35 les relacions: Batalla de les Forques Caudines, Captura de Neapolis, Cònsol romà, Cúria romana, Censor romà, Comicis romans, Cursus honorum, Dictador romà, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Escàpcia, Fasti, Gens Publília, Imperium, Lex Publilia de censoribus, Llatins, Lucèria, Luci Corneli Lèntul (cònsol 327 aC), Luci Emili Mamercí Privernat, Luci Papiri Cursor Mugil·là, Mestre de la cavalleria, Nàpols, Patrici (classe romana), Plebs, Pretor, Procònsol, Publili Filó, Quint Fabi Màxim Rul·lià, Sàmnium, Segona Guerra Samnita, Senat Romà, Senatconsult, Tiberi Emili Mamercí, Titus Livi, Triomf, Vet.
Batalla de les Forques Caudines
miniatura La batalla de les Forques Caudines va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.
Nou!!: Quint Publili Filó і Batalla de les Forques Caudines · Veure més »
Captura de Neapolis
La captura de Nàpols (o de Neapolis) es refereix a la presa de la ciutat de Neapolis (l'actual Nàpols) durant el període conegut com la Segona Guerra samnita.
Nou!!: Quint Publili Filó і Captura de Neapolis · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Quint Publili Filó і Cònsol romà · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Quint Publili Filó і Cúria romana · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Quint Publili Filó і Censor romà · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Quint Publili Filó і Comicis romans · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Quint Publili Filó і Cursus honorum · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Quint Publili Filó і Dictador romà · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Quint Publili Filó і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Escàpcia
La tribu Escàpcia (en llatí Scaptia) va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.
Nou!!: Quint Publili Filó і Escàpcia · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Quint Publili Filó і Fasti · Veure més »
Gens Publília
La gens Publília (en gens Publilia) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Quint Publili Filó і Gens Publília · Veure més »
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Nou!!: Quint Publili Filó і Imperium · Veure més »
Lex Publilia de censoribus
La lex Publilia de censoribus va ser una antiga llei romana proposada per Quint Publili Filó l'any 339 aC.
Nou!!: Quint Publili Filó і Lex Publilia de censoribus · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Quint Publili Filó і Llatins · Veure més »
Lucèria
Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).
Nou!!: Quint Publili Filó і Lucèria · Veure més »
Luci Corneli Lèntul (cònsol 327 aC)
Luci Corneli Lèntul (Lucius Cornelius L. F. Lentulus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Quint Publili Filó і Luci Corneli Lèntul (cònsol 327 aC) · Veure més »
Luci Emili Mamercí Privernat
Luci Emili Mamercí Privernat (en Lucius Aemilius L. f. L. n. Mamercinus Privernas) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Quint Publili Filó і Luci Emili Mamercí Privernat · Veure més »
Luci Papiri Cursor Mugil·là
Luci Papiri Cursor Mugil·là (en llatí Lucius Papirius Cursor Mugillanus) va ser fill d'Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor).
Nou!!: Quint Publili Filó і Luci Papiri Cursor Mugil·là · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Quint Publili Filó і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Quint Publili Filó і Nàpols · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Quint Publili Filó і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Quint Publili Filó і Plebs · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Quint Publili Filó і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Quint Publili Filó і Procònsol · Veure més »
Publili Filó
Publili Filó (en Publilius Philo) va ser una família romana d'origen plebeu, que formava part de la gens Publília, de vegades escrit Poblilia.
Nou!!: Quint Publili Filó і Publili Filó · Veure més »
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.
Nou!!: Quint Publili Filó і Quint Fabi Màxim Rul·lià · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Quint Publili Filó і Sàmnium · Veure més »
Segona Guerra Samnita
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.
Nou!!: Quint Publili Filó і Segona Guerra Samnita · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Quint Publili Filó і Senat Romà · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Quint Publili Filó і Senatconsult · Veure més »
Tiberi Emili Mamercí
Tiberi Emili Mamercí (en llatí Tiberius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Quint Publili Filó і Tiberi Emili Mamercí · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Quint Publili Filó і Titus Livi · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Quint Publili Filó і Triomf · Veure més »
Vet
La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.
Nou!!: Quint Publili Filó і Vet · Veure més »
Redirigeix aquí:
Quint Publi Filó, Quintus Publilius Philo.