maig, 1331, 14 d'octubre, 1797, 1805, 1806, 1808, 1809, 1814, 1849, 19 de novembre, 1919, 1943, 1945, 1947, 1991, 30 de maig, 539, 752, 774, 789, 952, 976. Ampliar l'índex (38 més) »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Regió d'Ístria і August · Veure més »
Ístria veneciana
La Ístria veneciana fou la part de la península d'Ístria que va passar a Venècia al llarg del i fins al començament del.
Nou!!: Regió d'Ístria і Ístria veneciana · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Regió d'Ístria і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Regió d'Ístria і Balcans · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Regió d'Ístria і Baviera · Veure més »
Casa d'Eppenstein
El Eppensteiner (Casa dels Eppenstein) eren una família noble medieval, que va proporcionar alguns marcgravis d'Estíria i ducs de Caríntia i són considerats els primers ducs natius.
Nou!!: Regió d'Ístria і Casa d'Eppenstein · Veure més »
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Nou!!: Regió d'Ístria і Casa de Sponheim · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Regió d'Ístria і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Comtat d'Ístria
Županija Istarska (comtat o districte d'Ístria) fou una divisió administrativa de Croàcia formada el 30 de desembre de 1992.
Nou!!: Regió d'Ístria і Comtat d'Ístria · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Regió d'Ístria і Congrés de Viena · Veure més »
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s. III o IV), amb moltes corrupcions i variants introduïdes després per copistes medievals, en què es descriuen itineraris romans.
Nou!!: Regió d'Ístria і Cosmografia de Ravenna · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Croat (llengua) · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Regió d'Ístria і Croàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Regió d'Ístria і Danubi · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Regió d'Ístria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Ducat de Caríntia · Veure més »
Duino-Aurisina
Duino-Aurisina (eslovè: Devin-Nabrežina) és un municipi dispers de 8.698 habitants a la província de Trieste, regió de Friül – Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Duino-Aurisina · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Regió d'Ístria і Eslaus · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Regió d'Ístria і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Regió d'Ístria і Eslovènia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regió d'Ístria і França · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Regió d'Ístria і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regió d'Ístria і Francs · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Regió d'Ístria і Furlà · Veure més »
Intendència d'Ístria
L'intendencia d'Ístria fou una entitat administrativa francesa que es va formar el 15 d'abril de 1811 com a província de l'Imperi.
Nou!!: Regió d'Ístria і Intendència d'Ístria · Veure més »
Istriot
Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).
Nou!!: Regió d'Ístria і Istriot · Veure més »
Istris
Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.
Nou!!: Regió d'Ístria і Istris · Veure més »
Istroromanès
L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.
Nou!!: Regió d'Ístria і Istroromanès · Veure més »
Istroromanesos
Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt.
Nou!!: Regió d'Ístria і Istroromanesos · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Regió d'Ístria і Italià · Veure més »
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Nou!!: Regió d'Ístria і Itinerari d'Antoní · Veure més »
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Koper · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Regió d'Ístria і Longobards · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Regió d'Ístria і Mar Adriàtica · Veure més »
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Nou!!: Regió d'Ístria і Marcgravi · Veure més »
Morlac
Morlac és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de 18153.
Nou!!: Regió d'Ístria і Morlac · Veure més »
Nesactium
Nesactium (grec antic Νεσάκτον) fou una ciutat d'Ístria a l'est de Pola, al Flanaticus Sinus, no lluny del riu Arsia que era la frontera d'Ístria.
Nou!!: Regió d'Ístria і Nesactium · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regió d'Ístria і Ostrogots · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Regió d'Ístria і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Regió d'Ístria і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Parentium
Parentium (Παρέντιον) va ser una ciutat d'Ístria a la costa oest, a unes 30 milles romanes al nord de Pula, segons Plini el Vell, Claudi Ptolemeu i els Itineraris.
Nou!!: Regió d'Ístria і Parentium · Veure més »
Pazin
Pazin o Pisino és una ciutat i seu administrativa de la regió d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Pazin · Veure més »
Piran
Piran (en italià Pirano) és una ciutat del sud-oest d'Eslovènia a la costa adriàtica al bell mig de la Badia de Piran.
Nou!!: Regió d'Ístria і Piran · Veure més »
Poreč
Poreč, en italià: Parenzo (en llatí: Parens o Parentium; alemany arcaic: Parenz; grec antic: Pàrenthos, Παρενθος), és una ciutat a la costa oest de la península d'Ístria, al comtat d'Ístria, a Croàcia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Poreč · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Regió d'Ístria і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província d'Ístria
La província d'Ístria dins la corona austríaca es va formar el 4 de març de 1849 a la reorganització administrativa que va seguir a la revolució hongaresa.
Nou!!: Regió d'Ístria і Província d'Ístria · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Regió d'Ístria і Províncies Il·líriques · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: Regió d'Ístria і Pula · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Regió d'Ístria і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Regió d'Ístria і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Regió d'Ístria і República de Venècia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Regió d'Ístria і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Regió d'Ístria і Rijeka · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Regió d'Ístria і Romanès · Veure més »
Rovinj
Rovinj (en italià: Rovigno, en istriot: Ruvèigno o Ruveîgno) és una ciutat al sud-oest d'Ístria (Croàcia).
Nou!!: Regió d'Ístria і Rovinj · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Regió d'Ístria і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Tractat de París (1947)
El Tractat de París és un tractat de pau signat a la capital francesa el 10 de febrer del 1947 i que fou el resultat final de la conferència de pau celebrada a la mateixa ciutat entre el 29 de juliol i el 15 d'octubre del 1946.
Nou!!: Regió d'Ístria і Tractat de París (1947) · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Regió d'Ístria і Tractat de Pressburg · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Regió d'Ístria і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Trieste · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Regió d'Ístria і Vènet · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Regió d'Ístria і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Regió d'Ístria і Venècia · Veure més »
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Nou!!: Regió d'Ístria і Venetia · Veure més »
Vodnjan
Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.
Nou!!: Regió d'Ístria і Vodnjan · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1 de maig · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1331 · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió d'Ístria і 14 d'octubre · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1797 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1809 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1814 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1849 · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió d'Ístria і 19 de novembre · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1919 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1945 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1947 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Regió d'Ístria і 1991 · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regió d'Ístria і 30 de maig · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Regió d'Ístria і 539 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Regió d'Ístria і 752 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Regió d'Ístria і 774 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Regió d'Ístria і 789 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regió d'Ístria і 952 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Regió d'Ístria і 976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Península d'Ístria, Península d’Ístria, Regió d'Istria, Regió d’Ístria.
