Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Abraham ibn Ezra, Al-Farghaní, Alfons X de Castella, Almucantarat, Alquibla, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Astrolabi d'al-Sahlî, Astrolabi de Barcelona, Azimut, Bagdad, Carles V de França, Christopher Clavius, Claude François Milliet Dechales, Claudi Ptolemeu, Crepuscle, De sphaera mundi, Declinació (astronomia), Eclíptica, Edat d'or de l'islam, Enrique de Villena, Equinocci, Esfera armil·lar, Esfera celeste, Ferran d'Antequera, Francesc Eiximenis, Gemma Frisius, Geoffrey Chaucer, Henri Bate de Malines, Hiparc de Nicea, Horitzó, Ibn as-Saffar, Ibn as-Samh, Institut del Món Àrab, Islam, Joan el Caçador, Joan Filopò, Joan Martí Població, Johannes de Sacrobosco, Kaba, La Meca, Lahore, Latitud, Libro de buen amor, Longitud, Lupitus Barchinonensis, Mapamundi, Martí l'Humà, Martín Cortés de Albacar, Meridià, ..., Metropolitan Museum of Art, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Navegació astronòmica, Nisibis, Octant (instrument), Oronce Finé, Pere el Cerimoniós, Pregària salat, Projecció azimutal estereogràfica, Ramon Llull, Regne Unit, Setge de Balaguer (1413), Sextant (instrument de mesura), Silvestre II, Vasco da Gama, Zenit, Zodíac. Ampliar l'índex (18 més) »
Abraham ibn Ezra
Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).
Nou!!: Astrolabi і Abraham ibn Ezra · Veure més »
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Nou!!: Astrolabi і Al-Farghaní · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Astrolabi і Alfons X de Castella · Veure més »
Almucantarat
L'esfera celeste amb el zenit i l'almucantarat marcats en vermell, l'horitzó en verd, i el camí d'una estrella o el sol en blau Lalmucantarat, de l'àrab clàssic almuqanṭarāt (astrolabi) designa cadascun dels cercles paral·lels a l'horitzó que se suposen descrits a l'esfera celeste per determinar l'altura o la depressió dels astres.
Nou!!: Astrolabi і Almucantarat · Veure més »
Alquibla
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
Nou!!: Astrolabi і Alquibla · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Astrolabi і Antiga Grècia · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Astrolabi і Antiguitat clàssica · Veure més »
Astrolabi d'al-Sahlî
Lastrolabi d'as-Sahlí és una peça que forma part de l'art islàmic andalusí i que data de l'època de la Taifa de Toledo, una de les taifes de l'Àndalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova en 1035 i finalitza amb la conquesta cristiana el 1085 i, que en el moment de construcció de l'astrolabi estava governada per Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, de la dinastia dels Banu Dhi-n-Nun, que va ser rei de la taifa toledana entre 1043 i 1075.
Nou!!: Astrolabi і Astrolabi d'al-Sahlî · Veure més »
Astrolabi de Barcelona
L'astrolabi de Barcelona és considerat com el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut en l'Occident cristià.
Nou!!: Astrolabi і Astrolabi de Barcelona · Veure més »
Azimut
L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord. Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"), plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’.
Nou!!: Astrolabi і Azimut · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Astrolabi і Bagdad · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Astrolabi і Carles V de França · Veure més »
Christopher Clavius
Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.
Nou!!: Astrolabi і Christopher Clavius · Veure més »
Claude François Milliet Dechales
Claude François Milliet Dechales (a vegades escrit de Chales) va ser un matemàtic i jesuïta, del conegut pels seus llibres de text.
Nou!!: Astrolabi і Claude François Milliet Dechales · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Astrolabi і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Crepuscle
Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle o llostre és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.
Nou!!: Astrolabi і Crepuscle · Veure més »
De sphaera mundi
XVI de '' De Sphaera'' de Johannes de Sacrobosco. De Sphaera mundi (De l'esfera del món, també anomenat Tractatus de Sphaera o simplement De Sphaera) és una obra medieval escrita per Johannes de Sacrobosco cap a l'any 1230 que introdueix els elements bàsics de l'astronomia.
Nou!!: Astrolabi і De sphaera mundi · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Astrolabi і Declinació (astronomia) · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Astrolabi і Eclíptica · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Astrolabi і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Enrique de Villena
Emblema de l'Orde de Calatrava Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del, descendent dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Astrolabi і Enrique de Villena · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Astrolabi і Equinocci · Veure més »
Esfera armil·lar
Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Astrolabi і Esfera armil·lar · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Astrolabi і Esfera celeste · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Astrolabi і Ferran d'Antequera · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Astrolabi і Francesc Eiximenis · Veure més »
Gemma Frisius
Regnier Gemma Frisius (Dokkum, Frísia, 8 de desembre de 1508 - Lovaina, ducat de Brabant, 25 de maig de 1555) va ser un astrònom i matemàtic holandès, famós per la seva habilitat en la construcció d'instruments de mesura i per les teories que va elaborar, que van ser d'ajuda a la navegació marítima.
Nou!!: Astrolabi і Gemma Frisius · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: Astrolabi і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Henri Bate de Malines
Henri Bate de Malines o en llatí Henricus Batenus Mechliniensis (24 de març de 1246, Malines, Bèlgica - † 1310, Abadia de Tongerlo) fou un filòsof, teòleg, astrònom, astròleg, poeta i músic belga.
Nou!!: Astrolabi і Henri Bate de Malines · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Astrolabi і Hiparc de Nicea · Veure més »
Horitzó
Horitzó L'horitzó (del llatí horizon) és la línia que separa el cel de la Terra per a un observador.
Nou!!: Astrolabi і Horitzó · Veure més »
Ibn as-Saffar
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del.
Nou!!: Astrolabi і Ibn as-Saffar · Veure més »
Ibn as-Samh
Abu-l-Qàssim Àsbagh ibn Muhàmmad al Garnatí, més conegut com a Ibn as-Samh (? 979 - Granada, 1035), fou un matemàtic andalusí.
Nou!!: Astrolabi і Ibn as-Samh · Veure més »
Institut del Món Àrab
LInstitut del Món Àrab (IMA) (en francès: Institut du Monde Arabe) es troba a París i busca fomentar l'entesa entre el món Francès i l'Àrab.
Nou!!: Astrolabi і Institut del Món Àrab · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Astrolabi і Islam · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Astrolabi і Joan el Caçador · Veure més »
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Nou!!: Astrolabi і Joan Filopò · Veure més »
Joan Martí Població
Portada de l'obra ''De usu astrolabi compendium'' (edició de 1546) Joan Martí Població, també conegut en llatí com a Johannes Martinus Poblatio, (València, segle XVI — València, segle XVI) fou un metge i astrònom valencià, actiu en les primeres dècades del.
Nou!!: Astrolabi і Joan Martí Població · Veure més »
Johannes de Sacrobosco
Johannes de Sacrobosco, també conegut com a Joan de Sacrobosco i John of o de Hollywood, (c. 1195, Artane, actual raval de Dublín, Irlanda, d'una poderosa família normanda, i mort prop de 1256 a París) fou un monjo, escolàstic i astrònom irlandès.
Nou!!: Astrolabi і Johannes de Sacrobosco · Veure més »
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Nou!!: Astrolabi і Kaba · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Astrolabi і La Meca · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Astrolabi і Lahore · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Astrolabi і Latitud · Veure més »
Libro de buen amor
El libro de buen amor és l'obra més coneguda de l'arxipreste d'Hita, un dels escriptors del mester de Clerecia castellà.
Nou!!: Astrolabi і Libro de buen amor · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Astrolabi і Longitud · Veure més »
Lupitus Barchinonensis
Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona.
Nou!!: Astrolabi і Lupitus Barchinonensis · Veure més »
Mapamundi
''Mapamundi de Hereford'', 1300 (aprox.) Un mapamundi o planisferi és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície de la Terra.
Nou!!: Astrolabi і Mapamundi · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Astrolabi і Martí l'Humà · Veure més »
Martín Cortés de Albacar
Martín Cortés de Albacar (Bujaraloz, 1510 - 1582) fou un cosmògraf aragonès que va realitzar treballs rellevants en el camp de les matemàtiques i de la cosmologia.
Nou!!: Astrolabi і Martín Cortés de Albacar · Veure més »
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Nou!!: Astrolabi і Meridià · Veure més »
Metropolitan Museum of Art
El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.
Nou!!: Astrolabi і Metropolitan Museum of Art · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Astrolabi і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.
Nou!!: Astrolabi і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »
Navegació astronòmica
XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.
Nou!!: Astrolabi і Navegació astronòmica · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Astrolabi і Nisibis · Veure més »
Octant (instrument)
Gran Turk Octant L'octant (o bé octant de Hadley), és un instrument nàutic antic, predecessor del sextant, que permetia mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitzó.
Nou!!: Astrolabi і Octant (instrument) · Veure més »
Oronce Finé
Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.
Nou!!: Astrolabi і Oronce Finé · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Astrolabi і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pregària salat
''Pregària al Caire'' per Jean-Léon Gérôme, 1865. La salat (plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam.
Nou!!: Astrolabi і Pregària salat · Veure més »
Projecció azimutal estereogràfica
Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.
Nou!!: Astrolabi і Projecció azimutal estereogràfica · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Astrolabi і Ramon Llull · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Astrolabi і Regne Unit · Veure més »
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Astrolabi і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Nou!!: Astrolabi і Sextant (instrument de mesura) · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Astrolabi і Silvestre II · Veure més »
Vasco da Gama
Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.
Nou!!: Astrolabi і Vasco da Gama · Veure més »
Zenit
El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre. El zenit és el punt de la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sobre de l'observador.
Nou!!: Astrolabi і Zenit · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Astrolabi і Zodíac · Veure més »
Redirigeix aquí:
Astrolabis, Quadrat d'ombres, Quadrat d’ombres.
