Accés més ràpid que el navegador!
225 les relacions: Absorció (química), Adoberia, Afèresi, Aigua, Al-Biruní, Al-Kindí, Alcohol, Alexander von Humboldt, Aliatge, Aliment, Alquímia, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoine Lavoisier, Ar-Razí, Arrel quadrada, Astronomia, Atmosfera terrestre, Atomisme, Àcid, Àcid acetilsalicílic, Base química, Biologia, Biomassa, Bioquímica, Bronze, Buit, Carboni, Carboni 12, Càrrega elèctrica, Ceràmica, Cervesa, Chemical Abstracts Service, Ciència, Ciència bàsica, Ciència de materials, Cinètica química, Civilització, CODATA, Combustió, Compost iònic, Compost inorgànic, Compost orgànic, Compost químic, Concentració, Concentració molar, Configuració electrònica, Constant física, Cosmètica, ..., Cristall, De la natura, Dissolvent, Edat mitjana, Electró, Electronegativitat, Electroquímica, Element químic, Empirisme, Energia, Energia d'ionització, Enginyeria, Enginyeria química, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Enllaç metàl·lic, Enllaç químic, Epicur, Equació, Equació química, Esmalt, Espectroscòpia, Estat d'oxidació, Estat fonamental, Estructura de Lewis, Estructura química, Europa, Experiment, Farmàcia, Fórmula química, Fermentació, Foc, Formatge, Fotoquímica, Fracció molar, Francis Bacon, Funció, Gas, Geologia, Geometria molecular, Geoquímica, Gram, Greix, Grup de la taula periòdica, Hidròxid de potassi, Hidrogen, Hidrogencarbonat de sodi, Iatroquímica, Ió (àtom), Ibn al-Hàytham, Isòtop, Jàbir ibn Hayyan, John Dalton, Laboratori, Litre, Llatí, Llei de Boyle, Llei de conservació de la massa, Llimoner, Llista d'elements per nom, Llista d'elements per símbol, Llista d'elements químics, Llista d'elements químics per períodes, Logaritme, Lucreci, Matèria, Matemàtiques, Material, Mètode científic, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Medicina, Metal·lúrgia, Metall, Mineral, Model atòmic de Dalton, Molalitat, Molècula, Moment angular, Morris Kline, Naturalis Historia, Número CAS, Neuroquímica, Neutró, Nombre atòmic, Nombre d'Avogadro, Nombre de coordinació, Nomenclatura orgànica, Nomenclatura química, Normalitat, Nucli atòmic, Observació, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Or, Orbital atòmic, Orbital molecular, Ou (biologia), Oxigen, Paracels, Paràbola, Parell solitari, Pedra filosofal, Pell, Període de la taula periòdica, Perfum, Petroli, Petroquímica, PH, Pigment, Pintura (material), Plantes, Plini el Vell, Polímer, Poros, Precipitació química, Prehistòria, Protó, Proteïna, Pseudo-Geber, Quantitat de substància, Química analítica, Química computacional, Química dels polímers, Química física, Química inorgànica, Química nuclear, Química organometàl·lica, Química orgànica, Química quàntica, Quilogram, Radi atòmic, Reacció química, Reactivitat química, René Descartes, Revolució científica, Robert Boyle, Sabó, Síntesi química, Sistema Internacional d'Unitats, Solubilitat, Solució aquosa, Solució química, Solut, Substància, Substància química, Sulfat de coure(II), Suma, Suspensió (mescla), Taula periòdica, Tecnologia, Termodinàmica química, Terrissa, Tintura (tèxtil), Traducció lingüística, Transparència, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Unitat de mesura, Urani, Vi, Vidre, Vinagre, Will Durant, Xarxa de Bravais, 1493, 1541, 1561, 1596, 1626, 1627, 1650, 1691, 1743, 1783, 1794, 1800. Ampliar l'índex (175 més) »
Absorció (química)
Absorbidor de laboratori. '''1a)''': entrada de CO₂; '''1b)''': entrada de H₂O; '''2)''': sortida; '''3)''': columna d'absorció; '''4)''': empaquetament. L'absorció química és la incorporació d'una substància en un estat en un altre estat diferent.
Nou!!: Química і Absorció (química) · Veure més »
Adoberia
Adoberia de pells a Marràqueix L'adoberia o indústria adobera és el procediment per a fer que la pell de determinats animals no es descompongui o podreixi un cop separada d'aquest sinó que es conservi per a poder-la utilitzar.
Nou!!: Química і Adoberia · Veure més »
Afèresi
L'afèresi és un fenomen fonètic que consisteix en la supressió d'un so o d'una síl·laba àtons al començament d'una paraula o frase.
Nou!!: Química і Afèresi · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Química і Aigua · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Química і Al-Biruní · Veure més »
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Nou!!: Química і Al-Kindí · Veure més »
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Nou!!: Química і Alcohol · Veure més »
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Nou!!: Química і Alexander von Humboldt · Veure més »
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Nou!!: Química і Aliatge · Veure més »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Química і Aliment · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Química і Alquímia · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Química і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Química і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Química і Antiga Roma · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Química і Antoine Lavoisier · Veure més »
Ar-Razí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Les obres atribuïdes a Jàbir ibn Hayyan i Ar-Razí contenen les classificacions sistemàtiques més antigues conegudes de substàncies químiques. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. En el sistema nerviós va afirmar que els nervis tenien funcions motores o sensorials, descrivint 7 nervis cranials i 31 de la medul·la espinal, assignant un ordre numèric als nervis cranials des de l'òptic fins als nervis hipoglosos. Va classificar els nervis espinals en vuit nervis cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, tres sacres i tres coccigis utilitzant-ho per relacionar els signes clínics de lesió amb la ubicació corresponent de les lesions del sistema nerviós. Va diferenciar mitjançant una observació acurada la verola del xarampió, fins llavors estaven agrupades com una sola malaltia que causava erupcions Pel que fa a les pràctiques higièniques, Ar-Razí, a qui se li va demanar una vegada que escollis el lloc per a un nou hospital a Bagdad, va suspendre trossos de carn en diversos punts de la ciutat i va recomanar construir l'hospital al lloc on la carn es va podrir més lentament. Ar-Razí és de vegades anomenat el "Pare de la pediatria" per escriure la monografia les malalties dels infants tractant la pediatria com un camp independent de la medicina. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè, la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.
Nou!!: Química і Ar-Razí · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Química і Arrel quadrada · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Química і Astronomia · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Química і Atmosfera terrestre · Veure més »
Atomisme
Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Nou!!: Química і Atomisme · Veure més »
Àcid
Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.
Nou!!: Química і Àcid · Veure més »
Àcid acetilsalicílic
L'àcid acetilsalicílic (abreviat com AAS, rarament anomenat acetosal) i mundialment conegut pel nom comercial d'Aspirina és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori.
Nou!!: Química і Àcid acetilsalicílic · Veure més »
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Nou!!: Química і Base química · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Química і Biologia · Veure més »
Biomassa
La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.
Nou!!: Química і Biomassa · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: Química і Bioquímica · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Química і Bronze · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Química і Buit · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Química і Carboni · Veure més »
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Nou!!: Química і Carboni 12 · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Química і Càrrega elèctrica · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Química і Ceràmica · Veure més »
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Nou!!: Química і Cervesa · Veure més »
Chemical Abstracts Service
El Chemical Abstracts Service (CAS) és una divisió de la Societat Química Americana (CAmS o Societat Americana de Química) la qual confecciona un índex de la bibliografia científica respecte a la química i els dominis científics relacionats, els Chemical Abstracts, publicats des de l'any 1907.
Nou!!: Química і Chemical Abstracts Service · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Química і Ciència · Veure més »
Ciència bàsica
Les ciències bàsiques, ciències fonamentals o ciències pures en la ciència, descriuen les forces dels objectes, les relacions entre si i les lleis que les regeixen, de tal manera que tots els altres fenòmens poden estar en principi derivats d'aquestes seguint la lògica del reduccionisme científic.
Nou!!: Química і Ciència bàsica · Veure més »
Ciència de materials
Diferents disciplines de la ciència de materials La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.
Nou!!: Química і Ciència de materials · Veure més »
Cinètica química
300px La cinètica química, també coneguda com a velocitat de reacció, és l'estudi de la velocitat de les reaccions químiques i dels factors dels quals depèn.
Nou!!: Química і Cinètica química · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: Química і Civilització · Veure més »
CODATA
CODATA (Comitè d'Informació per a la Ciència i la Tecnologia, en anglès Committee on Data for Science and Technology) va ser establert el 1966 com a comitè científic interdisciplinari del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), formalment el Concili Internacional de Científics Units, que té la seu a París des de fa més de 30 anys.
Nou!!: Química і CODATA · Veure més »
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Nou!!: Química і Combustió · Veure més »
Compost iònic
Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.
Nou!!: Química і Compost iònic · Veure més »
Compost inorgànic
Compost inorgànic Un compost inorgànic és un compost químic format per elements que, entre ells, no es troba el carboni.
Nou!!: Química і Compost inorgànic · Veure més »
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Nou!!: Química і Compost orgànic · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Química і Compost químic · Veure més »
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Nou!!: Química і Concentració · Veure més »
Concentració molar
La concentració molar, anomenada abans molaritat, és una unitat de concentració d'una dissolució utilitzada en química igual a: c.
Nou!!: Química і Concentració molar · Veure més »
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Nou!!: Química і Configuració electrònica · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Química і Constant física · Veure més »
Cosmètica
Productes cosmètics. Dona asiàtica pintant-se els ulls davant l'espill. Imatge d'un ull de dona maquillat. Una Maiko japonesa. La cosmètica és l'art d'aplicar diversos productes per tenir cura, embellir o protegir la part exterior del cos humà, en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells.
Nou!!: Química і Cosmètica · Veure més »
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Nou!!: Química і Cristall · Veure més »
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Nou!!: Química і De la natura · Veure més »
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Nou!!: Química і Dissolvent · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Química і Edat mitjana · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Química і Electró · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Química і Electronegativitat · Veure més »
Electroquímica
reacció redox genera electricitat L'electroquímica és la branca conjunta de la química i física que estudia els efectes dels fenòmens electromagnètics sobre l'estructura de la matèria i la conversió d'aquesta en energia elèctrica.
Nou!!: Química і Electroquímica · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Química і Element químic · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Química і Empirisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Química і Energia · Veure més »
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Nou!!: Química і Energia d'ionització · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Química і Enginyeria · Veure més »
Enginyeria química
l'enginyeria química permet dissenyar processos químics eficients. L'enginyeria química és l'enginyeria del canvi químic.
Nou!!: Química і Enginyeria química · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: Química і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: Química і Enllaç iònic · Veure més »
Enllaç metàl·lic
En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.
Nou!!: Química і Enllaç metàl·lic · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Química і Enllaç químic · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: Química і Epicur · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Química і Equació · Veure més »
Equació química
Una equació química és la representació dels canvis que es produeixen a una reacció química utilitzant simbologia pròpia de la química.
Nou!!: Química і Equació química · Veure més »
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Nou!!: Química і Esmalt · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Química і Espectroscòpia · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Química і Estat d'oxidació · Veure més »
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Nou!!: Química і Estat fonamental · Veure més »
Estructura de Lewis
Estructura de Lewis de l'aigua Les estructures de Lewis són diagrames que mostren l'enllaç entre els àtoms de la molècula i els parells d'electrons que hi ha.
Nou!!: Química і Estructura de Lewis · Veure més »
Estructura química
Estructura de la molècula d'àcid nítric, que mostra angles i enllaços. L'estructura química d'una substància química aporta informació sobre la manera com s'enllacen els diferents àtoms o ions que formen una molècula, o agregat atòmic.
Nou!!: Química і Estructura química · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Química і Europa · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Química і Experiment · Veure més »
Farmàcia
Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Química і Farmàcia · Veure més »
Fórmula química
Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-). Els elements presents s'indiquen mitjançant els seus símbols i amb un subíndex al costat de cadascun dels elements s'indica el nombre d'àtoms d'aquest element que presenta una unitat elemental del compost o molècula.
Nou!!: Química і Fórmula química · Veure més »
Fermentació
Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.
Nou!!: Química і Fermentació · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Química і Foc · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Química і Formatge · Veure més »
Fotoquímica
La fotoquímica és l'estudi de les transformacions químiques provocades o catalitzades per l'emissió o absorció de llum visible o radiació ultra violeta.
Nou!!: Química і Fotoquímica · Veure més »
Fracció molar
La fracció molar és una unitat química per a expressar la concentració de solut en una dissolució.
Nou!!: Química і Fracció molar · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: Química і Francis Bacon · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Química і Funció · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Química і Gas · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Química і Geologia · Veure més »
Geometria molecular
molècula d'aigua La geometria molecular o estructura molecular és la disposició tridimensional dels àtoms que formen una molècula.
Nou!!: Química і Geometria molecular · Veure més »
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Nou!!: Química і Geoquímica · Veure més »
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Nou!!: Química і Gram · Veure més »
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Nou!!: Química і Greix · Veure més »
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Nou!!: Química і Grup de la taula periòdica · Veure més »
Hidròxid de potassi
L'hidròxid de potassi és un compost químic, un hidròxid de fórmula química KOH, anomenat comercialment potassa càustica.
Nou!!: Química і Hidròxid de potassi · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Química і Hidrogen · Veure més »
Hidrogencarbonat de sodi
L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy) és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃.
Nou!!: Química і Hidrogencarbonat de sodi · Veure més »
Iatroquímica
Paracelsus. La iatroquímica és una escola química i mèdica del, relacionada amb l'alquímia.
Nou!!: Química і Iatroquímica · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Química і Ió (àtom) · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Química і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Química і Isòtop · Veure més »
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Nou!!: Química і Jàbir ibn Hayyan · Veure més »
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Nou!!: Química і John Dalton · Veure més »
Laboratori
Laboratori de bioquímica Thomas Edison al seu laboratori, 1901. Un laboratori (del llatí medieval laboratorium) és un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca científica.
Nou!!: Química і Laboratori · Veure més »
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Nou!!: Química і Litre · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Química і Llatí · Veure més »
Llei de Boyle
consulta.
Nou!!: Química і Llei de Boyle · Veure més »
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Nou!!: Química і Llei de conservació de la massa · Veure més »
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Nou!!: Química і Llimoner · Veure més »
Llista d'elements per nom
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nom, amb un codi de color per cada tipus d'element.
Nou!!: Química і Llista d'elements per nom · Veure més »
Llista d'elements per símbol
Llista d'elements químics ordenats alfabèticament segons el seu símbol Categoria:Elements químics Elements.
Nou!!: Química і Llista d'elements per símbol · Veure més »
Llista d'elements químics
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nombre atòmic, amb un codi de color per cada tipus d'element.
Nou!!: Química і Llista d'elements químics · Veure més »
Llista d'elements químics per períodes
* Elements del període 1.
Nou!!: Química і Llista d'elements químics per períodes · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Química і Logaritme · Veure més »
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Nou!!: Química і Lucreci · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Química і Matèria · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Química і Matemàtiques · Veure més »
Material
Dos materials diferents, comparats de manera macroscòpica, microscòpica i nanoscòpica respectivament, d'esquerra dreta Un material és una substància sòlida amb estructura i propietats homogènies que s'utilitza per a la fabricació de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentació, lleure i altres.
Nou!!: Química і Material · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Química і Mètode científic · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Química і Mecànica estadística · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Química і Mecànica quàntica · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Química і Medicina · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Química і Metal·lúrgia · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Química і Metall · Veure més »
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Nou!!: Química і Mineral · Veure més »
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Nou!!: Química і Model atòmic de Dalton · Veure més »
Molalitat
La molalitat en química és una manera d'expressar les concentracions de les dissolucions.
Nou!!: Química і Molalitat · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Química і Molècula · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Química і Moment angular · Veure més »
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Química і Morris Kline · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Química і Naturalis Historia · Veure més »
Número CAS
El número CAS o número de registre CAS (en anglès CAS registry number) és una identificació numèrica única per a compostos químics, polímers, seqüències biològiques, preparats i aliatges.
Nou!!: Química і Número CAS · Veure més »
Neuroquímica
La neuroquímica és una branca de la neurociència que s'encarrega de l'estudi dels neuroquímics.
Nou!!: Química і Neuroquímica · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Química і Neutró · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Química і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Química і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Nombre de coordinació
El nombre de coordinació, en la química i la cristal·lografia, d'un àtom central en una molècula o un cristall és el nombre dels seus veïns més propers.
Nou!!: Química і Nombre de coordinació · Veure més »
Nomenclatura orgànica
La nomenclatura dels compostos orgànics és complexa i menys sistemàtica que la inorgànica atesa la major complexitat dels compostos i l'existència de molts noms tradicionals no sistemàtics (provinents de la seva participació en el món biològic).
Nou!!: Química і Nomenclatura orgànica · Veure més »
Nomenclatura química
La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.
Nou!!: Química і Nomenclatura química · Veure més »
Normalitat
La normalitat és una unitat de concentració utilitzada en química.
Nou!!: Química і Normalitat · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Química і Nucli atòmic · Veure més »
Observació
Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.
Nou!!: Química і Observació · Veure més »
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Nou!!: Química і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Química і Or · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Química і Orbital atòmic · Veure més »
Orbital molecular
Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.
Nou!!: Química і Orbital molecular · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Química і Ou (biologia) · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Química і Oxigen · Veure més »
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Nou!!: Química і Paracels · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Química і Paràbola · Veure més »
Parell solitari
En química, un parell solitari es refereix a un parell d'electrons de valència que no es comparteixen amb un altre àtom en un enllaç covalent i de vegades s'anomena parell no compartit o parell no enllaçant.
Nou!!: Química і Parell solitari · Veure més »
Pedra filosofal
obra de Carl Spitzweg (vers 1860) La pedra filosofal, era una substància ansiosament cercada pels alquimistes i cobejada perquè se li suposaven virtuts meravelloses, no només la d'aconseguir l'or sinó la de guarir algunes malalties i atorgar la immortalitat.
Nou!!: Química і Pedra filosofal · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Química і Pell · Veure més »
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Nou!!: Química і Període de la taula periòdica · Veure més »
Perfum
Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.
Nou!!: Química і Perfum · Veure més »
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Nou!!: Química і Petroli · Veure més »
Petroquímica
Vista d'una planta petroquímica a Singapur La petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Nou!!: Química і Petroquímica · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Química і PH · Veure més »
Pigment
Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.
Nou!!: Química і Pigment · Veure més »
Pintura (material)
Pot de pintura verda La creació d'Adam, per Miquel Àngel. La pintura és un producte líquid o pastós que, en ser aplicat sobre una superfície en capes primes, es transforma, al cap d'un temps, en una pel·lícula sòlida que recobreix la superfície, amb la finalitat de protegir-la o decorar-la.
Nou!!: Química і Pintura (material) · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Química і Plantes · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Química і Plini el Vell · Veure més »
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Nou!!: Química і Polímer · Veure més »
Poros
Poros (en Πόρος) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Química і Poros · Veure més »
Precipitació química
La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.
Nou!!: Química і Precipitació química · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Química і Prehistòria · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Química і Protó · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Química і Proteïna · Veure més »
Pseudo-Geber
Pseudo-Geber ("fals Geber") és el nom assignat pels estudiosos moderns a un alquimista anònim europeu nascut al, que de vegades ha estat identificat com Pau de Taranto, va escriure llibres sobre alquímia i metal·lúrgia, en llatí, sota el nom de "Geber".
Nou!!: Química і Pseudo-Geber · Veure més »
Quantitat de substància
La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.
Nou!!: Química і Quantitat de substància · Veure més »
Química analítica
Determinació de la composició d'una mostra per ressonància magnètica nuclear La química analítica és la branca de la química que consisteix en l'anàlisi de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seva composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisi i estudiar les dades (quimiometria).
Nou!!: Química і Química analítica · Veure més »
Química computacional
La química computacional és una branca de la química que utilitza ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics.
Nou!!: Química і Química computacional · Veure més »
Química dels polímers
Corda de niló. La química de polímers o química macromolecular és una ciència multidisciplinària que maneja la síntesi química i les propietats químiques dels polímers.
Nou!!: Química і Química dels polímers · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Química і Química física · Veure més »
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Nou!!: Química і Química inorgànica · Veure més »
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Química і Química nuclear · Veure més »
Química organometàl·lica
Ferrocè La química organometàl·lica és una branca de la química que estudia els composts organometàl·lics, composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom d'un metall mitjançant enllaç covalent.
Nou!!: Química і Química organometàl·lica · Veure més »
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Nou!!: Química і Química orgànica · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Química і Química quàntica · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Química і Quilogram · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Química і Radi atòmic · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Química і Reacció química · Veure més »
Reactivitat química
La reactivitat química és l'expressió que es fa servir per valorar la capacitat d'un element o substància per reaccionar en presència d'altres substàncies (anomenades reactius) i formar una nova substància.
Nou!!: Química і Reactivitat química · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Química і René Descartes · Veure més »
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Nou!!: Química і Revolució científica · Veure més »
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Nou!!: Química і Robert Boyle · Veure més »
Sabó
Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.
Nou!!: Química і Sabó · Veure més »
Síntesi química
La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.
Nou!!: Química і Síntesi química · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Química і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Nou!!: Química і Solubilitat · Veure més »
Solució aquosa
Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.
Nou!!: Química і Solució aquosa · Veure més »
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Nou!!: Química і Solució química · Veure més »
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Nou!!: Química і Solut · Veure més »
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Nou!!: Química і Substància · Veure més »
Substància química
L'aigua i el vapor són dues formes diferents d'una mateixa substància química Una substància química o substància pura és qualsevol material amb una composició química definida, sense importar la seva procedència.
Nou!!: Química і Substància química · Veure més »
Sulfat de coure(II)
El sulfat de coure(II) és un compost químic cristal·lí de fórmula CuSO₄.
Nou!!: Química і Sulfat de coure(II) · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Química і Suma · Veure més »
Suspensió (mescla)
Les torrentades són suspensions de terra en aigua. Torrent de na Joanota, Llucmajor, Mallorca. Una suspensió és una mescla heterogènia, constituïda per partícules sòlides insolubles (fase dispersa) en un medi líquid (dispersant o dispersor) que poden separar-se per filtració.
Nou!!: Química і Suspensió (mescla) · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Química і Taula periòdica · Veure més »
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Nou!!: Química і Tecnologia · Veure més »
Termodinàmica química
La termodinàmica química (del gr. thermos, calor i química) consisteix en l'estudi de les transformacions que pateix l'energia calorífica en les reaccions químiques, sorgint com una aplicació de la termoquímica, la termodinàmica a la química.
Nou!!: Química і Termodinàmica química · Veure més »
Terrissa
Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
Nou!!: Química і Terrissa · Veure més »
Tintura (tèxtil)
medieval de Sedan (Ardenes), maig del 2007). La tintura és l'operació per acolorir una matèria tèxtil.
Nou!!: Química і Tintura (tèxtil) · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Química і Traducció lingüística · Veure més »
Transparència
cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.
Nou!!: Química і Transparència · Veure més »
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Nou!!: Química і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Química і Unitat de mesura · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Química і Urani · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Química і Vi · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Química і Vidre · Veure més »
Vinagre
Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.
Nou!!: Química і Vinagre · Veure més »
Will Durant
va ser un filòsof, historiador i escriptor estatunidenc, conegut per la seva autoria i coautoria, al costat de la seva esposa Ariel Durant, de la col·lecció La Història de la Civilització.
Nou!!: Química і Will Durant · Veure més »
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Nou!!: Química і Xarxa de Bravais · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Química і 1493 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Química і 1541 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Química і 1561 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Química і 1596 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Química і 1626 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Química і 1627 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Química і 1650 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Química і 1691 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Química і 1743 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Química і 1783 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Química і 1794 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Química і 1800 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ciències Químiques, Ciències químiques, Quimica, Quími, Químicament, Químics, Químiques.
