Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Proteïna

Índex Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

190 les relacions: Actina, Adenina, Adherència cel·lular, Albúmina, Alfa i beta carboni, Amfòter, Amfibis, Aminoacil ARNt sintetasa, Aminoàcid, Aminoàcid essencial, Aminoàcid proteïnogen, Anàlisi elemental, Angle díedre, Animals, Anticòs, Antoine François de Fourcroy, ARN de transferència, ARN missatger, ARN polimerasa, Arqueobacteris, Àcid aspàrtic, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Biologia cel·lular, Bioquímica, Blat, C-terminal, Cadena lateral, Caseïna, Catalasa, Catàlisi, Catió, Cèl·lula, Ceratina, Cicle cel·lular, Cicle de Krebs, Citocrom, Citoesquelet, Citoplasma, Clara d'ou, Coagulació, Codi genètic, Col·lagen, Col·loide, Combinatòria, Complex proteic, Compost orgànic, Comunicació cel·lular, Constant de dissociació, Coplanaritat, ..., Cristal·lografia de raigs X, Cromatografia, Cromoproteïna, Degradació d'Edman, Desnaturalització, Dieta, Digestió, Dissolució amortidora, Efecte hidròfob, Elastina, Electroforesi, Enginyeria genètica, Enllaç covalent, Enllaç d'hidrogen, Enllaç peptídic, Enllaç químic, Enzim, Escherichia coli, Escorxador, Especificitat, Espectrometria de masses, Estructura biomolecular, Eucariotes, Fórmula empírica, Fibrina, Floculació, Fosfoproteïna, Frederick Sanger, Gen, Gerhardus Johannes Mulder, Gliconeogènesi, Glicoproteïna, Globulina, Glucosa, Gluten, Glutenina, Grec antic, Grup amino, Grup carboxil, Grup hemo, Grup prostètic, Guanina, Hèlix alfa, Hemeritrina, Hemocianina, Hemoglobina, Hidròlisi, Hidrofília, Hidrofòbia, Histona, Holoproteïna, Hormona fol·liculostimulant, Humà, Immunohistoquímica, Inanició, Insulina, Interacció proteïna-proteïna, Isoleucina, James Batcheller Sumner, Jöns Jacob Berzelius, John Kendrew, Làmina beta, Lípid, Leucina, Linus Carl Pauling, Lipoproteïna, Lisina, Macromolècula, Massa atòmica, Massa molecular, Max Ferdinand Perutz, Múscul, Membrana nuclear, Membrana plasmàtica, Metabolisme, Metionina, Microorganisme, Mioglobina, Miosina, Modificació postraduccional, Modificació posttranscripcional, Molècula, Mutagènesi, N-terminal, Nitrogen, Nucleòtid, Nucleoide, Nucli cel·lular, Oligòmer, Pèptid, PH, Pirrolisina, Plantes, Polímer, Polisacàrid, Porfirina, Precipitació química, Predicció de l'estructura de les proteïnes, Premi Nobel de Química, Procariotes, Prolamina, Prolina, Protó, Proteasa, Proteïna conjugada, Proteïna fibrosa, Proteïna globular, Proteòmica, Protein Data Bank, Proteoglicà, Purificació de proteïnes, Reacció xantoproteïca, Rent, Residu (química), Ressonància (química), Ribosoma, Sang, Sarcòmer, Síntesi orgànica, Síntesi proteica, Síntesi química, Selenocisteïna, Seqüència de nucleòtids, Sistema immunitari, Solubilitat, Sulfat de protamina, Tirotropina, Toxina, Transcripció genètica, Treonina, Trifosfat d'adenosina, Triplet (biologia), Ultracentrífuga, Unitat de massa atòmica, Unitat de mesura, Uracil, Ureasa, Valina, Walter Kauzmann, 1958. Ampliar l'índex (140 més) »

Actina

format.

Nou!!: Proteïna і Actina · Veure més »

Adenina

L’adenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula.

Nou!!: Proteïna і Adenina · Veure més »

Adherència cel·lular

L'adherència cel·lular o adhesió cel·lular és la capacitat que tenen les cèl·lules tant en els éssers unicel·lulars com pluricel·lulars d'unir-se al substrat bé siguin inerts com a elements del medi extern o bé altres cèl·lules (p. ex.: mitjançant una unió adherent).

Nou!!: Proteïna і Adherència cel·lular · Veure més »

Albúmina

Albúmina Taula Albúmina L'albúmina és la proteïna més abundant (de major concentració: 50-65%) al plasma sanguini i és produïda exclusivament pel fetge.

Nou!!: Proteïna і Albúmina · Veure més »

Alfa i beta carboni

Alfa i beta carbonis. El carbonil té dos α-carbonis i cinc α-hidrogens L'alfa carboni en la química orgànica es refereix al primer carboni unit a un grup funcional (el carboni està unit a la primera posició o posició alfa).

Nou!!: Proteïna і Alfa i beta carboni · Veure més »

Amfòter

El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base.

Nou!!: Proteïna і Amfòter · Veure més »

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats.

Nou!!: Proteïna і Amfibis · Veure més »

Aminoacil ARNt sintetasa

Leucil-ARNt sintetasa de ''Thermus thermophilus'' Una Aminoacil ARNt sintetasa, en anglès: aminoacyl tRNA synthetase (aaRS), és un enzim que enganxa l'aminoàcid apropiat en el seu ARNt.

Nou!!: Proteïna і Aminoacil ARNt sintetasa · Veure més »

Aminoàcid

Estructura genèrica d'un alfa aminoàcid en la seva forma no ionitzada Els aminoàcids són molècules que contenen els grups funcionals amino (-NH2) i carboxil (-COOH), a més a més d'una cadena lateral que varia entre els diferents aminoàcids.

Nou!!: Proteïna і Aminoàcid · Veure més »

Aminoàcid essencial

Els aminoàcids essencials, centrant la definició en els humans, són aminoàcids proteïnògens que no poden ser sintetitzats pels nostre organisme, i que per tant han de ser ingerits en la nostra dieta.

Nou!!: Proteïna і Aminoàcid essencial · Veure més »

Aminoàcid proteïnogen

Els aminoàcids proteïnògens, també coneguts com a estàndards, normals, o aminoàcids primaris, són aquells 20 aminoàcids que es troben a les proteïnes i que són codificats pel codi genètic estàndard.

Nou!!: Proteïna і Aminoàcid proteïnogen · Veure més »

Anàlisi elemental

L'anàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química.

Nou!!: Proteïna і Anàlisi elemental · Veure més »

Angle díedre

Representació axonomètrica d'un angle diedre de 90°. Un angle dièdric és cadascuna de les parts de l'espai delimitades per dos semiplans que parteixen d'una aresta comuna.

Nou!!: Proteïna і Angle díedre · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Proteïna і Animals · Veure més »

Anticòs

cadenes lleugeres. Entre el tall (fracció constant, Fc) i les branques (Fab) existeix una part més prima coneguda com "regió frontissa". Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines o, popularment, "defenses") són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.

Nou!!: Proteïna і Anticòs · Veure més »

Antoine François de Fourcroy

Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París), químic i polític francès, va ser un dels primers seguidors de la doctrina de Lavoisier.

Nou!!: Proteïna і Antoine François de Fourcroy · Veure més »

ARN de transferència

Representació esquemàtica de l'estructura terciària de l'àcid nucleic ARNt. LARN de transferència (ARNt o tRNA) és un tipus d'ARN que transporta un aminoàcid concret cap als ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la traducció.

Nou!!: Proteïna і ARN de transferència · Veure més »

ARN missatger

traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.

Nou!!: Proteïna і ARN missatger · Veure més »

ARN polimerasa

Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.

Nou!!: Proteïna і ARN polimerasa · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen en vermell, al centre. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars; el terme arxibacteri n'és una denominació desestimada.

Nou!!: Proteïna і Arqueobacteris · Veure més »

Àcid aspàrtic

Làcid aspàrtic, (símbols Asp i D).

Nou!!: Proteïna і Àcid aspàrtic · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Proteïna і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àcid ribonucleic

Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, anomenat en anglès RNA) és un polímer important biològicament que consisteix en una llarga cadena de nucleòtids units entre ells.

Nou!!: Proteïna і Àcid ribonucleic · Veure més »

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Nou!!: Proteïna і Biologia cel·lular · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina. La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: Proteïna і Bioquímica · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Proteïna і Blat · Veure més »

C-terminal

Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem C-terminal o carboxil terminal es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup carboxil lliure.

Nou!!: Proteïna і C-terminal · Veure més »

Cadena lateral

En química orgànica i en bioquímica, una cadena lateral és una part d'una molècula unida a una estructura nuclear.

Nou!!: Proteïna і Cadena lateral · Veure més »

Caseïna

La caseïna (del llatí caseus "formatge") és la fosfoproteïna (αS1, αS2, β, κ) predominant en el formatge de llet de vaca.

Nou!!: Proteïna і Caseïna · Veure més »

Catalasa

La catalasa és un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H202) en oxigen i aigua.

Nou!!: Proteïna і Catalasa · Veure més »

Catàlisi

La catàlisi és el procés a través del qual s'incrementa la velocitat d'una reacció química.

Nou!!: Proteïna і Catàlisi · Veure més »

Catió

Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.

Nou!!: Proteïna і Catió · Veure més »

Cèl·lula

Micrografia al microscopi de rastreig de cèl·lules de l'eubacteri ''Escherichia coli''. Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

Nou!!: Proteïna і Cèl·lula · Veure més »

Ceratina

Imatge amb un microscopi confocal de filaments de queratina constituint el citoesquelet cel·lular Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s’acumula (banyes del rinoceront).

Nou!!: Proteïna і Ceratina · Veure més »

Cicle cel·lular

El cicle cel·lular és el procés que segueix tota cèl·lula especialment en relació als seus processos de divisió i proliferació, així com els punts de control de pas a cada fase del cicle.

Nou!!: Proteïna і Cicle cel·lular · Veure més »

Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules aeròbiques, per tant que utilitzen oxigen.

Nou!!: Proteïna і Cicle de Krebs · Veure més »

Citocrom

Citocrom ''c'' amb hemo ''c''. Els citocroms (en anglès: Cytochromes) són, en general, membranes lligades a hemoproteïnes que contenen grups hemo i fan transport d'electrons.

Nou!!: Proteïna і Citocrom · Veure més »

Citoesquelet

Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.

Nou!!: Proteïna і Citoesquelet · Veure més »

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Nou!!: Proteïna і Citoplasma · Veure més »

Clara d'ou

Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.

Nou!!: Proteïna і Clara d'ou · Veure més »

Coagulació

La cascada de la coagulació. Els organismes disposen d'un sistema de seguretat que els permet deturar una hemorràgia o pèrdua de sang produïda per la ruptura de la paret vascular.

Nou!!: Proteïna і Coagulació · Veure més »

Codi genètic

Els cromosomes, formats per una doble hèlix d'ADN, contenen la informació genètica d'un individu, és a dir, les "instruccions" per fabricar les proteïnes (bàsicament enzims) que controlaran les reaccions químiques de la cèl·lula, el seu funcionament. El codi genètic NO és la informació continguda en els cromosomes, sinó el codi que la cèl·lula utilitza per desxifrar el missatge contingut en els cromosomes. En altres paraules: el codi genètic és la correspondència entre dos "llenguatges": el llenguatge de nucleòtids que utilitza l'ADN i el llenguatge d'aminoàcids en què es basen les proteïnes. Podríem dir que el codi genètic és el diccionari bilingüe "nucleòtids-aminoàcids" En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes.

Nou!!: Proteïna і Codi genètic · Veure més »

Col·lagen

Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.

Nou!!: Proteïna і Col·lagen · Veure més »

Col·loide

La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loïdal o dispersió col·loïdal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).

Nou!!: Proteïna і Col·loide · Veure més »

Combinatòria

La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).

Nou!!: Proteïna і Combinatòria · Veure més »

Complex proteic

Proteïnes del ''Bacillus amyloliquefaciens'' formant un complex. Un complex proteic és un grup de dos o més proteïnes associades de forma molt estable formades per interaccions proteïna-proteïna.

Nou!!: Proteïna і Complex proteic · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és qualsevol compost químic que contingui carboni a les seves molècules.

Nou!!: Proteïna і Compost orgànic · Veure més »

Comunicació cel·lular

La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.

Nou!!: Proteïna і Comunicació cel·lular · Veure més »

Constant de dissociació

La constant de dissociació, Kd, és un tipus de constant d'equilibri corresponent a una reacció de dissociació.

Nou!!: Proteïna і Constant de dissociació · Veure més »

Coplanaritat

En el cub els tres vectors \overrightarrowAB, \overrightarrowAC i \overrightarrowGH.

Nou!!: Proteïna і Coplanaritat · Veure més »

Cristal·lografia de raigs X

La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.

Nou!!: Proteïna і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »

Cromatografia

La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.

Nou!!: Proteïna і Cromatografia · Veure més »

Cromoproteïna

Una cromoproteïna o cromoproteid (del grec χρῶ-μα/-ματος, khrōm "color" i πρώτειος, prōteīna "substància fonamental") són aquelles biomolècules que tenen un grup prostètic acolorit.

Nou!!: Proteïna і Cromoproteïna · Veure més »

Degradació d'Edman

La degradació d'Edman és un mètode de seqüenciació de proteïnes.

Nou!!: Proteïna і Degradació d'Edman · Veure més »

Desnaturalització

En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.

Nou!!: Proteïna і Desnaturalització · Veure més »

Dieta

La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.

Nou!!: Proteïna і Dieta · Veure més »

Digestió

Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

Nou!!: Proteïna і Digestió · Veure més »

Dissolució amortidora

S'anomena dissolució o solució amortidora la solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d'àcids o de bases, àdhuc forts.

Nou!!: Proteïna і Dissolució amortidora · Veure més »

Efecte hidròfob

Una gota d'aigua adopta una forma esfèrica per minimitzar el contacte amb la fulla hidròfoba. L'efecte hidròfob està basat fonamentalment en la tendència de les molècules d'aigua (polars) per excloure molècules no polars, la qual cosa porta a la separació de l'aigua i les substàncies no polars.

Nou!!: Proteïna і Efecte hidròfob · Veure més »

Elastina

L'elastina és una proteïna­ estructural que forma part de la matriu cel·lular, com la pell.

Nou!!: Proteïna і Elastina · Veure més »

Electroforesi

Aquesta fotografia mostra una dona utilitzant un aparell d'electroforesi per a separar proteïnes segons el seu pes molecular L'electroforesi consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.

Nou!!: Proteïna і Electroforesi · Veure més »

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Nou!!: Proteïna і Enginyeria genètica · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Proteïna і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç d'hidrogen

Enllaç d'hidrogen entre molècules d'aigua En química, un enllaç d'hidrogen (en bioquímica tradicionalment es diu pont d'hidrogen) és una interacció atractiva entre molècules.

Nou!!: Proteïna і Enllaç d'hidrogen · Veure més »

Enllaç peptídic

Reacció de deshidratació, durant la qual es forma una amida. Un enllaç peptídic és un enllaç covalent que es forma entre dues molècules quan el grup carboxil d'una molècula reacciona amb el grup amino de l'altra, alliberant una molècula d'aigua (H2O).

Nou!!: Proteïna і Enllaç peptídic · Veure més »

Enllaç químic

L'enllaç químic és el fenomen físicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Proteïna і Enllaç químic · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de l'enzim glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris perquè l'enzim catalitzi la seva reacció es mostren com a esferes lila i un inhibidor enzimàtic anomenat «S-hexilglutationa» es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.

Nou!!: Proteïna і Enzim · Veure més »

Escherichia coli

L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.

Nou!!: Proteïna і Escherichia coli · Veure més »

Escorxador

Escorxador Un escorxador o escorxeria (a les terres de l'Ebre) és una instal·lació industrial en la qual se sacrifiquen animals de granja per al seu posterior processament, emmagatzematge i comercialització com carn o una altra classe de productes d'origen animal.

Nou!!: Proteïna і Escorxador · Veure més »

Especificitat

* Especificitat (estadística).

Nou!!: Proteïna і Especificitat · Veure més »

Espectrometria de masses

Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.

Nou!!: Proteïna і Espectrometria de masses · Veure més »

Estructura biomolecular

L’estructura biomolecular és l'estructura de les biomolecules, principalment de les proteïnes i els àcids nucleics ADN i ARN.

Nou!!: Proteïna і Estructura biomolecular · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) és, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins membranes biològiques.

Nou!!: Proteïna і Eucariotes · Veure més »

Fórmula empírica

Fórmula empírica (1), Fórmula Molecular (2) i diverses fórmules desenvolupades de la molècula de benzè; 3.

Nou!!: Proteïna і Fórmula empírica · Veure més »

Fibrina

La fibrina o factor Ia és una proteïna, la qual apareix a partir del fibrinogen gràcies a l'acció de la trombina durant la coagulació sanguínia.

Nou!!: Proteïna і Fibrina · Veure més »

Floculació

La floculació és un procés químic mitjançant el qual, amb l'addició de substàncies denominades floculants, s'aglutinen les substàncies col·loïdals presents en l'aigua, facilitant d'aquesta forma la seva decantació i posterior filtrat.

Nou!!: Proteïna і Floculació · Veure més »

Fosfoproteïna

Una fosfoproteïna és una proteïna que ha estat modificada per la unió covalentement a una substància que conté àcid fosfòric.

Nou!!: Proteïna і Fosfoproteïna · Veure més »

Frederick Sanger

Frederick "Fred" Sanger (Gloucester, Anglaterra, 13 d'agost de 1918 − Cambridge, Anglaterra, 19 de novembre de 2013) va ser un bioquímic anglès guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.

Nou!!: Proteïna і Frederick Sanger · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Proteïna і Gen · Veure més »

Gerhardus Johannes Mulder

Gerardus Johannes Mulder. Gerardus Johannes Mulder (Utrecht, 27 de desembre de 1802 − 18 d'abril de 1880) va ser un químic neerlandès.

Nou!!: Proteïna і Gerhardus Johannes Mulder · Veure més »

Gliconeogènesi

La ruta de la gliconeogènesi amb les molècules i els enzims clau. Molts dels passos són els inversos dels que es troben a la glicòlisi. La gliconeogènesi (o gluconeogènesi) (abreujat GNG) és una ruta metabòlica que resulta en la generació de glucosa a partir de substrats carbònics no carbohidrats, com ara el piruvat, l'àcid làctic, el glicerol o els aminoàcids glicogènics.

Nou!!: Proteïna і Gliconeogènesi · Veure més »

Glicoproteïna

Formules estructurals de sucres en les glucoproteïnes. Una glicoproteïna és una biomolècula formada per una proteïna i un carbohidrat.

Nou!!: Proteïna і Glicoproteïna · Veure més »

Globulina

Globulina és una esferoproteïna o proteïna globular, component del plasma sanguini.

Nou!!: Proteïna і Globulina · Veure més »

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Nou!!: Proteïna і Glucosa · Veure més »

Gluten

El gluten és una proteïna que es troba a la llavor de molts cereals barrejada amb midó.

Nou!!: Proteïna і Gluten · Veure més »

Glutenina

Grans de blat La Glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).

Nou!!: Proteïna і Glutenina · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Proteïna і Grec antic · Veure més »

Grup amino

En la química orgànica, un grup amino és un grup funcional derivat de l'amoníac o algun dels seus derivats alquilats per eliminació d'un dels seus àtoms d'hidrogen.

Nou!!: Proteïna і Grup amino · Veure més »

Grup carboxil

Grup carboxil. El grup carboxil (-COOH o CO2) és un grup funcional present als aminoàcids i als àcids carboxílics.

Nou!!: Proteïna і Grup carboxil · Veure més »

Grup hemo

Un grup hemo Grup hemo Grup hemo Un grup hemo és un grup prostètic que forma part de diverses proteïnes, com per exemple l'hemoglobina dels eritròcits de la sang dels vertebrats, dels quals és el pigment responsable del color vermell.

Nou!!: Proteïna і Grup hemo · Veure més »

Grup prostètic

Un grup prostètic és el component no aminoacídic que forma part de l'estructura d'algunes proteïnes i que es troba fortament unit a la resta de la molècula.

Nou!!: Proteïna і Grup prostètic · Veure més »

Guanina

La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).

Nou!!: Proteïna і Guanina · Veure més »

Hèlix alfa

Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix. Al dibuix s'hi representa com els oxígens (de vermell) assenyalen cap amunt mentre que els grups –NH (de blau) ho fan cap avall. L'hèlix alfa, o hèlix α (alpha helix en anglès), és el motiu principal de l'estructura secundària de les proteïnes.

Nou!!: Proteïna і Hèlix alfa · Veure més »

Hemeritrina

Hemeritrina oxigenada Complex trimèric d'hemeritrina Hemeritrina, (en anglès:Hemerythrin o haemerythrin); del grec αίμα.

Nou!!: Proteïna і Hemeritrina · Veure més »

Hemocianina

Unitat d'hemocianina simple oxigenada en un pop Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats.

Nou!!: Proteïna і Hemocianina · Veure més »

Hemoglobina

L'hemoglobina (també anomenada haemoglobin i Hb abreujat o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.

Nou!!: Proteïna і Hemoglobina · Veure més »

Hidròlisi

amida amb formació d'un àcid carboxílic i una amina La hidròlisi és una solvòlisi on el dissolvent és l'aigua.

Nou!!: Proteïna і Hidròlisi · Veure més »

Hidrofília

* Hidrofília (química), propietat física d'una molècula que enllaça amb l'aigua mitjançant l'enllaç d'hidrogen.

Nou!!: Proteïna і Hidrofília · Veure més »

Hidrofòbia

una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.

Nou!!: Proteïna і Hidrofòbia · Veure més »

Histona

Ensamblament de les histones nuclears al nucleosoma. Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Nou!!: Proteïna і Histona · Veure més »

Holoproteïna

Una holoproteïna o proteïna simple és una proteïna que només té aminoàcids en la seva composició, en contraposició a una heteroproteïna o proteïna conjugada.

Nou!!: Proteïna і Holoproteïna · Veure més »

Hormona fol·liculostimulant

FSH L'hormona fol·liculostimulant (FSH, hormona estimulant del fol·licle o folitropina) és una hormona gonadotropina que tenen els éssers humans i altres animals.

Nou!!: Proteïna і Hormona fol·liculostimulant · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Proteïna і Humà · Veure més »

Immunohistoquímica

gangli mientèric. La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen-anticòs.

Nou!!: Proteïna і Immunohistoquímica · Veure més »

Inanició

La inanició (o inèdia) és una greu deficiència en la ingesta d'energia calòrica necessària per a la vida humana.

Nou!!: Proteïna і Inanició · Veure més »

Insulina

Cristalls d'Insulina La insulina és una hormona que té efectes importants sobre el metabolisme i altres funcions de l'organisme.

Nou!!: Proteïna і Insulina · Veure més »

Interacció proteïna-proteïna

L'inhibidor de la ribonucleasa forma una interacció proteïna-proteïna amb la proteïna ribonucleasa Les interaccions proteïna-proteïna tenen lloc quan dues o més proteïnes s'enllacen entre elles, sovint per portar a terme la seva funció biològica.

Nou!!: Proteïna і Interacció proteïna-proteïna · Veure més »

Isoleucina

La isoleucina (abreujada Ile o I) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Proteïna і Isoleucina · Veure més »

James Batcheller Sumner

James Batcheller Sumner (Canton, EUA 1887 - Buffalo 1955) fou un químic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1946.

Nou!!: Proteïna і James Batcheller Sumner · Veure més »

Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm 7 d'agost de 1848) fou un químic suec, considerat un dels fundadors de la química moderna.

Nou!!: Proteïna і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »

John Kendrew

John Cowdery Kendrew (Oxford, Anglaterra, 1917 - Cambridge, 1997) fou un químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.

Nou!!: Proteïna і John Kendrew · Veure més »

Làmina beta

La làmina β (o làmina β-plegada) és la segona forma d'estructura secundària de les proteïnes, només una mica menys comú que l'hèlix alfa.

Nou!!: Proteïna і Làmina beta · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Proteïna і Lípid · Veure més »

Leucina

La leucina (abreujada Leu o L) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Proteïna і Leucina · Veure més »

Linus Carl Pauling

Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur 1994) fou un físic i químic nord-americà guardonat l'any 1954 amb el Premi Nobel de Química esdevenint el químic més influent del segle XX, i un dels científics més importants de tots els temps.

Nou!!: Proteïna і Linus Carl Pauling · Veure més »

Lipoproteïna

Les lipoproteïnes són complexos macromoleculars, formats per proteïnes i lípids.

Nou!!: Proteïna і Lipoproteïna · Veure més »

Lisina

La lisina (abreujada Lys o K) és un dels 20 aminoàcids que normalment es troben en les proteïnes.

Nou!!: Proteïna і Lisina · Veure més »

Macromolècula

Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans i de pes molecular molt elevat.

Nou!!: Proteïna і Macromolècula · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Proteïna і Massa atòmica · Veure més »

Massa molecular

La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, UMA (unitats de massa atòmica), en les quals l'isòtop carboni-12 té un pes atòmic de 12.

Nou!!: Proteïna і Massa molecular · Veure més »

Max Ferdinand Perutz

Max Ferdinand Perutz (Viena, Imperi austrohongarès 1914 - Cambridge, Anglaterra 2002) fou un químic britànic, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.

Nou!!: Proteïna і Max Ferdinand Perutz · Veure més »

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Nou!!: Proteïna і Múscul · Veure més »

Membrana nuclear

Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Proteïna і Membrana nuclear · Veure més »

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és la part que envolta a la cèl·lula però no l'aïlla del medi sinó que fa que l'interior cel·lular pugui relacionar-se amb altres cèl·lules.

Nou!!: Proteïna і Membrana plasmàtica · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina, un intermediari central en el metabolisme energètic. El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Proteïna і Metabolisme · Veure més »

Metionina

La metionina (abreujada Met o M) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Proteïna і Metionina · Veure més »

Microorganisme

Un microorganisme o microbi és un ésser viu tan petit que no és visible a l'ull humà, es pot veure amb l'ajuda d'un microscopi òptic o microscopi electrònic.

Nou!!: Proteïna і Microorganisme · Veure més »

Mioglobina

La mioglobina és una proteïna codificada en l'home pel gen MB.

Nou!!: Proteïna і Mioglobina · Veure més »

Miosina

Molècules de miosina patint un canvi en la conformació en temps real, imatge amb microscòpics atòmic i de fluorecències Part de l'estructura de la miosina II, els àtoms en la cadena pesada estan de color roig i els àtoms de les cadenes lleugeres ho estan de color taronja i groc. La miosina és una gran família de proteïnes motrius (de moviment) que es troben en els organismes eucariotes.

Nou!!: Proteïna і Miosina · Veure més »

Modificació postraduccional

La modificació postraduccional (en anglès: Posttranslational modification,(PTM)) d'una proteïna és un canvi químic ocorregut en aquesta després de la seva síntesi proteica o translació.

Nou!!: Proteïna і Modificació postraduccional · Veure més »

Modificació posttranscripcional

Les modificacions posttranscripcionals són el conjunt de modificacions que es produeixen en l'ARNm després del procés de transcripció.

Nou!!: Proteïna і Modificació posttranscripcional · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Proteïna і Molècula · Veure més »

Mutagènesi

La mutagènesi és un procés mitjançant el qual la informació genètica d'un organisme es canvia de manera estable, ja sia a la natura o experimentalment fen servir productes químics o la radiació.

Nou!!: Proteïna і Mutagènesi · Veure més »

N-terminal

Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem N-terminal (també conegut com a amino-terminal o NH2-terminal) es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup amino lliure.

Nou!!: Proteïna і N-terminal · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Proteïna і Nitrogen · Veure més »

Nucleòtid

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.

Nou!!: Proteïna і Nucleòtid · Veure més »

Nucleoide

Cèl·lula procariota amb el nucleoide. El nucleoide ("similar al nucli") és una regió de forma irregular de la cèl·lula dels procariotes que conté material nuclear sense membrana nuclear, i on es troba el material genètic d'aquests organismes.

Nou!!: Proteïna і Nucleoide · Veure més »

Nucli cel·lular

Esquema d'una cèl·lula animal típica, amb els components subcel·lulars. Orgànuls: (1) nuclèol (2) '''nucli''' (3) ribosoma (4) vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (6) aparell de Golgi (7) citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (9) mitocondris (10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols blava. La cèl·lula central i la situada més a la dreta es troben en interfase, de manera que se'n veuen els nuclis sencers. A l'esquerra, la cèl·lula està experimentant mitosi i el seu ADN s'ha condensat en preparació per la divisió. El nucli cel·lular (del llatí nucleus o nuculeus, o simplement nucli en biologia cel·lular, amb el significat de "petita nou") és un orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Proteïna і Nucli cel·lular · Veure més »

Oligòmer

Neosalvarsà Es diu que una molècula és un oligòmer quan els radicals associats són diferents entre si.

Nou!!: Proteïna і Oligòmer · Veure més »

Pèptid

Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.

Nou!!: Proteïna і Pèptid · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H3O+, en dissolució.

Nou!!: Proteïna і PH · Veure més »

Pirrolisina

La pirrolisina és un aminoàcid genèticament codificat que es presenta de forma natural i que fan servir en enzims que són part del seu metabolisme, alguns organismes archaea metanogènics, (també se sap que el té un bacteri), Aquests organismes són productors de metà.

Nou!!: Proteïna і Pirrolisina · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Proteïna і Plantes · Veure més »

Polímer

El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.

Nou!!: Proteïna і Polímer · Veure més »

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids són carbohidrats relativament complexos.

Nou!!: Proteïna і Polisacàrid · Veure més »

Porfirina

Esquema en 3D de l'estructura d'una porfirina Les porfirines són un grup de compostos orgànics, molts dels quals es troben en la naturalesa, per exemple el pigment dels glòbuls vermells.

Nou!!: Proteïna і Porfirina · Veure més »

Precipitació química

La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.

Nou!!: Proteïna і Precipitació química · Veure més »

Predicció de l'estructura de les proteïnes

La predicció de l'estructura de les proteïnes és la predicció o càlcul de l'estructura tridimensional d'una proteïna a partir de la seva seqüència d'aminoàcids, és a dir, la predicció de les seves estructures secundària i terciària a partir de la seva estructura primària.

Nou!!: Proteïna і Predicció de l'estructura de les proteïnes · Veure més »

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Nou!!: Proteïna і Premi Nobel de Química · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Proteïna і Procariotes · Veure més »

Prolamina

Prolamines són un grup de proteïnes que s'emmagatzemen en aquelles plantes amb alt contingut en prolines i es troben en les llavors dels cereals: blat (gliadina), ordi (hordeïna), sègol (secalina), dacsa (zeïna), sorghum (kafirina) i com una proteïna minoritària, avenina en la civada.

Nou!!: Proteïna і Prolamina · Veure més »

Prolina

La prolina (abreujada Pro o P) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Proteïna і Prolina · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Proteïna і Protó · Veure més »

Proteasa

Una proteasa o proteïnasa és un enzim que talla les seqüències polipeptídiques mitjançant la hidròlisi dels enllaços peptídics.

Nou!!: Proteïna і Proteasa · Veure més »

Proteïna conjugada

Les proteïnes conjugades o heteroproteïnes són molècules que presenten una part proteica i una part no proteica menor anomenada grup prostètic.

Nou!!: Proteïna і Proteïna conjugada · Veure més »

Proteïna fibrosa

Triple hèlix de tropocol·lagen. Les proteïnes fibroses, o escleroproteïnes, constitueixen una de les dues classes principals de proteïnes, junt amb les proteïnes globulars.

Nou!!: Proteïna і Proteïna fibrosa · Veure més »

Proteïna globular

Estructura tridimensional de l'hemoglobina, una proteïna globular. Les proteïnes globulars, o esferoproteïnes són un dels tres tipus principals de la classificació de les ''proteïnes'' per la seva forma (globulars, fibroses i mixtes), i es diferencien fonamentalment de les fibroses per ser més o menys solubles en dissolucions aquoses (on formen suspensions ''col·loïdals''), sent les fibroses pràcticament insolubles.

Nou!!: Proteïna і Proteïna globular · Veure més »

Proteòmica

La proteòmica és l'estudi bioquímic de les proteïnes.

Nou!!: Proteïna і Proteòmica · Veure més »

Protein Data Bank

El Protein Data Bank (PDB) (Banc de dades de proteïnes), és un dipòsit d'estructures 3-D de proteïnes i àcids nucleics.

Nou!!: Proteïna і Protein Data Bank · Veure més »

Proteoglicà

Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.

Nou!!: Proteïna і Proteoglicà · Veure més »

Purificació de proteïnes

La purificació de proteïnes és una sèrie de processos encaminats a aïllar un sol tipus de proteïna d'una mescla complexa.

Nou!!: Proteïna і Purificació de proteïnes · Veure més »

Reacció xantoproteïca

Reacció xantoproteïca L'àcid xantoproteic és una substància groga no cristal·litzable derivada de les proteïnes després del seu tractament amb àcid nítric.

Nou!!: Proteïna і Reacció xantoproteïca · Veure més »

Rent

El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.

Nou!!: Proteïna і Rent · Veure més »

Residu (química)

Un residu o fracció en química és un producte d'un procés de fraccionament.

Nou!!: Proteïna і Residu (química) · Veure més »

Ressonància (química)

La ressonància és una propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d'estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d'una forma característica.

Nou!!: Proteïna і Ressonància (química) · Veure més »

Ribosoma

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (29 nm. en cèl·lula procariota i 32 nm. en eucariota).

Nou!!: Proteïna і Ribosoma · Veure més »

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Nou!!: Proteïna і Sang · Veure més »

Sarcòmer

S.

Nou!!: Proteïna і Sarcòmer · Veure més »

Síntesi orgànica

La síntesi orgànica és una branca especial de la síntesi química i s'ocupa de la construcció de compostos orgànics mitjançant reaccions orgàniques.

Nou!!: Proteïna і Síntesi orgànica · Veure més »

Síntesi proteica

Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.

Nou!!: Proteïna і Síntesi proteica · Veure més »

Síntesi química

La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.

Nou!!: Proteïna і Síntesi química · Veure més »

Selenocisteïna

La selenocisteïna és un aminoàcid present en molts enzims (per exemple, glutatió peroxidasa, formiat deshidrogenasa, tioreduxin reductasa, glicina reductasa).

Nou!!: Proteïna і Selenocisteïna · Veure més »

Seqüència de nucleòtids

d'ADN Una seqüència de nucleòtids o seqüència genètica és una successió de lletres que representen part de l'estructura primària d'una molècula real o hipotètica d'àcid nucleic (ADN o ARN).

Nou!!: Proteïna і Seqüència de nucleòtids · Veure més »

Sistema immunitari

micròmetres. El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals.

Nou!!: Proteïna і Sistema immunitari · Veure més »

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (dissolvent).

Nou!!: Proteïna і Solubilitat · Veure més »

Sulfat de protamina

El sulfat de protamina és un medicament indicat per a revertir, per unió molecular, els efectes anticoagulants de l'heparina.

Nou!!: Proteïna і Sulfat de protamina · Veure més »

Tirotropina

La tirotropina o TSH, també denominada hormona estimulant de la tiroide ('Thyroid Stimulating Hormone' en anglès) o hormona tirotròpica és una hormona glicoproteica sintetitzada per les cèl·lules basòfiles tiròtropes de l'adenohipòfisi.

Nou!!: Proteïna і Tirotropina · Veure més »

Toxina

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa produïda per cèl·lules o organismes vius que és farmacològicament activa a concentracions molt baixes.

Nou!!: Proteïna і Toxina · Veure més »

Transcripció genètica

Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.

Nou!!: Proteïna і Transcripció genètica · Veure més »

Treonina

La treonina (abreujada Thr o T) és un dels vint aminoàcids que componen les proteïnes; la seva cadena lateral és hidròfila, per la qual cosa se'l considera un aminoàcid polar i hidròfil.

Nou!!: Proteïna і Treonina · Veure més »

Trifosfat d'adenosina

El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.

Nou!!: Proteïna і Trifosfat d'adenosina · Veure més »

Triplet (biologia)

Un triplet és la seqüència de tres nucleòtids en un àcid nucleic, i en particular en un ARN missatger.

Nou!!: Proteïna і Triplet (biologia) · Veure més »

Ultracentrífuga

Una centrífuga de laboratori. Ultracentrífuga és una centrífuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de generar acceleració tan alta com 2.000,000 g (aproximadament 19.600 km/s²).

Nou!!: Proteïna і Ultracentrífuga · Veure més »

Unitat de massa atòmica

Una unitat de massa atòmica (u) o dalton (Da) (en honor del químic John Dalton), correspon a una dotzena part de la massa de l'isòtop 12 del carboni.

Nou!!: Proteïna і Unitat de massa atòmica · Veure més »

Unitat de mesura

Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.

Nou!!: Proteïna і Unitat de mesura · Veure més »

Uracil

L'uracil és un àcid nucleic del grup de les pirimidines.

Nou!!: Proteïna і Uracil · Veure més »

Ureasa

L'Ureasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'urea a diòxid de carboni i amoníac.

Nou!!: Proteïna і Ureasa · Veure més »

Valina

La valina (de la planta valeriana), abreujada Val o V, és un dels 20 aminoàcids naturals més comuns de la Terra.

Nou!!: Proteïna і Valina · Veure més »

Walter Kauzmann

Walter J. Kauzmann (Mount Vernon, New York 18 d'agost de 1916 − 27 de gener de 2009) va ser un químic dels Estats Units i professor emèrit de la Universitat Princeton.

Nou!!: Proteïna і Walter Kauzmann · Veure més »

1958

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Proteïna і 1958 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Proteic, Proteica, Proteina, Proteiques, Proteínic, Proteínica, Proteïnes, Pròtid, Pròtids.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »