Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, Accent prosòdic, Alta Verapaz, Àrea lingüística mesoamericana, Baja Verapaz, Belize, Castellà, Chiapas, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant uvular, Consonant velar, Districte de Toledo, El Petén, El Quiché, Fonema, Grafema, Guatemala, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Interjecció, Izabal, Llengües maies, Manlleu (lingüística), Mèxic, Punt d'articulació, Q'eqchi's, Semivocal, SIL International, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior.
Academia de Lenguas Mayas de Guatemala
L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG) és una organització guatemalenca que regeix l'ús de les 21 llengües maies parlades a Guatemala.
Nou!!: Q'eqchi' і Academia de Lenguas Mayas de Guatemala · Veure més »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Q'eqchi' і Accent prosòdic · Veure més »
Alta Verapaz
Alta Verapaz és un departament situat al nord de Guatemala, a uns 200 km de la Ciutat de Guatemala.
Nou!!: Q'eqchi' і Alta Verapaz · Veure més »
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Nou!!: Q'eqchi' і Àrea lingüística mesoamericana · Veure més »
Baja Verapaz
Baja Verapaz és un departament a la regió nord de Guatemala.
Nou!!: Q'eqchi' і Baja Verapaz · Veure més »
Belize
Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.
Nou!!: Q'eqchi' і Belize · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Q'eqchi' і Castellà · Veure més »
Chiapas
Chiapas és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Q'eqchi' і Chiapas · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant glotal · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant uvular · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Q'eqchi' і Consonant velar · Veure més »
Districte de Toledo
El districte de Toledo és un dels sis districtes en què es divideix el territori de Belice.
Nou!!: Q'eqchi' і Districte de Toledo · Veure més »
El Petén
El Petén (Noh Petén 'Gran Illa' en itzá) és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional.
Nou!!: Q'eqchi' і El Petén · Veure més »
El Quiché
El Departament d'El Quiché es troba a la regió Sud-Occidentental de Guatemala.
Nou!!: Q'eqchi' і El Quiché · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Q'eqchi' і Fonema · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Q'eqchi' і Grafema · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Q'eqchi' і Guatemala · Veure més »
Instituto Nacional de Lenguas Indígenas
LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.
Nou!!: Q'eqchi' і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas · Veure més »
Interjecció
La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim o impressions súbites.
Nou!!: Q'eqchi' і Interjecció · Veure més »
Izabal
Izabal és un departament que està situat a la regió nord-Oriental de Guatemala.
Nou!!: Q'eqchi' і Izabal · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Q'eqchi' і Llengües maies · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Q'eqchi' і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Q'eqchi' і Mèxic · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Q'eqchi' і Punt d'articulació · Veure més »
Q'eqchi's
Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.
Nou!!: Q'eqchi' і Q'eqchi's · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Q'eqchi' і Semivocal · Veure més »
SIL International
SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.
Nou!!: Q'eqchi' і SIL International · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Q'eqchi' і Vocal · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Q'eqchi' і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Q'eqchi' і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Q'eqchi' і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Q'eqchi' і Vocal posterior · Veure més »
