Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abu-Múslim, Al-Yaqubí, Arsàcides, Azraquisme, Buwàyhides, Captador de vent, Caravanserrall, Claudi Ptolemeu, Comtat de Gorgan, Ctesifont, Daixt-e-Kavir, Damavand (ciutat), Damghan, Daylamites, Elburz, Estrabó, Gran Khorasan, Hekatompilos, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Huixang, Imperi Part, Iran, Isfahan, Ishpabadh, Jibal, Karínides, Khorasan, Khwar, Kirman, Kufa, Mar Càspia, Mihran, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nihawand, Ormazd IV, Pahlav d'Armènia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Plini el Vell, Portes Sarmàtiques, Província, Província de Fars, Qatarí ibn al-Fujaa, Qutayba ibn Múslim, Rayy, Samànides, Seleuc I Nicàtor, Semnan, Sunbadh, ..., Tabaristan, Xahrud, Yezdegerd I, Ziyàrides. Ampliar l'índex (4 més) »
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Nou!!: Província de Semnan і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Província de Semnan і Abu-Múslim · Veure més »
Al-Yaqubí
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abi-Yaqub ibn Jàfar ibn Wahb ibn Wàdih al-Yaqubí (mort després del 905), conegut simplement com a Àhmad al-Yaqubí o al-Yaqubí, fou un geògraf i historiador musulmà del.
Nou!!: Província de Semnan і Al-Yaqubí · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Província de Semnan і Arsàcides · Veure més »
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Nou!!: Província de Semnan і Azraquisme · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Província de Semnan і Buwàyhides · Veure més »
Captador de vent
Un ab anbar amb doble cúpula i captadors de vent en el desert. Ciutat de Naeen, proper a Yazd. Un captador de vent (Badger: ملقف) és un dispositiu arquitectònic de tradició persa utilitzat durant molts segles per proveir de ventilació natural i refrescament a l'interior dels edificis.
Nou!!: Província de Semnan і Captador de vent · Veure més »
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Nou!!: Província de Semnan і Caravanserrall · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Província de Semnan і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Província de Semnan і Comtat de Gorgan · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Província de Semnan і Ctesifont · Veure més »
Daixt-e-Kavir
Desert de Dasht-e Kavir per satèl·lit,fotografia centrada a 34°44'15.20"N, 54°49'37.56"E Daixt-e Kavir (دشت كوير en idioma persa, també conegut com a Kavir-e Namak o Gran Desert Salat és una gran zona deserta al mig de l'altiplà d'Iran. Fa uns 800 km de llarg i 320 km d'ample amb una superfície total d'uns 77.600 km². La zona del desert va des de les muntanyes Alborz al nord-ost fins Dasht-e Lut ("Desert de la buidor") al sud-oest entre les províncies de Khorasan, Semnan, Tehean, Isfahan i Yazd. Rep el seu nom dels aiguamolls salats (kavirs) que hi ha.
Nou!!: Província de Semnan і Daixt-e-Kavir · Veure més »
Damavand (ciutat)
La regió Damavand és una ciutat de l'Iran a la província de Teheran.
Nou!!: Província de Semnan і Damavand (ciutat) · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Província de Semnan і Damghan · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Província de Semnan і Daylamites · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Província de Semnan і Elburz · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Província de Semnan і Estrabó · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Província de Semnan і Gran Khorasan · Veure més »
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Nou!!: Província de Semnan і Hekatompilos · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Província de Semnan і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Huixang
Huixang fou un rei mític de Pèrsia esmentat a l'Avesta.
Nou!!: Província de Semnan і Huixang · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Província de Semnan і Imperi Part · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Província de Semnan і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Província de Semnan і Isfahan · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Província de Semnan і Ishpabadh · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Província de Semnan і Jibal · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Província de Semnan і Karínides · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Província de Semnan і Khorasan · Veure més »
Khwar
Khwar fou un antic grup de pobles que formen modernament el sharistan (comtat) de Garmsar a la província de Markazi (Província Central.
Nou!!: Província de Semnan і Khwar · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Província de Semnan і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Província de Semnan і Kufa · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Província de Semnan і Mar Càspia · Veure més »
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Nou!!: Província de Semnan і Mihran · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Província de Semnan і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Província de Semnan і Nihawand · Veure més »
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Nou!!: Província de Semnan і Ormazd IV · Veure més »
Pahlav d'Armènia
Pahlav va ser marzban d'Armènia de l'any 581 al 588.
Nou!!: Província de Semnan і Pahlav d'Armènia · Veure més »
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Nou!!: Província de Semnan і Pàrtia (satrapia) · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Província de Semnan і Pèrsia · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Província de Semnan і Plini el Vell · Veure més »
Portes Sarmàtiques
Portes Sarmàtiques (Sarmaticae portae, αἱ Σαρματικαὶ πύλαι) eren un pas estret del Caucas, també conegut com a Portes Caucàsiques (Caucasiae portae) i Portes Càspies (Caspiae portae o Claustra Caspiarum o Via Caspia).
Nou!!: Província de Semnan і Portes Sarmàtiques · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Província de Semnan і Província · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Província de Semnan і Província de Fars · Veure més »
Qatarí ibn al-Fujaa
Qatarí ibn al-Fujaa fou el quart cap o imam dels kharigites azraquites.
Nou!!: Província de Semnan і Qatarí ibn al-Fujaa · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Província de Semnan і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Província de Semnan і Rayy · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Província de Semnan і Samànides · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Província de Semnan і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Província de Semnan і Semnan · Veure més »
Sunbadh
Sunbadh o Sinbad o Sinbad al-Majussí (mort el 755) va ser un religiós persa, partidari zoroastrià d'Abu-Múslim i cap d'una revolta per venjar la seva mort.
Nou!!: Província de Semnan і Sunbadh · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Província de Semnan і Tabaristan · Veure més »
Xahrud
Comtat de Xahrud Xahrud (persa: شاهرود, Shāhrūd) o Imamrud és un municipi de l'Iran al Khorasan Occidental, província de Semnan, 6 km al sud de l'antiga Bistam i a uns 80 km al nord-est de Damghan.
Nou!!: Província de Semnan і Xahrud · Veure més »
Yezdegerd I
Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.
Nou!!: Província de Semnan і Yezdegerd I · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Província de Semnan і Ziyàrides · Veure més »
