Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Anatema, Argimundus, Arianisme, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Narbona, Arri, Arxidiòcesi de València, Atanagild, Aude, Austràsia, Baza, Bisbat de Tortosa, Bosó, Brunequilda, Carcassona, Cartagena, Cartaginense, Chronicon Albeldense, Clodosinda, Concilis de Toledo, Confiscació, Desideri de Tolosa, Desterrament, Ducat d'Aquitània, Edicte, Espània, Estret de Gibraltar, Expropiació, Geila, Goswinda, Guntram de Borgonya, Heretgia, Hermenegild, III Concili de Toledo, Imperi Romà d'Orient, Ingunda, Isidor de Sevilla, Khildebert II, Leandre de Sevilla, Leovigild, Liuva II, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista dels reis visigots, Lugo, Lusitània, Madrid, Massona, Màlaga, Medina Sidonia, Metropolità, ..., Nèustria, Porto, Regne de Borgonya, Roine, Sínode, Segga, Senat d'Espanya, Septimània, Sisbert, Suíntila, Sueus, Sunna (bisbe arrià), Tui, Ugne, Viseu, Visigots, Viteric, 565, 573, 580, 582, 583, 584, 585, 586, 587, 589, 599, 601, 8 de maig. Ampliar l'índex (30 més) »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Recared I і Anatema · Veure més »
Argimundus
Argimon (Argimundus) fou pretendent a la corona visigoda del Regne de Toledo el 590.
Nou!!: Recared I і Argimundus · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Recared I і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Recared I і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Recared I і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Recared I і Arri · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Recared I і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Recared I і Atanagild · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Recared I і Aude · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Recared I і Austràsia · Veure més »
Baza
Baza és un municipi de la província de Granada.
Nou!!: Recared I і Baza · Veure més »
Bisbat de Tortosa
Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Recared I і Bisbat de Tortosa · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Recared I і Bosó · Veure més »
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Nou!!: Recared I і Brunequilda · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Recared I і Carcassona · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Recared I і Cartagena · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Recared I і Cartaginense · Veure més »
Chronicon Albeldense
La gent de Toledo, segons el ''Codex Vigilianus'', la versió més avançada i il·lustrada de la Chronicon Albeldense. La Chronicon Albeldense (Crònica d'Albelda) és una crònica històrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astúries.
Nou!!: Recared I і Chronicon Albeldense · Veure més »
Clodosinda
Clodosinda o Clodosvinda (Chlodoswintha) fou una princesa francona, filla de Sigebert I i Brunequilda (Brunilda) i germana de Khildebert II.
Nou!!: Recared I і Clodosinda · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Recared I і Concilis de Toledo · Veure més »
Confiscació
La Reial Comissió confisca els béns dels revoltats a Bohèmia entre 1618-1620. La confiscació, comís o decomís, en Dret, és l'acte de confiscar o privar de les possessions o béns sense compensació, passant elles a l'erari públic.
Nou!!: Recared I і Confiscació · Veure més »
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Nou!!: Recared I і Desideri de Tolosa · Veure més »
Desterrament
motius obscurs.El desterrament és un tipus de pena que un Estat pot imposar a una persona per haver comès un delicte o una malifeta.
Nou!!: Recared I і Desterrament · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Recared I і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Nou!!: Recared I і Edicte · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Recared I і Espània · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Recared I і Estret de Gibraltar · Veure més »
Expropiació
Estat a expropiar.Lexpropiació és una institució de dret públic, que consisteix en la transferència coactiva de la propietat privada a l'estat o una altra entitat de l'administració pública (municipi, autonomia...), mitjançant una indemnització, concretament.
Nou!!: Recared I і Expropiació · Veure més »
Geila
Geila fou germà del rei Suíntila i associat al govern del Regne de Toledo el 625, juntament amb el seu nebot Ricimir, fill de Suíntila.
Nou!!: Recared I і Geila · Veure més »
Goswinda
Goswinda, Gosuinda o en francès Goïswinthe, nascuda cap a 530, morta el 589, fou una reina visigoda de la segona meitat del, mare de la princesa Brunequilda, reina d'Austràsia (coneguda a França com Brunehaut).
Nou!!: Recared I і Goswinda · Veure més »
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Recared I і Guntram de Borgonya · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Recared I і Heretgia · Veure més »
Hermenegild
Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.
Nou!!: Recared I і Hermenegild · Veure més »
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Nou!!: Recared I і III Concili de Toledo · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Recared I і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ingunda
Ingundis o Ingunda (??- 584) fou una reina dels visigots.
Nou!!: Recared I і Ingunda · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Recared I і Isidor de Sevilla · Veure més »
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Nou!!: Recared I і Khildebert II · Veure més »
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Nou!!: Recared I і Leandre de Sevilla · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Recared I і Leovigild · Veure més »
Liuva II
Moneda encunyada a Mèrida durant el seu regnat. Liuva II (583-603) fou rei visigot del 601 al 603.
Nou!!: Recared I і Liuva II · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Recared I і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Recared I і Llista dels reis visigots · Veure més »
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Nou!!: Recared I і Lugo · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Recared I і Lusitània · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Recared I і Madrid · Veure més »
Massona
Massona (577- vers 606) fou bisbe de Mèrida del 575 al 582 i del 587 a la seva mort.
Nou!!: Recared I і Massona · Veure més »
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Nou!!: Recared I і Màlaga · Veure més »
Medina Sidonia
Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Recared I і Medina Sidonia · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Recared I і Metropolità · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Recared I і Nèustria · Veure més »
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Nou!!: Recared I і Porto · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Recared I і Regne de Borgonya · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Recared I і Roine · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Recared I і Sínode · Veure més »
Segga
fou rei usurpador visigot el 588.
Nou!!: Recared I і Segga · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Recared I і Senat d'Espanya · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Recared I і Septimània · Veure més »
Sisbert
Sisbert o Sisebert fou arquebisbe metropolità de Toledo elegit després de la mort de Julià II de Toledo el 6 de març del 690 i fins al 693.
Nou!!: Recared I і Sisbert · Veure més »
Suíntila
Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.
Nou!!: Recared I і Suíntila · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Recared I і Sueus · Veure més »
Sunna (bisbe arrià)
Sunna fou bisbe arrià de Mèrida del 582 al 588.
Nou!!: Recared I і Sunna (bisbe arrià) · Veure més »
Tui
Tui és un municipi gallec situat al sud de la província de Pontevedra, a la frontera amb Portugal, país del qual està separat pel riu Miño.
Nou!!: Recared I і Tui · Veure més »
Ugne
Ugne - també escrit com Ungas, Ugnas i Ugnus - fou bisbe de Barcelona al darrer quart del.
Nou!!: Recared I і Ugne · Veure més »
Viseu
Viseu (pronunciació /viˈzeu/) és un municipi portuguès, situat al districte de Viseu, a la regió del Centre i a la subregió de Dão-Lafões.
Nou!!: Recared I і Viseu · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Recared I і Visigots · Veure més »
Viteric
Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.
Nou!!: Recared I і Viteric · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 565 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 573 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 580 · Veure més »
582
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 582 · Veure més »
583
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 583 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 584 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 585 · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 586 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 587 · Veure més »
589
Sense descripció.
Nou!!: Recared I і 589 · Veure més »
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 599 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Recared I і 601 · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Recared I і 8 de maig · Veure més »
