Accés més ràpid que el navegador!
168 les relacions: Alga, Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Alimentació per filtració, Alvèol, Alveolats, Ameba, Ameboide, Amebozous, Anaerobi, Animals, Anisogàmia, Apicomplex, Apusozous, Ésser humà, Bacteris, Biconts, Bioquímica, Cambrià, Carotè, Categoria (taxonomia), Cèl·lula, Cianobacteris, Ciclosporosi, Ciliats, Cinetoplàstids, Citostoma, Clade, Classificació científica, Cloïssa, Clorofil·la, Clorofil·la a, Cloroplast, Coanòcit, Coanozous, Coc (bacteri), Cocolitòfors, Color, Coralls, Corticats, Criptofícies, Criptosporidiosi, Cromalveolats, Cryptosporidium parvum, Cyclospora cayetanensis, Detrit, Diatomees, Digestió, Dinoflagel·lats, ..., Ecologia, Ectoplasma, Ectosimbiosi, Embriòfits, Endòspora, Endocitosi, Endoplasma, Endosimbiosi, Ernst Haeckel, Escull de corall, Estreptòfits, Eucariotes, Euglena, Euglenozous, Excavats, Exoesquelet, Fagocitosi, Fílum, Fòssil, Ficobilisoma, Ficocianina, Ficoeritrina, Filogènia, Filogènia molecular, Fitoplàncton, Fixació del carboni, Flagel, Fongs, Foraminífers, Fotosíntesi, Fototròfia, Fucoxantina, Gàmeta, Genètica, Glaucòfits, Grec, Hacrobi, Haptòfits, Heteroconts, Heterotròfia, Humanes, Irlanda, Laminarials, Llatí, Lobosos, Loukozoa, Malària, Marea roja, Membrana plasmàtica, Metamònades, Micetozous, Micròmetre, Microtúbul, Midó, Mitocondri, Moneres, Monofiletisme, Morfologia (biologia), Naegleria fowleri, Nucleació, Nucli cel·lular, Nutrient, Oomicet, Opistoconts, Organòtrof, Organisme unicel·lular, Orgànul, Paleoproterozoic, Parafiletisme, Paràsit, Paret cel·lular, Patogen, Percolozous, Phytophthora infestans, Phytophtora, Pinocitosi, Pirenoide, Plantes, Plantes verdes, Plasmodi, Plasmodi falcípar, Plastidi, Plàncton, Podiats, Porífers, Procariotes, Producció primària, Protists, Protozous, Pseudòpode, Pythium, Regne (biologia), Reproducció asexual, Reproducció sexual, Reticle endoplasmàtic, Rizaris, Rodoplast, Sèssil, Sediment, Simbiosi, Subembrancament, Supergrup SAR, Taxonomia, Teixit (biologia), Thomas Cavalier-Smith, Toxina, Toxoplasma gondii, Toxoplasmosi, Tripanosomosi africana, Ultraestructura, Uniconts, Universitat de Califòrnia a Berkeley, Vacúol, Varisulca, Xantofil·la, Xarxa tròfica, Zooxantel·les, 1981. Ampliar l'índex (118 més) »
Alga
pmc.
Nou!!: Protists і Alga · Veure més »
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Nou!!: Protists і Algues brunes · Veure més »
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Nou!!: Protists і Algues verdes · Veure més »
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Nou!!: Protists і Algues vermelles · Veure més »
Alimentació per filtració
Krill alimentant-se de fitoplàncton (imatges alentides per un factor de 12) Lalimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua.
Nou!!: Protists і Alimentació per filtració · Veure més »
Alvèol
Diagrama de l'alvèol. Els alvèols pulmonars són estructures de forma esfèrica envoltades per capil·lars i agrupades en sacs alveolars.
Nou!!: Protists і Alvèol · Veure més »
Alveolats
Els alveolats (Alveolata) són un dels principals fílums dels cromalveolats.
Nou!!: Protists і Alveolats · Veure més »
Ameba
Ameba (Amoeba) és un protozou de la família Amoebidae.
Nou!!: Protists і Ameba · Veure més »
Ameboide
Ameba (''Amoeba''). Cristidiscoidea (Nuclearia''). Foraminífer (''Ammonia tepida''). Heliozou (''Actinophrys sol''). Ameboide és un terme que es refereix a les cèl·lules que es mouen o alimenten mitjançant projeccions temporals anomenades pseudòpodes (falsos peus).
Nou!!: Protists і Ameboide · Veure més »
Amebozous
Els amebozous (Amoebozoa) són un dels grups principals de protists ameboides, incloent a la majoria dels que es mouen per mitjà del flux intern de citoplasma.
Nou!!: Protists і Amebozous · Veure més »
Anaerobi
Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.
Nou!!: Protists і Anaerobi · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Protists і Animals · Veure més »
Anisogàmia
Diferents formes d'anisogàmia: A) anisogàmia de les cèl·lules mòbils, B) oogàmia (òvul i espermatozoide), C) anisogàmia de cèl·lules no mòbils L'anisogàmia (també anomenada heterogàmia) es refereix a una forma de reproducció sexual en què la participació de la unió o fusió de dos gàmetes diferents per la grandària o per la grandària i també la forma.
Nou!!: Protists і Anisogàmia · Veure més »
Apicomplex
Els apicomplexos (Apicomplexa) són un extens grup de cromalveolats caracteritzat per la presència d'un orgànul únic anomenat complex apical.
Nou!!: Protists і Apicomplex · Veure més »
Apusozous
Els apusozous (Apusozoa) són un fílum d'eucariotes unicel·lulars flagelats.
Nou!!: Protists і Apusozous · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Protists і Ésser humà · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Protists і Bacteris · Veure més »
Biconts
Els biconts (Bikonta) són un clade proposat d'eucariotes entre el regne i la divisió, que es caracteritzen per tenir dos flagels.
Nou!!: Protists і Biconts · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: Protists і Bioquímica · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Protists і Cambrià · Veure més »
Carotè
El carotè o caroté és la molècula que dona a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja.
Nou!!: Protists і Carotè · Veure més »
Categoria (taxonomia)
Categories En taxonomia, una categoria és un dels nivells que s'assignen als tàxons en el seu ordenament jeràrquic.
Nou!!: Protists і Categoria (taxonomia) · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Protists і Cèl·lula · Veure més »
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Nou!!: Protists і Cianobacteris · Veure més »
Ciclosporosi
La ciclosporosi és una protozoosi causada pel protoctist Cyclospora cayetanensis transmesa per via fecal-oral.
Nou!!: Protists і Ciclosporosi · Veure més »
Ciliats
Els ciliats o ciliòfors (Ciliata o Ciliophora) constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels protists, segons es classifiqui.
Nou!!: Protists і Ciliats · Veure més »
Cinetoplàstids
Els cinetoplàstids (Kinetoplastida) són un grup de protists excavats del fílum dels euglenozous.
Nou!!: Protists і Cinetoplàstids · Veure més »
Citostoma
El citostoma o «boca de la cèl·lula», és una obertura per on entren les partícules alimentàries a les cèl·lules amb membrana resistent especialitzades per a la fagocitosi.
Nou!!: Protists і Citostoma · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Protists і Clade · Veure més »
Classificació científica
La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No s'hi mostren els nivells menors intermedis La classificació científica o classificació biològica és un mètode utilitzat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes.
Nou!!: Protists і Classificació científica · Veure més »
Cloïssa
Cloïssa és un nom comú què comunament de diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars.
Nou!!: Protists і Cloïssa · Veure més »
Clorofil·la
La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.
Nou!!: Protists і Clorofil·la · Veure més »
Clorofil·la a
La Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica.
Nou!!: Protists і Clorofil·la a · Veure més »
Cloroplast
Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.
Nou!!: Protists і Cloroplast · Veure més »
Coanòcit
Tipus de cèl·lules d'una esponja asconoide; en color groc figuren els '''coanòcits'''. Els coanòcits (també coneguts com a "cèl·lules del collar") són les cèl·lules que es troben a l'interior dels cossos, del tipus asconoide, siconoide i leuconoide, de les esponges marines que contenen un flagel central envoltat per un collar de microvil·li el qual està connectat per una tènue membrana.
Nou!!: Protists і Coanòcit · Veure més »
Coanozous
Els coanozous (Choanozoa, del grec: (choanos).
Nou!!: Protists і Coanozous · Veure més »
Coc (bacteri)
Tipus d'agrupacions de cocs Els cocs és una morfologia cel·lular dels bacteris en forma d'esfera o lleugerament ovalats.
Nou!!: Protists і Coc (bacteri) · Veure més »
Cocolitòfors
''Coccolithus pelagicus'' Imatge per satèl·lit de masses de cocolitòfors al Mar de Bering el 1998 Els Cocolitòfors (coccolithophoridae) són algues unicel·lulars, protists i fitoplanctòniques pertanyents a diverses divisions botàniques d'haptòfits.
Nou!!: Protists і Cocolitòfors · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Protists і Color · Veure més »
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Nou!!: Protists і Coralls · Veure més »
Corticats
Els corticats (Corticata) són un clade suggerit per Cavalier-Smith agrupar a l'Supergrup SAR, les plantes i els hacrobis.
Nou!!: Protists і Corticats · Veure més »
Criptofícies
Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals.
Nou!!: Protists і Criptofícies · Veure més »
Criptosporidiosi
La criptosporidiosi és una malaltia produïda per paràsits del gènere Cryptosporidium, pertanyents al fílum Apicomplexa, la majoria dels quals són protozous oportunistes.
Nou!!: Protists і Criptosporidiosi · Veure més »
Cromalveolats
Els cromalveolats (Chromalveolata) són un regne d'eucariotes proposat per Thomas Cavalier-Smith com una modificació del regne dels cromistes, que al seu torn va ser proposat per ell mateix el 1981.
Nou!!: Protists і Cromalveolats · Veure més »
Cryptosporidium parvum
Cryptosporidium parvum és el protozou causant de la criptosporidiosi entre d'altres, una malaltia que afecta el tracte intestinal d'humans.
Nou!!: Protists і Cryptosporidium parvum · Veure més »
Cyclospora cayetanensis
Cyclospora cayetanensis és un protozou Apicomplex de la família Eimeriidae estretament relacionat amb les espècies del gènere Eimeria.
Nou!!: Protists і Cyclospora cayetanensis · Veure més »
Detrit
En biologia els detrits o detritus són residus, generalment sòlids, que provenen de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals.
Nou!!: Protists і Detrit · Veure més »
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Nou!!: Protists і Diatomees · Veure més »
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Nou!!: Protists і Digestió · Veure més »
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Nou!!: Protists і Dinoflagel·lats · Veure més »
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Nou!!: Protists і Ecologia · Veure més »
Ectoplasma
L'ectoplasma és la regió perifèrica de la cèl·lula, la qual manca de grànuls i és de major densitat que en l'endoplasma.
Nou!!: Protists і Ectoplasma · Veure més »
Ectosimbiosi
vesc europeu és un exemple d'un paràsit ectosimbiòtic, el qual viu sobre arbres i n'extreu nutrients i aigua. Lectosimbiosi és una forma de comportament simbiòtic en què un paràsit viu a la superfície corporal de l'hoste, incloses les superfícies internes com el revestiment del tub digestiu i els conductes de les glàndules.
Nou!!: Protists і Ectosimbiosi · Veure més »
Embriòfits
Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.
Nou!!: Protists і Embriòfits · Veure més »
Endòspora
Una endòspora o espora bacteriana és una estructura inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute.
Nou!!: Protists і Endòspora · Veure més »
Endocitosi
Lendocitosi és un mecanisme mitjançant el qual la cèl·lula capta material de l'espai extracel·lular cap al seu interior.
Nou!!: Protists і Endocitosi · Veure més »
Endoplasma
L'endoplasma és un part del citoplasma menys dens que l'ectoplasma en el qual es troba pròxim el nucli.
Nou!!: Protists і Endoplasma · Veure més »
Endosimbiosi
fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.
Nou!!: Protists і Endosimbiosi · Veure més »
Ernst Haeckel
Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.
Nou!!: Protists і Ernst Haeckel · Veure més »
Escull de corall
Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.
Nou!!: Protists і Escull de corall · Veure més »
Estreptòfits
Els estreptòfits (Streptophyta) són formalment una subdivisió o subfilum que inclou dues classes: Charophyceae, que conté l'ordre Charales (Charophyta sensu stricto), i Embryophyceae, que conté els embriòfits (plantes terrestres), briòfits i les plantes vasculars.
Nou!!: Protists і Estreptòfits · Veure més »
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Nou!!: Protists і Eucariotes · Veure més »
Euglena
Euglena és un gènere d'euglenòfits de la família dels euglènids.
Nou!!: Protists і Euglena · Veure més »
Euglenozous
Els euglenozous (Euglenozoa) són un gran grup de protists flagel·lats, format principalment per les espècies del gènere Euglena i els cinetoplàstids.
Nou!!: Protists і Euglenozous · Veure més »
Excavats
Els excavats (Excavata) són un gran clade dintre dels eucariotes.
Nou!!: Protists і Excavats · Veure més »
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Nou!!: Protists і Exoesquelet · Veure més »
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Nou!!: Protists і Fagocitosi · Veure més »
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Nou!!: Protists і Fílum · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Protists і Fòssil · Veure més »
Ficobilisoma
subunitats proteiques d'un ficobilisoma. Els ficobilisomes són complexos supramoleculars de pigments solubles en aigua que serveixen principalment com a antenes recol·lectores de llum en cianobacteris i algues vermelles.
Nou!!: Protists і Ficobilisoma · Veure més »
Ficocianina
Estructura de l'al·loficocianina Ficocianobilina La ficocianina, en anglès: Phycocyanin, és un complex de pigment- proteïna dins la família de recollidors de llum ficobiliproteïna, junt amb l'al·loficocianina i la ficoeritrina.
Nou!!: Protists і Ficocianina · Veure més »
Ficoeritrina
La ficoeritrina, en anglès:Phycoerythrin (PE), és un complex pigment-proteïna roig dels captadors de la llum de la família ficobiliproteïna que es troba en les algues roges i cryptomonada,.
Nou!!: Protists і Ficoeritrina · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Protists і Filogènia · Veure més »
Filogènia molecular
La filogènia molecular, també coneguda com a sistemàtica molecular, és l'ús de l'estructura de les molècules per a obtenir informació sobre les relacions evolutives dels organismes.
Nou!!: Protists і Filogènia molecular · Veure més »
Fitoplàncton
Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.
Nou!!: Protists і Fitoplàncton · Veure més »
Fixació del carboni
La fixació del carboni és un procés que es troba en els organismes autòtrofs, generalment fotosintètics, pel qual el diòxid de carboni és incorporat en molècules orgàniques.
Nou!!: Protists і Fixació del carboni · Veure més »
Flagel
Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.
Nou!!: Protists і Flagel · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Protists і Fongs · Veure més »
Foraminífers
Els foraminífers (Foraminifera, llatí "portador de forats") són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.
Nou!!: Protists і Foraminífers · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Protists і Fotosíntesi · Veure més »
Fototròfia
Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues La fototròfia (del grec: photo.
Nou!!: Protists і Fototròfia · Veure més »
Fucoxantina
La fucoxantina és una xantofil·la de fórmula C42H58O₆.
Nou!!: Protists і Fucoxantina · Veure més »
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Nou!!: Protists і Gàmeta · Veure més »
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Nou!!: Protists і Genètica · Veure més »
Glaucòfits
Els glaucòfits o glaucocistòfits (Glaucophyta) són una divisió d'algues d'aigua dolça.
Nou!!: Protists і Glaucòfits · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Protists і Grec · Veure més »
Hacrobi
Hacrobis, Hacrobia, és un grup proposat de cromalveolats considerat monofilètic, (cryptomonads-haptophytes assemblage) de chromalveolata que no estan inclosos en el SAR supergroup.
Nou!!: Protists і Hacrobi · Veure més »
Haptòfits
Els haptòfits (Haptophyta) és un grup d'algues unicel·lulars.
Nou!!: Protists і Haptòfits · Veure més »
Heteroconts
Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.
Nou!!: Protists і Heteroconts · Veure més »
Heterotròfia
Lheterotròfia (del grec heteron.
Nou!!: Protists і Heterotròfia · Veure més »
Humanes
Humanes és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Protists і Humanes · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Protists і Irlanda · Veure més »
Laminarials
Les laminarials (Laminariales), conegudes com a varec, són un ordre de grans algues del tipus algues brunes dins la classe ''Phaeophyceae''.
Nou!!: Protists і Laminarials · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Protists і Llatí · Veure més »
Lobosos
Els lobosos (Lobosa o Lobosea) són un subfílum d'amoebozous.
Nou!!: Protists і Lobosos · Veure més »
Loukozoa
Els loukozous (Loukozoa, gr. loukos, "solc") són un taxon parafilètic usat en algunes classificacions de protists excavats.
Nou!!: Protists і Loukozoa · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Protists і Malària · Veure més »
Marea roja
Marea roja a Califòrnia. Una marea roja (en anglès Red tide) és el resultat de l'excessiva proliferació de microalgues en llacs, rius, la mar o altres masses d'aigües, que arriba a tenir milers o milions de cèl·lules per mil·límetre cúbic.
Nou!!: Protists і Marea roja · Veure més »
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Nou!!: Protists і Membrana plasmàtica · Veure més »
Metamònades
Els metamònads (Metamonada) són un gran grup de protozous excavats.
Nou!!: Protists і Metamònades · Veure més »
Micetozous
Els micetozous o mixomicots (Mycetozoa, gr. "animals-fong" o Myxomycota, gr. "fongs-moc") són un grup peculiar de protists del fílum Amoebozoa, que hom anomena comunament floridures o fongs mucilaginosos, malgrat que no són fongs i que estan més emparentats amb les amebes típiques.
Nou!!: Protists і Micetozous · Veure més »
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Nou!!: Protists і Micròmetre · Veure més »
Microtúbul
Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.
Nou!!: Protists і Microtúbul · Veure més »
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Nou!!: Protists і Midó · Veure més »
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Protists і Mitocondri · Veure més »
Moneres
Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica.
Nou!!: Protists і Moneres · Veure més »
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Nou!!: Protists і Monofiletisme · Veure més »
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Nou!!: Protists і Morfologia (biologia) · Veure més »
Naegleria fowleri
Naegleria fowleri és una espècie de protozou excavat del fílum Percolozoa.
Nou!!: Protists і Naegleria fowleri · Veure més »
Nucleació
La nucleació, segons alguns autors, és el començament d'un canvi d'estat en una regió petita però estable.
Nou!!: Protists і Nucleació · Veure més »
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Protists і Nucli cel·lular · Veure més »
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Nou!!: Protists і Nutrient · Veure més »
Oomicet
Els oomicets (Oomycota, "fongs-ou", que es refereix a les estructures amb grans oogonis que contenen els gàmetes femenins que són característics dels oomicets) són un llinatge separat filogènicament de microorganismes eucariotes similars als fongs.
Nou!!: Protists і Oomicet · Veure més »
Opistoconts
Els opistoconts (Opisthokonta grec: (opistho-).
Nou!!: Protists і Opistoconts · Veure més »
Organòtrof
Un organòtrof és un organisme que obté hidrogen o electrons de substrats orgànics.
Nou!!: Protists і Organòtrof · Veure més »
Organisme unicel·lular
''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.
Nou!!: Protists і Organisme unicel·lular · Veure més »
Orgànul
Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.
Nou!!: Protists і Orgànul · Veure més »
Paleoproterozoic
El Paleoproterozoic és la primera de les tres subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i que durà entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys.
Nou!!: Protists і Paleoproterozoic · Veure més »
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Nou!!: Protists і Parafiletisme · Veure més »
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Nou!!: Protists і Paràsit · Veure més »
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Nou!!: Protists і Paret cel·lular · Veure més »
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Nou!!: Protists і Patogen · Veure més »
Percolozous
Els percolozous (Percolozoa) són un fílum de protozous excavats, molts del quals poden canviar entre etapes ameboides, flagel·lades i quists.
Nou!!: Protists і Percolozous · Veure més »
Phytophthora infestans
Phytophthora infestans és un protist fungoide de la classe Oomycetes paràsit de les plantes, que produeix una malaltia coneguda com a míldiu de la patata (o podridura de patates o podriment negre).
Nou!!: Protists і Phytophthora infestans · Veure més »
Phytophtora
Mort sobtada del roure causada per Phytophthora ramorum Phytophthora (del grec phytón, planta i phthorá, destrucció; “el destructor de plantes”) és un gènere d'oomicets perjudicials per les plantes, que poden causar greus danys econòmics en conreus de tot el món i perjudicis en sistemes naturals.
Nou!!: Protists і Phytophtora · Veure més »
Pinocitosi
'''Endocitosi''' en les seves diferents formes. La pinocitosi és un procés biològic que permet a determinades cèl·lules obtenir líquids orgànics i soluts de l'exterior, ja sigui per alimentar-se, o per un altre fi.
Nou!!: Protists і Pinocitosi · Veure més »
Pirenoide
Dibuix representant un pirenoide en ''Chlamydomonas'' Els pirenoides en biologia cel·lular són orgànuls centres de la fixació del diòxid de carboni, per a la fotosíntesi, que són presents dins dels cloroplasts d'algues i els antocerotòpsids.
Nou!!: Protists і Pirenoide · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Protists і Plantes · Veure més »
Plantes verdes
Les plantes verdes o viridiplantes (Viridiplantae, literalment "plantes verdes") són un clade d'eucariotes format per algues verdes, que són principalment aquàtiques, i plantes terrestres (embriòfits).
Nou!!: Protists і Plantes verdes · Veure més »
Plasmodi
Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.
Nou!!: Protists і Plasmodi · Veure més »
Plasmodi falcípar
El plasmodi falcípar (Plasmodium falciparum) és un apicomplex paràsit de l'home.
Nou!!: Protists і Plasmodi falcípar · Veure més »
Plastidi
Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.
Nou!!: Protists і Plastidi · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Protists і Plàncton · Veure més »
Podiats
Els podiats (Podiata) són un grup d'organismes eucariotes que inclou Opisthokonta (animals i fongs) i Amoebozoa, així com petits grups relacionats de protozous flagel·lats i ameboflagelats.
Nou!!: Protists і Podiats · Veure més »
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Nou!!: Protists і Porífers · Veure més »
Procariotes
Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.
Nou!!: Protists і Procariotes · Veure més »
Producció primària
Abundància global, oceànica i terrestre, d'organismes fotoautòtrofs, des de setembre de 1997 a agost de 2000. Com a estimació de la biomassa autòtrofa, es tracta d'un indicador aproximat del potencial de producció primària, no una estimació real. Imatge proporcionada pel Projecte SeaWiFS, NASA/Goddard Space Flight Center i ORBIMAGE. La producció primària és la producció de compostos orgànics a partir de diòxid de carboni atmosfèric o aquàtic, principalment mitjançant la fotosíntesi, essent la quimiosíntesi menys important.
Nou!!: Protists і Producció primària · Veure més »
Protists
Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.
Nou!!: Protists і Protists · Veure més »
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Nou!!: Protists і Protozous · Veure més »
Pseudòpode
Els pseudòpodes o pseudopodis (en llatí i anglès: pseudopodia (singular: pseudopodium) (del grec ψευδοπόδια, ψευδός "fals" + πόδια "peus") són projeccions temporals de cèl·lules eucariotes. Les cèl·lules que tenen aquesta facultat generalment són les ameboides. Els pseudòpodes s'estiren i arronsen per la formació reversible de les subunitats d'actina dins de microfilaments. Els filaments prop del final de la cèl·lula interaccionen amb la miosina la qual causa la contracció. El pseudòpode s'estén fins que l'actina el fa formar part d'una xarxa. Així és com es mouen les amebes, i també algunes cèl·lules que es troben en els animals com els leucòcits de la sang. Els pseudòpodes es fan servir per al moviment, per a capturar preses i per a ingerir nutrients. Estan formats per estructures de microtúbuls i filaments.
Nou!!: Protists і Pseudòpode · Veure més »
Pythium
Pythium és un gènere d'Oomycetes paràsits.
Nou!!: Protists і Pythium · Veure més »
Regne (biologia)
En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.
Nou!!: Protists і Regne (biologia) · Veure més »
Reproducció asexual
arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.
Nou!!: Protists і Reproducció asexual · Veure més »
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.
Nou!!: Protists і Reproducció sexual · Veure més »
Reticle endoplasmàtic
El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Protists і Reticle endoplasmàtic · Veure més »
Rizaris
Els rizaris (Rhizaria) són un dels principals grups d'eucariotes unicel·lulars, con unes 12.000 especies descrites.
Nou!!: Protists і Rizaris · Veure més »
Rodoplast
Alga roja del gènere ''Ptilothamnion'' el color vermell es deu al pigment dels seus rodoplasts Un rodoplat és un plastidi típic de les algues vermelles.
Nou!!: Protists і Rodoplast · Veure més »
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Nou!!: Protists і Sèssil · Veure més »
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Nou!!: Protists і Sediment · Veure més »
Simbiosi
p.
Nou!!: Protists і Simbiosi · Veure més »
Subembrancament
En biologia, un subembrancament és un tàxon intermedi entre embrancament i superclasse.
Nou!!: Protists і Subembrancament · Veure més »
Supergrup SAR
El supergrup SAR o grup SAR (en anglès: SAR supergroup) és un clade utilitzat en algunes classificaions modernes dels protists.
Nou!!: Protists і Supergrup SAR · Veure més »
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Nou!!: Protists і Taxonomia · Veure més »
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Nou!!: Protists і Teixit (biologia) · Veure més »
Thomas Cavalier-Smith
fou un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Protists і Thomas Cavalier-Smith · Veure més »
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Nou!!: Protists і Toxina · Veure més »
Toxoplasma gondii
Toxoplasma gondii és una espècie de protozou paràsit causant de la toxoplasmosi, una malaltia en general lleu, però que es pot complicar fins a esdevenir fatal, especialment en els gats i en els fetus humans.
Nou!!: Protists і Toxoplasma gondii · Veure més »
Toxoplasmosi
La toxoplasmosi és una protozoosi ocasionada pel Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat.
Nou!!: Protists і Toxoplasmosi · Veure més »
Tripanosomosi africana
La tripanosomosi humana africana (o tripanosomiasi humana africana), també coneguda com a malaltia de la son, és una protozoosi produïda pel Trypanosoma brucei, que és transmesa als humans per picades de la mosca Tse-tse (gènere Glossina) les quals s'havien infectat en alimentar-se d'humans o animals que eren portadors dels paràsits.
Nou!!: Protists і Tripanosomosi africana · Veure més »
Ultraestructura
nm. La ultraestructura és l'estructura detallada d'una mostra biològica, com per exemple una cèl·lula, teixit o òrgan, que poden ser observats per microscòpia electrònica.
Nou!!: Protists і Ultraestructura · Veure més »
Uniconts
Els uniconts (Unikonta) són un clade proposat d'eucariotes, entre el regne i el domini que disposen d'un sol flagel.
Nou!!: Protists і Uniconts · Veure més »
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Protists і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »
Vacúol
vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Protists і Vacúol · Veure més »
Varisulca
Varisulca és un grup de protists zooflagelats amb solc ventral o amebes filoses no flagel·lades amb una obertura ventral circular i una capa dorsal.
Nou!!: Protists і Varisulca · Veure més »
Xantofil·la
Cicle xantòfilLes xantofil·les (del grec, xanthós 'groc' i phyllon 'fulla') són un grup de compostos químics pertanyents al grup dels carotenoides.
Nou!!: Protists і Xantofil·la · Veure més »
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Nou!!: Protists і Xarxa tròfica · Veure més »
Zooxantel·les
Les zooxantel·les (Zooxanthellae) són protozous flagel·lats que són endosimbionts intracel·lulars de diversos animals marins i protozous, especialment coralls dels grups antozous i escleractinis, i de l'anèmona tropical marina Aiptasia.
Nou!!: Protists і Zooxantel·les · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Protists і 1981 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Protist, Protista, Protistes, Protoctist, Protoctista, Protoctists, Regne dels protoctists.
