Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regió de Tràcia

Índex Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

244 les relacions: Abdera, Alexandre el Gran, Almogàver, Amfípolis, Ammià Marcel·lí, Anòs, Antíoc III, Apol·lònia de Tràcia, Apros, Aristòtil, Armènia, Athos, Àgora, Bastarnes, Batalla de Marató, Bístons, Bòsfor, Beòcia, Beroea de Tràcia, Bessi, Bisaltes, Bisante, Bistonis, Bizanci, Bizya, Bottieis, Brises, Bulgària, Calígula, Calcedònia, Cassi Dió, Caucons, Càrdia, Cícons, Cípsela, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Clazòmenes, Coletes, Constantinoble, Cunaxa, Dardanels, Datum, Dàcia, Dàrdans, Dècada del 510 aC, Dècada del 560 aC, Denteletes, Dionís, Dolonques, ..., Doriskos, Edirne, Edonis, Egospòtam, Escordiscs, Estrabó, Estrimó, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filipos, Galàcia, Gökçeada, Getes, Gran Companyia Catalana, Grècia, Guerra del Peloponès, Guerres Mitridàtiques, Haemimontus, Hemus, Heròdot, Hipsaltes, Homer, Iapods, Il·liris, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Imperi Selèucida, Jònia, Júpiter (mitologia), Les Metamorfosis, Lisímac de Tràcia, Lisimàquia de Tràcia, Luci Corneli Sul·la, Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC), Madis, Maduatens, Magnèsia del Sipilos, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Mariandins, Maritsa, Marmara Ereğlisi, Maronea, Maximianòpolis, Mègara, Mèsia, Mícale, Mísia (regió), Melignòfags, Mesèmbria, Micalessos, Muntanyes del Taure, Nicòpol, Odrisis, Oracle de Delfos, Ovidi, Palerm, Pamfília, Pau d'Antàlcides, Pèrgam, Pelicà, Península de Gal·lípoli, Peons, Petra de Macedònia, Plòvdiv, Plini el Vell, Plotinòpolis, Plutó (mitologia), Poligàmia, Pomponi Mela, Priantes, Ptolemeu Ceraune, Ròdope, Regió de Bitínia, Regió de Frígia, Rumèlia, Sabazi, Salamina, Samotràcia, Sardica, Satres, Sàrmates, Segle IV, Seleuc I Nicàtor, Sestos, Silivri, Suetoni, Tassos, Tàcit, Tempyra, Teos, Tessàlia, Thinis, Topiris, Traci (llengua), Trajanòpolis de Tràcia, Trausis, Tràcia Oriental, Tribalis, Troia, Tucídides, Tylis, Vespasià, Via Egnatia, Xenofont, Zone, 10 d'agost, 104 aC, 109 aC, 110 aC, 1341, 1353, 14 aC, 1453, 148 aC, 15, 168 aC, 171 aC, 172 aC, 179 aC, 18, 181 aC, 182 aC, 183 aC, 184 aC, 187 aC, 1878, 188 aC, 1885, 189 aC, 1913, 1922, 1923, 1940, 196 aC, 200 aC, 205 aC, 211 aC, 220 aC, 247 aC, 255, 26, 280, 280 aC, 281 aC, 309 aC, 314, 323, 334, 334 aC, 336 aC, 342 aC, 343 aC, 353 aC, 356 aC, 357 aC, 358 aC, 359 aC, 376, 38, 387 aC, 389 aC, 390 aC, 394 aC, 395, 398 aC, 399 aC, 400 aC, 404 aC, 405 aC, 422 aC, 429 aC, 430 aC, 431 aC, 437 aC, 447, 47, 476 aC, 477 aC, 478 aC, 479 aC, 480 aC, 492 aC, 493 aC, 498 aC, 57 aC, 58 aC, 60 aC, 73 aC, 84 aC, 86 aC, 88 aC, 92 aC. Ampliar l'índex (194 més) »

Abdera

Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) fou una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Nestus).

Nou!!: Regió de Tràcia і Abdera · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Regió de Tràcia і Alexandre el Gran · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles XII i XV.

Nou!!: Regió de Tràcia і Almogàver · Veure més »

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis) fou una ciutat de Macedònia a la riba oriental del Estrimó a uns 5 km de la costa.Sota els bizantins fou anomenada Popòlia, i actualment encara existeix sota el nom de Neokhorio.

Nou!!: Regió de Tràcia і Amfípolis · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Regió de Tràcia і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Anòs

Anòs (en francès Anos) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Regió de Tràcia і Anòs · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Antíoc III · Veure més »

Apol·lònia de Tràcia

Apol·lònia de Tràcia fou una ciutat de Tràcia situada segons Tit Livi entre Maronea i Abdera.

Nou!!: Regió de Tràcia і Apol·lònia de Tràcia · Veure més »

Apros

Apros (Ἄπρος) fou una antiga ciutat grega a la Regió de Tràcia, actualment en la moderna Turquia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Apros · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Aristòtil · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Regió de Tràcia і Armènia · Veure més »

Athos

El mont Athos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Athos · Veure més »

Àgora

Stoà de l'antiga '''àgora''' de Tessalònica L'àgora (del grec ἀγορά 'mercat') fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis).

Nou!!: Regió de Tràcia і Àgora · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bastarnes · Veure més »

Batalla de Marató

La Batalla de Marató (490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental.

Nou!!: Regió de Tràcia і Batalla de Marató · Veure més »

Bístons

Els bístons (en llatí bistones) foren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicaeia, prop del llac Bistonis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bístons · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bòsfor · Veure més »

Beòcia

Beòcia és el nom històric de la regió a l'oest d'Àtica, a Grècia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Regió de Tràcia і Beòcia · Veure més »

Beroea de Tràcia

Beroea o Berea (Βερής), actualment Stara Zagora, a Bulgària, fou una ciutat de Tràcia a uns 130 km d'Adrianòpolis, en algun lloc entre Filipòpolis (Plòvdiv) i Nikopolis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Beroea de Tràcia · Veure més »

Bessi

Els bessi foren un poble traci independent que vivia a Mèsia fins a les muntanyes Ròdope i a la regió de les muntanyes Hemos (Haemus) que separaven Mèsia de Tràcia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bessi · Veure més »

Bisaltes

Bisaltes (bisaltae, grec Βισάλτης) foren un poble entre Macedònia i Tràcia que habitava la regió de Bisàltia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bisaltes · Veure més »

Bisante

Bisante (o Bisanthe) fou una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que fou fundada per colons de Samos.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bisante · Veure més »

Bistonis

El Bistonis fou un llac de Tràcia al país dels Bistons (o Bistonis) dels que va prendre el nom.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bistonis · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bizanci · Veure més »

Bizya

Bizya (grec Bizue) és l'antic nom de l'actual Vize, Turquia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bizya · Veure més »

Bottieis

Els bottieis (bottiaei) foren un poble de mític origen cretenc, probablement tracis, que vivia al districte macedoni de Bòttia o Bottiea (Bottiaea).

Nou!!: Regió de Tràcia і Bottieis · Veure més »

Brises

Brises (en grec antic Βρίσης), va ser, segons la mitologia grega, el pare de Briseida.

Nou!!: Regió de Tràcia і Brises · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Regió de Tràcia і Bulgària · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Calígula · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Calcedònia · Veure més »

Cassi Dió

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Nou!!: Regió de Tràcia і Cassi Dió · Veure més »

Caucons

Els caucons o també caúcons (del grec Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer menciona a la Ilíada juntament amb el leleges i pelasgs, com auxiliars dels Troians.

Nou!!: Regió de Tràcia і Caucons · Veure més »

Càrdia

Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (en grec Καρδία, Kardia; en llatí Cardia) fou una ciutat grega del Quersonès traci, al golf de Melas.

Nou!!: Regió de Tràcia і Càrdia · Veure més »

Cícons

Els Cícons (llatí: cicones; grec antic: Κίκονες) foren un poble de Tràcia que vivien a la costa entre els rius Lissos a l'oest i l'Hebros a l'est.

Nou!!: Regió de Tràcia і Cícons · Veure més »

Cípsela

* Cípsela (Arcàdia), ciutat del districte de Parrhàsia, a Arcàdia (Grècia).

Nou!!: Regió de Tràcia і Cípsela · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Regió de Tràcia і Ciceró · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Regió de Tràcia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clazòmenes

Clazòmenes (grec Klazomenai, llatí Clazomenae) fou una ciutat dels jònics a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Nou!!: Regió de Tràcia і Clazòmenes · Veure més »

Coletes

Les coletes o el lepidi campestre també anomenat morritort de camp o morritort silveste (Lepidium campestre) és una espècie de planta herbàcia anual comuna en Nord-amèrica i a Europa, pertanyent al gènere Lepidium inclòs en la família Brassicaceae o família de les plantes de la mostassa.

Nou!!: Regió de Tràcia і Coletes · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Constantinoble · Veure més »

Cunaxa

Cunaxa fou el nom d'un lloc de l'Imperi persa, prop de la qual es va lliurar la batalla entre les forces de Cir el jove i les del seu germà Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Cunaxa · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dardanels · Veure més »

Datum

Un datum és una referència a partir de la qual es fan mesures.

Nou!!: Regió de Tràcia і Datum · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dàcia · Veure més »

Dàrdans

Els dàrdans foren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dàrdans · Veure més »

Dècada del 510 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dècada del 510 aC · Veure més »

Dècada del 560 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dècada del 560 aC · Veure més »

Denteletes

Denteletes foren un poble de Tràcia contra el que va lluitar el rei Filip V de Macedònia que va fer una expedició contra aquest poble i els odrisis el 183 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Denteletes · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Regió de Tràcia і Dionís · Veure més »

Dolonques

Els dolonques o doloncs (llatí doloncae o dolonci) foren una tribu tràcia, dins del grup dels bitinis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Dolonques · Veure més »

Doriskos

Doriskos (llatí Doriscus) fou una ciutat costanera de Tràcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Doriskos (Doriskos pedion).

Nou!!: Regió de Tràcia і Doriskos · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antiga Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Regió de Tràcia і Edirne · Veure més »

Edonis

Edonis fou un districte de Tràcia habitat pel poble dels edons, Era a l'esquerra del riu Estrimó des del llac Cercinitis fins al riu Nestos i entre el mont Orbelos al nord i el Prieres al sud.

Nou!!: Regió de Tràcia і Edonis · Veure més »

Egospòtam

Egospòtams o Egospòtam (llatí Aegospotami, grec Aegospotamos)Mish, Frederick C., Editor en cap.

Nou!!: Regió de Tràcia і Egospòtam · Veure més »

Escordiscs

Els escordiscs (llatí Scordisci) foren una tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) de la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Nou!!: Regió de Tràcia і Escordiscs · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Regió de Tràcia і Estrabó · Veure més »

Estrimó

Riu Struma Estrimó (Strymo, Στρυμών) en l'actualitat fou el nom del riu més llarg de Macedònia després de l'Axios.

Nou!!: Regió de Tràcia і Estrimó · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia —Philippus, — (237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia que va morir el 229 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Filip V de Macedònia · Veure més »

Filipos

Filipos o Filips (llatí Philippi, grec Philippoi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, que li va donar el seu nom (abans es deia Krènides, llatí Crenides, és a dir lloc de les fonts, per les diverses fonts del riu Angites).

Nou!!: Regió de Tràcia і Filipos · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Regió de Tràcia і Galàcia · Veure més »

Gökçeada

Gökçeada (nom turc; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: Regió de Tràcia і Gökçeada · Veure més »

Getes

Els getes (llatí getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Regió de Tràcia і Getes · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societatis exercitus catalanorum, Societatis cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Regió de Tràcia і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Regió de Tràcia і Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Regió de Tràcia і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerres Mitridàtiques

Guerres mitridàtiques foren quatre guerres entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre el 88 aC i el 66 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Guerres Mitridàtiques · Veure més »

Haemimontus

Haemimontus fou el nom donat al segle IV a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).

Nou!!: Regió de Tràcia і Haemimontus · Veure més »

Hemus

Hemus (llatí Haemus, grec Haimos) són unes muntanyes de Tràcia avui conegudes com els Balcans.

Nou!!: Regió de Tràcia і Hemus · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Regió de Tràcia і Heròdot · Veure més »

Hipsaltes

Els hipsaltes (llatí Hypsaltae) foren una de les tribus de Tràcia esmentada per Plini el Vell.

Nou!!: Regió de Tràcia і Hipsaltes · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Regió de Tràcia і Homer · Veure més »

Iapods

Iapods o Iapids fou una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Iapods · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Il·liris · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Regió de Tràcia і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Regió de Tràcia і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Regió de Tràcia і Imperi Selèucida · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px Jònia (Ionia) és el nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud).

Nou!!: Regió de Tràcia і Jònia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Regió de Tràcia і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Les Metamorfosis

Primera pàgina d'un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d'Aragó (segle XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Regió de Tràcia і Les Metamorfosis · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (Lysimachus) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lisimàquia de Tràcia

Lisimàquia (Lysimachia, Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) fou una important ciutat a l'extrem nord-oest del Quersonès traci prop del golf de Melas (Sinus Melas).

Nou!!: Regió de Tràcia і Lisimàquia de Tràcia · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Regió de Tràcia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)

Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator, i fill de ''Lucius Licinius L. F. Lucullus'' i de Cecília (filla de Luci Metel Calb o Calv).

Nou!!: Regió de Tràcia і Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC) · Veure més »

Madis

Els madis (singular madi o mà'dí) són un poble del Sudan del Sud, al comtat de Magwi, i d'Uganda, als districtes d'Adjumani i Moyo.

Nou!!: Regió de Tràcia і Madis · Veure més »

Maduatens

Maduatens (Maduateni) fou un poble de Tràcia esmentat per Livi juntament amb els pobles dels astis (astii), quenis (caeni) i corels (coreli) que devien viure a la vora.

Nou!!: Regió de Tràcia і Maduatens · Veure més »

Magnèsia del Sipilos

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Nou!!: Regió de Tràcia і Magnèsia del Sipilos · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Regió de Tràcia і Mar Egea · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mar Negra · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (Mariandyni, Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) foren un poble de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est del thyni o bithyni.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mariandins · Veure més »

Maritsa

El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (en búlgar: Марица, Maritsa; en grec: Έβρος, Evros; en turc: Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Maritsa · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literlament "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Regió de Tràcia і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Maronea

Maronea (Maroneia, Μαρώνεια) fou una ciutat dels cicons de Tràcia, a la costa de la mar Egea, prop del llac Ismaris.

Nou!!: Regió de Tràcia і Maronea · Veure més »

Maximianòpolis

Maximianòpolis (Maximaniopolis, Μαξιμιανούπολις) fou una ciutat anomenada a les escriptura com Hadadrimmon, situada a la plana de Megiddo.

Nou!!: Regió de Tràcia і Maximianòpolis · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Regió de Tràcia і Mègara · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mèsia · Veure més »

Mícale

Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale, Μυκάλη) és una branca de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği; la formació muntanyosa s'acaba al promontori Trogylium, que després fou conegut com a cap Santa Maria, que entra a la mar just enfront de l'illa de Samos, de la que queda separada per un canal.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mícale · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia fou un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mísia (regió) · Veure més »

Melignòfags

Els melignòfags (Melignophagi, Μελινοφάγοι) foren un poble de Tràcia a la costa de l'Euxi, prop de Salmydessus, esmentat per Xenofont.

Nou!!: Regió de Tràcia і Melignòfags · Veure més »

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria, Μεσημβρία) fou una important ciutat grega de la costa de Tràcia a l'Euxí al peu de les muntanyes Hemos (Haemus) prop de la Mèsia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Mesèmbria · Veure més »

Micalessos

Micalessos (Mycalessus Μυκαλησσός) fou una antiga ciutat de Beòcia esmentada per Homer en el Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci del que en formaven part els guerrers de Micalessos.

Nou!!: Regió de Tràcia і Micalessos · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Regió de Tràcia і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nicòpol

Nicòpol (búlgar Никопол, turc otomà Nikbuli, turc Niğbolu, Νικόπολις o Nikopolis, llatí: Nicopolis, català Nicòpolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Pleven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.

Nou!!: Regió de Tràcia і Nicòpol · Veure més »

Odrisis

Odrises o odrisis (odrysae o odrysii) foren un poble traci amb centre a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, però que es van estendre per tot aquest riu (Plini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis).

Nou!!: Regió de Tràcia і Odrisis · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Regió de Tràcia і Oracle de Delfos · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Regió de Tràcia і Ovidi · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Regió de Tràcia і Palerm · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'imperi Romà Pamfília fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Pamfília · Veure més »

Pau d'Antàlcides

La pau d'Antàlcides fou un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, però sota influència de les conveniències d'Esparta i fou comunicada als estats grecs l'hivern del 387 al 386 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і Pau d'Antàlcides · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: Regió de Tràcia і Pèrgam · Veure més »

Pelicà

Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.

Nou!!: Regió de Tràcia і Pelicà · Veure més »

Península de Gal·lípoli

Imatge de satèl·lit de la '''península de Gal·lípol·li''' La península de Gal·lípoli (antigament Quersonès Traci; en grec: Χερσόνησoς Θράκια; en turc Gelibolu Yarımadası; en català medieval Gal·lípol) pren el nom de la ciutat de Gal·lípolis, del grec Καλλίπολις, Kallípolis) és una petita península de Turquia. És el darrer extrem del continent europeu i forma el litoral septentrional de l'estret dels Dardanels. La part nord de la península dóna a la mar Egea. La ciutat més gran que hi ha a la península és Gelibolu. Des del punt més occidental de la península es pot veure l'illa de Gökçeada (Lembros pels grecs).

Nou!!: Regió de Tràcia і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Peons

Els Peons (en grec antic Παίονες paiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després fou Macedònia, amb centre al riu Axios.

Nou!!: Regió de Tràcia і Peons · Veure més »

Petra de Macedònia

Petra (Πέτρα) és una localitat grega situada a la perifèria de la regió de Macedònia Central.

Nou!!: Regió de Tràcia і Petra de Macedònia · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plovdiv.

Nou!!: Regió de Tràcia і Plòvdiv · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Regió de Tràcia і Plini el Vell · Veure més »

Plotinòpolis

Plotinòpolis (llatí i grec Plotinopolis) fou una ciutat de Tràcia a la via entre Trajanòpolis i Adrianòpolis, a uns 30 km d'aquesta darrera.

Nou!!: Regió de Tràcia і Plotinòpolis · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu al davant de Plutó i Proserpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' de Ovidi, Llibre X, 11-52. Plutó (en grec antic Πλούτων) és un sobrenom ritual del déu dels inferns, Hades, senyor del món dels morts.

Nou!!: Regió de Tràcia і Plutó (mitologia) · Veure més »

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Nou!!: Regió de Tràcia і Poligàmia · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela Descripció d'Europa per Pomponi Mela Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela Pomponi Mela o Mel·la (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, fou el primer geògraf romà.

Nou!!: Regió de Tràcia і Pomponi Mela · Veure més »

Priantes

Priantes (llatí priantae) foren un poble de Tràcia de la regió del riu Hebros.

Nou!!: Regió de Tràcia і Priantes · Veure més »

Ptolemeu Ceraune

Ptolemeu Ceraune (Πτολεμαῖος, vers 320-278 aC) fou rei de Macedònia vers 280-278 aC Era fill de Ptolemeu I d'Egipte i de la seva dona Eurídice i fou desheretat pel pare en favor dels fills de l'altra dona Berenice I vers el 285 aC, tant per la influència de Berenice I com pel mal caràcter de Ceraune.

Nou!!: Regió de Tràcia і Ptolemeu Ceraune · Veure més »

Ròdope

Ròdope (llatí: Rhodope; grec: Ῥοδόπη, 'vermellós'; búlgar: Родопи, Rodopi, o Родопите, Rodopite; també Родопа, Rodopa o Родопа планина, Rodopa planina) és una serralada muntanyosa de Bulgària i de Grècia (a la moderna regió de Tràcia).

Nou!!: Regió de Tràcia і Ròdope · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Regió de Tràcia і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges).

Nou!!: Regió de Tràcia і Regió de Frígia · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, terra dels Rums, grec Ρούμελη, Roúmeli; búlgar Румелия, Rumeliya), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, República de Macedònia, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Regió de Tràcia і Rumèlia · Veure més »

Sabazi

Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.

Nou!!: Regió de Tràcia і Sabazi · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant de la badia del mateix nom. Salamina (llatí Salamis, grec Σαλαμίς-ῖνος) moderna Kulúri i actualment altra vegada Salamina, és una illa entre la costa occidental d'Àtica i la costa oriental de Mègara que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Salamina · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, en la prefectura d'Ebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Regió de Tràcia і Samotràcia · Veure més »

Sardica

Serdica o Sardica (Σαρδική, Serdica fou més usat pels grecs i Sardica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.

Nou!!: Regió de Tràcia і Sardica · Veure més »

Satres

Els satres (llatí satrae) foren un poble traci que vivia a les muntanyes Pangeos (Pangaeus) entre els rius Nestos (l'actual Mesta) i ''Strymon'' (l'actual Struma).

Nou!!: Regió de Tràcia і Satres · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Regió de Tràcia і Sàrmates · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Regió de Tràcia і Segle IV · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Regió de Tràcia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sestos

Sestos (Sestus, Σηστός) fou la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abydos.

Nou!!: Regió de Tràcia і Sestos · Veure més »

Silivri

Silivri és una ciutat i un districte de la província d'Istanbul, capital del districte homònim, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea de Turquia, uns 80 km a l'oest d'Istanbul.

Nou!!: Regió de Tràcia і Silivri · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Regió de Tràcia і Suetoni · Veure més »

Tassos

Imatge satèl·lit de Tassos Tassos o Thassos (també Tasos o Thasos) (en català medieval: Taix, en turc Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².

Nou!!: Regió de Tràcia і Tassos · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tàcit · Veure més »

Tempyra

Tempyra fou una ciutat del sud de Tràcia a la Via Egnàtia, entre Trajanòpolis i Maximianòpolis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tempyra · Veure més »

Teos

Teos fou una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada a una península, que fou fundada com a colònia d'Orcomen dirigida per Athamas als que es van unir atenencs (dirigits per Nauclus i d'altres) i beocis (dirigits per Geres).

Nou!!: Regió de Tràcia і Teos · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tessàlia · Veure més »

Thinis

Els thinis o tinis foren un poble del sud-est de Tràcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Euxí.

Nou!!: Regió de Tràcia і Thinis · Veure més »

Topiris

Topiris fou una ciutat de Tràcia al nord-est de la boca del riu Nestos, i a l'oest d'Abdera.

Nou!!: Regió de Tràcia і Topiris · Veure més »

Traci (llengua)

El traci és un idioma extingit al segle VI, parlat a la zona actualment ocupada per Sèrbia i Bulgària.

Nou!!: Regió de Tràcia і Traci (llengua) · Veure més »

Trajanòpolis de Tràcia

Trajanòpolis de Tràcia fou una ciutat fundada segurament en honor de l'emperador Trajà a la costa sud de Tràcia, quasi al mateix temps que Plotinòpolis que fou fundada en honor de la seva dona Plotina.

Nou!!: Regió de Tràcia і Trajanòpolis de Tràcia · Veure més »

Trausis

Els trausis (llatí trausi) foren un poble de Tràcia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Trausis · Veure més »

Tràcia Oriental

Tràcia oriental. Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tràcia Oriental · Veure més »

Tribalis

Els tribalis (triballi) foren un poble de Tràcia que vivien a la vora del Danubi i que expulsat per altres pobles cap al nord i oest dels seus assentaments, finalment van acabar desapareixent.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tribalis · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Troia · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tucídides · Veure més »

Tylis

Tylis (en grec antic: Τύλις o Tyle o Tule) va ser la capital d'un estat celta dels Balcans, mencionat per l'historiador Polibi) que va tenir curta durada. Podria ser l'antiga Tylios, en llatí: Tulis. Era una ciutat de Tràcia a la costa del Euxí (mar Negra). Va ser fundat pels celtes comandats per Comontorios al segle III aC. després de la invasió celta dels Balcans el 279 aC.Nikola Theodossiev,. Es troba a la part est del mont Haemus en el que ara és l'est de Bulgària. La ciutat de Tylis va ser destruïda pels tracis el 221 aC. Actualment el lloc està ocupat per la vila búlgara de Tulovo a la província de Stara. Tribus a Tràcia i els celtes de Tylis.

Nou!!: Regió de Tràcia і Tylis · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Regió de Tràcia і Vespasià · Veure més »

Via Egnatia

Antiga ruta de la Via Egnatia La Via Egnatia o Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација, en grec: Εγνατία Οδός) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC Fou dita així per Gai Egnaci, procònsol de Macedònia, qui ordenà la seua construcció.

Nou!!: Regió de Tràcia і Via Egnatia · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Regió de Tràcia і Xenofont · Veure més »

Zone

Zone fou una ciutat de la costa sud de Tràcia, situada a un cap o promontori amb el mateix nom, a poca distància a l'oest de l'entrada al llac Stentoris (en llatí Lacus Stentoris).

Nou!!: Regió de Tràcia і Zone · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regió de Tràcia і 10 d'agost · Veure més »

104 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 104 aC · Veure més »

109 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 109 aC · Veure més »

110 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 110 aC · Veure més »

1341

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1341 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1353 · Veure més »

14 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 14 aC · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1453 · Veure més »

148 aC

República Romana.

Nou!!: Regió de Tràcia і 148 aC · Veure més »

15

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 15 · Veure més »

168 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 168 aC · Veure més »

171 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 171 aC · Veure més »

172 aC

L'any 172 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 172 aC · Veure més »

179 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 179 aC · Veure més »

18

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 18 · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 181 aC · Veure més »

182 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 182 aC · Veure més »

183 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 183 aC · Veure més »

184 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 184 aC · Veure més »

187 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 187 aC · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1878 · Veure més »

188 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 188 aC · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1885 · Veure més »

189 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 189 aC · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1913 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1923 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Regió de Tràcia і 1940 · Veure més »

196 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 196 aC · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 200 aC · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 205 aC · Veure més »

211 aC

L'any 211 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 211 aC · Veure més »

220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 220 aC · Veure més »

247 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 247 aC · Veure més »

255

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 255 · Veure més »

26

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 26 · Veure més »

280

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 280 · Veure més »

280 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 280 aC · Veure més »

281 aC

L'any 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 281 aC · Veure més »

309 aC

L'any 309 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 309 aC · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 314 · Veure més »

323

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 323 · Veure més »

334

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 334 · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 334 aC · Veure més »

336 aC

L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 336 aC · Veure més »

342 aC

L'any 342 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 342 aC · Veure més »

343 aC

L'any 343 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 343 aC · Veure més »

353 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 353 aC · Veure més »

356 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 356 aC · Veure més »

357 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 357 aC · Veure més »

358 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 358 aC · Veure més »

359 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 359 aC · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 376 · Veure més »

38

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 38 · Veure més »

387 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 387 aC · Veure més »

389 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 389 aC · Veure més »

390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 390 aC · Veure més »

394 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 394 aC · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 395 · Veure més »

398 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 398 aC · Veure més »

399 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 399 aC · Veure més »

400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 400 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 404 aC · Veure més »

405 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 405 aC · Veure més »

422 aC

L'any 422 aC fou un any anomenat així des de la implantació del calendari cristià medieval, a la seva època era conegut amb altres noms, com el de 332 ab urbe condita.

Nou!!: Regió de Tràcia і 422 aC · Veure més »

429 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 429 aC · Veure més »

430 aC

L'any 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 430 aC · Veure més »

431 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 431 aC · Veure més »

437 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 437 aC · Veure més »

447

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 447 · Veure més »

47

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 47 · Veure més »

476 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 476 aC · Veure més »

477 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 477 aC · Veure més »

478 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 478 aC · Veure més »

479 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 479 aC · Veure més »

480 aC

Invasió persa el 480-479 aC.

Nou!!: Regió de Tràcia і 480 aC · Veure més »

492 aC

L'any 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 492 aC · Veure més »

493 aC

L'any 493 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 493 aC · Veure més »

498 aC

L'any 498 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Tràcia і 498 aC · Veure més »

57 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 57 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 58 aC · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 60 aC · Veure més »

73 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 73 aC · Veure més »

84 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 84 aC · Veure més »

86 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 86 aC · Veure més »

88 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 88 aC · Veure més »

92 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Tràcia і 92 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Celetes, Celètica, Província de Tràcia, Queletes, Quelètica, Tràcia, Tràcia (província romana).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »