Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ramir II d'Aragó

Índex Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

75 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Agnès de Peitieu, Agost, Alfons el Bataller, Barbastre, Bartomeu apòstol, Bernat I de Foix, Besalú, Bisbat de Roda de Ribagorça, Capítols matrimonials de Barbastre, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catedral de Jaca, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Confirmació d'Ayerbe (1137), Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, De rebus Hispaniae, Dei gratia, Dinastia Ximena, Ermessenda de Bigorra, Felícia de Roucy, Garcia Ramires, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Gener, Jaca, Llegenda de la Campana de Huesca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Monarca, Monestir de Sant Pere el Vell, Octubre, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Osca, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Província de Lleó, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Renúncia de Saragossa (1137), Rodrigo Jiménez de Rada, Roger I de Carcassona, Sahagún, Sanç III de Pamplona, ..., Sanç Ramires, Setembre, Setge de Fraga (1133-1134), Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Urraca I de Lleó, Ximena Fernández, 1086, 1093, 11 d'agost, 11 de setembre, 1111, 1117, 1131, 1134, 1135, 1137, 1150, 1157, 13 de novembre, 14 d'octubre, 16 d'agost, 24 d'abril, 27 d'agost, 3 de maig, 4 de setembre. Ampliar l'índex (25 més) »

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Agnès de Peitieu · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Agost · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Barbastre · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Bartomeu apòstol · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Bernat I de Foix · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Besalú · Veure més »

Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »

Catedral de Jaca

Sant Pere de Jaca o simplement catedral de Jaca (província d'Osca, Aragó, Espanya), és una de les construccions més característiques i antigues del romànic a Espanya.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Catedral de Jaca · Veure més »

Catedral de Sant Ponç de Tomièiras

L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Confirmació d'Ayerbe (1137)

Confirmació d'Ayerbe (27 d'agost del 1137) L'anomenada Confirmació d'Ayerbe és una carta pública del rei Ramir II d'Aragó feta el 27 d'agost del 1137 (o 1138) al castell d'Ayerbe per la qual es comprometia a no fer mai més cap donació si no comptava amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer IV, i que si en feia cap més sense el consentiment del comte, la donació seria considerada nul·la.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Confirmació d'Ayerbe (1137) · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

De rebus Hispaniae

De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і De rebus Hispaniae · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Dei gratia · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Ermessenda de Bigorra

Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Ermessenda de Bigorra · Veure més »

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Felícia de Roucy · Veure més »

Garcia Ramires

Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Garcia Ramires · Veure més »

Garcia Sanxes II de Pamplona

Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »

Garsenda de Bigorra

Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Garsenda de Bigorra · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Gener · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Jaca · Veure més »

Llegenda de la Campana de Huesca

''La campana de Huesca'' per José Casado del Alisal La llegenda de la "Campana de Huesca" va nàixer a l'entorn de la problemàtica successòria que havia plantejat el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) i narra que el rei Ramir II d'Aragó decapità a 15 nobles que s'oposaren a la seva voluntat.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Llegenda de la Campana de Huesca · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Monarca · Veure més »

Monestir de Sant Pere el Vell

Vista parcial del monestir des del claustre El monestir de Sant Pere el Vell (en aragonès: Sant Per o Viello) és un edifici romànic del situat al nucli antic de la ciutat d'Osca (Aragó).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Monestir de Sant Pere el Vell · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Octubre · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Orde del Temple · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Orde militar · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Osca · Veure més »

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Pere el d'Osca · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Província de Lleó

Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Província de Lleó · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Renúncia de Saragossa (1137)

Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Roger I de Carcassona · Veure més »

Sahagún

Sahagún (de Sant Facund; en aragonès, la vila es apelada Safagún o Safagun) és un municipi de la província de Lleó, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Sahagún · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Setembre · Veure més »

Setge de Fraga (1133-1134)

El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »

Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)

Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Urraca I de Lleó · Veure més »

Ximena Fernández

Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).

Nou!!: Ramir II d'Aragó і Ximena Fernández · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1086 · Veure més »

1093

El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1093 · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 11 d'agost · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 11 de setembre · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1111 · Veure més »

1117

;Països Catalans.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1117 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1131 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1134 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1135 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1137 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1150 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 1157 · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 13 de novembre · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 14 d'octubre · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 16 d'agost · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 24 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 27 d'agost · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 3 de maig · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramir II d'Aragó і 4 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llegenda de l'elecció de Ramir el Monjo, Ramir II d’Aragó, Ramir II el Monjo, Ramir el Monjo.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »