Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Acadèmia de la Llengua Catalana, Ateneu Barcelonès, Barcelona, Bases de Manresa, Catalanisme, Centre Excursionista de Catalunya, Escriptor, Eusebi Güell i Bacigalupi, Ferran Agulló i Vidal, Jocs Florals, Josep Garcia Robles, Jove Catalunya, La Renaixensa, La Vanguardia, Lliga de Catalunya, Lluís Plandiura i Pou, Mallorca, Margalida Tomàs i Vidal, Marià Aguiló i Fuster, Mestre en Gai Saber, Pere Farrés i Arderiu, Pollença, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Theodor Körner (escriptor), Unió Catalanista, 13 de novembre, 1848, 1867, 1873, 1881, 1892, 1916.
Acadèmia de la Llengua Catalana
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Ateneu Barcelonès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Barcelona · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Bases de Manresa · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Catalanisme · Veure més »
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Escriptor · Veure més »
Eusebi Güell i Bacigalupi
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Eusebi Güell i Bacigalupi · Veure més »
Ferran Agulló i Vidal
Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: ''«Des d'aquesta tronade Sant-ElmFerran Agulló intuíla idea de batejarla Costa Brava»'' Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863 - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Ferran Agulló i Vidal · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Jocs Florals · Veure més »
Josep Garcia Robles
fou un compositor català.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Josep Garcia Robles · Veure més »
Jove Catalunya
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Jove Catalunya · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і La Renaixensa · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і La Vanguardia · Veure més »
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Lliga de Catalunya · Veure més »
Lluís Plandiura i Pou
Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 8 de juliol de 1882 - Barcelona, 20 de juny de 1956) fou un industrial, polític i col·leccionista català.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Lluís Plandiura i Pou · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Mallorca · Veure més »
Margalida Tomàs i Vidal
Margalida Tomàs i Vidal (Palma, Mallorca, 1950) és una historiadora de la literatura i professora d'educació secundària balear.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Margalida Tomàs i Vidal · Veure més »
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »
Mestre en Gai Saber
Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Mestre en Gai Saber · Veure més »
Pere Farrés i Arderiu
Pere Farrés i Arderiu (Manlleu, Osona, 25 de febrer de 1948 - Vic, Osona, 8 de novembre de 2008) va ser un historiador de la literatura, crític literari, professor d'educació secundària i professor universitari català.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Pere Farrés i Arderiu · Veure més »
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Pollença · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Theodor Körner (escriptor)
Carl Theodor Körner (Dresden, 22 de setembre del 1791 - Bosc de Rosenow prop de Lützow, 26 d'agost del 1813) fou un poeta i militar alemany.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Theodor Körner (escriptor) · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і Unió Catalanista · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 13 de novembre · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1848 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1867 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1873 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1881 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1892 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Picó i Campamar і 1916 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Picó, Ramon Picó Campamar, Ramón Picó Campamar, Ramón Picó i Campamar.
