Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Adhesió, Adsorció, Alessandro Volta, Antoine Lavoisier, Àtom, Calor, Calorímetre, Catalitzador, Càrrega elèctrica, Ciència de materials, Cinètica química, Circuit elèctric, Coagulació, Col·loide, Compost químic, Corrent elèctric, Cristal·lografia, Dècada, Dècada del 1860, Dècada del 1880, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Dilatació tèrmica, Elèctrode, Electròlisi, Electròlit, Electró, Electricitat, Electroforesi, Electronegativitat, Electroquímica, Element químic, Energia de Gibbs, Energia lliure termodinàmica, Enllaç químic, Entalpia, Entropia, Equació de Van 't Hoff, Equació diferencial, Equilibri termodinàmic, Erich Hückel, Espècie química, Espectroscòpia, Estat de transició, Estructura cristal·lina, Física, Fotosíntesi, Funció, Gant, Gas, Glúcid, ..., Grec, Heike Kamerlingh Onnes, Henry Louis Le Châtelier, Hidrogen, Humectant, Humphry Davy, Institut d'Estudis Catalans, Jacobus Henricus van 't Hoff, Josiah Willard Gibbs, Journal of Physical Chemistry A, Lars Onsager, Líquid, Linus Carl Pauling, Lleis de la termodinàmica, Ludwig Ferdinand Wilhelmy, Macromolècula, Marcellin Pierre Eugène Berthelot, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Medi ambient, Metall, Michael Faraday, Mikhaïl Lomonóssov, Molècula, Motor de combustió, Nombre d'Avogadro, Nucli atòmic, Ozó, Països Baixos, Peter Debye, Physical Chemistry Chemical Physics, Pierre-Simon Laplace, Pila voltaica, Potassi, Potencial químic, Premi Nobel de Física, Premi Nobel de Química, Pressió, Procés quasiestàtic, Procés reversible, Producte químic, Protó, Química, Química col·loidal, Química quàntica, Radiació electromagnètica, Rússia, Reacció elemental, Reacció química, Reactiu, Regla de les fases de Gibbs, Revista científica, Sal (química), Sòlid, Sistema, Sodi, Solució química, Svante August Arrhenius, Temperatura, Teoria del calòric, TERMCAT, Termodinàmica, Termodinàmica química, Termoquímica, Treball (física), Ull, Volum, Wilhelm Ostwald, 1752, 1756, 1834, 1876, 1887. Ampliar l'índex (73 més) »
Adhesió
morter utilitzat per mantenir junts els maons és un exemple de l'adhesió. L'adhesió és la propietat de la matèria per la qual s'uneixen dues superfícies de substàncies iguals o diferents quan entren en contacte, i es mantenen juntes per forces intermoleculars.
Nou!!: Química física і Adhesió · Veure més »
Adsorció
Adsorció. L'adsorció és un fenomen físic o químic que consisteix en la formació d'una capa de material ós, líquid o sòlid sobre la superfície d'una substància sòlida, tot i que, de vegades, també es pot produir sobre una superfície líquida, però això és menys freqüent.
Nou!!: Química física і Adsorció · Veure més »
Alessandro Volta
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.
Nou!!: Química física і Alessandro Volta · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Química física і Antoine Lavoisier · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Química física і Àtom · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Química física і Calor · Veure més »
Calorímetre
El calorímetre és un instrument que serveix per a amidar les quantitats de calor subministrades o rebudes pels cossos.
Nou!!: Química física і Calorímetre · Veure més »
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Nou!!: Química física і Catalitzador · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Química física і Càrrega elèctrica · Veure més »
Ciència de materials
Diferents disciplines de la ciència de materials La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.
Nou!!: Química física і Ciència de materials · Veure més »
Cinètica química
300px La cinètica química, també coneguda com a velocitat de reacció, és l'estudi de la velocitat de les reaccions químiques i dels factors dels quals depèn.
Nou!!: Química física і Cinètica química · Veure més »
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Nou!!: Química física і Circuit elèctric · Veure més »
Coagulació
Els organismes disposen d'un sistema de seguretat que els permet deturar una hemorràgia o pèrdua de sang produïda per la ruptura de la paret vascular.
Nou!!: Química física і Coagulació · Veure més »
Col·loide
La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).
Nou!!: Química física і Col·loide · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Química física і Compost químic · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Química física і Corrent elèctric · Veure més »
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Nou!!: Química física і Cristal·lografia · Veure més »
Dècada
Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.
Nou!!: Química física і Dècada · Veure més »
Dècada del 1860
Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.
Nou!!: Química física і Dècada del 1860 · Veure més »
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Nou!!: Química física і Dècada del 1880 · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Química física і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Dilatació tèrmica
Dilatòmetre antic. La dilatació tèrmica és el fenomen que provoca la variació de les dimensions d'una substància, especialment dels materials metàl·lics, en resposta als canvis de la seva temperatura.
Nou!!: Química física і Dilatació tèrmica · Veure més »
Elèctrode
Elèctrode electroquímic de primera classe. Un elèctrode és un conductor elèctric que s'utilitza per a establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elèctric a través d'un medi (que en separa dos elèctrodes).
Nou!!: Química física і Elèctrode · Veure més »
Electròlisi
L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.
Nou!!: Química física і Electròlisi · Veure més »
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Nou!!: Química física і Electròlit · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Química física і Electró · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Química física і Electricitat · Veure més »
Electroforesi
Una científica utilitza un aparell d'electroforesi per a separar proteïnes segons la seua massa molecular L'electroforesi consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.
Nou!!: Química física і Electroforesi · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Química física і Electronegativitat · Veure més »
Electroquímica
reacció redox genera electricitat L'electroquímica és la branca conjunta de la química i física que estudia els efectes dels fenòmens electromagnètics sobre l'estructura de la matèria i la conversió d'aquesta en energia elèctrica.
Nou!!: Química física і Electroquímica · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Química física і Element químic · Veure més »
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Nou!!: Química física і Energia de Gibbs · Veure més »
Energia lliure termodinàmica
L'energia lliure termodinàmica és la quantitat de treball que un sistema termodinàmic pot realitzar.
Nou!!: Química física і Energia lliure termodinàmica · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Química física і Enllaç químic · Veure més »
Entalpia
L'entalpia (simbolitzada H, també anomenada contingut calorífic; del grec thalpein, 'escalfar') és una mesura de l'energia d'un sistema termodinàmic.
Nou!!: Química física і Entalpia · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Química física і Entropia · Veure més »
Equació de Van 't Hoff
L'equació de Van 't Hoff de termodinàmica química relaciona la variació de la constant d'equilibri (K) amb la variació de la temperatura absoluta (T) donada per la diferència d'entalpia (\Delta H).
Nou!!: Química física і Equació de Van 't Hoff · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Química física і Equació diferencial · Veure més »
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Nou!!: Química física і Equilibri termodinàmic · Veure més »
Erich Hückel
Erich Armand Arthur Joseph Hückel, ForMemRS, (Charlottenburg, Berlín, 9 d'agost de 1896 – Marburg, 16 de febrer de 1980), fou un físic i químic-físic alemany conegut principalment per la teoria de Debye-Hückel per a solucions electrolítiqques i el mètode de Hückel per al càlcul aproximat dels orbitals moleculars (MO) en sistemes d'electrons π.
Nou!!: Química física і Erich Hückel · Veure més »
Espècie química
En química, el terme espècie química s'usa comunament per a referir-se de forma genèrica a àtoms, molècules, ions, radicals, etc.
Nou!!: Química física і Espècie química · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Química física і Espectroscòpia · Veure més »
Estat de transició
L'estat de transició d'una reacció química és una configuració particular al llarg de la coordenada de reacció que es defineix com l'estat que correspon al màxim d'energia en el seu decurs.
Nou!!: Química física і Estat de transició · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Química física і Estructura cristal·lina · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Química física і Física · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Química física і Fotosíntesi · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Química física і Funció · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Química física і Gant · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Química física і Gas · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Química física і Glúcid · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Química física і Grec · Veure més »
Heike Kamerlingh Onnes
Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Nou!!: Química física і Heike Kamerlingh Onnes · Veure més »
Henry Louis Le Châtelier
Henry Louis Le Châtelier (París, 8 d'octubre de 1859 - Miribel-les-Échelles, 17 de setembre de 1936) va ser un important químic francès conegut pel seu principi d'equilibris químics o Principi de Le Châtelier.
Nou!!: Química física і Henry Louis Le Châtelier · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Química física і Hidrogen · Veure més »
Humectant
Un humectant (pres del llatí humectante, mateix significat) és un substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes comercials per aconseguir-ne l'assecament.
Nou!!: Química física і Humectant · Veure més »
Humphry Davy
Sir Humphry Davy FRS MRIA (Penzance, Cornualla, 17 de desembre de 1778 - Ginebra, 29 de maig de 1829), va ser un físic i un químic eminent, membre de la Royal Society.
Nou!!: Química física і Humphry Davy · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Química física і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jacobus Henricus van 't Hoff
Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 30 d'agost de 1852 - Steglitz (Berlín), Alemanya, 1 de març de 1911) fou un químic neerlandès considerat un dels fundadors de l'estereoquímica i de la química física.
Nou!!: Química física і Jacobus Henricus van 't Hoff · Veure més »
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Nou!!: Química física і Josiah Willard Gibbs · Veure més »
Journal of Physical Chemistry A
La revista Journal of Physical Chemistry A és un setmanari científic sobre la recerca en la química de les molècules - incloent les seves dinàmiques, espectroscòpia, quinètica, estructura, unió, i química quàntica, publicada per la Societat Química Americana.
Nou!!: Química física і Journal of Physical Chemistry A · Veure més »
Lars Onsager
fou un químic i professor universitari nord-americà, d'origen noruec, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1968.
Nou!!: Química física і Lars Onsager · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Química física і Líquid · Veure més »
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Nou!!: Química física і Linus Carl Pauling · Veure més »
Lleis de la termodinàmica
Les lleis de la termodinàmica descriuen, en principi, el transport privat de calor i treball en els processos termodinàmics. No obstant això, des de la seva concepció, aquestes lleis de la física es van convertir en les més importants de tota física i altres ciències relacionades amb la termodinàmica.
Nou!!: Química física і Lleis de la termodinàmica · Veure més »
Ludwig Ferdinand Wilhelmy
Ludwig Ferdinand Wilhelmy (1812 - 1864) fou un químic alemany que dugué a terme estudis per primera vegada sobre cinètica química.
Nou!!: Química física і Ludwig Ferdinand Wilhelmy · Veure més »
Macromolècula
Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans, habitualment amb diàmetres entre 100 a 10.000 angstroms, amb massa molecular molt elevada.
Nou!!: Química física і Macromolècula · Veure més »
Marcellin Pierre Eugène Berthelot
Marcellin Pierre Eugène Berthelot (25 d'octubre de 1827 - 18 de març de 1907), va ser un químic i polític francès.
Nou!!: Química física і Marcellin Pierre Eugène Berthelot · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Química física і Mecànica estadística · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Química física і Mecànica quàntica · Veure més »
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Nou!!: Química física і Medi ambient · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Química física і Metall · Veure més »
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Nou!!: Química física і Michael Faraday · Veure més »
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Nou!!: Química física і Mikhaïl Lomonóssov · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Química física і Molècula · Veure més »
Motor de combustió
Cicle de quatre temps en un motor de combustió interna. Un motor de combustió és un mecanisme que produeix una força motriu a través de la transformació de l'energia d'un combustible.
Nou!!: Química física і Motor de combustió · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Química física і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Química física і Nucli atòmic · Veure més »
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Nou!!: Química física і Ozó · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Química física і Països Baixos · Veure més »
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Nou!!: Química física і Peter Debye · Veure més »
Physical Chemistry Chemical Physics
Physical Chemistry Chemical Physics, PCCP, és una revista internacional setmanal científica de recerca, en anglès, que tracta aspectes relacionats amb la fisicoquímica i la biofísica.
Nou!!: Química física і Physical Chemistry Chemical Physics · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Química física і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Pila voltaica
Esquema d'una pila voltaica: Un element (1) format per un disc de coure (2) i un altre de zinc (6) separats per un disc de cartró (5) impregnat d'una solució salina. La diferència de potencial s'estableix entre l'extrem negatiu (3) i el positiu (4). Imatge d'un prototip de pila voltaica La pila voltaica fou la primera bateria elèctrica moderna, va ser inventada per Alessandro Volta el 1800.
Nou!!: Química física і Pila voltaica · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Química física і Potassi · Veure més »
Potencial químic
En termodinàmica, dins de la física i en termoquímica dins de la química, potencial químic, representat pel símbol μ, és un terme introduït el 1876 pel físic estatunidenc Willard Gibbs, que el va definir d'aquesta manera: Sigui un sistema format per dues fases, α i β, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una pressió i temperatura determinades.
Nou!!: Química física і Potencial químic · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Química física і Premi Nobel de Física · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Química física і Premi Nobel de Química · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Química física і Pressió · Veure més »
Procés quasiestàtic
En termodinàmica, un procés quasiestàtic és un procés termodinàmic que té lloc infinitament a poc a poc.
Nou!!: Química física і Procés quasiestàtic · Veure més »
Procés reversible
En termodinàmica, un procés reversible o cicle reversible (si el procés és cíclic) és un procés termodinàmic que pot ser "revertit" mitjançant canvis infinitesimals en alguna propietat del sistema sense que hi hagi producció d'entropia o dissipació d'energia.
Nou!!: Química física і Procés reversible · Veure més »
Producte químic
En química, els productes són aquelles substàncies que en una reacció química resulten de la reacció dels reactius, és a dir, són les substàncies que es formen en una reacció química.
Nou!!: Química física і Producte químic · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Química física і Protó · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Química física і Química · Veure més »
Química col·loidal
La maionesa és una dispersió col·loidal La química col·loidal és una branca de la química dedicada a l'estudi dels col·loides i d'altres dispersions de substàncies no clarament cristal·lines, com ara suspensions grosseres, emulsions, pel·lícules, plàstics, etc.
Nou!!: Química física і Química col·loidal · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Química física і Química quàntica · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Química física і Radiació electromagnètica · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Química física і Rússia · Veure més »
Reacció elemental
Una reacció elemental és una reacció química en la qual una o més espècies químiques reaccionen directament per formar productes en una etapa de reacció senzilla i amb un estat de transició senzill.
Nou!!: Química física і Reacció elemental · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Química física і Reacció química · Veure més »
Reactiu
En química, un reactiu és qualsevol substància que interaccionant amb una altra (també reactiu) en una reacció química dona lloc a altres substàncies de propietats, característiques i conformació diferent, denominades productes de reacció o simplement productes.
Nou!!: Química física і Reactiu · Veure més »
Regla de les fases de Gibbs
En química i termodinàmica, la regla de les fases de Gibbs descriu el nombre de graus de llibertat (F) en un sistema tancat en equilibri, en termes del nombre de fases separades (P) i el nombre de components químics (C) del sistema.
Nou!!: Química física і Regla de les fases de Gibbs · Veure més »
Revista científica
Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista).
Nou!!: Química física і Revista científica · Veure més »
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Nou!!: Química física і Sal (química) · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Química física і Sòlid · Veure més »
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Nou!!: Química física і Sistema · Veure més »
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Nou!!: Química física і Sodi · Veure més »
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Nou!!: Química física і Solució química · Veure més »
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Nou!!: Química física і Svante August Arrhenius · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Química física і Temperatura · Veure més »
Teoria del calòric
La teoria del calòric és una teoria científica obsoleta segons la qual la calor consisteix en un fluid anomenat calòric que flueix dels cossos calents cap als cossos freds.
Nou!!: Química física і Teoria del calòric · Veure més »
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Nou!!: Química física і TERMCAT · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Química física і Termodinàmica · Veure més »
Termodinàmica química
La termodinàmica química (del gr. thermos, calor i química) consisteix en l'estudi de les transformacions que pateix l'energia calorífica en les reaccions químiques, sorgint com una aplicació de la termoquímica, la termodinàmica a la química.
Nou!!: Química física і Termodinàmica química · Veure més »
Termoquímica
La termoquímica és una branca de la química que estudia l'energia tèrmica que associada a reaccions químiques i/o transformacions físiques.
Nou!!: Química física і Termoquímica · Veure més »
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Nou!!: Química física і Treball (física) · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Química física і Ull · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Química física і Volum · Veure més »
Wilhelm Ostwald
Friedrich Wilhelm Ostwald —Vilhelms Ostvalds— (Riga, Imperi Rus, 2 de setembre de 1853 - Grossbothen, Alemanya, 3 d'abril de 1932) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909.
Nou!!: Química física і Wilhelm Ostwald · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Química física і 1752 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Química física і 1756 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Química física і 1834 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Química física і 1876 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Química física і 1887 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fisicoquímic, Fisicoquímica, Fisicoquímics, Física química, Físico-química, Físicoquímica, Química Física, Química-física.
