Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pòl·lux (estrella)

Índex Pòl·lux (estrella)

Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.

49 les relacions: Any llum, Astronomy and Astrophysics, Austràlia, Camp magnètic estel·lar, Càstor (estrella), Constel·lació, Constel·lació dels Bessons, Diàmetre, Dioscurs, Eclíptica, Estel, Estel Ap i Bp, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella gegant, Estrella variable, Evolució estel·lar, Fotometria, Gauss (unitat), Gegant groga, Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles, Hipparcos, Leda, Leda (satèl·lit), Llatí, Llengües sinítiques, Llista de planetes extrasolars, Llista dels estels més brillants, Magnitud aparent, Massa joviana, Massa solar, Metal·licitat, Mitologia grega, Mitologia romana, Nomenclatura de Bayer, Ocultació, Paral·laxi, Patronímic, Percy Bysshe Shelley, Planeta extrasolar, Radi solar, ROSAT, Rotació estel·lar, Sol, Temperatura efectiva, Testi, Unió Astronòmica Internacional, Velocitat radial, Zeus, (38) Leda.

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Any llum · Veure més »

Astronomy and Astrophysics

Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Astronomy and Astrophysics · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Austràlia · Veure més »

Camp magnètic estel·lar

El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Camp magnètic estel·lar · Veure més »

Càstor (estrella)

Càstor (Alfa dels Bessons / α Geminorum) és la segona estrella més gran de la constel·lació dels Bessons i una de les estrelles més brillants del cel nocturn.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Càstor (estrella) · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació dels Bessons

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Constel·lació dels Bessons · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Diàmetre · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Dioscurs · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Eclíptica · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Estel · Veure més »

Estel Ap i Bp

Els estels Ap i Bp o estrelles Ap i Bp són estels peculiars (d'aquí la "p") de tipus A i B que presenten superabundància d'alguns metalls com l'estronci, el crom i l'europi; A més, les superabundàncies més grans es veuen sovint en praseodimi i neodimi.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Estel Ap i Bp · Veure més »

Estrella blanca de la seqüència principal

La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Estrella gegant · Veure més »

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Estrella variable · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Evolució estel·lar · Veure més »

Fotometria

Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Fotometria · Veure més »

Gauss (unitat)

El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Gauss (unitat) · Veure més »

Gegant groga

Les gegants grogues són estrelles massives de les classes espectrals F i G i antigues estrelles de la seqüència principal.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Gegant groga · Veure més »

Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles

El Grup de treball de la Unió Astronòmica Internacional per al nom d'estrelles (IAU Working Group on Star Names, WGSN) es va crear el maig de 2016, per la Unió Astronòmica Internacional, per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles per a la comunitat astronòmica internacional.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles · Veure més »

Hipparcos

Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Hipparcos · Veure més »

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Leda · Veure més »

Leda (satèl·lit)

Leda és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Leda (satèl·lit) · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Llatí · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Llengües sinítiques · Veure més »

Llista de planetes extrasolars

A continuació es presenta una llista de les estrelles amb planetes extrasolars confirmats.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Llista de planetes extrasolars · Veure més »

Llista dels estels més brillants

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Llista dels estels més brillants · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Magnitud aparent · Veure més »

Massa joviana

Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Massa joviana · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Massa solar · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Metal·licitat · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Mitologia romana · Veure més »

Nomenclatura de Bayer

La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Nomenclatura de Bayer · Veure més »

Ocultació

En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Ocultació · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Paral·laxi · Veure més »

Patronímic

Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Patronímic · Veure més »

Percy Bysshe Shelley

Escultura d'Edward Onslow Ford en el Shelley Memorial de l'University College d'Oxford Percy Bysshe Shelley (Horsham, West Sussex, 4 d'agost de 1792 – La Spezia, Ligúria, 8 de juliol de 1822) fou un poeta i pensador anglès.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Percy Bysshe Shelley · Veure més »

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Planeta extrasolar · Veure més »

Radi solar

El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Radi solar · Veure més »

ROSAT

ROSAT (Röntgensatellit) va ser un telescopi de raigs X alemany, amb instruments construïts a Alemanya, Regne Unit i als EUA.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і ROSAT · Veure més »

Rotació estel·lar

Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Rotació estel·lar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Sol · Veure més »

Temperatura efectiva

El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Temperatura efectiva · Veure més »

Testi

Segons la mitologia grega, Testi (en Thestĭus) va ser un rei de Pleuró, a Etòlia, i era fill d'Agènor i Epicasta, o bé d'Ares i de Demonice.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Testi · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Velocitat radial

La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Velocitat radial · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і Zeus · Veure més »

(38) Leda

(38) Leda és un asteroide gran i fosc del cinturó d'asteroides.

Nou!!: Pòl·lux (estrella) і (38) Leda · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pollux, Pòl.lux (estel), Pòl.lux (estrella), Pòl·lux (estel), Pòl•lux (estel), Pòl•lux (estrella), Pòŀlux (estel), Pòŀlux (estrella).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »