Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Actinoide, Antoine Henri Becquerel, Astrofísica, Bioquímica, Camp elèctric, Carl Friedrich von Weizsäcker, Central nuclear, Cicle de Calvin, Cicle del combustible nuclear, Ciclotró, Desintegració α, Desintegració β, Diòxid de carboni, Dilució isotòpica, Dmitri Ivanenko, Electró, Element químic, Energia cinètica, Enrico Fermi, Ernest Lawrence, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Ernest Walton, Ettore Majorana, Eugene Paul Wigner, Experiment de Rutherford, Física nuclear, Fissió nuclear, Forces fonamentals, Fosforescència, Fotó, Fotosíntesi, Frédéric Joliot-Curie, Friedrich Wilhelm Strassmann, Geocronologia, George de Hevesy, George Gamow, Glúcid, Hans Geiger, Heli, Imperi Austrohongarès, Irène Joliot-Curie, James Chadwick, Johannes Hans Jensen, John Archibald Wheeler, John Douglas Cockcroft, Líquid, Lise Meitner, Magnitud física, Maria Göppert-Mayer, ..., Marie Curie, Melvin Calvin, Nature, Núclid, Niels Bohr, Nucli atòmic, Or, Otto Hahn, Partícula α, Partícula subatòmica, Pierre Curie, Plom, Premi Nobel de Física, Premi Nobel de Química, Propietat química, Química, Química analítica, Química física, Química inorgànica, Química orgànica, Radiació gamma, Radioactivitat, Radioactivitat artificial, Radioquímica, Reactor nuclear, Reprocessament nuclear, Síntesi química, Sulfur de plom(II), Taula periòdica, Traçador, Transactínid, Urani, Werner Heisenberg. Ampliar l'índex (33 més) »
Actinoide
La sèrie dels actinoides o actínids comprèn els 15 elements de l'actini fins al lawrenci (nombres atòmics del 89 al 103, ambdós inclosos), que són: actini (Ac), tori (Th), protoactini (Pa), urani (U), neptuni (Np), plutoni (Pu), americi (Am), curi (Cm), berkeli (Bk), californi (Cf), einsteini (Es), fermi (Fm), mendelevi (Md), nobeli (No) i lawrenci (Lr).
Nou!!: Química nuclear і Actinoide · Veure més »
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Nou!!: Química nuclear і Antoine Henri Becquerel · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Química nuclear і Astrofísica · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: Química nuclear і Bioquímica · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Química nuclear і Camp elèctric · Veure més »
Carl Friedrich von Weizsäcker
Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.
Nou!!: Química nuclear і Carl Friedrich von Weizsäcker · Veure més »
Central nuclear
Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.
Nou!!: Química nuclear і Central nuclear · Veure més »
Cicle de Calvin
Esquema general del cicle de Calvin El cicle de Calvin (també anomenat cicle de Calvin-Benson) és un conjunt de reaccions bioquímiques que es produeixen a l'estroma dels cloroplasts dels organismes que fan la fotosíntesi.
Nou!!: Química nuclear і Cicle de Calvin · Veure més »
Cicle del combustible nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). El cicle del combustible nuclear, també anomenada cadena del combustible nuclear, és la progressió del combustible nuclear a través d'una sèrie de diferents etapes.
Nou!!: Química nuclear і Cicle del combustible nuclear · Veure més »
Ciclotró
un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.
Nou!!: Química nuclear і Ciclotró · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Química nuclear і Desintegració α · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Química nuclear і Desintegració β · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Química nuclear і Diòxid de carboni · Veure més »
Dilució isotòpica
'''Hevesy György''', '''Georg Karl von Hevesy''' o '''George de Hevesy''' (1885 - 1966) La dilució isotòpica és una tècnica analítica de radioquímica emprada per a la determinació quantitativa d'elements químics o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d'una quantitat pesant d'un isòtop radioactiu (d'activitat específica A_i) del mateix element a determinar, i mesura de l'activitat final A_f d'aquest element o d'un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Nou!!: Química nuclear і Dilució isotòpica · Veure més »
Dmitri Ivanenko
Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.
Nou!!: Química nuclear і Dmitri Ivanenko · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Química nuclear і Electró · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Química nuclear і Element químic · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Química nuclear і Energia cinètica · Veure més »
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Nou!!: Química nuclear і Enrico Fermi · Veure més »
Ernest Lawrence
Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sud 1901 - Palo Alto, Califòrnia 1958) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.
Nou!!: Química nuclear і Ernest Lawrence · Veure més »
Ernest Marsden
Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.
Nou!!: Química nuclear і Ernest Marsden · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Química nuclear і Ernest Rutherford · Veure més »
Ernest Walton
fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Nou!!: Química nuclear і Ernest Walton · Veure més »
Ettore Majorana
Ettore Majorana (Catània, 5 d'agost de 1906 - mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins.
Nou!!: Química nuclear і Ettore Majorana · Veure més »
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Nou!!: Química nuclear і Eugene Paul Wigner · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Química nuclear і Experiment de Rutherford · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Química nuclear і Física nuclear · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Química nuclear і Fissió nuclear · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Química nuclear і Forces fonamentals · Veure més »
Fosforescència
Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.
Nou!!: Química nuclear і Fosforescència · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Química nuclear і Fotó · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Química nuclear і Fotosíntesi · Veure més »
Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Química nuclear і Frédéric Joliot-Curie · Veure més »
Friedrich Wilhelm Strassmann
Friedrich Wilhelm Strassmann, conegut com a Fritz Strassmann (22 de febrer de 1902, Boppard, Renània-Palatinat - 22 d'abril de 1980, Mainz, Magúncia) fou un químic alemany que, amb el físic Otto Hahn el 1938 realitzaren els experiments que permeteren interpretar correctament la fissió nuclear.
Nou!!: Química nuclear і Friedrich Wilhelm Strassmann · Veure més »
Geocronologia
La Geocronologia és la ciència que determina l'edat absoluta de les roques, fòssils, i sediments, dins d'un cert grau d'incertesa inherent en el mètode utilitzat.
Nou!!: Química nuclear і Geocronologia · Veure més »
George de Hevesy
Hevesy György, Georg Karl von Hevesy o George de Hevesy (Budapest, Imperi Austrohongarès 1885 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya 1966), fou un físic i químic hongarès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1943.
Nou!!: Química nuclear і George de Hevesy · Veure més »
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Nou!!: Química nuclear і George Gamow · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Química nuclear і Glúcid · Veure més »
Hans Geiger
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.
Nou!!: Química nuclear і Hans Geiger · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Química nuclear і Heli · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Química nuclear і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Irène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Química nuclear і Irène Joliot-Curie · Veure més »
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Nou!!: Química nuclear і James Chadwick · Veure més »
Johannes Hans Jensen
Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: Química nuclear і Johannes Hans Jensen · Veure més »
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Nou!!: Química nuclear і John Archibald Wheeler · Veure més »
John Douglas Cockcroft
''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Nou!!: Química nuclear і John Douglas Cockcroft · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Química nuclear і Líquid · Veure més »
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Nou!!: Química nuclear і Lise Meitner · Veure més »
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Nou!!: Química nuclear і Magnitud física · Veure més »
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: Química nuclear і Maria Göppert-Mayer · Veure més »
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Nou!!: Química nuclear і Marie Curie · Veure més »
Melvin Calvin
Melvin Calvin (Saint Paul, EUA 1911 - Berkeley 1997) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1961.
Nou!!: Química nuclear і Melvin Calvin · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Química nuclear і Nature · Veure més »
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Nou!!: Química nuclear і Núclid · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Química nuclear і Niels Bohr · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Química nuclear і Nucli atòmic · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Química nuclear і Or · Veure més »
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Nou!!: Química nuclear і Otto Hahn · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Química nuclear і Partícula α · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Química nuclear і Partícula subatòmica · Veure més »
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Nou!!: Química nuclear і Pierre Curie · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Química nuclear і Plom · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Química nuclear і Premi Nobel de Física · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Química nuclear і Premi Nobel de Química · Veure més »
Propietat química
Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.
Nou!!: Química nuclear і Propietat química · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Química nuclear і Química · Veure més »
Química analítica
Determinació de la composició d'una mostra per ressonància magnètica nuclear La química analítica és la branca de la química que consisteix en l'anàlisi de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seva composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisi i estudiar les dades (quimiometria).
Nou!!: Química nuclear і Química analítica · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Química nuclear і Química física · Veure més »
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Nou!!: Química nuclear і Química inorgànica · Veure més »
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Nou!!: Química nuclear і Química orgànica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Química nuclear і Radiació gamma · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Química nuclear і Radioactivitat · Veure més »
Radioactivitat artificial
Les radiografies són un exemple típic de font de radioactivitat artificial La radioactivitat artificial és tota radioactivitat o radiació ionitzant d'origen antropogènic, és a dir, causada per l'activitat dels humans.
Nou!!: Química nuclear і Radioactivitat artificial · Veure més »
Radioquímica
Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.
Nou!!: Química nuclear і Radioquímica · Veure més »
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Nou!!: Química nuclear і Reactor nuclear · Veure més »
Reprocessament nuclear
El reprocessament nuclear és una tecnologia que es va desenvolupar per separar i recuperar químicament el plutoni fissionable del combustible nuclear irradiat.
Nou!!: Química nuclear і Reprocessament nuclear · Veure més »
Síntesi química
La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.
Nou!!: Química nuclear і Síntesi química · Veure més »
Sulfur de plom(II)
El sulfur de plom(II) o sulfur plumbós és una substància fosca, insoluble en aigua i àcids febles que es forma fàcilment a partir d'altres sals de plom i sulfurs. S'aprofita aquesta reacció en química analítica per separar el plom juntament amb altres sulfurs poc solubles dels altres cations en la marxa analítica.
Nou!!: Química nuclear і Sulfur de plom(II) · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Química nuclear і Taula periòdica · Veure més »
Traçador
Un traçador és una substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l'evolució d'una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Nou!!: Química nuclear і Traçador · Veure més »
Transactínid
capes d'electrons del rutherfordi, el primer dels transactínids. Els transactínids són els elements químics de nombre atòmic superior a 103.
Nou!!: Química nuclear і Transactínid · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Química nuclear і Urani · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Química nuclear і Werner Heisenberg · Veure més »
