Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Províncies de Catalunya

Índex Províncies de Catalunya

Mapa provincial de Catalunya amb superposició de les comarques Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

102 les relacions: Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Pirineu i Aran, Alt Urgell, Alta Garona, Alta Ribagorça, Andorra, Anoia, Arnes, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Berguedà, Camp de Tarragona, Can Vies, Catalanisme, Catalunya Central, Catalunya Nova, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Cerdanya, Comarques de Catalunya, Conca de Barberà, Constitució Espanyola de 1812, Corts de Cadis, Corts Generals, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Divisòria d'aigües, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Ebre, Espinelves, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Felip Bauçà Canyes, Ferran VII d'Espanya, Fogars de la Selva, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franja de Ponent, Garraf, Garrigues, Garrotxa, Gósol, Gironès, ..., Guerra del Francès, Informe Roca, Josep Bonaparte, La Seu d'Urgell, Llei orgànica, Malagarriga, Maresme, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Mataró, Moianès, Montsià, Napoleó Bonaparte, Noguera, Noguera Pallaresa, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pierre François Charles Augereau, Pla d'Urgell, Pla de l'Estany, Pla territorial general de Catalunya, Plana de Vic, Ports de Tortosa-Beseit, Prefectura, Primer Imperi Francès, Priorat, Província de Barcelona, Província de Castelló, Província de Girona, Província de Lleida, Província de Tarragona, Reus, Ribera d'Ebre, Ripollès, Riu de Cerdanya, Sant Martí dels Castells, Segarra, Segrià, Selva, Solsonès, Tarragonès, Terra Alta, Terres de l'Ebre, Trienni Liberal, Urgell, Valielles de Busa, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vegueria, Vidrà, Viladrau. Ampliar l'índex (52 més) »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alt Camp · Veure més »

Alt Empordà

L'Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alt Empordà · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alt Penedès · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alt Urgell · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alta Garona · Veure més »

Alta Ribagorça

L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Alta Ribagorça · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Andorra · Veure més »

Anoia

L'Anoia és un comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Anoia · Veure més »

Arnes

Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l'Aragó.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Arnes · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Bages · Veure més »

Baix Camp

L'Argentera Municipis del Baix Camp El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Baix Camp · Veure més »

Baix Ebre

Lo Baix Ebre és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Baix Ebre · Veure més »

Baix Empordà

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Baix Empordà · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Baix Llobregat · Veure més »

Baix Penedès

El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Baix Penedès · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Barcelonès · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Berguedà · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Camp de Tarragona · Veure més »

Can Vies

Detall de la façana de Can Vies El Centre Social Autogestionat Can Vies és un centre social autogestionat (CSA) okupat i alliberat que existeix des de 1997.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Can Vies · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch convertint-se en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal estructurat tant políticament com cultural que propugna el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en alguns casos— també dels Països Catalans.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Catalunya Central

Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Catalunya Central · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Catalunya Nova · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Cerdanya · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Comarques de Catalunya · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Conca de Barberà · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Corts Generals · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre foren un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Departament francès · Veure més »

Divisòria d'aigües

Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Divisòria d'aigües · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya de 1936

Mapa comarcal 1988-2014 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Ebre · Veure més »

Espinelves

Espinelves és un municipi de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de Les Guilleries, al límit amb la comarca de La Selva, però pertanyent a la província de Girona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Espinelves · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític lliberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del segle XVIII i començaments del segle XIX.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Felip Bauçà Canyes · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Províncies de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fogars de la Selva

Fogars de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Fogars de la Selva · Veure més »

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista, i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó (en castellà, Franja de Levante; en aragonès Francha de Levant), comprén los pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Franja de Ponent · Veure més »

Garraf

El Garraf (també anomenada Penedès Marítim Així som: L'Alt Penedès o Marina del Penedès Què en fem, del Penedès? Ramon Arnabat (Historiador)) és una de les quatre comarques de Catalunya en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Garraf · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una de les comarques de Catalunya, dins la província de Lleida, d'una extensió de 799,7 km² que integra 24 municipis.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Garrigues · Veure més »

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Garrotxa · Veure més »

Gósol

Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Gósol · Veure més »

Gironès

El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Gironès · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Informe Roca · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada al Pirineu català, capital de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell.

Nou!!: Províncies de Catalunya і La Seu d'Urgell · Veure més »

Llei orgànica

Una llei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Llei orgànica · Veure més »

Malagarriga

Malagarriga és un enclavament del terme municipal de Pinós situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navàs i, per tant, totalment dins de la comarca del Bages.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Malagarriga · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Maresme · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 2 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Províncies de Catalunya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Mataró · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Moianès · Veure més »

Montsià

El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Montsià · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Noguera

La Noguera (històricament anomenada Urgell Mitjà) és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Noguera · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Noguera Pallaresa · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Osona · Veure més »

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pallars Jussà · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pallars Sobirà · Veure més »

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pierre François Charles Augereau · Veure més »

Pla d'Urgell

El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pla d'Urgell · Veure més »

Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pla de l'Estany · Veure més »

Pla territorial general de Catalunya

Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »

Plana de Vic

Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Plana de Vic · Veure més »

Ports de Tortosa-Beseit

Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Prefectura · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Priorat

Lo Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Priorat · Veure més »

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants, sent la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Província de Barcelona · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló, és una província valenciana situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Província de Castelló · Veure més »

Província de Girona

La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, Espanya, amb una població total de 753.054 habitants.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Província de Girona · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (en Occità Aranés, província de Lhèida; en castellà, provincia de Lérida) és una demarcació administrativa amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Província de Lleida · Veure més »

Província de Tarragona

La província de Tarragona és una demarcació administrativa amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 795.101 habitants.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Província de Tarragona · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Reus · Veure més »

Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Ribera d'Ebre · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Províncies de Catalunya і Ripollès · Veure més »

Riu de Cerdanya

Riu de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Riu de Cerdanya · Veure més »

Sant Martí dels Castells

Sant Martí dels Castells és una entitat de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, i un antic municipi.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Sant Martí dels Castells · Veure més »

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Segarra · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital es Lleida.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Segrià · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Selva · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Solsonès · Veure més »

Tarragonès

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Tarragonès · Veure més »

Terra Alta

La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Terra Alta · Veure més »

Terres de l'Ebre

Terres de l'Ebre Les Terres de l'Ebre (també anomenat l'Ebre), és una regió catalana que aplega les seues comarques meridionals: lo Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Terres de l'Ebre · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Urgell · Veure més »

Valielles de Busa

Valielles de Busa o simplement Valielles és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament dins dels municipis de Guixers i Navès.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Valielles de Busa · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »

Vallès Occidental

El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Províncies de Catalunya і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Vallès Oriental · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Vegueria · Veure més »

Vidrà

Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Vidrà · Veure més »

Viladrau

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona.

Nou!!: Províncies de Catalunya і Viladrau · Veure més »

Redirigeix aquí:

Província de la Seu d'Urgell, Províncies catalanes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »