Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regió d'Escítia

Índex Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

71 les relacions: Agatirs, Alexandre el Gran, Aliates II, Anatòlia, Antic Egipte, Ardis II, Ascaló, Àsia Central, Bòsfor, Borístenes, Budins, Cal·lipides, Cambridge, Cambridge University Press, Caucas, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Cresos, Crimea, Dacis, Danubi, Darios el Gran, Dnièster, Dniéper, Dromiquetes rei dels getes, Escites, Escopasis, Eslaus, Estepa pòntica, Filip II de Macedònia, Gelons, Germànics, Getes, Halizons, Heròdot, Hesíode, Homer, Huns, Imperi Mede, Imperi Romà, Karakalpak, Kızılırmak, Lídia, Lisímac de Tràcia, Mar d'Azov, Mar Negra, Massàgetes, Medes, Melanclens, Meotes, ..., Nínive, Neuri, Panticapea, Parisades I, Període subatlàntic, Psammètic I, Regne del Bòsfor, Riu Don, Saces, Sadiates, Sardes, Sàrmates, Segle III aC, Segle VI aC, Taures, Tracis, Transsilvània, Tràcia, Tucídides, Ucraïna, Volga. Ampliar l'índex (21 més) »

Agatirs

Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.

Nou!!: Regió d'Escítia і Agatirs · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Alexandre el Gran · Veure més »

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Aliates II · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Anatòlia · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Regió d'Escítia і Antic Egipte · Veure més »

Ardis II

Ardis II (en grec antic Ἃρδυς) fou rei de Lídia successor del seu pare Giges, i va regnar de l'any 682 aC, fins al 633 aC.

Nou!!: Regió d'Escítia і Ardis II · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Regió d'Escítia і Ascaló · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Regió d'Escítia і Àsia Central · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Regió d'Escítia і Bòsfor · Veure més »

Borístenes

Borístenes (Borysthenes) fou el nom que rebé a l'antiguitat el riu Dnièper.

Nou!!: Regió d'Escítia і Borístenes · Veure més »

Budins

Els budins (en llatí: budini, en grec antic Βουδῖνοι) eren un poble que vivia a la Sarmàcia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Budins · Veure més »

Cal·lipides

Els cal·lípides (Callipidae) foren un poble seminòmada de la Sarmàcia, que vivien prop de la desembocadura del riu Borístenes (Dnièper), a ambdós costats del riu.

Nou!!: Regió d'Escítia і Cal·lipides · Veure més »

Cambridge

Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.

Nou!!: Regió d'Escítia і Cambridge · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Regió d'Escítia і Cambridge University Press · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Caucas · Veure més »

Ciaxares de Mèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Nou!!: Regió d'Escítia і Ciaxares de Mèdia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Regió d'Escítia і Cimmeris · Veure més »

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Nou!!: Regió d'Escítia і Cresos · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Regió d'Escítia і Crimea · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Regió d'Escítia і Dacis · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Regió d'Escítia і Danubi · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Regió d'Escítia і Darios el Gran · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Regió d'Escítia і Dnièster · Veure més »

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Regió d'Escítia і Dniéper · Veure més »

Dromiquetes rei dels getes

Dromiquetes (en llatí Dromichaetes, en grec antic Δρομιχαίτης) va ser rei dels getes, contemporani de Lisímac de Tràcia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Dromiquetes rei dels getes · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Regió d'Escítia і Escites · Veure més »

Escopasis

Escopasis (Scopasis) fou un rei dels escites, que dirigia part de les forces escites quan el país fou envaït pel rei de Pèrsia Darios I el Gran en la seva expedició a l'Escítia europea.

Nou!!: Regió d'Escítia і Escopasis · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Regió d'Escítia і Eslaus · Veure més »

Estepa pòntica

L'estepa pòntica és una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF, que s'estén per Europa oriental, des del nord del mar Negre (Ucraïna) i del Caucas fins a la frontera entre Rússia i el Kazakhstan, al sud dels Urals.

Nou!!: Regió d'Escítia і Estepa pòntica · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Regió d'Escítia і Filip II de Macedònia · Veure més »

Gelons

Els gelons (en llatí: geloni, en grec antic Γελωνοί) eren un poble emparentat amb els budins segons Heròdot.

Nou!!: Regió d'Escítia і Gelons · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Regió d'Escítia і Germànics · Veure més »

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Regió d'Escítia і Getes · Veure més »

Halizons

Els halizons (en Ἁλιζῶνες), o també alazons, eren un poble d'origen obscur que apareix al Catàleg dels troians de la Ilíada com a aliats de Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Halizons · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Regió d'Escítia і Heròdot · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Regió d'Escítia і Hesíode · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Regió d'Escítia і Homer · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Huns · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Regió d'Escítia і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Regió d'Escítia і Imperi Romà · Veure més »

Karakalpak

El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan.

Nou!!: Regió d'Escítia і Karakalpak · Veure més »

Kızılırmak

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.

Nou!!: Regió d'Escítia і Kızılırmak · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Regió d'Escítia і Lídia · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Nou!!: Regió d'Escítia і Mar d'Azov · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Regió d'Escítia і Mar Negra · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Regió d'Escítia і Massàgetes · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Regió d'Escítia і Medes · Veure més »

Melanclens

Els melanclens (en Melanchlaeni) eren tres tribus diferenciades, que els autors antics situen en llocs diversos.

Nou!!: Regió d'Escítia і Melanclens · Veure més »

Meotes

Meotes (en grec antic Μαιῶται) era el nom genèric donat pels autors clàssics al poble que vivia a la regió de la mar d'Azov, que en època clàssica es deia Palus Maeotis.

Nou!!: Regió d'Escítia і Meotes · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Regió d'Escítia і Nínive · Veure més »

Neuri

Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.

Nou!!: Regió d'Escítia і Neuri · Veure més »

Panticapea

Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.

Nou!!: Regió d'Escítia і Panticapea · Veure més »

Parisades I

Parisades o Perisades (en llatí Paerisades, en grec antic Παιρισάδης) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Regió d'Escítia і Parisades I · Veure més »

Període subatlàntic

El Període Subatlàntic és la darrera fase climàtica de l'Holocè.

Nou!!: Regió d'Escítia і Període subatlàntic · Veure més »

Psammètic I

Psammètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó de Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començament del denominat Període tardà d'Egipte.

Nou!!: Regió d'Escítia і Psammètic I · Veure més »

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.

Nou!!: Regió d'Escítia і Regne del Bòsfor · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Regió d'Escítia і Riu Don · Veure més »

Saces

Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Regió d'Escítia і Saces · Veure més »

Sadiates

Sadiates (en llatí Sadyattes, en grec antic Σαδυάττης) va ser rei de Lídia.

Nou!!: Regió d'Escítia і Sadiates · Veure més »

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Regió d'Escítia і Sardes · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Regió d'Escítia і Sàrmates · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Regió d'Escítia і Segle III aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Regió d'Escítia і Segle VI aC · Veure més »

Taures

Els taures (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra.

Nou!!: Regió d'Escítia і Taures · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Regió d'Escítia і Tracis · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Regió d'Escítia і Transsilvània · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Regió d'Escítia і Tràcia · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Regió d'Escítia і Tucídides · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Regió d'Escítia і Ucraïna · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Regió d'Escítia і Volga · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regio d'Escítia, Regió d’Escítia, Tibiacis, Tibiaques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »