Comunicació

400 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Abu Tawr, Agricultura, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alans, Alcalá la Real, Alcanyís, Alfons I de Portugal, Alfons II d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Alfons IV de Portugal, Alfons V de Lleó, Alfons V de Portugal, Alfons VI de Lleó, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Alfons XI de Castella, Algesires, Almansor, Almogàver, Amazics, Amèrica, Aprisió, Aragó, Arianisme, Art mudèjar, Astúries, August, Ènnec Aritza, Àfrica, Àfrica del Nord, Àkhila II, Àlaba, Àrab, Àsturs, Àvila, Bagdad, Baixa edat mitjana, Banu Qassi, Barbastre, Barcelona, Batalla d'Ourique, Batalla de Covadonga, Batalla de Guadalete, Batalla de la Berre, Batalla de Muret, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Batalla de Vouillé, ..., Batalla del riu Salado, Beremund III de Lleó, Biar, Borrell II, Braga, Busot, Califa, Califat Abbàssida, Cançó de Rotllan, Cardener, Carlemany, Carles Martell, Castella, Castellà, Castrojeriz, Català, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catolicisme, Càntabres, Còrdova, Ceuta, Coïmbra, Codi d'Umar, Colonialisme, Comerç, Comtat d'Aragó, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comte, Concili de Clarmont (1095), Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Siurana, Conquesta omeia d'Hispània, Conversió religiosa, Conversions forçades als regnes hispànics, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Criptojudaisme, Cristianisme, Croada d'al-Mariyya, Croades, Croats, Damasc, Dénia, Dieta de Paderborn, Dinastia almoràvit, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia marínida, Dinastia Ximena, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Duero, Ebre, Edat mitjana, Elba (riu), Emir, Emirat de Balànsiya, Emirat de Granada, Enric IV de Castella, Espanyolisme, Estret de Gibraltar, Europa Occidental, Exèrcit, Expansió cap a l'Est, Expedició de Carlemany del 778, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Família benedictina, Fàfila, Ferran el Catòlic, Ferran González, Ferran I de Lleó, Ferran III de Castella, Feu, Feudalisme, Filosofia, França, Francs, Furs, Furs de Sobrarb, Galaicoportuguès, Galícia, Garcia II, Gàl·lia, Gòtia, Gibraltar, Gijón, Golf de Biscaia, Gonçal I de Ribagorça, Governació d'Oriola, Guerra de Granada, Guerra de l'Estret, Guifré el Pilós, Hebreu, Hispani, Hispània, Hispània Tarraconense, Historiografia, Hug I de França, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Illes Balears, Illes Canàries, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Ingrés, Irlanda, Isabel I de Castella, Islam, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joana la Beltraneja, Judaisme, Justinià I, La Rioja, La Seu d'Urgell, La Vila Joiosa, Lisboa, Llatí, Lleó (Castella i Lleó), Lleida, Llibre del Repartiment, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Lleó, Llobregat, Llobregós, Lluís el Pietós, Maduixera, Magrib, Maimònides, Mar Cantàbrica, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca Hispànica, Marroc, Monarquia, Moriscos, Mossàrab, Mossàrabs, Mudèjar, Muladí, Mussa ibn Nussayr, Narbona, Nimes, Occitània, Oceà Atlàntic, Odoacre, Orde militar, Ordoni II de Lleó, Osca, Oviedo, País Valencià, Pacte de Madrid (1339), Pallars, Pamplona, Papa, Paria, Pelai d'Astúries, Península Ibèrica, Penó de la Conquesta, Pere de Cantàbria, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Pesta, Pipí I el Breu, Pirineus, Poema èpic, Poitiers, Portugal, Ramir II de Lleó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Astúries, Regne de Còrsega, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne de València, Reis Catòlics, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Ribagorça, Roderic, Rodrigo Díaz de Vivar, Romània, Rota (Cadis), Salamanca, Sanç II de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Santarém, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Saraqusta, Saxons, Segòvia, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera reial, Septimània, Septimània visigòtica, Serra de l'Albera, Serra del Montsec, Serralada Cantàbrica, Setge d'Arbuna (759), Setge de Gibraltar (1309), Setge de Saraqusta (778), Setge de Tulaytula, Sevilla, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Sultà, Tagarins, Taifa, Tànger, Tàriq ibn Ziyad, Teresa de Lleó i Núñez, Terra Santa, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Urbà II, València, Valí, Vascons, Vàndals, Vítiza, Vic, Visigots, Xarq al-Àndalus, Zamora, 1002, 1004, 1031, 1035, 1037, 1040, 1072, 1085, 1086, 1088, 1090, 1093, 1094, 1095, 11 d'agost, 1102, 1109, 1129, 1137, 1139, 1142, 1143, 1147, 1150, 1154, 1157, 1213, 1224, 1229, 1238, 1244, 1263, 1292, 1304, 1305, 1309, 1319, 1327, 1330, 1331, 1333, 1339, 1340, 1341, 1343, 1344, 1349, 1350, 1351, 1354, 1374, 1492, 15 de març, 1512, 1515, 1609, 24 d'octubre, 24 de juny, 30 d'octubre, 476, 5 d'octubre, 507, 554, 710, 711, 712, 713, 714, 718, 721, 722, 724, 732, 737, 752, 759, 768, 777, 778, 785, 790, 791, 792, 793, 794, 798, 801, 802, 806, 842, 920, 923, 929, 939, 940, 985, 987. Ampliar l'índex (350 més) » « Shrink índex

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abu Tawr

Abu-Tawr fou valí de Waixqa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Abu Tawr · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Agricultura · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Al-Hàkam I · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alans · Veure més »

Alcalá la Real

Alcalá la Real és un municipi de la Província de Jaén (Espanya), situat a 71 km de la capital provincial, Jaén, i a 53 km de la ciutat de Granada.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alcalá la Real · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alcanyís · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons I de Portugal · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Alfons III d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons III d'Astúries · Veure més »

Alfons IV de Portugal

Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons IV de Portugal · Veure més »

Alfons V de Lleó

Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons V de Lleó · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons V de Portugal · Veure més »

Alfons VI de Lleó

Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons VI de Lleó · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons X de Castella · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Alfons XI de Castella · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Algesires · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Almansor · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Almogàver · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Amazics · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Amèrica · Veure més »

Aprisió

L'aprisió (del llatí apprehensio o aprisio, "apropiació") o presura és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Aprisió · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Aragó · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Arianisme · Veure més »

Art mudèjar

Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Art mudèjar · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Astúries · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і August · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ènnec Aritza · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àfrica del Nord · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àkhila II · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àlaba · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àrab · Veure més »

Àsturs

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àsturs · Veure més »

Àvila

Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Àvila · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Bagdad · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Baixa edat mitjana · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Banu Qassi · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Barbastre · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Ourique

La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del príncep portuguès Alfonso Henriques contra els almoràvits dirigits per Alí ibn Yússuf.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla d'Ourique · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de la Berre

La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de la Berre · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Batalla del riu Salado · Veure més »

Beremund III de Lleó

Beremund III de Lleó (?, 1017 - Tamarón, 1037) va ser rei de Lleó de 1028 a 1037.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Beremund III de Lleó · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Biar · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Borrell II · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Braga · Veure més »

Busot

Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Busot · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Califat Abbàssida · Veure més »

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Cançó de Rotllan · Veure més »

Cardener

El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Cardener · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Carles Martell · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Castellà · Veure més »

Castrojeriz

Vista de Castrojeriz amb el castell Castrojeriz és un poble de la província de Burgos.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Castrojeriz · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Catalunya Vella · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Catolicisme · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Càntabres · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Còrdova · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ceuta · Veure més »

Coïmbra

Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Coïmbra · Veure més »

Codi d'Umar

El Codi d'Úmar, també conegut com a Pacte d'Úmar o Tractat d'Úmar (‘Tractat d'Úmar’;, ‘Acord d'Úmar’) o com a Lleis d'Úmar (‘Condicions d'Úmar’) és un tractat apòcrif entre els musulmans i els cristians de Síria, Mesopotàmia o Jerusalem que més tard obtindria rang canònic en la jurisprudència islàmica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Codi d'Umar · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Colonialisme · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comerç · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comtats catalans · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Comte · Veure més »

Concili de Clarmont (1095)

El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Siurana

La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conquesta de Siurana · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Conversió religiosa

''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conversió religiosa · Veure més »

Conversions forçades als regnes hispànics

''The Moorish Proselytes of Archbishop Ximenes'', (Els prosèlits magrebins de l'arquebisbe Ximenes, Granada, 1500), obra d'Edwin Long (1829–1891) que representa un baptisme massiu de musulmans Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Conversions forçades als regnes hispànics · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Criptojudaisme

El criptojudaisme és l'adhesió al judaisme clandestí mentre es declara públicament ser d'una altra fe.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Criptojudaisme · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Cristianisme · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Croades · Veure més »

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Croats · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Damasc · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dénia · Veure més »

Dieta de Paderborn

La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dieta de Paderborn · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Dinastia Ximena · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Duero

El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Duero · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ebre · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana · Veure més »

Elba (riu)

Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Elba (riu) · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Emir · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Emirat de Granada · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Enric IV de Castella · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Espanyolisme · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Estret de Gibraltar · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Europa Occidental · Veure més »

Exèrcit

Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Exèrcit · Veure més »

Expansió cap a l'Est

invasió alemanya de Polònia. Els polonesos eren apartats per fer lloc als colons alemanys amb l'objectiu de germanitzar Polònia occidental. Drang nach Osten (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est", "empentant cap a l'est",Ulrich Best, Transgression as a Rule: German-Polish cross-border cooperation, border discourse and EU-enlargement, 2008, p. 58, ISbN 3-8258-0654-5, "expansió cap a l'est",Jerzy Jan Lerski, Piotr Wróbel, Richard J. Kozicki, Historical Dictionary of Poland, 966–1945, 1996, p. 118,, "anant cap a l'est"Edmund Jan Osmańczyk, Anthony Mango, Encyclopedia of the United Nations and International Agreements, 2003, p. 579,, o "desig d'empentar cap a l'est") va ser un terme encunyat el per designar l'expansió alemanya cap als territoris eslaus.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Expansió cap a l'Est · Veure més »

Expedició de Carlemany del 778

L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Família benedictina · Veure més »

Fàfila

Fàfila o Fàvila (Astúries, inici s. VIII—mitjan del 739) va ser el segon rei d'Astúries (737-739).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Fàfila · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran González

J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ferran González · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ferran I de Lleó · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ferran III de Castella · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Feu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Feudalisme · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Filosofia · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Francs · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Furs · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Furs de Sobrarb · Veure més »

Galaicoportuguès

El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Galaicoportuguès · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Galícia · Veure més »

Garcia II

* Garcia Sanxes II de Pamplona (~964 - ~1004), rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Garcia II · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Gàl·lia · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Gòtia · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Gibraltar · Veure més »

Gijón

Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Gijón · Veure més »

Golf de Biscaia

El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Golf de Biscaia · Veure més »

Gonçal I de Ribagorça

Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »

Governació d'Oriola

Les governacions del Regne de València La governació d'Oriola, també coneguda en època foral com governació dellà Xixona, era una de les dues demarcacions administratives en les quals es dividia l'antic Regne de València.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Governació d'Oriola · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Guifré el Pilós · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hebreu · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hispani · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hispània Tarraconense · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Historiografia · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hug I de França · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Illes Balears · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Illes Canàries · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Ingrés

Un ingrés, en termes econòmics, és tota entrada financera que rep una persona, una família, una empresa, una organització, un govern, etc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ingrés · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Irlanda · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Isabel I de Castella · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Islam · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Jaca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Jaume el Just · Veure més »

Joana la Beltraneja

Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Joana la Beltraneja · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Judaisme · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Justinià I · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і La Rioja · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і La Vila Joiosa · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Lisboa · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llatí · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Lleida · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Lleó

Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llista de reis de Lleó · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llobregat · Veure més »

Llobregós

El Llobregós (o Riubregós, Lo Bregós) és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Llobregós · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Lluís el Pietós · Veure més »

Maduixera

La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Maduixera · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Magrib · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Maimònides · Veure més »

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mar Cantàbrica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Marca (territori) · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Marca Hispànica · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Marroc · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Monarquia · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Moriscos · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mossàrab · Veure més »

Mossàrabs

Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mossàrabs · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mudèjar · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Muladí · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Narbona · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Nimes · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Oceà Atlàntic · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Odoacre · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Orde militar · Veure més »

Ordoni II de Lleó

Ordoni II de Lleó i I de Galícia (v 873 - 924) fou infant d'Astúries i rei de Galícia (910-924) i rei de Lleó (914-924).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ordoni II de Lleó · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Osca · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Oviedo · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і País Valencià · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pallars · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pamplona · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Papa · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Paria · Veure més »

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pelai d'Astúries · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Península Ibèrica · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pere de Cantàbria

Pere de Cantàbria (? - 730), duc de Cantàbria.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pere de Cantàbria · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pesta · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pipí I el Breu · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Pirineus · Veure més »

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Poema èpic · Veure més »

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Poitiers · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Portugal · Veure més »

Ramir II de Lleó

Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ramir II de Lleó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de Còrsega

El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Còrsega · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de França · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sevilla

El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Sevilla · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Regne de València · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Reis Catòlics · Veure més »

Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova

La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Ribagorça · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Roderic · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Romània

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Romània · Veure més »

Rota (Cadis)

Rota és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Rota (Cadis) · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Salamanca · Veure més »

Sanç II de Castella

Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sanç II de Castella · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sanç Ramires · Veure més »

Santarém

Santarém és un municipi portuguès al districte de Santarém, a la regió d'Alentejo i a la subregió de Lezíria do Tejo.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Santarém · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Saraqusta · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Saxons · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Segòvia · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Senyera reial · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Septimània visigòtica · Veure més »

Serra de l'Albera

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Serra de l'Albera · Veure més »

Serra del Montsec

El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Serra del Montsec · Veure més »

Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Serralada Cantàbrica · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1309)

El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Setge de Gibraltar (1309) · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Tulaytula

El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Setge de Tulaytula · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sevilla · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Sultà · Veure més »

Tagarins

Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles  i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tagarins · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Taifa · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tànger · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Teresa de Lleó i Núñez

Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Teresa de Lleó i Núñez · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Terra Santa · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Elx

El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Tractat d'Elx · Veure més »

Urbà II

Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Urbà II · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і València · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Valí · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Vascons · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Vàndals · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Vítiza · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Vic · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Visigots · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Zamora

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і Zamora · Veure més »

1002

El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1002 · Veure més »

1004

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1004 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1031 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1035 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1037 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1040 · Veure més »

1072

El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1072 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1085 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1086 · Veure més »

1088

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1088 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1090 · Veure més »

1093

El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1093 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1094 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1095 · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 11 d'agost · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1102 · Veure més »

1109

El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1109 · Veure més »

1129

El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1129 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1137 · Veure més »

1139

El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1139 · Veure més »

1142

El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1142 · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1143 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1147 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1150 · Veure més »

1154

Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1154 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1157 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1213 · Veure més »

1224

Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1224 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1229 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1238 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1244 · Veure més »

1263

El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1263 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1292 · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1305 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1309 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1319 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1327 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1330 · Veure més »

1331

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1331 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1333 · Veure més »

1339

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1339 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1340 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1341 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1343 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1344 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1349 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1350 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1351 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1354 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1374 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1492 · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 15 de març · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1512 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1515 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 1609 · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 24 d'octubre · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 24 de juny · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 30 d'octubre · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 476 · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 5 d'octubre · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 507 · Veure més »

554

El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 554 · Veure més »

710

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 710 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 711 · Veure més »

712

El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 712 · Veure més »

713

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 713 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 714 · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 718 · Veure més »

721

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 721 · Veure més »

722

El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 722 · Veure més »

724

El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 724 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 732 · Veure més »

737

El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 737 · Veure més »

752

El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 752 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 759 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 768 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 777 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 778 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 785 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 790 · Veure més »

791

El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 791 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 792 · Veure més »

793

Iberia i Regne Franc dels Carolingis.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 793 · Veure més »

794

El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 794 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 798 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 801 · Veure més »

802

El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 802 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 806 · Veure més »

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 842 · Veure més »

920

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 920 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 923 · Veure més »

929

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 929 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 939 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 940 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 985 · Veure més »

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Conquesta feudal hispànica і 987 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Conquesta cristiana, Reconquesta, Reconquesta cristiana.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant