Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Quersonès Tàuric

Índex Quersonès Tàuric

Antiguitat en un mapa imprès a Londres vers el 1770. El Quersonès Tàuric (en grec: Ταυρίς; en llatí: Taurica o Chersonesus Taurica), conegut també amb els noms de Tàurica i Tàurida fou una regió equivalent a l'actual Crimea i territoris de la rodalia.

28 les relacions: Antiga Grècia, Cimmeris, Crimea, Demòstenes de Peània, Escites, Grec, Grecs a la Crimea preromana, Gurzubitae, Heraclea Pòntica, Huns, Iluraton, Imperi Bizantí, Joan Maragall i Gorina, Justinià I, Llatí, Londres, Magnòpolis, Mègara, Mongols, Quersonès, Quersonès (ciutat), Regne del Bòsfor, República de Gènova, Sebastòpol, Segle IV, Segle VI, Tauri, 1770.

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Antiga Grècia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Cimmeris · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Crimea · Veure més »

Demòstenes de Peània

Demòstenes de Peània (Demosthenes, Δημοσθένης) fou un orador i estatista atenenc.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Demòstenes de Peània · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Escites · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Grec · Veure més »

Grecs a la Crimea preromana

- Les polis gregues van començar a establir colònies al llarg de la costa de la mar Negra de Crimea entre els segles i aC.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Grecs a la Crimea preromana · Veure més »

Gurzubitae

Gurzubitae fou una fortalesa bizantina, erigida per l'emperador Justinià I, al Quersonès Tàuric.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Gurzubitae · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Quersonès Tàuric і Heraclea Pòntica · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Huns · Veure més »

Iluraton

Iluraton —Iluratum — fou una ciutat de l'interior del Quersonès Tauric probablement al nord de Feodòssia, esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Iluraton · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Imperi Bizantí · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911).

Nou!!: Quersonès Tàuric і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Justinià I · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Llatí · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Londres · Veure més »

Magnòpolis

Magnòpolis (Magnopolis, Μαγνόπολις) fou una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Magnòpolis · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Quersonès Tàuric і Mègara · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Mongols · Veure més »

Quersonès

* Quersonès Traci.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Quersonès · Veure més »

Quersonès (ciutat)

Quersonès (grec Khersónesos; llatí Chersonesus; ucraïnès Херсонес, Khersonès; rus Херсонес Khersonés), també coneguda com a Chersonese, Chersonesos, Cherson, Khersones i Korsun, fou una antiga colònia grega fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de Crimea, coneguda com a Quersonès Tàuric.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Quersonès (ciutat) · Veure més »

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric fou un estat sorgit de la unió dels grecs, encapçalats per la ciutat de Panticapèon, i els escites o cimmeris, que dominaven l'interior i zones del Caucas nord.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Regne del Bòsfor · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Quersonès Tàuric і República de Gènova · Veure més »

Sebastòpol

Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol o Sebastopol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Sebastòpol · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Segle IV · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Segle VI · Veure més »

Tauri

Els tauri foren els habitants del Quersonès Tauric (Crimea) descendents dels turcs, que foren conquerits pels escites i expulsats de la regió.

Nou!!: Quersonès Tàuric і Tauri · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Quersonès Tàuric і 1770 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Quersonès Tauric, Tàurica, Tàurida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »