39 les relacions: Aigua, Albedo, Anell E, Atmosfera, Cassini-Huygens, Cronos, Densitat, Dione (satèl·lit), Gea, Giovanni Cassini, Hemisferi, Jàpet (satèl·lit), John Herschel, Llatí, Lluna, Mercuri (planeta), Mitologia grega, Olímpics, Període de rotació, Període orbital, Rea (mitologia), Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Saturn, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Sol, Tetis (satèl·lit), Tità, Tità (satèl·lit), Urà (mitologia), Volcà, William Herschel, Zeus, 1671, 1672, 1684, 1847, 23 de desembre.
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Albedo · Veure més »
Anell E
L'anell E de Saturn s'estén des de 180.000 km als 480.000 km del centre de Saturn.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Anell E · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Cronos · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Densitat · Veure més »
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Dione (satèl·lit) · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Gea · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Veure més »
Hemisferi
Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Hemisferi · Veure més »
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Llatí · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Lluna · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Olímpics · Veure més »
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Període de rotació · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Període orbital · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Rea (mitologia) · Veure més »
Rotació síncrona
La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Sol · Veure més »
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Tetis (satèl·lit) · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Tità · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Urà (mitologia) · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Volcà · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і Zeus · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і 1671 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і 1672 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і 1684 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і 1847 · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rea (satèl·lit) і 23 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Rea (satèl.lit), Rea (satèl•lit), Rea (satèŀlit).