Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regió de Bitínia

Índex Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

131 les relacions: Administració provincial romana, Alexandre el Gran, Amasra, Amàsia, Anatòlia, Anníbal Barca, Antíoc I Sòter, Antiga Roma, Apamea, Astacos de Bitínia, August, İzmit, İznik, Àsia (província romana), Bas de Bitínia, Basilina, Bòsfor, Bòsfor Traci, Bitinis, Bolu, Boteires, Brusa, Calcedònia, Capadòcia, Cartago, Casa d'Ascània, Cios, Colonització grega, Cressus, Dardanels, Dascilios, Dècada del 540 aC, Dídals de Bitínia, Estret de Kertx, Estrimó, Estrimonis, Frígia (província romana), Galàcia, Gàlates, Gemlik, Hadriani, Heraclea Pòntica, Heròdot, Imperi Bizantí, Imperi Persa, Juli Cèsar, Kadıköy, Karadeniz Ereğli, Lisímac de Tràcia, Mar de Màrmara, ..., Mar Negra, Marc Juni, Marc Ulpi Trajà, Mariandins, Mègara, Mísia (regió), Misis, Mitridates V Evergetes, Mitridates VI Eupator, Nicea de Bitínia, Nicomèdia, Nicomedes I, Nicomedes II Epífanes, Nicomedes III Evergetes, Nicomedes IV Filopàtor, Olimp, Paflagònia, Paflagonis, Pèrgam, Plini el Jove, Plini el Vell, Pompeiòpolis (Paflagònia), Prúsies I, Prúsies II, Prusa, Regió de Bitínia, Regió de Tràcia, Regió del Pont, Regne de Lídia, Regne de Macedònia, Regne de Pèrgam, República Romana, Rindacos, Sakarya, Samsun, Satrapia de Frígia, Sàtrapa, Sòcrates de Bitínia, Segle VI aC, Seleuc I Nicàtor, Senat romà, Sidene, Sinop, Temiscura, Teucre, Thinis, Tracis, Trebisonda, Turquia, Valentinià I, Xenofont, Yeşilırmak, Zeiles, Zibees, Zile, Zipetes, 128 aC, 135 aC, 149 aC, 156 aC, 167 aC, 180 aC, 188 aC, 246 aC, 264 aC, 281 aC, 326 aC, 334 aC, 36 aC, 430 aC, 45 aC, 478 aC, 63, 63 aC, 7 aC, 73 aC, 74 aC, 84 aC, 89 aC, 90 aC, 91 aC. Ampliar l'índex (81 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Regió de Bitínia і Administració provincial romana · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Regió de Bitínia і Alexandre el Gran · Veure més »

Amasra

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Amasra · Veure més »

Amàsia

Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.

Nou!!: Regió de Bitínia і Amàsia · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Anatòlia · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Regió de Bitínia і Anníbal Barca · Veure més »

Antíoc I Sòter

Antíoc I Sòter (el salvador o el guanyador) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor, va néixer el 324 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Antíoc I Sòter · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Antiga Roma · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Regió de Bitínia і Apamea · Veure més »

Astacos de Bitínia

Astacos de Bitínia fou una ciutat de Bitínia al golf d'Astacos, colònia primer de Mègara i després d'Atenes.

Nou!!: Regió de Bitínia і Astacos de Bitínia · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Regió de Bitínia і August · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Regió de Bitínia і İzmit · Veure més »

İznik

Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.

Nou!!: Regió de Bitínia і İznik · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Àsia (província romana) · Veure més »

Bas de Bitínia

Bas fou rei de Bitínia (377 aC-326 aC) que va succeir al seu pare Boteires (390 aC-377 aC).

Nou!!: Regió de Bitínia і Bas de Bitínia · Veure més »

Basilina

Basilina fou la mare de Julià l'Apòstata, i segona esposa de Juli Constanci, germà de Constantí el gran.

Nou!!: Regió de Bitínia і Basilina · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Regió de Bitínia і Bòsfor · Veure més »

Bòsfor Traci

Bosfor Traci o Tràcic és el nom antic de l'estret del Bòsfor, que va rebre per estar situat a Tràcia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Bòsfor Traci · Veure més »

Bitinis

Els bitinis (llatí Bitini) foren un poble d'origen traci que va habitar Bitínia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Bitinis · Veure més »

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithinion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Nou!!: Regió de Bitínia і Bolu · Veure més »

Boteires

Boteires (llatí Boteiras) fou un rei de Bitínia del qual no se sap gairebé res.

Nou!!: Regió de Bitínia і Boteires · Veure més »

Brusa

Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.

Nou!!: Regió de Bitínia і Brusa · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Calcedònia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Capadòcia · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Regió de Bitínia і Cartago · Veure més »

Casa d'Ascània

La casa d'Ascania (alemany Askanier) fou una dinastia de governants alemanys.

Nou!!: Regió de Bitínia і Casa d'Ascània · Veure més »

Cios

Cios (llatí Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, al golf de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Regió de Bitínia і Cios · Veure més »

Colonització grega

La colonització grega en l'antiguitat, fins al segle IV, al voltant de la Mediterrània La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Colonització grega · Veure més »

Cressus

''Cressus damunt la pira'' Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos Κροῖσος) (vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades.

Nou!!: Regió de Bitínia і Cressus · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Regió de Bitínia і Dardanels · Veure més »

Dascilios

Dascilios o Dascilium (llatí Dascylium, grec Daskylion o Daskulion) fou una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia del seu nom o Frígia Hel·lespòntica (satrapia menor dins la satrapia de Lídia).

Nou!!: Regió de Bitínia і Dascilios · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dídals de Bitínia

Didals (en llatí Doedalsus o Dydalsus) fou un rei de Bitínia, que va governar a mitjan segle V aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Dídals de Bitínia · Veure més »

Estret de Kertx

L'estret de Kertx (en rus Керченский пролив, Kèrtxenski proliv; en ucraïnès Керченська протока, Kèrtxenska protoka; en tàtar de Crimea Keriç boğazı, en adigué: Хы ТІуалэ, transcrit: Khy tuale; en grec antic: el Bòsfor Cimmeri, Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios) connecta el mar Negre amb el mar d'Azov, separant les penínsules de Crimea (Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.

Nou!!: Regió de Bitínia і Estret de Kertx · Veure més »

Estrimó

Riu Struma Estrimó (Strymo, Στρυμών) en l'actualitat fou el nom del riu més llarg de Macedònia després de l'Axios.

Nou!!: Regió de Bitínia і Estrimó · Veure més »

Estrimonis

Estrimonis (Strymonii, Στρυμόνιοι) foren bitinis que havien van emigrar a Àsia des de les terres del riu Estrimó a Europa.

Nou!!: Regió de Bitínia і Estrimonis · Veure més »

Frígia (província romana)

Frígia va passar a Roma el 133 aC, però no va formar cap província.

Nou!!: Regió de Bitínia і Frígia (província romana) · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Regió de Bitínia і Galàcia · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí Galatae, també dits Gallograeci) foren un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Regió de Bitínia і Gàlates · Veure més »

Gemlik

Gemlik és un port de Turquia al golf de Gemlik, a la costa de la mar de Màrmara, prop del riu Gardak Su (clàssic Askanios, que desguassa 15 km més enllà al llac Iznik Gölu), i a uns 29 km de Bursa i prop d'Istanbul.

Nou!!: Regió de Bitínia і Gemlik · Veure més »

Hadriani

Hadriani fou una ciutat de Bitínia no llunyana de la riba oest del Rhyndacos.

Nou!!: Regió de Bitínia і Hadriani · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Regió de Bitínia і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Regió de Bitínia і Heròdot · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Regió de Bitínia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Regió de Bitínia і Imperi Persa · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Regió de Bitínia і Juli Cèsar · Veure més »

Kadıköy

Kadköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 533.452 habitants (2008).

Nou!!: Regió de Bitínia і Kadıköy · Veure més »

Karadeniz Ereğli

Karadeniz Ereğli (o simplement Ereğli, anteriorment Ereghli, també Erekli) és una ciutat de Turquia a la província de Zonguldak, a la costa de la Mar Negra a la desembocadura del riu Kılıçsu.

Nou!!: Regió de Bitínia і Karadeniz Ereğli · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (Lysimachus) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mar Negra · Veure més »

Marc Juni

* Marc Juni Brut.

Nou!!: Regió de Bitínia і Marc Juni · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Regió de Bitínia і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (Mariandyni, Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) foren un poble de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est del thyni o bithyni.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mariandins · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Regió de Bitínia і Mègara · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia fou un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mísia (regió) · Veure més »

Misis

Els misis foren un poble de Mísia, de suposat origen traci europeu (Estrabó) però Heròdot diu que eren del mateix grup que els lidis, i que anaven junts en els contingents militars perses i probablement parlaven una llengua semblant.

Nou!!: Regió de Bitínia і Misis · Veure més »

Mitridates V Evergetes

Mitridates V Evergetes (Mitridates VII) (Mithridátēs Euergétēs) fou rei del Pont vers el i fins al, fill de Farnaces I del Pont i successor del seu oncle Mitridates IV del Pont Filopàtor.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mitridates V Evergetes · Veure més »

Mitridates VI Eupator

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) també esmentat com Mitridates VI Dionís i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Regió de Bitínia і Mitridates VI Eupator · Veure més »

Nicea de Bitínia

Nicea (llatí Nicaea, grec Nikaia) fou una important ciutat de Bitínia (Estrabó l'esmenta com a capital) a la costa oriental del llac Ascania o Ascanius, en una plana fèrtil però insalubre a l'estiu.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicea de Bitínia · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia, grec Nikomêdeia) fou la capital de Bitínia, situada a la costa nord-est del Sinus Astacenus, a la Propòntida.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicomèdia · Veure més »

Nicomedes I

Nicomedes I (Nicomedes, Nikomédes) fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicomedes I · Veure més »

Nicomedes II Epífanes

Tetradracma de Nicomedes II. Museu de Prehistòria de València. Nicomedes II Epífanes (Nicomedes, Nikomédes) fou rei de Bitínia del 149 aC al 128 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicomedes II Epífanes · Veure més »

Nicomedes III Evergetes

Nicomedes III Evergetes (Nikomḗdēs Euergétēs) fou rei de Bitínia del al.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicomedes III Evergetes · Veure més »

Nicomedes IV Filopàtor

Nicomedes IV Filopàtor (Nicomedes, Nikomédes) fou rei de Bitínia del 91 aC al 74 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Nicomedes IV Filopàtor · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Regió de Bitínia і Olimp · Veure més »

Paflagònia

'''Paflagònia''', situada en un mapa del segle XV. Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Regió de Bitínia і Paflagònia · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis foren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Regió de Bitínia і Paflagonis · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: Regió de Bitínia і Pèrgam · Veure més »

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon —Caius Plinius Caecilius Secundus — (Como, 61 – Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Nou!!: Regió de Bitínia і Plini el Jove · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Regió de Bitínia і Plini el Vell · Veure més »

Pompeiòpolis (Paflagònia)

Pompeiòpolis (llatí Pompeiopolis) fou una ciutat de Paflagònia a la riba sud de lAmnias, afluent de l'Halis.

Nou!!: Regió de Bitínia і Pompeiòpolis (Paflagònia) · Veure més »

Prúsies I

Prúsies I (Prusias) fou rei de Bitínia del 228 aC al 180 aC conegut com a Kholos (el Coix).

Nou!!: Regió de Bitínia і Prúsies I · Veure més »

Prúsies II

Prúsies II (Prusias) fou rei de Bitínia del 180 aC al 149 aC conegut com a Kynegos (Casador).

Nou!!: Regió de Bitínia і Prúsies II · Veure més »

Prusa

Prusa fou una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes Olimp (Olympus).

Nou!!: Regió de Bitínia і Prusa · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Regió de Bitínia і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Regió de Bitínia і Regió de Tràcia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra).

Nou!!: Regió de Bitínia і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Regió de Bitínia і Regne de Lídia · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Regió de Bitínia і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne de Pèrgam

El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Regne de Pèrgam · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Regió de Bitínia і República Romana · Veure més »

Rindacos

Rindacos (llatí Rhyndacus, grec Ῥυνδακός) fou un riu important de l'Hel·lespont que naixia a les muntanyes de l'Olimp a Mísia o Frígia Epicteta, prop d'Azani.

Nou!!: Regió de Bitínia і Rindacos · Veure més »

Sakarya

Mapa del Sakarya Sakarya (antigament, en llatí, Sangarius; en grec, Σαγγάριος, Sangários) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Sakarya · Veure més »

Samsun

Samsun és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Regió de Bitínia і Samsun · Veure més »

Satrapia de Frígia

La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, fou un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).

Nou!!: Regió de Bitínia і Satrapia de Frígia · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Regió de Bitínia і Sàtrapa · Veure més »

Sòcrates de Bitínia

Sòcrates (Socrates) fou rei de Bitínia, conegut com a Sòcrates el Bo.

Nou!!: Regió de Bitínia і Sòcrates de Bitínia · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Regió de Bitínia і Segle VI aC · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Regió de Bitínia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Regió de Bitínia і Senat romà · Veure més »

Sidene

Sidene (Σιδήνη) fou un districte de la costa del Pont, a la desembocadura del riu Sidenos (Sidenus) que prenia el nom de la ciutat i més tard fou anomenada Polemonium.

Nou!!: Regió de Bitínia і Sidene · Veure més »

Sinop

Vista general Sinop (en turc otomà Sinub, àrab Sanub o Sinub o Sinab, en grec Σινώπη, Sinope) és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Regió de Bitínia і Sinop · Veure més »

Temiscura

Monument a les Amazones en Samsun. Temiscura (també Temiscira, Temiskira, grec Θεμίσκυρα, Themiskyra) fou una plana del nord del Pont, prop de la boca dels rius Iris i Thermodon.

Nou!!: Regió de Bitínia і Temiscura · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Regió de Bitínia і Teucre · Veure més »

Thinis

Els thinis o tinis foren un poble del sud-est de Tràcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Euxí.

Nou!!: Regió de Bitínia і Thinis · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Regió de Bitínia і Tracis · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon; en grec: Τραπεζούντα; en àrab Tarabzun) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trabzon.

Nou!!: Regió de Bitínia і Trebisonda · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Regió de Bitínia і Turquia · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Panònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Regió de Bitínia і Valentinià I · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Regió de Bitínia і Xenofont · Veure més »

Yeşilırmak

Yeşilırmak (en turc, significa 'Riu verd') és un riu de la regió de la mar Negra, al nord de Turquia, conegut en grec antic com Ίρις, Iris.

Nou!!: Regió de Bitínia і Yeşilırmak · Veure més »

Zeiles

Zeiles (Zeilas) fou rei de Bitínia fill de Nicomedes I i Ditizela A causa de les intrigues de la seva madrastra Etazeta, Zeiles va haver de fugir de Bitínia i refugiar-se al regne d'Armènia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Zeiles · Veure més »

Zibees

Zibees (Zibeas) fou rei de Bitínia, fill de Zipetes.

Nou!!: Regió de Bitínia і Zibees · Veure més »

Zile

Zile,, és una ciutat i un districte de la província de Tokat, a Turquia.

Nou!!: Regió de Bitínia і Zile · Veure més »

Zipetes

Zipetes, Zibetes, Ziboetes o Zipoetes) fou rei de Bitínia, fill i successor de Bas de Bitínia. Va regnar uns 45 anys (326 aC a 281 aC) durant els quals va fer la guerra amb èxit contra Lisímac de Tràcia, i Antíoc I Sòter. El 315 aC va fer la guerra contra les ciutats d'Astacos de Bitínia i de Calcedònia. Va fundar una ciutat a la que va donar el nom de Zipètion (Zipoetium) al peu de la muntanya Lyperus. Va morir amb 76 anys i va deixar quatre fills, dels quals el més gran Nicomedes I, el va succeir.

Nou!!: Regió de Bitínia і Zipetes · Veure més »

128 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 128 aC · Veure més »

135 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 135 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 149 aC · Veure més »

156 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 156 aC · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 167 aC · Veure més »

180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 180 aC · Veure més »

188 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 188 aC · Veure més »

246 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 246 aC · Veure més »

264 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 264 aC · Veure més »

281 aC

L'any 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Regió de Bitínia і 281 aC · Veure més »

326 aC

; Roma: Foren elegits consols Gai Peteli Libo Visol o Caius Poetelius Libo Visolus i Lluci Papiri Cursor Mugil·là o Lucius Papirius Cursor Mugillanus.

Nou!!: Regió de Bitínia і 326 aC · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 334 aC · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 36 aC · Veure més »

430 aC

L'any 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Regió de Bitínia і 430 aC · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 45 aC · Veure més »

478 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 478 aC · Veure més »

63

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 63 · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 63 aC · Veure més »

7 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 7 aC · Veure més »

73 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 73 aC · Veure més »

74 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 74 aC · Veure més »

84 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 84 aC · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 89 aC · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 90 aC · Veure més »

91 aC

Sense descripció.

Nou!!: Regió de Bitínia і 91 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bitínia, Bitínia (desambiguació), Bitínia (província romana), Bitínia (regió), Província de Bitínia, Província romana de Bitínia, Regne de Bitínia, Regne hel·lenístic de Bitínia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »