Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Acreció, Albert Einstein, Amèrica del Nord, Antimatèria, Any llum, Astrofísica, Àngstrom, Big Bang, Blàzar, Brillantor, Cúmul de quàsars, Constel·lació, Constel·lació de la Verge, Creu d'Einstein, Desplaçament cap al roig, Disc d'acreció, Efecte Doppler, Esclat de raigs gamma, Espectre, Espectre visible, Estel, Estrella de neutrons, Expansió de l'Univers, Forat negre, Forat negre supermassiu, Formació i evolució de les galàxies, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia activa, Gas, Gran Enciclopèdia Catalana, Heli, Infraroig, Interferòmetre, Jet (astronomia), Lent gravitatòria, Llei de Hubble-Lemaître, Llum, Lluminositat, Lluna, Magnetar, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Medi interestel·lar, Microquàsar, Nanòmetre, NASA, Objecte astronòmic, Observatori Palomar, Observatori W. M. Keck, ..., Ocultació, Parsec, Púlsar, Physics Today, Població estel·lar, QSO B0307+169, Quasiestel, Quàsar OVV, Radiació, Radiació gamma, Radiació X, Radiofreqüència, Radiogalàxia, Radiotelescopi, Relativitat general, Sol, Supernova, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Telescopi espacial Spitzer, Telescopi Hale, Telescopi Lovell, Ultraviolat, Via Làctia, Watt, 1962, 2MASS J07491255+5552336, 3C 9, 3C273. Ampliar l'índex (29 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Quàsar і Acreció · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Quàsar і Albert Einstein · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Quàsar і Amèrica del Nord · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Quàsar і Antimatèria · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Quàsar і Any llum · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Quàsar і Astrofísica · Veure més »
Àngstrom
Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres.
Nou!!: Quàsar і Àngstrom · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Quàsar і Big Bang · Veure més »
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Nou!!: Quàsar і Blàzar · Veure més »
Brillantor
Disminució de la brillantor amb la profunditat (foto submarina com a exemple) La brillantor o lluminositat és un atribut de la percepció visual en què una font sembla radiar o reflectir la llum.
Nou!!: Quàsar і Brillantor · Veure més »
Cúmul de quàsars
Dibuix artístic d'un quàsar alimentat per un forat negre de dues vegades la massa del sol Un cúmul de quàsars o (LQG, acrònim de l'anglès large quasar group) és un conjunt de quàsars (una forma de nuclis galàctics actius alimentats per forats negres supermassius) que formen el que hom pensa que constituirien les estructures astronòmiques més grans de l'univers conegut.
Nou!!: Quàsar і Cúmul de quàsars · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Quàsar і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Quàsar і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Creu d'Einstein
La Creu d'Einstein o Q2237+030 o QSO 2237+0305 és un quàsar que té la llum corbada per la influència gravitatòria d'altres objectes massius, creant el fenomen conegut com a lent gravitatòria.
Nou!!: Quàsar і Creu d'Einstein · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Quàsar і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Nou!!: Quàsar і Disc d'acreció · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Quàsar і Efecte Doppler · Veure més »
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.
Nou!!: Quàsar і Esclat de raigs gamma · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Quàsar і Espectre · Veure més »
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Nou!!: Quàsar і Espectre visible · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Quàsar і Estel · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Quàsar і Estrella de neutrons · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Quàsar і Expansió de l'Univers · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Quàsar і Forat negre · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Quàsar і Forat negre supermassiu · Veure més »
Formació i evolució de les galàxies
galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.
Nou!!: Quàsar і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Quàsar і Fusió nuclear · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Quàsar і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Quàsar і Galàxia activa · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Quàsar і Gas · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Quàsar і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Quàsar і Heli · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Quàsar і Infraroig · Veure més »
Interferòmetre
Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.
Nou!!: Quàsar і Interferòmetre · Veure més »
Jet (astronomia)
Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.
Nou!!: Quàsar і Jet (astronomia) · Veure més »
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Nou!!: Quàsar і Lent gravitatòria · Veure més »
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Nou!!: Quàsar і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Quàsar і Llum · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Quàsar і Lluminositat · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Quàsar і Lluna · Veure més »
Magnetar
Un magnetar o magnetoestrella és una estrella de neutrons alimentada amb un camp magnètic extremadament fort.
Nou!!: Quàsar і Magnetar · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Quàsar і Magnitud absoluta · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Quàsar і Magnitud aparent · Veure més »
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Nou!!: Quàsar і Medi interestel·lar · Veure més »
Microquàsar
ESA/NASA) Els microquàsars són objectes astronòmics que es consideren rèpliques a petita escala dels quàsars.
Nou!!: Quàsar і Microquàsar · Veure més »
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Nou!!: Quàsar і Nanòmetre · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Quàsar і NASA · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Quàsar і Objecte astronòmic · Veure més »
Observatori Palomar
Telescopi Hale del Mont Palomar L'observatori Palomar, o observatori del Mont Palomar, és un observatori astronòmic de propietat privada localitzat a San Diego, Califòrnia, a 140 km al sud-est de l'Observatori de Mount Wilson.
Nou!!: Quàsar і Observatori Palomar · Veure més »
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Nou!!: Quàsar і Observatori W. M. Keck · Veure més »
Ocultació
En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.
Nou!!: Quàsar і Ocultació · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Quàsar і Parsec · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Quàsar і Púlsar · Veure més »
Physics Today
Fisics Today és la revista d'afiliació de l'American Institute of Physics que va ser establerta el 1948.
Nou!!: Quàsar і Physics Today · Veure més »
Població estel·lar
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.
Nou!!: Quàsar і Població estel·lar · Veure més »
QSO B0307+169
QSO B0307+169 és a quàsar localitzat a la constel·lació d'Àries.
Nou!!: Quàsar і QSO B0307+169 · Veure més »
Quasiestel
Comparació d'un quasiestel amb els estels més grans coneguts actualment. Un quasiestel (també anomenat estel de forat negre) és un tipus hipotètic d'estel extremadament massiu que pot haver existit en els primers moments de la història de l'Univers.
Nou!!: Quàsar і Quasiestel · Veure més »
Quàsar OVV
newspaper.
Nou!!: Quàsar і Quàsar OVV · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Quàsar і Radiació · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Quàsar і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Quàsar і Radiació X · Veure més »
Radiofreqüència
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
Nou!!: Quàsar і Radiofreqüència · Veure més »
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Nou!!: Quàsar і Radiogalàxia · Veure més »
Radiotelescopi
El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.
Nou!!: Quàsar і Radiotelescopi · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Quàsar і Relativitat general · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Quàsar і Sol · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Quàsar і Supernova · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Quàsar і Telescopi · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Quàsar і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
Nou!!: Quàsar і Telescopi espacial Spitzer · Veure més »
Telescopi Hale
El telescopi Hale és un telescopi de 508 cm de diàmetre instal·lat a l'Observatori Palomar, Estats Units; va entrar en funcionament l'any 1948.
Nou!!: Quàsar і Telescopi Hale · Veure més »
Telescopi Lovell
El Telescopi Lovell és un radiotelescopi a l'Observatori de Jodrell Bank, a prop de Goostrey, Cheshire al nord-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Quàsar і Telescopi Lovell · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Quàsar і Ultraviolat · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Quàsar і Via Làctia · Veure més »
Watt
El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.
Nou!!: Quàsar і Watt · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Quàsar і 1962 · Veure més »
2MASS J07491255+5552336
2MASS J07491255+5552336 és un quàsar situat a la constel·lació del Linx.
Nou!!: Quàsar і 2MASS J07491255+5552336 · Veure més »
3C 9
3C 9 és un quàsar situat a la constel·lació dels Peixos.
Nou!!: Quàsar і 3C 9 · Veure més »
3C273
3C273 és un quàsar situat a la constel·lació de la Verge, i va ésser el primer quàsar descobert.
Nou!!: Quàsar і 3C273 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Objecte quasiestel·lar, Quàsar de ferro, Quàsars.
