22 les relacions: Càrrega elèctrica, Electró, Espín, Estructura cristal·lina, Excitó, Física, Física de la matèria condensada, Fonó, Forat (física), Fotó, Heli 3, Heli 4, Holó, Lev Landau, Magnó, Mecànica quàntica, Partícula elemental, Plasma (estat de la matèria), Plasmó, Polaró, Rotó, Superfluid.
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Quasipartícula і Càrrega elèctrica · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Quasipartícula і Electró · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Quasipartícula і Espín · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Quasipartícula і Estructura cristal·lina · Veure més »
Excitó
Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.
Nou!!: Quasipartícula і Excitó · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Quasipartícula і Física · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Quasipartícula і Física de la matèria condensada · Veure més »
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Nou!!: Quasipartícula і Fonó · Veure més »
Forat (física)
Quan un electró abandona un àtom d'heli, deixa un buit d'electró al seu lloc. Això fa que l'àtom d'heli quedi carregat positivament En física de l'estat sòlid, un forat és l'absència d'un electró a la banda de valència, que sense la presència del forat seria plena.
Nou!!: Quasipartícula і Forat (física) · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Quasipartícula і Fotó · Veure més »
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Nou!!: Quasipartícula і Heli 3 · Veure més »
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.
Nou!!: Quasipartícula і Heli 4 · Veure més »
Holó
En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop del zero absolut.
Nou!!: Quasipartícula і Holó · Veure més »
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Nou!!: Quasipartícula і Lev Landau · Veure més »
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Nou!!: Quasipartícula і Magnó · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Quasipartícula і Mecànica quàntica · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Quasipartícula і Partícula elemental · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Quasipartícula і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasmó
En física, un plasmó és un quàntum d'oscil·lació del plasma (estat de la matèria).
Nou!!: Quasipartícula і Plasmó · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Quasipartícula і Polaró · Veure més »
Rotó
En física teòrica, un rotó és una excitació elemental o quasipartícula de l'Heli-4 superfluid.
Nou!!: Quasipartícula і Rotó · Veure més »
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Nou!!: Quasipartícula і Superfluid · Veure més »