Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Abbas I el Gran, Adigel, Aiatol·là, Alí ar-Ridà, Alexandre el Gran, Aq Qoyunlu, Bistam Jagir, Buwàyhides, Daylamites, Dinastia Qajar, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fàtima, Gawhar Shad, Gilan, Ibrahim Sultan, Il-kanat, Imam, Imamzada, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jahan-Xah, Jibal, Kaixan, Khalaj, Kobad I, Kufa, Kura, Miran Xah, Mohammed Mossadeq, Muhammad Xah Qajar, Najaf, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Persa, Província de Fars, Província de Qom, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Rayy, Reza I de l'Iran, Ruhol·lah Khomeini, Ruyan, ..., Sad Vaccas, Saveh, Sultaniyya, Tahmasp I, Tamerlà, Teheran, Tus, Uzun Hasan, Xah Rukh (timúrida), Xiisme, Xiraz, Zoroastrisme, 1 de febrer, 1 de març, 1224, 15 de juny, 1963, 1979, 712, 713, 789, 816. Ampliar l'índex (22 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Qom і Abbas I el Gran · Veure més »
Adigel
Adigel (Adijal, Adygel, Aiyal, Aighel, Ijel) fou un príncep de la dinastia musulmana d'origen turcomongol timúrida, fill de Miran Shah i net de Tamerlà.
Nou!!: Qom і Adigel · Veure més »
Aiatol·là
miniatura Aiatol·là és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.
Nou!!: Qom і Aiatol·là · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Qom і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Qom і Alexandre el Gran · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Qom і Aq Qoyunlu · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Qom і Bistam Jagir · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Qom і Buwàyhides · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Qom і Daylamites · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Qom і Dinastia Qajar · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Qom і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Fàtima
* Puig de Fàtima, muntanya de Mallorca al municipi de Valldemossa.
Nou!!: Qom і Fàtima · Veure més »
Gawhar Shad
Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.
Nou!!: Qom і Gawhar Shad · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Qom і Gilan · Veure més »
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Nou!!: Qom і Ibrahim Sultan · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Qom і Il-kanat · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Qom і Imam · Veure més »
Imamzada
Imamzada ('nascut d'imam') és un mot que, en persa i urdú, designa els descendents dels imams xiïtes i que també es fa servir per referir-se a la tomba d'aquests descendents d'imams.
Nou!!: Qom і Imamzada · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Qom і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Qom і Imperi Part · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Qom і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Qom і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Qom і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Qom і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Qom і Iran · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Qom і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Qom і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Qom і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Qom і Jahan-Xah · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Qom і Jibal · Veure més »
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Nou!!: Qom і Kaixan · Veure més »
Khalaj
El khalaj és la llengua dels khalajs.
Nou!!: Qom і Khalaj · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Qom і Kobad I · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Qom і Kufa · Veure més »
Kura
* Kura (administració), circumscripció administrativa interior d'una província.
Nou!!: Qom і Kura · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Qom і Miran Xah · Veure més »
Mohammed Mossadeq
Mohammed Mossadeq (Teheran, 16 de juny de 1882 – Ahmadabad-e Mosaddeq, 5 de març de 1967) fou un polític iranià primer ministre del seu país del 1951 al 1953.
Nou!!: Qom і Mohammed Mossadeq · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Qom і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Qom і Najaf · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Qom і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Nou!!: Qom і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Qom і Persa · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Qom і Província de Fars · Veure més »
Província de Qom
La Província de Qom (استان قم, Ostān-e Qom) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Qom і Província de Qom · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Qom і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Qom і Qara Yússuf · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Qom і Rayy · Veure més »
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Nou!!: Qom і Reza I de l'Iran · Veure més »
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Nou!!: Qom і Ruhol·lah Khomeini · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Qom і Ruyan · Veure més »
Sad Vaccas
Sad Vaccas o Sad Wakas (1399-1417/18) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir ibn Timur i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Qom і Sad Vaccas · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Qom і Saveh · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Qom і Sultaniyya · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Qom і Tahmasp I · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Qom і Tamerlà · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Qom і Teheran · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Qom і Tus · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Qom і Uzun Hasan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Qom і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Qom і Xiisme · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Qom і Xiraz · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Qom і Zoroastrisme · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Qom і 1 de febrer · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qom і 1 de març · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Qom і 1224 · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qom і 15 de juny · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Qom і 1963 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Qom і 1979 · Veure més »
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Nou!!: Qom і 712 · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: Qom і 713 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Qom і 789 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Qom і 816 · Veure més »
