Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Acetilcolina, Antena (biologia), Cèfalon, Cercle polar àrtic, Clade, Classe (biologia), Compàs forestal, Craterostigmus, Criptòpids, Cucs de terra, Depredació, Diplòpodes, Enzim, Escolopèndrids, Escolopendra, Escolopendromorfs, Escutigèrids, Escutigeromorfs, Espècie, Fullaraca, Geofilomorfs, Grec, Histamina, Litobiomorfs, Mandíbula (artròpodes), Maxil·la, Miriàpodes, Ou (biologia), Països Catalans, Parafiletisme, Pleurostigmòfors, Proteïna, Scolopendra cingulata, Teleomorf, anamorf i holomorf, Toxina, Tràquea (artròpodes), Ull compost, Verí.
Acetilcolina
L'acetilcolina (ACh) és el primer neurotransmissor descobert.
Nou!!: Quilòpodes і Acetilcolina · Veure més »
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Nou!!: Quilòpodes і Antena (biologia) · Veure més »
Cèfalon
Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.
Nou!!: Quilòpodes і Cèfalon · Veure més »
Cercle polar àrtic
Mapa polític del cercle polar àrtic El cercle polar àrtic és un dels cinc paral·lels principals terrestres.
Nou!!: Quilòpodes і Cercle polar àrtic · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Quilòpodes і Clade · Veure més »
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Nou!!: Quilòpodes і Classe (biologia) · Veure més »
Compàs forestal
Compàs forestal Compàs forestal electrònic Un compàs forestal o forcípula, és un instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d'un arbre o el d'un roll.
Nou!!: Quilòpodes і Compàs forestal · Veure més »
Craterostigmus
Craterostigmus es un gènere de quilòpodes, l'únic de la família Craterostigmidae i de l'ordre Craterostigmomorpha.
Nou!!: Quilòpodes і Craterostigmus · Veure més »
Criptòpids
Els criptòpids (Cryptopidae) constitueixen una família de quilòpodes escolopendromorfs.
Nou!!: Quilòpodes і Criptòpids · Veure més »
Cucs de terra
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).
Nou!!: Quilòpodes і Cucs de terra · Veure més »
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Nou!!: Quilòpodes і Depredació · Veure més »
Diplòpodes
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta). Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.
Nou!!: Quilòpodes і Diplòpodes · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Quilòpodes і Enzim · Veure més »
Escolopèndrids
Els escolopèndrids (Scolopendridae) són una família de grans miriàpodes de l'ordre dels escolopendromorfs.
Nou!!: Quilòpodes і Escolopèndrids · Veure més »
Escolopendra
Les escolopendres (Scolopendra) o cuques de cent cames constitueixen un gènere de quilòpodes pertanyents a la família dels escolopèndrids.
Nou!!: Quilòpodes і Escolopendra · Veure més »
Escolopendromorfs
Els escolopendromorfs (Scolopendromorpha, gr. "amb forma d'escolopendra") són un ordre de miriàpodes quilòpodes que inclou les escolopendres i nombroses espècies de centcames o centpeus.
Nou!!: Quilòpodes і Escolopendromorfs · Veure més »
Escutigèrids
Els escutigèrids (Scutigeridae) són una família de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.
Nou!!: Quilòpodes і Escutigèrids · Veure més »
Escutigeromorfs
Els escutigeromorfs (Scutigeromorpha) són un ordre de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.
Nou!!: Quilòpodes і Escutigeromorfs · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Quilòpodes і Espècie · Veure més »
Fullaraca
Fullaraca en un bosc de pi roig, sòl àcid i fulles resinoses, sota de la qual poques plantes hi poden viure La fullaraca o virosta és el conjunt de restes orgàniques poc o gens descompostes acumulades a la superfície del sòl.
Nou!!: Quilòpodes і Fullaraca · Veure més »
Geofilomorfs
Els geofilomorfs (Geophilomorpha) són un ordre de miriàpodes quilòpodes amb el cos summament allargat, prim i deprimit, amb més de 25 parells de potes.
Nou!!: Quilòpodes і Geofilomorfs · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Quilòpodes і Grec · Veure més »
Histamina
La histamina és una amina biològica involucrada en respostes immunes locals; també regula funcions fisiològiques a l'estómac i actua com a neurotransmissor.
Nou!!: Quilòpodes і Histamina · Veure més »
Litobiomorfs
Els litobiomorfs (Lithobiomorpha) són un ordre de miriàpodes quilòpodes que inclou els populars centcames o centpeus.
Nou!!: Quilòpodes і Litobiomorfs · Veure més »
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Nou!!: Quilòpodes і Mandíbula (artròpodes) · Veure més »
Maxil·la
La maxil·la designa .
Nou!!: Quilòpodes і Maxil·la · Veure més »
Miriàpodes
Els miriàpodes (Myriapoda, del grec míria, 'deu mil', i podos, 'peu') són un subembrancament d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.
Nou!!: Quilòpodes і Miriàpodes · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Quilòpodes і Ou (biologia) · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Quilòpodes і Països Catalans · Veure més »
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Nou!!: Quilòpodes і Parafiletisme · Veure més »
Pleurostigmòfors
Els pleurostigmòfors (Pleurostigmophora) són un clade de quilòpodes que agrupa tots els seus ordres menys Scutigeromorpha.
Nou!!: Quilòpodes і Pleurostigmòfors · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Quilòpodes і Proteïna · Veure més »
Scolopendra cingulata
Scolopendra cingulata és una espècie de miriàpode de la classe dels quilòpodes, i l'espècie d'escolopendromorf més comuna a l'àrea mediterrània.
Nou!!: Quilòpodes і Scolopendra cingulata · Veure més »
Teleomorf, anamorf i holomorf
Els termes teleomorf, anamorf, i holomorf s'aplica a parts del cicle vital dels fongs en el fílums Ascomycota i Basidiomycota.
Nou!!: Quilòpodes і Teleomorf, anamorf i holomorf · Veure més »
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Nou!!: Quilòpodes і Toxina · Veure més »
Tràquea (artròpodes)
Els onicòfors.
Nou!!: Quilòpodes і Tràquea (artròpodes) · Veure més »
Ull compost
Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes, com insectes i crustacis.
Nou!!: Quilòpodes і Ull compost · Veure més »
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Nou!!: Quilòpodes і Verí · Veure més »
Redirigeix aquí:
Centpeu, Chilopoda, Quilòpode.
