Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Abbas I el Gran, Ahwaz, Annàzides, Àixraf Khan, Bagdad, Bakhtiyaris, Barudjird, Behistun, Buwàyhides, Constantinoble, Dezful, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Enciclopèdia de l'Islam, Fadlawayh, Fadlawàyhides, Hamadan, Il-kanat, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Iran, Isfahan, Ismaïl II de Pèrsia, Ismaïl III de Pèrsia, Jam, Kaixan, Kakúyides, Kandahar, Karadj, Karim Khan Zand, Karkha, Kerman, Khorasan, Khurramabad, Khurramabad (Iran), Khuzestan, Kirman, La Meca, Langar, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Luris, Muzaffàrida, Nàdir-Xah Afxar, Nihawand, Pèrsia, Primera Guerra Mundial, Província de Lorestan, Província de Lori, ..., Reza I de l'Iran, Salar al-Dawla, Seymareh, Shah Mansur, Sultan Husayn Mirza, Sus, Tahmasp I, Tamerlà, Tbilissi, Umar Xaikh, Xiraz, Xuixtar, Xulistan, Zagros, Ziyàrides, 1042, 1105, 1109, 1152, 1154, 1175, 1184, 1330, 1386, 1393, 1433, 1434, 1567, 1580, 1597, 1598, 1722, 1724, 1725, 1727, 1732, 1736, 1737, 1747, 1750, 1752, 1785, 1841, 1846, 1882, 1899, 1900, 1904, 1905, 1912, 1917, 1925, 1928, 1936, 1941, 2006, 23 de gener, 912, 935. Ampliar l'índex (59 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Província de Lorestan і Abbas I el Gran · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Província de Lorestan і Ahwaz · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Província de Lorestan і Annàzides · Veure més »
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Nou!!: Província de Lorestan і Àixraf Khan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Província de Lorestan і Bagdad · Veure més »
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Nou!!: Província de Lorestan і Bakhtiyaris · Veure més »
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Nou!!: Província de Lorestan і Barudjird · Veure més »
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Nou!!: Província de Lorestan і Behistun · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Província de Lorestan і Buwàyhides · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Província de Lorestan і Constantinoble · Veure més »
Dezful
Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.
Nou!!: Província de Lorestan і Dezful · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Província de Lorestan і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Província de Lorestan і Dinastia Qajar · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Província de Lorestan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Nou!!: Província de Lorestan і Fadlawayh · Veure més »
Fadlawàyhides
Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.
Nou!!: Província de Lorestan і Fadlawàyhides · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Província de Lorestan і Hamadan · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Província de Lorestan і Il-kanat · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Província de Lorestan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Província de Lorestan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Província de Lorestan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Província de Lorestan і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Província de Lorestan і Isfahan · Veure més »
Ismaïl II de Pèrsia
Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).
Nou!!: Província de Lorestan і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »
Ismaïl III de Pèrsia
Ismail III (Isfahan, 1733 - Abadan, 1773) fou el darrer xa safàvida de Pèrsia (1750-1760) amb un poder nominal.
Nou!!: Província de Lorestan і Ismaïl III de Pèrsia · Veure més »
Jam
* Jam (actualment Torbat-e Jam), població medieval del Gran Khorasan entre Nishapur i Herat.
Nou!!: Província de Lorestan і Jam · Veure més »
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Nou!!: Província de Lorestan і Kaixan · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Província de Lorestan і Kakúyides · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Província de Lorestan і Kandahar · Veure més »
Karadj
Karadj (també Karadj Abi Dulaf o al-Karaf) fou una antiga vila del Djibal a l'Iran, de situació exacta desconeguda, però segurament al sud-est de Hamadan, a mig camí entre aquesta ciutat i Isfahan.
Nou!!: Província de Lorestan і Karadj · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Província de Lorestan і Karim Khan Zand · Veure més »
Karkha
Karkha o Kerkha és un riu del Luristan i Khuzistan a l'Iran.
Nou!!: Província de Lorestan і Karkha · Veure més »
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Nou!!: Província de Lorestan і Kerman · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Província de Lorestan і Khorasan · Veure més »
Khurramabad
* Khurramabad (Uzbekistan), població a la regió de Fergana a l'Uzbekistan.
Nou!!: Província de Lorestan і Khurramabad · Veure més »
Khurramabad (Iran)
Khurramabad (farsi خرمآباد - Khorram Abād, lori: خورمووه - Xormuve; també romanitzat com a Khorramabad, Khorramābād, Khoramabad, Khorram Abad i Khur Ramābād) és una ciutat de l'Iran, capital del sharistan (comtat) del mateix nom (شهرستان خرمآباد) i de la província de Luristan, situada a 1.500 metres d'altura a la vora del riu Khurramabad.
Nou!!: Província de Lorestan і Khurramabad (Iran) · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Província de Lorestan і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Província de Lorestan і Kirman · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Província de Lorestan і La Meca · Veure més »
Langar
260x260px Langar (del panjabi: ਲੰਗਰ, que vol dir cuina) és un mot utilitzat en la religió sikh per anomenar al menjador comunitari, a on es serveix menjar, en una gurdwara, a tots els visitants, un indret a on tots poden menjar junts, sense distincions de raça, gènere, ètnia, religió, o riquesa personal.
Nou!!: Província de Lorestan і Langar · Veure més »
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Nou!!: Província de Lorestan і Lur-i Buzurg · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Província de Lorestan і Lur-i Kučik · Veure més »
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Província de Lorestan і Luris · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Província de Lorestan і Muzaffàrida · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Província de Lorestan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Província de Lorestan і Nihawand · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Província de Lorestan і Pèrsia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Província de Lorestan і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Província de Lorestan і Província de Lorestan · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Província de Lorestan і Província de Lori · Veure més »
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Nou!!: Província de Lorestan і Reza I de l'Iran · Veure més »
Salar al-Dawla
Salar al-Dawla Abu l-Fath Mirza (1880-1959) fou un príncep qajar de Pèrsia, fill de Muzaffar al-Din Shah (1896-1907) i germà de Muhammad Ali Shah (1907-1909).
Nou!!: Província de Lorestan і Salar al-Dawla · Veure més »
Seymareh
Seymareh (transcripció àrab Saymara) fou una vila de la Pèrsia medieval al que després fou el Luristan, capital del districte de Mihranjandhak.
Nou!!: Província de Lorestan і Seymareh · Veure més »
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Nou!!: Província de Lorestan і Shah Mansur · Veure més »
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Nou!!: Província de Lorestan і Sultan Husayn Mirza · Veure més »
Sus
Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids.
Nou!!: Província de Lorestan і Sus · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Província de Lorestan і Tahmasp I · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Província de Lorestan і Tamerlà · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Província de Lorestan і Tbilissi · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Província de Lorestan і Umar Xaikh · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Província de Lorestan і Xiraz · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Província de Lorestan і Xuixtar · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Província de Lorestan і Xulistan · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Província de Lorestan і Zagros · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Província de Lorestan і Ziyàrides · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Província de Lorestan і 1042 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1105 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Província de Lorestan і 1109 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Província de Lorestan і 1152 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1154 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Província de Lorestan і 1175 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1184 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Província de Lorestan і 1330 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1386 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1393 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Província de Lorestan і 1433 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1434 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1567 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1580 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1597 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1598 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Província de Lorestan і 1722 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1725 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1727 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1732 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1736 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1737 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1747 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Província de Lorestan і 1750 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Província de Lorestan і 1752 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1785 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 1841 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Lorestan і 1846 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Província de Lorestan і 1882 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Província de Lorestan і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1900 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1904 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Província de Lorestan і 1905 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1912 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1917 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Província de Lorestan і 1925 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1928 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Província de Lorestan і 1936 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Lorestan і 1941 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Província de Lorestan і 2006 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Província de Lorestan і 23 de gener · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 912 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Província de Lorestan і 935 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lorestan, Loristan, Lurestan, Luristan, Luristan-i Fayli, Província de Luristan.
