Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Psicologia analítica

Índex Psicologia analítica

Al·legoria alquímica extreta d'''Alchemy'' per Nicolas Flamel, pel Cavaller Denys Molinier (segle XVIII) i que representa les energies conscients i inconscients que es combinen per curar la personalitat. La psicologia analítica (Analytische Psychologie en alemany), també coneguda com a psicologia dels complexos i psicologia profunda, és la denominació oficial donada per Carl Gustav Jung el 1913 al seu propi corpus teòric i clínic, i al dels seus seguidors, diferenciant-se així de la psicoanàlisi freudiana,Entrada « Psychologie analytique », 71.

Taula de continguts

  1. 34 les relacions: Al·lucinació, Alquímia, Arquetip (psicologia analítica), Art, Carl Jung, Ciència, Consciència (filosofia), Epistemologia, Fantasma, Hinduisme, Incest, Inconscient, Inconscient col·lectiu, Lapsus, Libido, Misticisme, Mite, Neurosi, Nicolas Flamel, Patologia, Persona (psicologia analítica), Personalitat, Psicoanàlisi, Psicologia, Psicoteràpia, Psique (ment), Símbol, Si mateix, Sigmund Freud, Sincronia, Somni, Taoisme, Tradició, Zoroastrisme.

Al·lucinació

Una al·lucinació és la sensació de percebre una realitat no existent, és a dir, sense que intervinguin els sentits, en absència d'estímuls externs.

Veure Psicologia analítica і Al·lucinació

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Veure Psicologia analítica і Alquímia

Arquetip (psicologia analítica)

''Èdip i l'esfinx'', de Gustave Moreau (1864) El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.

Veure Psicologia analítica і Arquetip (psicologia analítica)

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Psicologia analítica і Art

Carl Jung

Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol del 1875 – Küsnacht, cantó de Zúric, 6 de juny del 1961) fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi.

Veure Psicologia analítica і Carl Jung

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Psicologia analítica і Ciència

Consciència (filosofia)

XVII del metge paracelsià anglès Robert Fludd La consciència és, fonamentalment, la «coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència ».

Veure Psicologia analítica і Consciència (filosofia)

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Veure Psicologia analítica і Epistemologia

Fantasma

Hamlet en presència del fantasma del seu pare. Els fantasmes (del grec φαντασμα, "aparició") o espectres en la mitologia popular de moltes cultures, són suposats esperits o ànimes descarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes.).

Veure Psicologia analítica і Fantasma

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Veure Psicologia analítica і Hinduisme

Incest

L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.

Veure Psicologia analítica і Incest

Inconscient

L'inconscient, segons la filosofia psicoanalítica, és una de les parts del jo o de la ment que constitueixen el conjunt del psiquisme humà.

Veure Psicologia analítica і Inconscient

Inconscient col·lectiu

L'inconscient col·lectiu és un terme encunyat pel psiquiatre suís Carl Gustav Jung, qui va postular l'existència d'un substrat comú als éssers humans de tots els temps i llocs del món, constituït per símbols primitius amb què s'expressa un contingut de la psique que està més enllà de la raó.

Veure Psicologia analítica і Inconscient col·lectiu

Lapsus

Un lapsus és aquell error o equivocació involuntària d'una persona.

Veure Psicologia analítica і Lapsus

Libido

pàgines.

Veure Psicologia analítica і Libido

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Psicologia analítica і Misticisme

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Veure Psicologia analítica і Mite

Neurosi

La neurosi és una categoria obsoleta que es va fer servir per un grup de trastorns neurològics, psíquics o psiquiàtrics.

Veure Psicologia analítica і Neurosi

Nicolas Flamel

Nicolas o Nicholas Flamel va ser un personatge històric que va néixer el 1330 a Pontoise i va morir a París el 1418, tot i que la seva vida ha estat exagerada per la llegenda que explica que va aconseguir crear la Pedra Filosofal i esdevenir immortal.

Veure Psicologia analítica і Nicolas Flamel

Patologia

La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.

Veure Psicologia analítica і Patologia

Persona (psicologia analítica)

El mot «persona» ve del verb llatí personare, 'parlar a través': designava la màscara que portaven els actors de teatre.

Veure Psicologia analítica і Persona (psicologia analítica)

Personalitat

La personalitat és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu.

Veure Psicologia analítica і Personalitat

Psicoanàlisi

Freud i altres psicoanalistes l'any 1922. D'esquerra a dreta, asseguts: Sigmund Freud, Sándor Ferenczi i Hanns Sachs; dempeus: Otto Rank, Karl Abraham, Max Eitingon i Ernest Jones La psicoanàlisi és un conjunt de teories i tècniques terapèutiques relacionades amb l'estudi de l'inconscient, basat en fenòmens com els de la motivació inconscient, el conflicte i el simbolisme oníric, que conjuntament formen un mètode de tractament de trastorns en la salut mental.

Veure Psicologia analítica і Psicoanàlisi

Psicologia

La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Veure Psicologia analítica і Psicologia

Psicoteràpia

En psicologia, psicoteràpia és un procés de comunicació entre un psicoterapeuta i la persona que acudeix a consultar-lo («pacient» o «client»), que cerca el canvi en la conducta, actituds, pensaments o afectes d'un individu amb l'objectiu d'augmentar el seu benestar.

Veure Psicologia analítica і Psicoteràpia

Psique (ment)

La psique és el conjunt de pensaments, emocions i processos de la ment que constitueixen la personalitat de l'individu, usualment en oposició a allò físic o corporal.

Veure Psicologia analítica і Psique (ment)

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Veure Psicologia analítica і Símbol

Si mateix

Mandala Si mateix (en alemany: Selbst) és un concepte definit per Carl Gustav Jung com l'arquetip central de l'inconscient col·lectiu, l'arquetip de la jerarquia, la totalitat humana.

Veure Psicologia analítica і Si mateix

Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.

Veure Psicologia analítica і Sigmund Freud

Sincronia

La sincronia és la coincidència casual de dos o més successos que per a l'individu que els experimenta estan relacionats significativament però sense que pugui connectar-los mitjançant una causa i un efecte.

Veure Psicologia analítica і Sincronia

Somni

''Un rêve d'eunuque'' (''El somni de l'eunuc''), de Jean Lecomte du Nouÿ, 1874. ''El somni d'una noia abans de l'alba'' c. 1830–33 by Karl Briul·lov (1799–1852) El somni, somi o ensomni és un procés imaginatiu, fictici i imprecís de la ment humana que té lloc mentre el subjecte dorm.

Veure Psicologia analítica і Somni

Taoisme

''Daodejing'' en una edició de Wang Bi que es publicà al Japó l'any 1770 El taoisme o daoismeEn xinès: 道家, en pinyin: Dào jiā, «escola del Tao».

Veure Psicologia analítica і Taoisme

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Veure Psicologia analítica і Tradició

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Veure Psicologia analítica і Zoroastrisme