45 les relacions: Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Alí ibn Ghàniya, Augila, Évariste Lévi-Provençal, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Banu Sulaym, Barca (ciutat), Constantina (Algèria), Dinastia almohade, Djerid, El Caire, Enciclopèdia de l'Islam, Fezzan, Gabès, Gafsa, Hama, Ifríqiya, Imperi de Kanem, Jabal Nafusa, Mahdia, Marràqueix, Muhàmmad al-Mustànsir, Oghuz, Saladí, Tozeur, Trípoli, Tripolitana, Tunis, Yahya ibn Ghàniya, 1012, 1172, 1176, 1177, 1185, 1186, 1187, 1188, 1189, 1190, 1191, 1195, 1209, 14 d'octubre, 24 de juny.
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: Qaràqux і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.
Nou!!: Qaràqux і Alí ibn Ghàniya · Veure més »
Augila
Awdjila és un oasi de Líbia al sud de la regió de la Cirenaica, estació intermèdia entre l'oasi de Siwa (Egipte), d'un costat, i Djarabub (Tripolitana) i Fezzan.
Nou!!: Qaràqux і Augila · Veure més »
Évariste Lévi-Provençal
Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.
Nou!!: Qaràqux і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Nou!!: Qaràqux і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Qaràqux і Banu Hilal · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Qaràqux і Banu Sulaym · Veure més »
Barca (ciutat)
Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.
Nou!!: Qaràqux і Barca (ciutat) · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Qaràqux і Constantina (Algèria) · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Qaràqux і Dinastia almohade · Veure més »
Djerid
El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Nou!!: Qaràqux і Djerid · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Qaràqux і El Caire · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Qaràqux і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fezzan
FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963. La major part de la seva superfície és desert, trencat per muntanyes, grans dunes i valls de rius secs; alguns oasis permeten la vida. El poble que hi viu s'anomena fazazna, plural de fazzaní. Modernament, el Fezzan, segons la darrera divisió administrativa de Líbia, inclou les municipalitats següents (cadascuna de les quals és un districte administratiu).
Nou!!: Qaràqux і Fezzan · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: Qaràqux і Gabès · Veure més »
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Nou!!: Qaràqux і Gafsa · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Qaràqux і Hama · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Qaràqux і Ifríqiya · Veure més »
Imperi de Kanem
LImperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria.
Nou!!: Qaràqux і Imperi de Kanem · Veure més »
Jabal Nafusa
La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.
Nou!!: Qaràqux і Jabal Nafusa · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Qaràqux і Mahdia · Veure més »
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Nou!!: Qaràqux і Marràqueix · Veure més »
Muhàmmad al-Mustànsir
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Mustànsir ibn Yahya (I), més conegut com a al-Mustànsir o Muhàmmad al-Mustànsir o Abu-Abd-Al·lah al-Mustànsir (1228-1277) fou un emir hàfsida i califa almohade hàfsida, fill i successor d'Abu-Zakariyya Yahya ibn Abd-al-Wàhid el 1249.
Nou!!: Qaràqux і Muhàmmad al-Mustànsir · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Qaràqux і Oghuz · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Qaràqux і Saladí · Veure més »
Tozeur
Tozeur (pronunciat Túzar) és una ciutat i oasi de Tunísia, capital de la governació homònima, al sud-oest del país.
Nou!!: Qaràqux і Tozeur · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Qaràqux і Trípoli · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Qaràqux і Tripolitana · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Qaràqux і Tunis · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Qaràqux і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Qaràqux і 1012 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Qaràqux і 1172 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1176 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Qaràqux і 1177 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1185 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Qaràqux і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1187 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Qaràqux і 1188 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1189 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Qaràqux і 1190 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1191 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Qaràqux і 1195 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Qaràqux і 1209 · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qaràqux і 14 d'octubre · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qaràqux і 24 de juny · Veure més »