Taula de continguts
19 les relacions: Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Endònim, Estat de Chihuahua, Ethnologue, Llengües taracahites, Mèxic, Secretaria d'Educació Pública, Tarahumares, Uto-asteca.
Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes
La Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, sigla CDI) és un organisme autònom descentralitzat de l'administració pública federal de l'Estat mexicà, creat el 21 de maig de 2003, per decret del president Vicente Fox Quesada amb l'objectiu de realitzar totes les accions necessàries per garantir el desenvolupament sa i correcte dels pobles indígenes de Mèxic, segons l'establert per l'article segon de la Constitució dels Estats Units Mexicans.
Veure Rarámuri і Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Rarámuri і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Rarámuri і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Rarámuri і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Rarámuri і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Rarámuri і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Rarámuri і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Rarámuri і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Rarámuri і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Rarámuri і Consonant palatal
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Rarámuri і Consonant velar
Endònim
Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.
Veure Rarámuri і Endònim
Estat de Chihuahua
LEstat de Chihuahua és un dels trenta-un estats de Mèxic, situat al nord d'aquest país.
Veure Rarámuri і Estat de Chihuahua
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Rarámuri і Ethnologue
Llengües taracahites
Expansió utoasteca cap al sud Les llengües taracahites constitueixen una subdivisió de la divisió sonorenca de la família lingüística uto-asteca, parlada per diversos pobles taracahites a Mèxic.
Veure Rarámuri і Llengües taracahites
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Rarámuri і Mèxic
Secretaria d'Educació Pública
La Secretaria d'Educació Pública (en castellà: Secretaría de Educación Pública) de Mèxic és una secretaria encarregada de l'educació tant científica com artística i esportiva en tots els nivells, així com dels seus continguts, programes d'estudi i calendaris.
Veure Rarámuri і Secretaria d'Educació Pública
Tarahumares
Tarahumares a Tuaripa (Chihuahua, 1892) Artesania tarahumara a Chihuahua Casa tarahumara tradicional Els tarahumares són un poble amerindi del nord de Mèxic que parlen una llengua utoasteca coneguda com a rarámuri.
Veure Rarámuri і Tarahumares
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Veure Rarámuri і Uto-asteca