Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Alfil, Cavall (escacs), Dama (escacs), Enroc, Escac i mat, Escacs, Escacs màgics, Escaquer, Estudi (escacs), Final (escacs), Glossari de termes d'escacs, Mig joc, Obertura (escacs), Peces d'escacs, Problema d'escacs matemàtic, Problema de l'escaquer mutilat, Problema del blat i l'escaquer, Promoció (escacs), Puzle, Rei (escacs), Solitari (joc de tauler), Tàctica (escacs), Torre (escacs), Variacions dels escacs.
Alfil
En escacs, un alfil o orfil és una peça de valor mitjà.
Nou!!: Puzle d'escacs і Alfil · Veure més »
Cavall (escacs)
El cavall és una peça menor d'escacs amb un valor aproximat de tres peons.
Nou!!: Puzle d'escacs і Cavall (escacs) · Veure més »
Dama (escacs)
En escacs, la reina —o dama— és considerada la peça més potent, i és la més important després del rei.
Nou!!: Puzle d'escacs і Dama (escacs) · Veure més »
Enroc
Enroc curt (0-0) Enroc llarg (0-0-0) En escacs, lenroc és un moviment especial de fortificació que el rei té la possibilitat de dur a terme amb una de les dues torres per protegir-se d'atacs enemics.
Nou!!: Puzle d'escacs і Enroc · Veure més »
Escac i mat
Escac i mat amb dama i rei contra rei L'escac i mat és una posició als escacs on a un dels dos reis se li fa escac (és a dir és amenaçat per una peça contrària) i no té cap moviment legal per a no continuar en escac.
Nou!!: Puzle d'escacs і Escac i mat · Veure més »
Escacs
Sense descripció.
Nou!!: Puzle d'escacs і Escacs · Veure més »
Escacs màgics
Els escacs màgics (en anglès fairy chess, literalment «escacs de fades») comprèn els problemes d'escacs que difereixen dels problemes d'escacs clàssics (també anomenats ortodoxos) perquè no hi ha escac i mat directe.
Nou!!: Puzle d'escacs і Escacs màgics · Veure més »
Escaquer
Un escaquer o tauler d'escacs és la mena de tauler de joc emprat en alguns jocs de tauler com ara els escacs, o les dames, i que conté 64 caselles (vuit files i vuit columnes disposades en dos colors que es van alternant (clar i fosc). Els colors de les caselles són normalment anomenats "negre" i "blanc" (o bé "clar" i "fosc"), tot i que, de fet, els colors poden ser qualssevol, i sovint s'empren, per exemple, fustes naturals més fosques i més clares per a fabricar taulers. Els materials també varien en gran manera; mentre que en partides de competició d'alt nivell s'empren normalment escaquers de fusta, els de vinil o de cartró són usats sovint en partides informals. Hom troba també escaquers decoratius, fets en vidre, cristall, o marbre, però aquests no són normalment acceptats per a disputar partides de competició. Atès que l'estructura de l'escaquer és la mateixa per jugar als escacs que per jugar a les dames, sovint els taulers barats inclouen les peces necessàries per a ambdós jocs; normalment aquesta mena de taulers no són acceptables per a partides de competició, tot i que això depèn de les normes locals sobre l'equipament estàndard mínim per a competir. L'escaquer se situa sempre de manera que la casella de la cantonada inferior dreta més propera a cada jugador sigui "blanca". La mida del tauler es tria de manera que sigui l'escaient per a la mena de peces d'escacs emprades, i les caselles han de tenir una mida entre 50mm i 65mm, que hauria de ser una mida d'aproximadament 1.25 a 1.3 vegades la mida de la base del rei, que és la peça més gran (la base del rei hauria d'ocupar més o menys un 78% de l'àrea d'una casella.) Escaquer amb Peces d'escacs Staunton. Actualment, per anotar les partides d'escacs, s'usa la notació algebraica, i per a facilitar-la, sovint els taulers tenen etiquetades les vores de la base de les columnes amb les lletres a a h d'esquerra a dreta des del punt de vista del jugador que duu les blanques, i la vora de les files amb els números 1 a 8, des del punt de vista del jugador que duu les blanques. Aquesta ajuda no és necessària en cas que la partida s'anoti en notació descriptiva, però aquest darrer sistema ja no és emprat per gairebé ningú.
Nou!!: Puzle d'escacs і Escaquer · Veure més »
Estudi (escacs)
En escacs, un estudi és una posició composta, és a dir, una posició dissenyada a mida en lloc d'haver estat obtinguda a través d'una partida real, i que és presentada com repte en forma de trencaclosques, en què l'objectiu de qui soluciona el problema és trobar un camí, normalment únic, per al bàndol que es digui, normalment el blanc, per guanyar o fer taules, segons s'estipuli, contra qualsevol sèrie de moviments de les negres.
Nou!!: Puzle d'escacs і Estudi (escacs) · Veure més »
Final (escacs)
Dins l'entorn dels escacs, el final fa referència a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en la qual queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç és imminent.
Nou!!: Puzle d'escacs і Final (escacs) · Veure més »
Glossari de termes d'escacs
Aquesta pàgina conté els termes d'ús comú en els escacs en ordre alfabètic.
Nou!!: Puzle d'escacs і Glossari de termes d'escacs · Veure més »
Mig joc
El mig joc en escacs és un concepte que es refereix a la fase de la partida que ocorre després de l'obertura.
Nou!!: Puzle d'escacs і Mig joc · Veure més »
Obertura (escacs)
Una obertura d'escacs és el conjunt de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs.
Nou!!: Puzle d'escacs і Obertura (escacs) · Veure més »
Peces d'escacs
Les peces d'escacs, varien en valor i habilitat.
Nou!!: Puzle d'escacs і Peces d'escacs · Veure més »
Problema d'escacs matemàtic
Cada casella mostra el nombre de camins diferents que pot fer un rei, des del centre, d'un escaquer imaginari de 7x7, per arribar a la casella, en el mínim nombre de moviments possible. Un problema d'escacs matemàtic és un problema matemàtic formulat fent servir un escaquer o peces d'escacs.
Nou!!: Puzle d'escacs і Problema d'escacs matemàtic · Veure més »
Problema de l'escaquer mutilat
El problema de lescaquer mutilat és un puzle proposat pel filòsof Max Black al seu llibre Pensament Crític (1946).
Nou!!: Puzle d'escacs і Problema de l'escaquer mutilat · Veure més »
Problema del blat i l'escaquer
El problema del blat i l'escaquer, conegut amb molt diversos noms, entre d'altres, La llegenda de Sissa, o la Faula del rei de Shirham, és un problema matemàtic, que serveix per fer palès com de ràpidament creixen les seqüències exponencials.
Nou!!: Puzle d'escacs і Problema del blat i l'escaquer · Veure més »
Promoció (escacs)
La promoció o coronació és una regla dels escacs que es refereix a la transformació d'un peó (quan arriba a la vuitena fila de l'escaquer) en la peça que el jugador triï entre dama, cavall, torre, o alfil del mateix color.
Nou!!: Puzle d'escacs і Promoció (escacs) · Veure més »
Puzle
Un puzle o trencaclosques és un joc d'habilitat mental que consisteix a encaixar un gran nombre de peces petites retallades, sovint de formes irregulars però que no s'encavalquen mai ni deixen espais buits entre elles.
Nou!!: Puzle d'escacs і Puzle · Veure més »
Rei (escacs)
Un rei blanc En escacs, el rei és la peça més important del joc malgrat la seva relativa feblesa.
Nou!!: Puzle d'escacs і Rei (escacs) · Veure més »
Solitari (joc de tauler)
El solitari (conegut també com a Senku, i en anglès com a Peg Solitaire) és un joc de tauler solitari abstracte d'origen dubtós, probablement de l'edat mitjana.
Nou!!: Puzle d'escacs і Solitari (joc de tauler) · Veure més »
Tàctica (escacs)
En escacs, el terme tàctica o també tema tàctic es refereix a una seqüència de jugades que limita les opcions de l'oponent, i normalment implica el guany d'un avantatge tangible.
Nou!!: Puzle d'escacs і Tàctica (escacs) · Veure més »
Torre (escacs)
En els escacs, la torre o roc és una de les peça major, amb un valor relatiu aproximadament de cinc punts.
Nou!!: Puzle d'escacs і Torre (escacs) · Veure més »
Variacions dels escacs
Tauler d'escacs circulars, una de les moltes varietats dels escacs basada en la variació de la forma de l'escaquer Una variació dels escacs és un joc derivat de, relacionat, o similar als escacs occidentals en almenys algun aspecte.
Nou!!: Puzle d'escacs і Variacions dels escacs · Veure més »
