Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Qazvín

Índex Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

272 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abhar, Abu-Bakr, Ahlat, Ahmad Tegüder, Ahwaz, Al-Afxín Khaydhar, Al-Amín (abbàssida), Al-Hadi, Al-Mamun (abbàssida), Al-Múqtadir, Al-Mútassim, Al-Mustawfi, Al-Qàssim ibn Issa, Alamut, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alides, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, An-Nàssir (abbàssida), Anatòlia, Aq Qoyunlu, Ardabil, Arghun Khan, Arran (regió), Artsruní, Asfar ben Shiroya, Atabeg, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Babak Khorramdin, Bagdad, Bandar-e Anzali, Birket Qarun, Buwàyhides, Buzurg-Ummid, Califat Abbàssida, Cobànides, Corasmis, Daï, Daylam, Daylamites, Dírham, Dinastia jalayírida, Dinavar, Djustànides, Fat·h-Alí Xah Qajar, Gandja, Gaznèvides, ..., Ghulam, Gilan, Golf Pèrsic, Gorgan, Gran Khorasan, Guerra civil, Hamadan, Harun ar-Raixid, Haydar Xah, Hàrthama ibn Àyan, Hulwan, Ibn Màhan, Il-kanat, Ildegiz, Imad-ad-Dawla, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Isfahan, Iskandar ibn Kara Yusuf, Ismaïl II de Pèrsia, Ismaïlisme, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jangali, Jibal, Jizya, Kalantar, Kalar, Karadj, Kharaj, Khurramiyya, Khuzestan, Khwarizm, Kirman, Kizil Arslan Uthman, Kufa, Kutlug Inandj, Llibert, Mahmud Ghazan, Majd-ad-Dawla, Maqan ibn Kaki, Mar Càspia, Mardawidj ibn Ziyar, Muàyyid-ad-Dawla, Mugan, Muhàmmad Pahlawan, Nakhtxivan, Nàdir-Xah Afxar, Oghuz, Oljeitu, Omeies, Pahlavi, Pèrsia, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Província de Qazvín, Qara Qoyunlu, Qom, Rayy, Regió del Karabakh, Reza I de l'Iran, Rudbar, Rukn-ad-Dawla, Sad ibn Abi-Waqqàs, Sad ibn Zanguí, Samànides, Sapor I, Sapor II, Sàyyid, Semnan, Shirin Neshat, Subotai, Sultan Husayn I, Tabaristan, Tabriz, Tahírides del Khorasan, Tahmasp I, Talukan, Tamara de Geòrgia, Tarom, Tàhir ibn al-Hussayn, Teheran, Toghril Beg I, Turcmans, Vaspurakan, Waqf, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xah Rukh (timúrida), Xirvan, Xirvanxah, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zanjan, 1029, 1030, 1033, 1034, 1037, 1038, 1039, 1040, 1046, 1090, 1093, 1119, 1120, 1124, 1129, 1131, 1160, 1161, 1165, 1169, 1186, 1187, 1191, 1192, 1193, 1194, 1195, 1217, 1218, 1220, 1253, 1254, 1278, 1279, 1283, 1284, 1356, 1429, 1448, 1449, 1469, 1484, 1485, 1501, 1514, 1549, 1550, 1555, 1557, 1558, 1576, 1577, 1586, 1593, 1594, 1596, 1597, 1598, 1607, 1618, 1627, 1635, 1636, 1674, 17 de gener, 1722, 1723, 1726, 1744, 1806, 1807, 1809, 1818, 1850, 1851, 1880, 1884, 1890, 1899, 1906, 1908, 1909, 1911, 1918, 1921, 1930, 1940, 1960, 1962, 1966, 2003, 2005, 22 d'agost, 23 de maig, 24 de novembre, 250, 26 d'abril, 4 de maig, 644, 809, 812, 813, 863, 864, 865, 866, 867, 868, 869, 902, 905, 906, 913, 914, 917, 919, 927, 928, 933, 934, 936, 939, 940, 970, 971, 976, 987, 997. Ampliar l'índex (222 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Qazvín і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Qazvín і Abbas Mirza · Veure més »

Abhar

Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).

Nou!!: Qazvín і Abhar · Veure més »

Abu-Bakr

*.

Nou!!: Qazvín і Abu-Bakr · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Qazvín і Ahlat · Veure més »

Ahmad Tegüder

Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.

Nou!!: Qazvín і Ahmad Tegüder · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Qazvín і Ahwaz · Veure més »

Al-Afxín Khaydhar

Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.

Nou!!: Qazvín і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Qazvín і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Hadi

Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).

Nou!!: Qazvín і Al-Hadi · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Qazvín і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Múqtadir

Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).

Nou!!: Qazvín і Al-Múqtadir · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Nou!!: Qazvín і Al-Mútassim · Veure més »

Al-Mustawfi

Mausoleu d'Al-Mustawfi. Qazwin, Iran. Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X.

Nou!!: Qazvín і Al-Mustawfi · Veure més »

Al-Qàssim ibn Issa

Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.

Nou!!: Qazvín і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Qazvín і Alamut · Veure més »

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Qazvín і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Qazvín і Alides · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: Qazvín і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Qazvín і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Qazvín і Anatòlia · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Qazvín і Aq Qoyunlu · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Qazvín і Ardabil · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: Qazvín і Arghun Khan · Veure més »

Arran (regió)

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Qazvín і Arran (regió) · Veure més »

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Nou!!: Qazvín і Artsruní · Veure més »

Asfar ben Shiroya

Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.

Nou!!: Qazvín і Asfar ben Shiroya · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Qazvín і Atabeg · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Qazvín і Azerbaidjan · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Qazvín і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Qazvín і Àhmad Sanjar · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.

Nou!!: Qazvín і Babak Khorramdin · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Qazvín і Bagdad · Veure més »

Bandar-e Anzali

Llacuna d'Anzali Cases a les illes de la llacuna Cementiri polonès a Anzali Bandar-e Anzali (antigament Anzali, persa بندر انزلی) és una ciutat portuària de l'Iran a la província de Gilan a la boca de la llacuna (mordab) d'Anzali i a la costa de la mar Càspia prop del delta del riu Sefid.

Nou!!: Qazvín і Bandar-e Anzali · Veure més »

Birket Qarun

Birket Qarun o llac de Karun és el nom d'un llac d'Egipte, situat a l'oest del Nil, uns cent kilòmetres al sud-oest del Caire.

Nou!!: Qazvín і Birket Qarun · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Qazvín і Buwàyhides · Veure més »

Buzurg-Ummid

Kiya Buzurg-Ummid fou el segon daï ismaïlita d'Alamut.

Nou!!: Qazvín і Buzurg-Ummid · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Qazvín і Califat Abbàssida · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Qazvín і Cobànides · Veure més »

Corasmis

Els corasmis (en llatí chorasmii, en grec antic Χωράσμιοι) eren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors antics.

Nou!!: Qazvín і Corasmis · Veure més »

Daï

Daï —— fou un títol musulmà.

Nou!!: Qazvín і Daï · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Qazvín і Daylam · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Qazvín і Daylamites · Veure més »

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Nou!!: Qazvín і Dírham · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Qazvín і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinavar

Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.

Nou!!: Qazvín і Dinavar · Veure més »

Djustànides

Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.

Nou!!: Qazvín і Djustànides · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Qazvín і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Qazvín і Gandja · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Qazvín і Gaznèvides · Veure més »

Ghulam

Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.

Nou!!: Qazvín і Ghulam · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Qazvín і Gilan · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Qazvín і Golf Pèrsic · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Qazvín і Gorgan · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Qazvín і Gran Khorasan · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Qazvín і Guerra civil · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Qazvín і Hamadan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Qazvín і Harun ar-Raixid · Veure més »

Haydar Xah

Haydar Xah (mort en 1576) fou un efímer xa de Pèrsia de la dinastia safàvida durant uns mesos de l'any 1576.

Nou!!: Qazvín і Haydar Xah · Veure més »

Hàrthama ibn Àyan

Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.

Nou!!: Qazvín і Hàrthama ibn Àyan · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Qazvín і Hulwan · Veure més »

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Nou!!: Qazvín і Ibn Màhan · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Qazvín і Il-kanat · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Qazvín і Ildegiz · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Qazvín і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Qazvín і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Qazvín і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Qazvín і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Qazvín і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Qazvín і Iraq · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Qazvín і Isfahan · Veure més »

Iskandar ibn Kara Yusuf

Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Qazvín і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »

Ismaïl II de Pèrsia

Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).

Nou!!: Qazvín і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Qazvín і Ismaïlisme · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Qazvín і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jangali

Jangali fou el nom d'un moviment polític revolucionari de Pèrsia, al Gilan.

Nou!!: Qazvín і Jangali · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Qazvín і Jibal · Veure més »

Jizya

La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.

Nou!!: Qazvín і Jizya · Veure més »

Kalantar

Kalantar (persa kalan.

Nou!!: Qazvín і Kalantar · Veure més »

Kalar

El riu Kalar (en rus Калар) és un dels principals afluents del Vitim.

Nou!!: Qazvín і Kalar · Veure més »

Karadj

Karadj (també Karadj Abi Dulaf o al-Karaf) fou una antiga vila del Djibal a l'Iran, de situació exacta desconeguda, però segurament al sud-est de Hamadan, a mig camí entre aquesta ciutat i Isfahan.

Nou!!: Qazvín і Karadj · Veure més »

Kharaj

El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.

Nou!!: Qazvín і Kharaj · Veure més »

Khurramiyya

La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.

Nou!!: Qazvín і Khurramiyya · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Qazvín і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Qazvín і Khwarizm · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Qazvín і Kirman · Veure més »

Kizil Arslan Uthman

Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.

Nou!!: Qazvín і Kizil Arslan Uthman · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Qazvín і Kufa · Veure més »

Kutlug Inandj

Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan.

Nou!!: Qazvín і Kutlug Inandj · Veure més »

Llibert

Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.

Nou!!: Qazvín і Llibert · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Qazvín і Mahmud Ghazan · Veure més »

Majd-ad-Dawla

Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).

Nou!!: Qazvín і Majd-ad-Dawla · Veure més »

Maqan ibn Kaki

Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.

Nou!!: Qazvín і Maqan ibn Kaki · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Qazvín і Mar Càspia · Veure més »

Mardawidj ibn Ziyar

Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.

Nou!!: Qazvín і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »

Muàyyid-ad-Dawla

Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.

Nou!!: Qazvín і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Nou!!: Qazvín і Mugan · Veure més »

Muhàmmad Pahlawan

Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.

Nou!!: Qazvín і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Qazvín і Nakhtxivan · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Qazvín і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Qazvín і Oghuz · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Nou!!: Qazvín і Oljeitu · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Qazvín і Omeies · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Qazvín і Pahlavi · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Qazvín і Pèrsia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Qazvín і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Qazvín і Província de Fars · Veure més »

Província de Qazvín

Comtats de Qazvin La província de Qazvín (Qazvīn) és una divisió administrativa de l'Iran al nord-oest del país.

Nou!!: Qazvín і Província de Qazvín · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Qazvín і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Qazvín і Qom · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Qazvín і Rayy · Veure més »

Regió del Karabakh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Qazvín і Regió del Karabakh · Veure més »

Reza I de l'Iran

Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.

Nou!!: Qazvín і Reza I de l'Iran · Veure més »

Rudbar

* Rudbar (ciutat de Gilan) a l'Iran.

Nou!!: Qazvín і Rudbar · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Qazvín і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Sad ibn Abi-Waqqàs

Sad ibn Abi-Waqqàs fou un dels més il·lustres companys del profeta de l'islam Mahoma.

Nou!!: Qazvín і Sad ibn Abi-Waqqàs · Veure més »

Sad ibn Zanguí

Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.

Nou!!: Qazvín і Sad ibn Zanguí · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Qazvín і Samànides · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Qazvín і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Qazvín і Sapor II · Veure més »

Sàyyid

Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.

Nou!!: Qazvín і Sàyyid · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Qazvín і Semnan · Veure més »

Shirin Neshat

Shirin Neshat (Qazvin, Iran, 26 de març de 1957) és una fotògrafa i artista visual iraniana resident a Nova York, coneguda per les seves videoinstal·lacions.

Nou!!: Qazvín і Shirin Neshat · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Qazvín і Subotai · Veure més »

Sultan Husayn I

Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.

Nou!!: Qazvín і Sultan Husayn I · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Qazvín і Tabaristan · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Qazvín і Tabriz · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Qazvín і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Qazvín і Tahmasp I · Veure més »

Talukan

Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.

Nou!!: Qazvín і Talukan · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.

Nou!!: Qazvín і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tarom

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.

Nou!!: Qazvín і Tarom · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Nou!!: Qazvín і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Qazvín і Teheran · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Qazvín і Toghril Beg I · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Qazvín і Turcmans · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Qazvín і Vaspurakan · Veure més »

Waqf

En el dret islàmic, el waqf (de l'àrab, plural), també conegut al Magrib com habis (de l'àrab, plural), és una donació religiosa inalienable, generalment un edifici o terres ofertes per una persona a religiosos per a obres d'utilitat pública, caritativa o manteniment d'institucions religioses.

Nou!!: Qazvín і Waqf · Veure més »

Wuixmaguir ibn Ziyar

Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.

Nou!!: Qazvín і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Qazvín і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Qazvín і Xirvan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Qazvín і Xirvanxah · Veure més »

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Nou!!: Qazvín і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Nou!!: Qazvín і Zanjan · Veure més »

1029

El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1029 · Veure més »

1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1030 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1033 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1034 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1037 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1038 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1039 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1040 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1046 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1090 · Veure més »

1093

El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1093 · Veure més »

1119

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1119 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1120 · Veure més »

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1124 · Veure més »

1129

El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1129 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1131 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1160 · Veure més »

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1161 · Veure més »

1165

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1165 · Veure més »

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1169 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1186 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1187 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1191 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1192 · Veure més »

1193

El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1193 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Qazvín і 1194 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1195 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1217 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1218 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1220 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1253 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1254 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1278 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1279 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1283 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1284 · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 1356 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1429 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1448 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1449 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Qazvín і 1469 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1484 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1485 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1501 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1514 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1549 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1550 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1555 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1557 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1558 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1576 · Veure més »

1577

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1577 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1586 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Qazvín і 1593 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Qazvín і 1594 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1596 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1597 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1598 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1607 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1618 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1627 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1635 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Qazvín і 1636 · Veure més »

1674

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 1674 · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Qazvín і 17 de gener · Veure més »

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Nou!!: Qazvín і 1722 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1723 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1726 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1744 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Qazvín і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1807 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1809 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1818 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Qazvín і 1850 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1851 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1880 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Qazvín і 1884 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Qazvín і 1890 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Qazvín і 1899 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1906 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1909 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1911 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Qazvín і 1918 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1921 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1930 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1940 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Qazvín і 1960 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Qazvín і 1962 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Qazvín і 1966 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Qazvín і 2003 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Qazvín і 2005 · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Qazvín і 22 d'agost · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Qazvín і 23 de maig · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Qazvín і 24 de novembre · Veure més »

250

El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 250 · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Qazvín і 26 d'abril · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Qazvín і 4 de maig · Veure més »

644

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 644 · Veure més »

809

El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 809 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Qazvín і 812 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 813 · Veure més »

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 863 · Veure més »

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 864 · Veure més »

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 865 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 866 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 867 · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 868 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 869 · Veure més »

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Qazvín і 902 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 905 · Veure més »

906

El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 906 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 913 · Veure més »

914

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 914 · Veure més »

917

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 917 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 919 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 927 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 928 · Veure més »

933

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 933 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 934 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 936 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 939 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 940 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 970 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 971 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 976 · Veure més »

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Qazvín і 987 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Qazvín і 997 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kazvin, Kazwin, Qazvin, Qazwin, Qazwín.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »