Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Anihilació, Antoine Henri Becquerel, Astronomia de raigs gamma, Ésser humà, Cadena de desintegració, Camp elèctric, Camp magnètic, Cèl·lula, Clorur de bari, Desintegració α, Desintegració β, Dosímetre, Efecte Compton, Efecte fotoelèctric, Electró, Electró-volt, Energia, Energia cinètica, Energia d'enllaç, Ernest Rutherford, Esclat de raigs gamma, Espectre, Físic, Fissió nuclear, Formigó, Fotó, França, Freqüència, Fusió nuclear, Gamma, GRB 970508, Hertz, Ionització, Longitud d'ona, Marie Curie, Metre, Nature, Nombre atòmic, Nucleó, Nucli atòmic, Opacitat, Orbital atòmic, Partícula α, Partícula β, Paul Ulrich Villard, Pierre Curie, Plom, Positró, Química, ..., Radi (element), Radiació, Radiació de sincrotró, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Radiació X, Radioactivitat, Radioactivitat artificial, Radioactivitat natural, Radionúclid, Raigs catòdics, Reacció nuclear, Secció eficaç, Tub de Crookes, Urani, Wilhelm Röntgen, 1900, 1903. Ampliar l'índex (19 més) »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Radiació gamma і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Nou!!: Radiació gamma і Anihilació · Veure més »
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Nou!!: Radiació gamma і Antoine Henri Becquerel · Veure més »
Astronomia de raigs gamma
Els raigs gamma no penetren en l'atmosfera, per la qual cosa han de ser estudiats des d'un telescopi espacial L'astronomia de raigs gamma es defineix com l'estudi astronòmic de cosmos a través dels raigs gamma (fotons d'energia superior als raigs X).
Nou!!: Radiació gamma і Astronomia de raigs gamma · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Radiació gamma і Ésser humà · Veure més »
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Nou!!: Radiació gamma і Cadena de desintegració · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Radiació gamma і Camp elèctric · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Radiació gamma і Camp magnètic · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Radiació gamma і Cèl·lula · Veure més »
Clorur de bari
El clorur de bari és una sal fromada per anions clorur i cations bari.
Nou!!: Radiació gamma і Clorur de bari · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Radiació gamma і Desintegració α · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Radiació gamma і Desintegració β · Veure més »
Dosímetre
Dosímetre Vista posterior Un dosímetre és un aparell medidor que s'utilitza per a registrar la dosi de radiació ionitzant rebuda per la persona que el duu.
Nou!!: Radiació gamma і Dosímetre · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Radiació gamma і Efecte Compton · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Radiació gamma і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Radiació gamma і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Radiació gamma і Electró-volt · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Radiació gamma і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Radiació gamma і Energia cinètica · Veure més »
Energia d'enllaç
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.
Nou!!: Radiació gamma і Energia d'enllaç · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Radiació gamma і Ernest Rutherford · Veure més »
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.
Nou!!: Radiació gamma і Esclat de raigs gamma · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Radiació gamma і Espectre · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Radiació gamma і Físic · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Radiació gamma і Fissió nuclear · Veure més »
Formigó
Formigonat El formigó o pinyonada és el material de construcció resultant de la mescla de ciment (o un altre conglomerant) amb grava (pedrusca o àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua.
Nou!!: Radiació gamma і Formigó · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Radiació gamma і Fotó · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Radiació gamma і França · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Radiació gamma і Freqüència · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Radiació gamma і Fusió nuclear · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Radiació gamma і Gamma · Veure més »
GRB 970508
8 de maig de 1997 | detected_by.
Nou!!: Radiació gamma і GRB 970508 · Veure més »
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Radiació gamma і Hertz · Veure més »
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Nou!!: Radiació gamma і Ionització · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Radiació gamma і Longitud d'ona · Veure més »
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Nou!!: Radiació gamma і Marie Curie · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Radiació gamma і Metre · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Radiació gamma і Nature · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Radiació gamma і Nombre atòmic · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Radiació gamma і Nucleó · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Radiació gamma і Nucli atòmic · Veure més »
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Nou!!: Radiació gamma і Opacitat · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Radiació gamma і Orbital atòmic · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Radiació gamma і Partícula α · Veure més »
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Nou!!: Radiació gamma і Partícula β · Veure més »
Paul Ulrich Villard
Paul Ulrich Villard (Saint-Germain-au-Mont-d'Or, 28 de setembre de 1860 — Baiona, 13 de gener de 1934), físic francès.
Nou!!: Radiació gamma і Paul Ulrich Villard · Veure més »
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Nou!!: Radiació gamma і Pierre Curie · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Radiació gamma і Plom · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Radiació gamma і Positró · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Radiació gamma і Química · Veure més »
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Nou!!: Radiació gamma і Radi (element) · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació · Veure més »
Radiació de sincrotró
La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació de sincrotró · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació gamma · Veure més »
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació ionitzant · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Radiació gamma і Radiació X · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Radiació gamma і Radioactivitat · Veure més »
Radioactivitat artificial
Les radiografies són un exemple típic de font de radioactivitat artificial La radioactivitat artificial és tota radioactivitat o radiació ionitzant d'origen antropogènic, és a dir, causada per l'activitat dels humans.
Nou!!: Radiació gamma і Radioactivitat artificial · Veure més »
Radioactivitat natural
El nivell de radioactivitat natural és diferent de zero a qualsevol lloc de la Terra. La radioactivitat natural és la radioactivitat que es presenta a la natura a causa de les cadenes d'elements radioactius naturals i d'origen no antropogènic.
Nou!!: Radiació gamma і Radioactivitat natural · Veure més »
Radionúclid
Dibuix representant un radionúclid emetent radioactivitat alfa Un núclid radioactiu o radionúclid és un núclid inestable, i que per tant degenera emetent radiacions ionitzants.
Nou!!: Radiació gamma і Radionúclid · Veure més »
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Nou!!: Radiació gamma і Raigs catòdics · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Radiació gamma і Reacció nuclear · Veure més »
Secció eficaç
En física nuclear, la secció eficaç (cross section en anglès) es defineix com la probabilitat d'interacció entre dues partícules.
Nou!!: Radiació gamma і Secció eficaç · Veure més »
Tub de Crookes
El Tub de Crookes és un con de vidre amb 1 ànode i 2 càtodes.
Nou!!: Radiació gamma і Tub de Crookes · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Radiació gamma і Urani · Veure més »
Wilhelm Röntgen
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Nou!!: Radiació gamma і Wilhelm Röntgen · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Radiació gamma і 1900 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Radiació gamma і 1903 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Desintegració gamma, Emissió gamma, Espectròmetre de raigs gamma, Radiació γ, Radiactivitat gamma, Radioactivitat gamma, Radioactivitat γ, Raig gamma, Raigs Gamma, Raigs gamma, Raigs γ, Rajos gamma.
