Taula de continguts
71 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Andrés Mellado Fernández, Astorga, Banc d'Espanya, Bonifacio de Blas y Muñoz, Carlos Manuel O'Donnell, Catedral d'Astorga, Consell d'Estat d'Espanya, Espanya, Eugenio Montero Ríos, Felipe Sánchez Román, Francisco de Paula Candau Acosta, Iberia (aerolínia), José de Aldecoa y Villasante, José Gutiérrez Agüera, José López Domínguez, Juan de la Concha Castañeda, Juan Manuel Ortí y Lara, Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro, Juan Pérez-Caballero y Ferrer, Las Novedades, Llista de governadors del Banc d'Espanya, Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya, Madrid, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Ministeri de la Governació, Nicolás María Rivero, Palau Episcopal d'Astorga, París, Partit Constitucional, Partit Radical (Demòcrata-Radical), Pascual Madoz Ibáñez, Periodisme, Práxedes Mateo Sagasta, Província de Lleó, Província de Toledo, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Revolució de 1868, Santos de Isasa y Valseca, Segismundo Moret y Prendergast, Senador vitalici, Venancio González y Fernández, 1 de desembre, 13 d'octubre, 18 de maig, 1857, 1865, ... Ampliar l'índex (21 més) »
- Governadors del Banc d'Espanya
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Pío Gullón e Iglesias і Alfons XII d'Espanya
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Pío Gullón e Iglesias і Alfons XIII d'Espanya
Andrés Mellado Fernández
Andrés Mellado Fernández (Màlaga, Andalusia, 1846 — Biarritz, Iparralde, 30 d'agost de 1913) va ser un advocat, periodista i polític espanyol ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Andrés Mellado Fernández
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Astorga
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Banc d'Espanya
Bonifacio de Blas y Muñoz
Bonifacio de Blas i Muñoz (Villacastín, 14 de maig de 1827 – Madrid, 3 d'abril de 1880) va ser un polític i advocat espanyol, ministre del govern espanyol durant el sexenni democràtic.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Bonifacio de Blas y Muñoz
Carlos Manuel O'Donnell
Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903).
Veure Pío Gullón e Iglesias і Carlos Manuel O'Donnell
Catedral d'Astorga
La Catedral d'Astorga, dedicada a Santa Maria, és la seu episcopal de la diòcesi d'Astorga, documentada des del amb el títol d'Apostòlica.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Catedral d'Astorga
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Consell d'Estat d'Espanya
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Espanya
Eugenio Montero Ríos
Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Eugenio Montero Ríos
Felipe Sánchez Román
va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Felipe Sánchez Román
Francisco de Paula Candau Acosta
Francisco de Paula Candau Acosta (El Coronil, 3 de març de 1823 - Sevilla, 24 de desembre de 1883) va ser un polític espanyol del, ministre durant el sexenni democràtic.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Francisco de Paula Candau Acosta
Iberia (aerolínia)
Seu d'Iberia, a Madrid. Iberia (Iberia Líneas Aéreas de España, S.A.) és una companyia aèria de bandera espanyola.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Iberia (aerolínia)
José de Aldecoa y Villasante
José de Aldecoa y Villasante; (Madrid, 24 de febrer de 1838 – 19 de juny de 1917) fou un Jurista, polític i acadèmic espanyol que va ocupar la presidència del Tribunal Suprem entre 1910 i 1917.
Veure Pío Gullón e Iglesias і José de Aldecoa y Villasante
José Gutiérrez Agüera
José Gutiérrez de Agüera fou un polític espanyol, que va ser ministre d'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Pío Gullón e Iglesias і José Gutiérrez Agüera
José López Domínguez
fou un militar i polític espanyol.
Veure Pío Gullón e Iglesias і José López Domínguez
Juan de la Concha Castañeda
Juan de la Concha Castañeda (Plasència, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 30 d'agost de 1903) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Juan de la Concha Castañeda
Juan Manuel Ortí y Lara
Juan Manuel Ortí y Lara (Marmolejo, 29 d'octubre de 1826 - Madrid, 7 de gener de 1904) va ser un filòsof, advocat i periodista catòlic i integrista espanyol.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Juan Manuel Ortí y Lara
Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro
Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro, també conegut com a Duc consort d'Almodóvar, (Jerez de la Frontera, 15 de desembre de 1850 – Madrid, 23 de juny de 1906) fou un polític espanyol, diputat liberal a les Corts, Vicepresident del Congrés i de la Comissió de Pressupostos, ministre d'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro
Juan Pérez-Caballero y Ferrer
Juan Pérez Caballero y Ferrer (Madrid, 8 de novembre de 1861 - Sant Sebastià, 1951) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Juan Pérez-Caballero y Ferrer
Las Novedades
Las Novedades va ser un periòdic fundat en 1850 per Ángel Fernández de los Ríos.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Las Novedades
Llista de governadors del Banc d'Espanya
Llista de governadors del Banc d'Espanya des de la seva fundació.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Llista de governadors del Banc d'Espanya
Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Madrid
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Ministeri de l'Interior d'Espanya
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Ministeri de la Governació
Nicolás María Rivero
Nicolás María Rivero (actual província de Sevilla, ca. 1815– Madrid, 5 de desembre de 1878) va ser un polític i periodista espanyol.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Nicolás María Rivero
Palau Episcopal d'Astorga
El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Palau Episcopal d'Astorga
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Pío Gullón e Iglesias і París
Partit Constitucional
El Partit Constitucional també anomenat Partit Conservador (de la Revolució de Setembre) va ser una agrupació política que va estar activa a Espanya a des del 1871.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Partit Constitucional
Partit Radical (Demòcrata-Radical)
El Partit Radical, o més formalment Partit Demòcrata-Radical va ser una formació política espanyola de l'últim terç del.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Partit Radical (Demòcrata-Radical)
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Pascual Madoz Ibáñez
Periodisme
Homenatge del 2018 al periodista Ángel Gahona, assassinat a Nicaragua. El periodisme és l'activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Periodisme
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Práxedes Mateo Sagasta
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Província de Lleó
Província de Toledo
La província de Toledo és una província de Castella-la Manxa, en la seua part occidental.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Província de Toledo
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Revolució de 1868
Santos de Isasa y Valseca
Santos de Isasa y Valseca (Montoro, 31 de desembre de 1822 – Madrid, 18 de desembre de 1907) va ser un advocat i polític espanyol que va arribar a ocupar el càrrec de ministre de Foment i la presidència del Tribunal Suprem durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Santos de Isasa y Valseca
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Segismundo Moret y Prendergast
Senador vitalici
Un senador vitalici és un membre del senat o cambra alta equivalent a una legislatura amb mandat vitalici.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Senador vitalici
Venancio González y Fernández
va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII, cartera que juntament amb la de ministre d'Hisenda tornaria a ocupar durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Pío Gullón e Iglesias і Venancio González y Fernández
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1 de desembre
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 13 d'octubre
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 18 de maig
1857
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1857
1865
Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1865
1871
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1872
1881
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1884
1886
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1886
1888
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1888
1891
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1891
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1892
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1895
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1898
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1902
1904
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1906
1916
;Països Catalans.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 1916
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 31 d'octubre
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 4 d'octubre
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pío Gullón e Iglesias і 9 de gener
Vegeu també
Governadors del Banc d'Espanya
- Alejandro Fernández de Araoz y de la Devesa
- Alfredo de Zavala y Lafora
- Amós Salvador Rodrigáñez
- Antonio Goicoechea Cosculluela
- Antonio María Fabié Escudero
- Francisco de Cárdenas y Espejo
- Jaime Caruana Lacorte
- Joaquín Gutiérrez Cano
- José Elduayen Gorriti
- José García Barzanallana
- José Sánchez Guerra y Martínez
- Juan Francisco Camacho de Alcorta
- Juan de la Concha Castañeda
- Julio Carabias Salcedo
- Llista de governadors del Banc d'Espanya
- Lluís Nicolau i d'Olwer
- Luis María Linde de Castro
- Manuel Aguirre de Tejada
- Manuel Allendesalazar Muñoz
- Manuel Marraco Ramón
- Mariano Navarro Rubio
- Mariano Rubio Jiménez
- Miguel Ángel Fernández Ordóñez
- Pío Gullón e Iglesias
- Pablo Hernández de Cos
- Ramón de Santillán
- Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
- Santiago Alba Bonifaz
També conegut com Pío Gullón Iglesias.