Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Antiguitat clàssica, Apià, Aristòtil, Brutus (Ciceró), Cancelleria, Cató el Censor, Ciceró, Corneli Nepot, Demòstenes, Edat mitjana, Fòrum, Gòrgias de Leontins, Hendecasíl·lab, Homer, Hortènsia (oradora), Imperi Cartaginès, Isòcrates, Juli Cèsar, Lísies (orador), Licini Cras Escribonià, Logògraf (historiador), Luci Sergi Catilina, Marc Antoni Gnifó, Martí l'Humà, Patrici (classe romana), Pèricles, Plató, Plini el Jove, Plutarc de Queronea, Polis, Quintilià, Renaixement, Retòrica, Roma, Sant Vicent Ferrer, Sòcrates, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Sofística, Suetoni, Tàcit, Trasímac de Calcedó, Vides dels dotze cèsars, 1406.
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Oratòria і Antiguitat clàssica · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Oratòria і Apià · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Oratòria і Aristòtil · Veure més »
Brutus (Ciceró)
Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.
Nou!!: Oratòria і Brutus (Ciceró) · Veure més »
Cancelleria
La cancelleria d'una Ambaixada és l'edifici on el troben els locals de la missió diplomàtica.
Nou!!: Oratòria і Cancelleria · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Oratòria і Cató el Censor · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Oratòria і Ciceró · Veure més »
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Oratòria і Corneli Nepot · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Oratòria і Demòstenes · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Oratòria і Edat mitjana · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Oratòria і Fòrum · Veure més »
Gòrgias de Leontins
Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.
Nou!!: Oratòria і Gòrgias de Leontins · Veure més »
Hendecasíl·lab
El vers hendecasíl·lab és un vers d'onze síl·labes.
Nou!!: Oratòria і Hendecasíl·lab · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Oratòria і Homer · Veure més »
Hortènsia (oradora)
Hortènsia (s. I aC) (en llatí Hortensia) va ser una oradora romana de l'època de la república.
Nou!!: Oratòria і Hortènsia (oradora) · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Oratòria і Imperi Cartaginès · Veure més »
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Nou!!: Oratòria і Isòcrates · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Oratòria і Juli Cèsar · Veure més »
Lísies (orador)
Lísies Lísies (Lysias) (vers 458 aC-378 aC) fou un orador nascut a Atenes el 458 aC, fill de Cèfal de Siracusa, no gaudí de la ciutadania grega car aquesta l'adquirien a la tercera generació de residència a la polis.
Nou!!: Oratòria і Lísies (orador) · Veure més »
Licini Cras Escribonià
Licini Cras Escribonià (en llatí Licinius Crassus Scribonianus) va ser un notable romà fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia la neta de Sext Pompeu.
Nou!!: Oratòria і Licini Cras Escribonià · Veure més »
Logògraf (historiador)
Logògraf (Logographi) fou el nom aplicat pels grecs als primitius historiadors grecs anteriors a Heròdot, com Ferècides d'Atenes, Hecateu i el qui és considerat el primer logògraf, Cadme de Milet.
Nou!!: Oratòria і Logògraf (historiador) · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Oratòria і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Marc Antoni Gnifó
Marc Antoni Gnifó (en llatí Marcus Antonius Gnipho) va ser un retòric romà que va viure al.
Nou!!: Oratòria і Marc Antoni Gnifó · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Oratòria і Martí l'Humà · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Oratòria і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Oratòria і Pèricles · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Oratòria і Plató · Veure més »
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Nou!!: Oratòria і Plini el Jove · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Oratòria і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Oratòria і Polis · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Oratòria і Quintilià · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Oratòria і Renaixement · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Oratòria і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Oratòria і Roma · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Oratòria і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Oratòria і Sòcrates · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Oratòria і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Oratòria і Senat Romà · Veure més »
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Nou!!: Oratòria і Sofística · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Oratòria і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Oratòria і Tàcit · Veure més »
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Nou!!: Oratòria і Trasímac de Calcedó · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Oratòria і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Oratòria і 1406 · Veure més »
Redirigeix aquí:
El volum, el to, la velocitat i les pauses etc., El volum, el to,la valocitat, les pauses i els silencis, etc., Qualificatiu vocal, Qualitatiu vocal.
