Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Radiogalàxia

Índex Radiogalàxia

Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

46 les relacions: Blàzar, Camp magnètic, Cúmul de galàxies, Cúmul de la Verge, Centaure A, Cosmologia, Desplaçament cap al roig, Dispersió de Thomson, Electró, Electró-volt, Espai exterior, Espectre visible, Factor de Lorentz, Forat negre, Fotó, Galàxia activa, Galàxia de Seyfert, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Hertz, Infraroig, Jet (astronomia), Joule, Límit d'Eddington, Lluminositat, Longitud d'ona, Medi interestel·lar, Model Lambda-CDM, Moviment superlumínic, Objecte BL Lac, Ona de xoc, Parsec, Plasma (estat de la matèria), Polarització electromagnètica, Positró, Protó, Quàsar, Radiació de sincrotró, Radiació X, Radiofreqüència, Relativitat especial, Ultraviolat, Velocitat de la llum, Verge A, Watt, 1970.

Blàzar

jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.

Nou!!: Radiogalàxia і Blàzar · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Radiogalàxia і Camp magnètic · Veure més »

Cúmul de galàxies

Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.

Nou!!: Radiogalàxia і Cúmul de galàxies · Veure més »

Cúmul de la Verge

El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.

Nou!!: Radiogalàxia і Cúmul de la Verge · Veure més »

Centaure A

NGC 5128 (coneguda també com a Centaure A) és una galàxia lenticular a una distància de 14 milions d'anys llum a la constel·lació de Centaure.

Nou!!: Radiogalàxia і Centaure A · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Nou!!: Radiogalàxia і Cosmologia · Veure més »

Desplaçament cap al roig

línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.

Nou!!: Radiogalàxia і Desplaçament cap al roig · Veure més »

Dispersió de Thomson

Un fotó de longitud d'ona \lambda \, arriba de l'esquerra, col·lideix amb l'objectiu en repòs, i un nou fotó de longitud d'ona \lambda ' \, emergeix a un angle \theta \,. La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula.

Nou!!: Radiogalàxia і Dispersió de Thomson · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Radiogalàxia і Electró · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Radiogalàxia і Electró-volt · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Radiogalàxia і Espai exterior · Veure més »

Espectre visible

L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.

Nou!!: Radiogalàxia і Espectre visible · Veure més »

Factor de Lorentz

γ → ∞). El factor de Lorentz o terme de Lorentz és una quantitat que expressa quant canvien les mesures de temps, longitud i altres propietats físiques per a un objecte mentre aquest objecte es mou.

Nou!!: Radiogalàxia і Factor de Lorentz · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Radiogalàxia і Forat negre · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Radiogalàxia і Fotó · Veure més »

Galàxia activa

Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).

Nou!!: Radiogalàxia і Galàxia activa · Veure més »

Galàxia de Seyfert

WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.

Nou!!: Radiogalàxia і Galàxia de Seyfert · Veure més »

Galàxia el·líptica

Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.

Nou!!: Radiogalàxia і Galàxia el·líptica · Veure més »

Galàxia espiral

285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.

Nou!!: Radiogalàxia і Galàxia espiral · Veure més »

Hertz

Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Radiogalàxia і Hertz · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Radiogalàxia і Infraroig · Veure més »

Jet (astronomia)

Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.

Nou!!: Radiogalàxia і Jet (astronomia) · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Radiogalàxia і Joule · Veure més »

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Nou!!: Radiogalàxia і Límit d'Eddington · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Radiogalàxia і Lluminositat · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Radiogalàxia і Longitud d'ona · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Radiogalàxia і Medi interestel·lar · Veure més »

Model Lambda-CDM

Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.

Nou!!: Radiogalàxia і Model Lambda-CDM · Veure més »

Moviment superlumínic

Moviment superlumínic En astronomia, el moviment superlumínic és el moviment aparentment més ràpid que la llum que s'ha observat en algunes radiogalàxies, quàsars i recentment també en algunes fonts galàctiques anomenades ''microquàsars''.

Nou!!: Radiogalàxia і Moviment superlumínic · Veure més »

Objecte BL Lac

Espectre òptic de l'objecte BL Lac PG 1553+11. Objecte BL Lac H 0323+022 (z.

Nou!!: Radiogalàxia і Objecte BL Lac · Veure més »

Ona de xoc

En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.

Nou!!: Radiogalàxia і Ona de xoc · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Radiogalàxia і Parsec · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Radiogalàxia і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Polarització electromagnètica

En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.

Nou!!: Radiogalàxia і Polarització electromagnètica · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Radiogalàxia і Positró · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Radiogalàxia і Protó · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.

Nou!!: Radiogalàxia і Quàsar · Veure més »

Radiació de sincrotró

La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.

Nou!!: Radiogalàxia і Radiació de sincrotró · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Radiogalàxia і Radiació X · Veure més »

Radiofreqüència

Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.

Nou!!: Radiogalàxia і Radiofreqüència · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Radiogalàxia і Relativitat especial · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Radiogalàxia і Ultraviolat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Radiogalàxia і Velocitat de la llum · Veure més »

Verge A

Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Radiogalàxia і Verge A · Veure més »

Watt

El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.

Nou!!: Radiogalàxia і Watt · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Radiogalàxia і 1970 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Radiogalaxia, Radiogalàxies.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »