Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Quelícer

Índex Quelícer

Els quelícers són peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subfílum d'artròpodes que inclou els aràcnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament també els picnogònids (Pycnogonida).

35 les relacions: Amblipigis, Aparell bucal, Apèndix (artròpodes), Araneomorfs, Aranyes, Aràcnids, Artell, Artròpodes, Cefalotòrax, Crustacis, Escorpins, Esquizòmids, Euriptèrids, Homologia (biologia), Insectes, Mandíbula (artròpodes), Mandibulats, Merostomats, Mesotels, Migalomorfs, Miriàpodes, Opilió, Ordre, Picnogònids, Pinça, Pseudoescorpí, Quela, Quelicerats, Solífugs, Subfílum, Telifònids, Tetrapulmonats, Tisores, Verí, Xifosurs.

Amblipigis

Els amblipigis (Amblypygi) són un ordre d'aràcnids, vagament semblants a escorpins sense cua, amb un cos ample i força aplanat d'entre 5 i 40 mm, tot i que internament s'assemblen més a les aranyes.

Nou!!: Quelícer і Amblipigis · Veure més »

Aparell bucal

En els artròpodes, es denomina aparell bucal o peces bucals al conjunt d'esclerites i apèndixs que envolten la boca i contribueixen a la captura i ingestió de l'aliment.

Nou!!: Quelícer і Aparell bucal · Veure més »

Apèndix (artròpodes)

Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dóna nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).

Nou!!: Quelícer і Apèndix (artròpodes) · Veure més »

Araneomorfs

Els araneomorfs (Araneomorphae) són un subordre de aranyes que es distingeixen per tenir els quelícers labidognats, és a dir, situats diagonalment i creuant-se en una acció de pinça, en contrast els ortognats que estan col·locats paral·lelament, de dalt cap a baix.

Nou!!: Quelícer і Araneomorfs · Veure més »

Aranyes

Araneus diadematus. Les aranyes (Araneae) són ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit potes i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

Nou!!: Quelícer і Aranyes · Veure més »

Aràcnids

Els aràcnids (Arachnida, gr. aráchne, "araña") són una classe artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrids i els xifosurs).

Nou!!: Quelícer і Aràcnids · Veure més »

Artell

Artells d'una mà Els artells són les articulacions dels dits de les mans i dels peus, que es posen en relleu quan la mà es tanca per mostrar un puny.

Nou!!: Quelícer і Artell · Veure més »

Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda, del grec ἄρθρον, "articulat", i ποδός, "peu") són invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

Nou!!: Quelícer і Artròpodes · Veure més »

Cefalotòrax

Morfologia d'un malacostraci; el '''cefalotòrax''' és la regió que inclou el cèfalon i el tòrax. El cefalotòrax (anomenat prosoma en alguns grups) és la primera gran secció del cos dels aràcnids i dels crustacis malacostracis.

Nou!!: Quelícer і Cefalotòrax · Veure més »

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un grup divers d'artròpodes, anteriorment considerats un subfílum.

Nou!!: Quelícer і Crustacis · Veure més »

Escorpins

Els escorpins o alacrans (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids.

Nou!!: Quelícer і Escorpins · Veure més »

Esquizòmids

Els esquizòmids (Schizomida) són un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de menys de 5 mm.

Nou!!: Quelícer і Esquizòmids · Veure més »

Euriptèrids

Els euriptèrids (Eurypterida, gr. eury, "ancho" y pteron, "ala")) són un grup extingit de quelicerats emparentats amb els aràcnids, que inclou els artròpodes més grans que han existit. Depredaven els primers peixos. Els més grans, com Jaekelopterus, arribaven a mesurar mes de 2 metres de longitud, però la majoria d'espècies feien menys de 20 cm. Es coneixen amb el poc afortunat nom de "escorpins marins", perquè la part posterior del cos recorda a la dels escorpins ja que tenen un metasoma més estret, però no tenien glàndula verinosa; els euriptèrids no són escorpins, ni estan emparentats amb ells. Es coneixen més de 300 espècies.

Nou!!: Quelícer і Euriptèrids · Veure més »

Homologia (biologia)

Carl Gegenbaur: Homologia entre membres anteriors (1870) En l'estudi comparatiu dels éssers vius, l'homologia és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu.

Nou!!: Quelícer і Homologia (biologia) · Veure més »

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Nou!!: Quelícer і Insectes · Veure més »

Mandíbula (artròpodes)

En els artròpodes s'anomenen mandíbules a les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).

Nou!!: Quelícer і Mandíbula (artròpodes) · Veure més »

Mandibulats

Els mandibulats (Mandibulata) són un clade d'artròpodes que agrupa els clades dels miriàpodes i pancrustacis.

Nou!!: Quelícer і Mandibulats · Veure més »

Merostomats

''Limulus polyphemus'', segons Haeckel Els merostomats (Merostomata) són una classe d'artròpodes quelicerats.

Nou!!: Quelícer і Merostomats · Veure més »

Mesotels

Els mesotels (Mesothelae) són un subordre d'aranyes que agrupa espècies amb caràcters molt primitius, com ara tenir un estèrnum estret a la cara ventral del cefalotòrax i un abdomen segmentat exteriorment.

Nou!!: Quelícer і Mesotels · Veure més »

Migalomorfs

Un hexatèlid ''Atrax robustus'' Els migalomorfs o ortògnats (Mygalomorphae o Orthognatha) són un infraordre o un subordre d'aranyes caracteritzades per la disposició dels seus quelícers.

Nou!!: Quelícer і Migalomorfs · Veure més »

Miriàpodes

Els miriàpodes (Myriapoda, del grec myria, "deu mil" i podos, "peu") són un subfílum d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.

Nou!!: Quelícer і Miriàpodes · Veure més »

Opilió

Els opilions o falàngids (Opiliones) són un ordre d'animals artròpodes (Arthropoda), de la classe dels aràcnids (Arachnida).

Nou!!: Quelícer і Opilió · Veure més »

Ordre

En biologia, l'ordre és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Nou!!: Quelícer і Ordre · Veure més »

Picnogònids

Els picnogònids (Pycnogonida) o pantòpodes (Pantopoda), també anomenats genèricament aranyes de mar, són una classe d'artròpodes marins.

Nou!!: Quelícer і Picnogònids · Veure més »

Pinça

Diferents tipus de Pinces. Una pinça o, més sovint referit en plural com a pinces, és un estri proveït de dues parts mòbils que d'una manera o altra es poden moure per subjectar entremig a un altre objecte.

Nou!!: Quelícer і Pinça · Veure més »

Pseudoescorpí

Els pseudoescorpins (Pseudoscorpionida) són un ordre d'aràcnids amb exemplars de mida diminuta, que presenten pedipalps i una aparença que recorden a escorpins sense cua, tot i que hi tenen un parentiu llunyà.

Nou!!: Quelícer і Pseudoescorpí · Veure més »

Quela

Quela és un municipi de la província de Malanje.

Nou!!: Quelícer і Quela · Veure més »

Quelicerats

Els quelicerats (Chelicerata) són un grup d'animals, considerats actualment un subembrancament del embrancament dels artròpodes (Arthropoda).

Nou!!: Quelícer і Quelicerats · Veure més »

Solífugs

Els solífugs (Solifugae) constitueixen un ordre d'aràcnids que conté unes 1.100 espècies descrites repartides en uns 153 gèneres.

Nou!!: Quelícer і Solífugs · Veure més »

Subfílum

En biologia, un subfílum és un tàxon intermedi entre fílum i superclasse.

Nou!!: Quelícer і Subfílum · Veure més »

Telifònids

Els telifònids (Thelyphonida) o uropigis (Uropygi) són un ordre d'aràcnids amb "cua" llarga i prima, uns enormes pedipalps espinosos i unes glàndules anals que expulsen una substància irritant amb olor a vinagre.

Nou!!: Quelícer і Telifònids · Veure més »

Tetrapulmonats

Els tetrapulmonats (Tetrapulmonata, Caulogastra, Megoperculata o Arachnidea) constitueixen un clade que agrupa als ordres Thelyphonida, Schizomida, Amblypygi i Araneae.

Nou!!: Quelícer і Tetrapulmonats · Veure més »

Tisores

Diferents tipus de '''tisores''' Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana.

Nou!!: Quelícer і Tisores · Veure més »

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic o substància tòxica és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Nou!!: Quelícer і Verí · Veure més »

Xifosurs

Els xifosurs (Xiphosura) són un ordre de quelicerats de la classe merostomats.

Nou!!: Quelícer і Xifosurs · Veure més »

Redirigeix aquí:

Quelícera, Quelícers.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »