Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Agost, Alemany, Antic eslau, Auguste Marmont, Batalla de Wagram, Caríntia, Congrés de Viena, Croàcia, Dalmàcia, Dubrovnik, Ducat de Carniola, Eslovè, Eslovènia, França, Francès, Gorizia, Guerres Napoleòniques, Hongria, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Intendència d'Ístria, Italià, Jean-Andoche Junot, Joseph Fouché, Juliol, Karlovac, Kotor, Ljubljana, Montenegro, Napoleó Bonaparte, Nicolas Jean de Dieu Soult, Novo Mesto, Pau de Schönbrunn, Postojna, Primer Imperi Francès, Regne d'Il·líria, República de Ragusa, Rijeka, Sava, Tractat de Tilsit, Trieste, Villach, Vis, Zadar, 11 de juny, 1805, 1806, 1807, 1809, 1810, ..., 1811, 1813, 1814, 1815, 1816, 1822, 1825, 1849, 20 de desembre, 22 d'octubre, 6 de desembre. Ampliar l'índex (11 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Agost · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Alemany · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Antic eslau · Veure més »
Auguste Marmont
Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont (Châtillon-sur-Seine, Regne de França, 20 de juliol de 1774 - Venècia, Regne Llombardovènet, 2 de març de 1852) fou un militar francès que arribà a mariscal.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Auguste Marmont · Veure més »
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Batalla de Wagram · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Caríntia · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Congrés de Viena · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Dalmàcia · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Dubrovnik · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Ducat de Carniola · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Eslovènia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Províncies Il·líriques і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Francès · Veure més »
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Gorizia · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Hongria · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Intendència d'Ístria
L'intendencia d'Ístria fou una entitat administrativa francesa que es va formar el 15 d'abril de 1811 com a província de l'Imperi.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Intendència d'Ístria · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Italià · Veure més »
Jean-Andoche Junot
Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Jean-Andoche Junot · Veure més »
Joseph Fouché
miniatura Joseph Fouché, duc d'Òtranto i comte Fouché (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Joseph Fouché · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Juliol · Veure més »
Karlovac
Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Karlovac · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Kotor · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Ljubljana · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Montenegro · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »
Novo Mesto
Novo Mesto (nom eslovè, literalment 'Ciutat Nova') és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Novo Mesto · Veure més »
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Pau de Schönbrunn · Veure més »
Postojna
Postojna (també coneguda com a Adelsberg en alemany; en italià com a Postumia) és una ciutat de la província de Carniola, al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Postojna · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Primer Imperi Francès · Veure més »
Regne d'Il·líria
El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Regne d'Il·líria · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: Províncies Il·líriques і República de Ragusa · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Rijeka · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Sava · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Tractat de Tilsit · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Trieste · Veure més »
Villach
Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Villach · Veure més »
Vis
Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Vis · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: Províncies Il·líriques і Zadar · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 11 de juny · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1807 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1810 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1811 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1816 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1822 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1825 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 1849 · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 20 de desembre · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 22 d'octubre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Províncies Il·líriques і 6 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Províncies Il.líriques, Províncies Il•líriques, Províncies Iŀlíriques, Províncies il·líriques.
