Accés més ràpid que el navegador!
154 les relacions: Aigua, Aire, Albert Abraham Michelson, Albert Einstein, Amplitud, Angle, Angle sòlid, Arc (geometria), Arc de Sant Martí, Arthur Holly Compton, Astronomia, Augment (lingüística), Augustin Jean Fresnel, Automòbil, Ésser humà, Bé (filosofia), Blau, C, Camp elèctric, Candela, Cervell, Cian, Color, Conjunt convex, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Correcció gamma, Cos negre, Curvatura, Desplaçament cap al roig, Difracció, Distància, Distància focal, Dualitat ona-partícula, Eclipsi, Edward Williams Morley, Edwin Hubble, Efecte Compton, Efecte Doppler, Efecte Faraday, Efecte fotoelèctric, Electró, Electromagnetisme, Element químic, Energia, Energia lluminosa, Energia radiant, Equació d'ona, Equacions de Maxwell, Erwin Schrödinger, ..., Espectre, Espectre visible, Espectroscòpia, Espectroscòpia astronòmica, Estel, Estereoradian, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Michelson-Morley, Física, Feix, Flux lluminós, Flux radiant, Forces fonamentals, Fotó, Fotometria (òptica), Frédéric Joliot-Curie, Freqüència, Friedrich Bessel, Funció còncava, Galàxia, Gravetat, Groc, Heli, Hertz, Hippolyte Fizeau, Il·luminació, Il·luminació (fotometria), Indi (color), Institut d'Estudis Catalans, Intensitat lluminosa, Interferència (propagació d'ones), Irène Joliot-Curie, Irradiància, Isaac Newton, Isotropia, James Bradley, James Chadwick, Joule, Làser, Línia espectral, Lent, Llei d'Ampère, Llei de Faraday, Llei de Snell, Lleis de Grassmann, Lluïssor, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Lumen, Luminància, Lupa, Lux, Mecànica quàntica, Metre, Metre cúbic, Metre quadrat, Microscopi, Mirall, Monocrom, Nana blanca, Nanòmetre, Nucli atòmic, Ona, Ona electromagnètica, Ortogonal, Parsec, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Pascual Jordan, Paul Adrien Maurice Dirac, Permeabilitat, Permitivitat, Planeta extrasolar, Plom, Polarització electromagnètica, Positró, Principi de Huygens-Fresnel, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació tèrmica, Radiació X, Radiància espectral, Radiometria, Refracció, Relativitat especial, Relativitat general, Retrovisor exterior, Roig, S, Sírius, Sinusoide, Sol, Taronja, Taronja (color), Telescopi, Ull, Velocitat de la llum, Velocitat radial, Verd, Vidre, Violat, Watt, Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli. Ampliar l'índex (104 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Llum і Aigua · Veure més »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Llum і Aire · Veure més »
Albert Abraham Michelson
Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Nou!!: Llum і Albert Abraham Michelson · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Llum і Albert Einstein · Veure més »
Amplitud
L'amplitud d'una oscil·lació és la distància vertical al llarg del temps En física, lamplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, i indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mitjà.
Nou!!: Llum і Amplitud · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Llum і Angle · Veure més »
Angle sòlid
Per calcular l'angle sòlid d'un superfície, es projecta l'objecte sobre una esfera de radi conegut. Langle sòlid és l'angle espacial que abasta un objecte vist des d'un punt donat, que es correspon amb la zona de l'espai limitada per una superfície cònica.
Nou!!: Llum і Angle sòlid · Veure més »
Arc (geometria)
Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.
Nou!!: Llum і Arc (geometria) · Veure més »
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Nou!!: Llum і Arc de Sant Martí · Veure més »
Arthur Holly Compton
Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Nou!!: Llum і Arthur Holly Compton · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Llum і Astronomia · Veure més »
Augment (lingüística)
A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.
Nou!!: Llum і Augment (lingüística) · Veure més »
Augustin Jean Fresnel
Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827) fou un físic francès.
Nou!!: Llum і Augustin Jean Fresnel · Veure més »
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Nou!!: Llum і Automòbil · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Llum і Ésser humà · Veure més »
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Nou!!: Llum і Bé (filosofia) · Veure més »
Blau
El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).
Nou!!: Llum і Blau · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Llum і C · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Llum і Camp elèctric · Veure més »
Candela
La candela (símbol: cd) o bugia nova és una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Llum і Candela · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Llum і Cervell · Veure més »
Cian
El cian és un color blau verd.
Nou!!: Llum і Cian · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Llum і Color · Veure més »
Conjunt convex
Un conjunt convex. Un conjunt no convex. En l'espai euclidià, un objecte és convex si per a tots els parells de punts dins de l'objecte, tots els punts del segment recte que els uneix també estan dins de l'objecte.
Nou!!: Llum і Conjunt convex · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Llum і Constant de la gravitació · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Llum і Constant de Planck · Veure més »
Correcció gamma
La correcció gamma és un tipus de correcció de senyal d'imatge que s'aplica tot introduint artificialment una distorsió oposada per equilibrar la no linealitat del receptor (un dispositiu de projecció), ja que aquests no reprodueixen linealment cada color del senyal RGB.
Nou!!: Llum і Correcció gamma · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Llum і Cos negre · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Llum і Curvatura · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Llum і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Nou!!: Llum і Difracció · Veure més »
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Nou!!: Llum і Distància · Veure més »
Distància focal
El punt focal '''F''' i la distància focal ''f'' d'una lent positiva (convexa), d'una de negativa (còncava), d'un mirall còncau i d'un mirall convex. En òptica, la distància focal (concretament la distància focal frontal, diferent de la distància focal de brida) és la distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge és projectada, o bé la distància entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent.
Nou!!: Llum і Distància focal · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Llum і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Llum і Eclipsi · Veure més »
Edward Williams Morley
Edward Williams Morley el 1887 Edward Williams Morley (Newark, Nova Jersey, EUA, gener 1838 – West Hartford, Connecticut, febrer 1923) fou un químic estatunidenc conegut per haver realitzat l'experiment de Michelson-Morley amb Albert Abraham Michelson el 1887.
Nou!!: Llum і Edward Williams Morley · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Llum і Edwin Hubble · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Llum і Efecte Compton · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Llum і Efecte Doppler · Veure més »
Efecte Faraday
Rotació de la polarització deguda a l'efecte Faraday L'efecte Faraday o rotació Faraday, en física és un fenomen magneto-òptic, és a dir, una interacció entre la llum i un camp magnètic en un medi.
Nou!!: Llum і Efecte Faraday · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Llum і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Llum і Electró · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Llum і Electromagnetisme · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Llum і Element químic · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Llum і Energia · Veure més »
Energia lluminosa
En fotometria, lenergia lumínica o lluminosa és la fracció d'energia percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física.
Nou!!: Llum і Energia lluminosa · Veure més »
Energia radiant
Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.
Nou!!: Llum і Energia radiant · Veure més »
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Nou!!: Llum і Equació d'ona · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Llum і Equacions de Maxwell · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Llum і Erwin Schrödinger · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Llum і Espectre · Veure més »
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Nou!!: Llum і Espectre visible · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Llum і Espectroscòpia · Veure més »
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Nou!!: Llum і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Llum і Estel · Veure més »
Estereoradian
L'estereoradian (també escrit estereoradiant) (símbol: sr) és la unitat de l'angle sòlid del SI.
Nou!!: Llum і Estereoradian · Veure més »
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Nou!!: Llum і Experiment de la doble escletxa · Veure més »
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Nou!!: Llum і Experiment de Michelson-Morley · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Llum і Física · Veure més »
Feix
* Feix romà, conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt.
Nou!!: Llum і Feix · Veure més »
Flux lluminós
El flux lluminós és la mesura de la potència lluminosa percebuda.
Nou!!: Llum і Flux lluminós · Veure més »
Flux radiant
En radiometria, el flux radiant és la mesura de la potència d'una radiació electromagnètica (inclosa la llum visible), de l'energia dQ que transporten les ones per unitat de temps.
Nou!!: Llum і Flux radiant · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Llum і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Llum і Fotó · Veure més »
Fotometria (òptica)
La fotometria és la ciència que s'encarrega de la mesura de la llum com a brillantor percebuda per l'ull humà.
Nou!!: Llum і Fotometria (òptica) · Veure més »
Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Llum і Frédéric Joliot-Curie · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Llum і Freqüència · Veure més »
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Nou!!: Llum і Friedrich Bessel · Veure més »
Funció còncava
En matemàtiques, una funció còncava és l'oposada d'una funció convexa.
Nou!!: Llum і Funció còncava · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Llum і Galàxia · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Llum і Gravetat · Veure més »
Groc
El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.
Nou!!: Llum і Groc · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Llum і Heli · Veure més »
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Llum і Hertz · Veure més »
Hippolyte Fizeau
Armand Hippolyte Louis Fizeau (París, 23 de setembre, 1819 - Venteuil, 18 de setembre del 1896), físic francès famós per les seves investigacions sobre la llum.
Nou!!: Llum і Hippolyte Fizeau · Veure més »
Il·luminació
Estadio Metropolitano de Mérida (Venezuela) La il·luminació és l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius.
Nou!!: Llum і Il·luminació · Veure més »
Il·luminació (fotometria)
Il·luminació En fotometria, la il·luminació (\scriptstyle), (per tant cal fer servir il·luminació i no pas il·luminància) és la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una superfície per unitat d'àrea.
Nou!!: Llum і Il·luminació (fotometria) · Veure més »
Indi (color)
El color indi (també anomenat anyil) correspon a una longitud d'ona de la llum de 4.500 a 4.770 Å, o entre 450 i 477 nm, i es troba entre el blau i el violat que fa part de l'arc de Sant Martí.
Nou!!: Llum і Indi (color) · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Llum і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Intensitat lluminosa
En fotometria, la intensitat lluminosa es defineix com la quantitat de flux lluminós, propagant-se en una direcció donada, que emergeix, travessa o incideix sobre una superfície per unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Llum і Intensitat lluminosa · Veure més »
Interferència (propagació d'ones)
Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.
Nou!!: Llum і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »
Irène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Llum і Irène Joliot-Curie · Veure més »
Irradiància
arxiv.
Nou!!: Llum і Irradiància · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Llum і Isaac Newton · Veure més »
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Nou!!: Llum і Isotropia · Veure més »
James Bradley
James Bradley FRS (Sherborne, Gloucestershire, març de 1693 - Chalford, 13 juliol de 1762) va ser un astrònom anglès, nomenat Astrònom reial de la corona anglesa el 1742.
Nou!!: Llum і James Bradley · Veure més »
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Nou!!: Llum і James Chadwick · Veure més »
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Llum і Joule · Veure més »
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Nou!!: Llum і Làser · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Llum і Línia espectral · Veure més »
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Nou!!: Llum і Lent · Veure més »
Llei d'Ampère
En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.
Nou!!: Llum і Llei d'Ampère · Veure més »
Llei de Faraday
La llei de Faraday és una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme, una de les quatre equacions de Maxwell, també és coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que en un circuit tancat sotmès a l'acció d'un camp magnètic variable, s'hi indueix una força electromotriu (fem) proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic que passa a través del circuit.
Nou!!: Llum і Llei de Faraday · Veure més »
Llei de Snell
Refracció La llei de Snell és una fórmula simple utilitzada per a calcular l'angle de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos medis de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) amb índex de refracció diferent.
Nou!!: Llum і Llei de Snell · Veure més »
Lleis de Grassmann
Les lleis de Grassman van ser enunciades el 1853 pel físic alemany Hermann Grassman, que va sistematitzar aquestes quatre lleis.
Nou!!: Llum і Lleis de Grassmann · Veure més »
Lluïssor
Lluïssor metàl·lica de la pirita. La lluïssor o llustre és la mesura de la intensitat de reflexió de la llum incident sobre la superfície d'un mineral o metall.
Nou!!: Llum і Lluïssor · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Llum і Longitud d'ona · Veure més »
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Llum і Louis-Victor de Broglie · Veure més »
Lumen
Una làmpada LED capaç de generar un flux lluminós de 470 lumens. El lumen és la unitat del SI per al flux lluminós.
Nou!!: Llum і Lumen · Veure més »
Luminància
A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada.
Nou!!: Llum і Luminància · Veure més »
Lupa
miniatura '''Microscopi simple''' de Leeuwenhoek. La mostra es col·locava en la punta del cargol, davant l'única lent, la qual destaca pel seu petit diàmetre. Una lupa és un instrument òptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls.
Nou!!: Llum і Lupa · Veure més »
Lux
El lux és la unitat del SI per a la mesura de la Il·luminació.
Nou!!: Llum і Lux · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Llum і Mecànica quàntica · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Llum і Metre · Veure més »
Metre cúbic
El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.
Nou!!: Llum і Metre cúbic · Veure més »
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Nou!!: Llum і Metre quadrat · Veure més »
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Nou!!: Llum і Microscopi · Veure més »
Mirall
Un càntir reflectit en un '''espill'''. Mirall egipci. Louvre. Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla. Esquema d'inversió de la imatge. Esquema d'un reflector. Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep.
Nou!!: Llum і Mirall · Veure més »
Monocrom
Una fotografia mostrada amb una paleta monocroma d'un nombre limitat de tonalitats L'adjectiu monocrom (del grec μονόχρωμος, monochromos, d'un sol color) descriu pintures, esbossos, dissenys o fotografies que només utilitzen un color o tonalitats del mateix color.
Nou!!: Llum і Monocrom · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Llum і Nana blanca · Veure més »
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Nou!!: Llum і Nanòmetre · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Llum і Nucli atòmic · Veure més »
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Nou!!: Llum і Ona · Veure més »
Ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.
Nou!!: Llum і Ona electromagnètica · Veure més »
Ortogonal
En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.
Nou!!: Llum і Ortogonal · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Llum і Parsec · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Llum і Partícula elemental · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Llum і Partícula subatòmica · Veure més »
Pascual Jordan
fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Llum і Pascual Jordan · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Llum і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Permeabilitat
En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.
Nou!!: Llum і Permeabilitat · Veure més »
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Nou!!: Llum і Permitivitat · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Llum і Planeta extrasolar · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Llum і Plom · Veure més »
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Nou!!: Llum і Polarització electromagnètica · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Llum і Positró · Veure més »
Principi de Huygens-Fresnel
El principi de Huygens-Fresnel, anomenat així pel físic neerlandès Christiaan Huygens i el físic francès Agustin Jean Fresnel, estableix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a les que el van originar, anomenades ones secundàries i que tenen la mateixa freqüència i fase de les ones principals.
Nou!!: Llum і Principi de Huygens-Fresnel · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Llum і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Llum і Radiació gamma · Veure més »
Radiació tèrmica
Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm. Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.
Nou!!: Llum і Radiació tèrmica · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Llum і Radiació X · Veure més »
Radiància espectral
Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.
Nou!!: Llum і Radiància espectral · Veure més »
Radiometria
La radiometria és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la mesura de la radiació electromagnètica, el seu camp abasta totes les longituds d'ona de l'espectre electromagnètic (freqüències entre 3×1011 i 3×10¹⁶ Hz o longituds d'ona d'entre 0,01 i 1000 micròmetres), al contrari que la fotometria que només s'ocupa de la part visible de l'espectre, la que pot percebre l'ull humà.
Nou!!: Llum і Radiometria · Veure més »
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Nou!!: Llum і Refracció · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Llum і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Llum і Relativitat general · Veure més »
Retrovisor exterior
Retrovisor exterior de doble perfil. La gran superfície convexa interior està separada de la petita superfície asfèrica exterior. Retrovisor sobre el lateral del capó en un Toyota Celsior Retrovisor exterior amb intermitent Un mirall retrovisor exterior (o retrovisor lateral), és un mirall que es col·loca a l'exterior dels vehicles motoritzats per ajudar el conductor a veure les àrees situades darrere i als costats del vehicle, fora de la zona de visió perifèrica del conductor (en els anomenats "punts cecs").
Nou!!: Llum і Retrovisor exterior · Veure més »
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Nou!!: Llum і Roig · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Llum і S · Veure més »
Sírius
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Llum і Sírius · Veure més »
Sinusoide
Una sinusoide o ona sinusoidal és un tipus de funció matemàtica que es pot expressar mitjançant la funció sinus i representa una oscil·lació periòdica i suau.
Nou!!: Llum і Sinusoide · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Llum і Sol · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Llum і Taronja · Veure més »
Taronja (color)
El color taronja o carabassa té una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm; es troba entre el roig i el groc en l'espectre de llum visible.
Nou!!: Llum і Taronja (color) · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Llum і Telescopi · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Llum і Ull · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Llum і Velocitat de la llum · Veure més »
Velocitat radial
La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.
Nou!!: Llum і Velocitat radial · Veure més »
Verd
Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.
Nou!!: Llum і Verd · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Llum і Vidre · Veure més »
Violat
El color violat (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos.
Nou!!: Llum і Violat · Veure més »
Watt
El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.
Nou!!: Llum і Watt · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Llum і Werner Heisenberg · Veure més »
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Nou!!: Llum і Wolfgang Pauli · Veure més »
Redirigeix aquí:
Claror, Espectre visual, Llum visible, Ona de llum, Radiació electromagnètica visible, Teoria ondulatòria de la llum.
